Jo sabia que n’havia fet molts, de romanços d’encàrrec, però ara en veure’n el llistat he caigut de cul!
Veure el llistat complet
ROMANÇO D’EN MANEL ROMANÍ
| ROMANÇO DE LA FIRA D’ARTESANS DE MOLLET DEL VALLÈS . |
| Benvinguts, senyors, senyores, benvinguts els vilatans, també si hi ha gent de fora, benvinguts els artesans……. >>>  | Benvinguts a aquesta fira que és la fira d’artesans, aquest any és la quinzena, i quinze anys ja són uns quants.>>> | Comença a tenir solera, però cal recordar ben bé, que si es pot ‘nar fent és gràcies a la gent d’aquest carrer. |
| Hi han pencat molts grapats d’hores i ells mateixos s’ho han ‘nat fent, amb il·lusió i amb constància, i n’han anat aprenent……….. >>> | La gent surt amb la cadira i es parla del què convé i, mentre prenen la fresca, fan l’assemblea al carrer……. >>> | El que no tenen són quartos, però no és cap inconvenient, només veient com treballen, ja ho paga l’ajuntament. |
| El carrer que acull la fira i on s’hi fa tot el sidral, avui dia s’anomena el carrer de Portugal…………. >>> | Però el què és abans de la guerra el nom propi del carrer era el de les Cases Noves, hi ha qui ho recorda prou bé…. >>> | Un galliner a cada porta hi havia aquí en aquells temps, per ‘xò un motiu li van treure i és el del Carrer dels Fems. |
| Són cosetes de la història i és, fins i tot, divertit, tot i que, ja ho veieu, ara el carrer és net i polit…………. >>> | L’important són els firaires, tots autèntics artesans, que per ‘xò se’ls selecciona: fan art amb les pròpies mans…..>>> | Vénen de tot Catalunya, fins i tot de més enllà, potser, enguany, algun d’Itàlia, tots plegats, un centenar. |
| Hi ha hagut artesans del vidre, forjadors, espardenyers, gent que fa estores, formatges, herbolaires i ferrers…………….. >>> | Els oficis més diversos es poden veure aquí en viu i es pot contemplar la traça de la gent que en sap un niu…… >>> | N’hi ha que fa molts anys que vénen d’altres s’hi apunten de nou, la Fira va agafant fama sense presses ni enrenou. |
| Els tres dies de la fira els veïns d’aquest carrer es desviuen pels firaires i fan tot el que convé………. >>> | Que si l’aigua, si aspirines, o potser un eixugamans… obren les portes de casa pels firaires i artesans…………… >>> | A part dels dos primers anys, però ja a partir del tercer, sempre han tingut una dèria i és engalanar el carrer. |
| Algun any l’han fet sonada: van omplir a cuita-corrents el carrer de roba estesa, ple de calces i sostens………. >>> | S’ha guarnit de mil maneres: de pebrots, figues, raïms… de bandera catalana o de mantons filipins……………. >>> | També d’olles i cassoles de cartó, ben retallat, però com que aquell any va ploure tot s’ho va emportar l’aiguat. |
| O també amb barrets de palla cortinatges, bruc florit, o bé amb mantons de Manila, però em sembla que ja ho he dit.>>> | Fa un parell d’anys s’estrenaren, amb tota pompa, dos nans, dos cap-grossos, com a símbol de la Fira d’artesans………. >>> | Ella es diu Dinga i ell Tòfol que són noms que sonen bé i, a sobre, de gent antiga que vivia aquí al carrer |
| I com tota criatura, els van voler batejar, hi va assistir l’alcaldessa, i, està clar, el capellà………. >>> | I cada cap-gros tenia els seus padrins, com tothom, però descendents de les cases que els havien donat nom………. >>> | Al carrer mateix va fer-se un sentit cerimonial i tothom va disfressar-se d’un ofici artesanal. |
| Hi hagué confits i mistela i no hi faltava de res, potser sí, que sols faltava que vingués la TV3…………….. >>> | Cada any es fa xocolata, xocolatada a l’engròs que tot i fer-se pels crios s’hi sol colar algun talòs………. >>> | Un talòs o algun ganàpia d’aquests que mai queden plens: repeteixen deu vegades i després no n’hi ha pels nens. |
| Un any, en Joan Abelló, que és el pintor de Mollet, va agafar quatre pintures, pinzells, tela i cavallet………. >>> | A la fira va plantar-se animant al qui passés a pintar sobre la tela, que hi pintés el que volgués…… >>> | I tothom que allí passava va poder agafar el pinzell i va pintar el que volia; i després s’hi posà ell. |
