2002

Description

Any: 2002|  Descarregar lletres

Jaume Arnella i Ferran Martínez amb la col·laboració de Nova Euterpe i Societat de Cançons Els Tranquils

Mossèn Cinto Verdaguer–Cançons i balades és un recull de poemes de Jacint Verdaguer elaborat per Joan Vilamala i Jaume Arnella. Joan Vilamala com a coneixedor de Verdaguer, a rel dels seus dos llibres publicats (Antologia poètica. Jacint Verdaguer i Cançoner verdaguerià), i Jaume Arnella en qualitat de romancer, com a experimentat narrador d’històries i llegendes del país.

Aquest recull es presenta, per una banda, en un disc compacte i per l’altra en un espectacle per a tots els públics on hi conviuen tant el rigor dels textos, com l’agilitat, la frescor, la ironia i la diversió pròpia dels espectacles de Jaume Arnella.

En aquesta tria hi ha unes quantes cançons que són força conegudes en diferents àmbits (corals, havaneres…): Els raiers, A un rossinyol de Vallvidrera, Lluny de ma pàtria , Lo barretinaire i els Goigs de sant Taló, aquesta darrera és una autèntica cançó de taverna que durant molt de temps s’havia cantat sense saber que era de Mossèn Cinto.

També hi ha un seguit de romanços o balades d’una tendresa corprenedora (Lo cego d’Alhama i Lo violí de sant Francesc) i d’altres que estan molt lligades a algun lloc concret de la geografia i que Jaume Arnella ha anat musicant en el seu periple de romancer quasi itinerant: Lo pare Falgàs (Mare de Déu del Mont), Sant Francesc s’hi moria (la Plana de Vic), Lo Bruel (Castelló d’Empúries), Lo comte Arnau (Mongrony, Gombrèn, Sant Joan de les Abadesses), Los bruixots del gorg Negre (Voltreganès), La fada de Roses (Roses i l’Empordà). Sense oblidar la Pobla de Segur dels raiers ni Prats de Molló del Barretinaire, ni la Vallvidrera del rossinyol. Navegant és un poema autobiogràfic que suggereix les dificultats d’en Verdaguer amb el poder establert.