Jaume Arnella i París (1943-?) convençut que a finals dels anys seixanta els temps estan canviant, cofunda el Grup de Folk de Barcelona i el segell discogràfic “Als quatre vents”. Hi enregistra més d’una dotzena de discos.
1968-1972:
Amb “Els Sapastres” grava “Canciones del amor prohibido” i “Els Timbalers”, amb els que analitza perquè els temps no acaben de canviar.
1975:
Amb en Rafel Sala grava “Potser ja és ara l’hora” (tot i que encara no ho era). Enregistra “Cançons de vi i de taverna” contrariat pel trist paper dels intel·lectuals. Com a revenja publica un mètode de gralla.
1980-1986:
Amb l’Orquestrina Galana – amb qui grava quatre discos – crea un ball indígena, amb llengua i repertori de casa.
1987:
Es dedica, en solitari, a cantar romanços tradicionals i a fer-ne per encàrrec. Disc “Carregat de romanços”. Cofundador del cicle Tradicionàrius.
1991:
El 1991 li donen el Premi Nacional com intèrpret de música tradicional.
1992:
Escriu els textos de la ”Suite de la Pobla de Segur“ –amb música de Ferran Martínez- per a la recent creada Orquestra simfònica de la canya -dins del marc del festival Tradicionàrius 92. Se’n fa un LP quan el vinil ja estava abaixant persianes. També aquest any es reediten en un sol compacte els dos vinils del Grup de Folk. Però no en rep cap de la discogràfica.
1993:
El 1993 rep el Premi Altaveu, atorgat per l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat juntament amb Oriol Martorell i Enric Gispert, entre d’altres.
1995:
Publica a l’Editorial Alta Fulla el Repertori Bàsic de Cançons Populars seguint la seva dèria d’oferir material a l’abast per què la gent canti. I grava el compacte “Eròtica Monàstica” ve a ser un pelegrinatge als orígens.
1997:
“La raó al desig” una capbussada en la poesia catalana del segle XX per poder respirar una mica i no morir d’ofec.
1998:
El 1998 celebra els seus trenta anys llargs de cançó amb l’espectacle “Trenta anys i un dia”.
1999:
A finals de 1999 treu el disc “Les cançons del Pont de les Formigues”, fruit de la seva col·laboració en el programa de Catalunya Ràdio que dirigeix Jordi Margarit i pel qual composa, especialment, més de cent cançons.
2000:
A començaments del 2000 treu el cançoner-disc: “Cançons de Taverna” amb Els Tranquils. Col·labora setmanalment amb Jordi Margarit en el programa La primera Pedra que emet RAC1 cada dissabte i cada diumenge a primera hora del matí.
2001:
Per celebrar el 25è aniversari de la recollida de cançons al poble de Beget per part del grup El Sac de Cançons, publica el cançoner “Les cançons de Beget” que va acompanyat d’un CD amb 10 temes dels més del centenar que conté el recull; els arranjaments d’en Rafel Sala causen sensació. El 2001 promou la gravació de les cançons del Grup de Folk “Els temps encara estan canviant”. Rep la Creu de Sant Jordi.
2002:
Treu el CD “Mossèn Cinto Verdaguer. Cançons i balades”.
2003:
Rep el Premi d’Actuació Cívica Jaume I de la Fundació Carulla. Prologa –en vers– l’edició facsímil de “El llenguatge de les bèsties i de les coses” de Joan Amades. Enregistra el segon volum de les cançons del Grup de Folk “Els temps encara estan canviant”.
2004:
Descobreix i publica “Les cançons de Mataró”: les cançons de la Missió de Recerca de 1932-33 per a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya recollides a Mataró per Joan Tomàs i Esteve Albert que es donaven per perdudes amb els trasbalsos de la guerra o de la postguerra. Participa, amb més d’una dotzena de grups mataronins, en la gravació d’un grapat d’aquestes cançons. També fa un pròleg cantat pel llibre “Ara sí que hi som” de Carme Badia sobre l’humor popular a la Vall del Tenes.
2005:
Treu el CD Cap i Cua amb unes gravacions originals de 1968 i d’altres d’actuals provinents, sobretot, del repertori confeccionat per a la ràdio.
2006:
Rep el Premi Eugeni Xammar de la Delegació del Vallès Oriental d’Òmnium Cultural.
2007:
Publica “Balades i Testament” amb textos de François Villon traduïts per Jordi Teixidor. I participa també en el CD “Què fas polissó?” d’homenatge del Grup de Folk a Xesco Boix.
2008:
Participa en la filmació de “Camins d’un somni. 20 anys de Tradicionàrius” elaborant i cantant un romanço que fa de fil conductor en la narració de la història d’aquest Festival i dels grups que hi participen.
2010:
Publica el llibre-CD “Les cançons de Santa Eulàlia de Ronçana. 1925 i 2010” amb la participació de més de 500 persones del poble. Inicia una col·laboració amb Carles Belda que qualla amb un espectacle –”Cançons de taverna”– que encara dura. Comença a jubilar-se…
2012:
Musica i canta el “Llibre de la saviesa” de Vicent Andrés Estellés, amb arranjaments de Rafel Sala. En fan un CD de producció artesanal. Continua jubilant-se…
2013:
Continua cantant les 96 cançons anuals (dues cada setmana) per RAC1 en el programa de Jordi Margarit “La primera pedra”. I ja passen de 1500 les cançons cantades si es sumen les de la primera etapa a Catalunya Ràdio amb “El Pont de les Formigues”. Rumia sobre la jubilació.
2014:
Publica, juntament amb Rafel Sala, el CD “Les sabates d’en Jaume” sobre versos de Josep Gual escrits el 1975 a partir dels seus records de la guerra dins l’anomenada lleva del Biberó. Estrena, conjuntament amb Marduix, l’espectacle “Una esperança” dins la programació del Tricentenari. Edita el CD (edició limitada) “Tot és ara i res. Joan Vinyoli – Jordi Pagès. Cançons i poemes per una exposició. Jaume Arnella – Esteve Plantada – Santi Montagud”. Per altra banda, rep el XX Premi Nacional Lluís Companys. No hi ha manera de jubilar-se del tot…