| Amb quatre tocs que va fer-hi tot plegat ho va lligar: va sortir la seva cara i al final el va firmar……………. >>> | D’anècdotes de la fira en podria anar explicant, però no vull pas allargar-me que després em renyaran………. >>> | Però sols per remarcar-vos la solera del carrer, el nom antic de les cases, si voleu us el diré: |
| Hi ha cal Dingo, hi ha cal Tòfol, cal Turègano, cal Let, cal Càndido o Caminero, cal Menut i cal Jepet…………… >>> | Cal Rigal, cal Salioli, cal Borrell, cal Sabater, la Tendeta, l’Antonyica, ca la Bessona també………….. >>> | Cal Manils, cal Pinyonaire, i tenim cal Peixeró, com tenim ca la Patata, ca la Bigorra i cal Picó. |
| I la llista no s’acaba: cal Cegos, cal Racolí, el què és cal Pep i la Rosa, ca la Baturra es va dir…… …. >>> | I encara cal Joan dels Quadros, Casa Nova, Can Solà, junt amb cal Paco Gitano, acabo amb cal Torrapà………. >>> | Tots aquests noms ens remunten a un passat no molt llunyà, són part de la nostra història que deu ser bo recordar. |
| Quan en ‘quest carrer no hi ‘via ni tan sols aigua corrent, amb tres o quatre pous públics s’espavilava la gent………. >>> | Rentar roba, a la riera, tant amb calor com amb fred, allà al pou de l’aigua viva que era a Can Pantiquet………. >>> | Hi rentaven les famílies més pobres d’aquí Mollet, i fins l’any cinquanta-sis o potser el cinquanta-set. |
| Aquestes coses expliquen la tradició que hi ha hagut d’ajudar-se els- uns als altres com bonament han pogut….. >>> | I això es reflexa en la Fira, aquí hi ha quelcom que és viu, és més que una compra-venda, hi ha intercanvi de caliu………. >>> | Tot Mollet pot fer-la seva i és un potencial que té, és una festa del poble però que la fa el carrer. |
| Que tingueu molt bona fira que prou que us la mereixeu, animeu-vos i feu gasto, au, trieu i remeneu………. >>> | Fem un “Visca!” per la Fira, pel carrer i pels artesans, fem un “Visca!” per la vila i un altre pels visitants. | |
| ROMANÇO D’EN MANEL ROMANÍ AMB EL QUAL L’ACOMIADEN ELS QUE, DURANT DOS ANYS, HAN ESTAT COMPANYS SEUS A L’HOSPITAL DE LA VILA DE PUIGCERDÀ |
| Aquí van quatre corrandes tal com es canten per ‘quí, com a comiat alegre, per en Manel Romaní. >>> | El Cap de Servei de Trauma resulta que ara se’n va, diu que va cap a altres terres i que deixa Puigcerdà. >>> | Aquí ha estat dos anys fent feina, no són pas massa dos anys, però el suficient com per fer-se bons amics i bons companys. |
| Francament, sap greu que marxi, amb ell s’hi treballa bé: té experiència, té bon tracte i bon humor quan convé. >>> | S’ha notat la seva dèria de treballar a l’Hospital el que els tècnics anomenen “Qualitat Assistencial”: >>> | Una cosa tan senzilla com que estigui bé el malalt, ben atès i confortable: fer més humà l’hospital. |
| Ell venia de la costa, d’allí Roda de Berà, canvià el mar per la muntanya i va aterrar a Puigcerdà. >>> | Amb una santa innocència, anava despreocupat, però a la primera nevada ja va quedar escarmentat. >>> | Tenia el seu cotxe al pàrking i ell ‘nava fent, enfeinat; ja era tard quan va adonar-se que el cotxe estava atrapat. |
| El van ‘nar a ajudar amb pales i l’afer no va ser greu; però ell no sabia ni què eren les cadenes per la neu. >>> | I així, d’ençà d’aleshores, per si es troba en un mal pas, sempre porta les cadenes i una pala, per si un cas. >>> | Però així s’agafa experiència, a base d’anar topant, i el currículum s’engreixa, i això que ja el té brillant: |
| Que si el Clínic, si Terrassa, va aprenent a tort i a dret, Vilafranca, Tarragona, ja sembla el cul d’en Jaumet. >>> | I a sobre, per adobar-ho, i sense fer escarafalls, ara agafa les maletes i va a l’Hospital de Valls. >>> | Si és això el que li agrada, ningú no s’hi oposarà, però que sempre recordi que té amics a Puigcerdà. |
| Adéu siau i a reveure, adéu, Manel Romaní; saps que tens més d’una casa sempre que vinguis per ‘quí. |
| Aquest romanço, lletra i música de Jaume Arnella, ha estat encomanat pels seus companys de l’Hospital de Puigcerdà. Gener de 1998 |