QUÈ FAS POLISSÓ?
Jaume Arnella
1.Una dona llarga i prima
2.Caragol
3.El gripau blau
4.Si no em trobes al fons de l’autobús
5.Què s’ha fet d’aquelles flors
6.El burro català
7.Les capsetes
9.El ball de Sant Ferriol
10. La fada de roses
11.Adelaida
12.Meu Manel ( Marquès de Modureira )
13.Hi ha 5 ampolles
14.Uyimbube
15.Vull ser lliure
Description
Any: 2007| 
Descarregar lletres
Amb una sabata i una espardenya vàrem pujar junts als escenaris, però amb una empenta i energia que no tenia aturador. Això era pels anys seixanta. L’ofici el vàrem anar aprenent de mica en mica, a base d’observació, xerrades i patacades.
Tu eres un animador nat, capaç de fer cantar les pedres –i amb ganes– i fins i tot podies fer encabir amb èxit una cançó en un moment en que, teòricament, no tocava. Perquè la teva força i gosadia eren capaces de superar qualsevol obstacle, com aquell qui no fa cap esforç.
Tenies un delit per aprendre cançons, cantarelles, rondalles, acords de guitarra… perquè ho necessitaves per comunicar el que coïes per dins. Ja aleshores tenies la sensació que havies de transmetre un llegat que t’arribava de distintes procedències i que tu hi donaves nova empenta i el posaves a l’abast de tothom, però sobretot de la mainada.
Sempre t’havien agradat els nen. Quan es va acabar el Grup de Folk tu et vas dedicar a recórrer totes les escoles del país fent cantar tots els marrecs i posant-los a la boca la mel de les millors cançons del teu extensíssim repertori. Has estat un referent per a milers i milers d’infants.
Tu estaves convençut que les cançons amaguen coses i que cal descobrir-les, que expressen i promouen sentiments, que tenen una força i una tendresa que s’encomanen a qui les fa vives cantant-les, que cada vegada que es canta una mateixa cançó es pot mirar d’un altre costat que te la pot fer veure nova i diferent.
Després vingué la terrible malaltia que a cada patacada et deixava anorreat. I tu hi vas lluitar amb totes les forces i no vas deixar mai de voltar per tot arreu amb la teva guitarra –i amb la gorra– cantant i fent cantar perquè deies que, malgrat tot, val la pena.
I ara que fa quaranta anys que vàrem començar a cantar junts i més de vint-i-cinc que te’n vas anar, hem volgut recollir aquest trosset d’història que hem compartit amb tu, cantant unes quantes cançons que t’havíem sentit cantar i alguna altra que ens hem empescat nosaltres mateixos.
Encara que hagin passat tants anys, Xesco, et trobem a faltar.
Jaume Arnella
