jaumearnella.com: L'últim romancer dels Països Catalans

Benvinguts, senyors, senyores, benvinguts els vilatans, també si hi ha gent de fora, benvinguts els artesans....... >>>	Benvinguts a aquesta fira que és la fira d’artesans, aquest any és la quinzena, i quinze anys ja són uns quants.>>>	Comença a tenir solera, però cal recordar ben bé, que si es pot ‘nar fent és gràcies a la gent d’aquest carrer.
Hi han pencat molts grapats d’hores i ells mateixos s’ho han ‘nat fent, amb il·lusió i amb constància, i n’han anat aprenent........... >>>	La gent surt amb la cadira i es parla del què convé i, mentre prenen la fresca, fan l’assemblea al carrer....... >>>	El que no tenen són quartos, però no és cap inconvenient, només veient com treballen, ja ho paga l’ajuntament.
El carrer que acull la fira i on s’hi fa tot el sidral, avui dia s’anomena el carrer de Portugal............. >>>	Però el què és abans de la guerra el nom propi del carrer era el de les Cases Noves, hi ha qui ho recorda prou bé.... >>>	Un galliner a cada porta hi havia aquí en aquells temps, per ‘xò un motiu li van treure i és el del Carrer dels Fems.
Són cosetes de la història i és, fins i tot, divertit, tot i que, ja ho veieu, ara el carrer és net i polit............. >>>	L’important són els firaires, tots autèntics artesans, que per ‘xò se’ls selecciona: fan art amb les pròpies mans.....>>>	Vénen de tot Catalunya, fins i tot de més enllà, potser, enguany, algun d’Itàlia, tots plegats, un centenar.
Hi ha hagut artesans del vidre, forjadors, espardenyers, gent que fa estores, formatges, herbolaires i ferrers................. >>>	Els oficis més diversos es poden veure aquí en viu i es pot contemplar la traça de la gent que en sap un niu...... >>>	N’hi ha que fa molts anys que vénen d’altres s’hi apunten de nou, la Fira va agafant fama sense presses ni enrenou.
Els tres dies de la fira els veïns d’aquest carrer es desviuen pels firaires i fan tot el que convé.......... >>>	Que si l’aigua, si aspirines, o potser un eixugamans... obren les portes de casa pels firaires i artesans............... >>>	A part dels dos primers anys, però ja a partir del tercer, sempre han tingut una dèria i és engalanar el carrer.
Algun any l’han fet sonada: van omplir a cuita-corrents el carrer de roba estesa, ple de calces i sostens.......... >>>	S’ha guarnit de mil maneres: de pebrots, figues, raïms... de bandera catalana o de mantons filipins................ >>>	També d’olles i cassoles de cartó, ben retallat, però com que aquell any va ploure tot s’ho va emportar l’aiguat.
O també amb barrets de palla cortinatges, bruc florit, o bé amb mantons de Manila, però em sembla que ja ho he dit.>>>	Fa un parell d’anys s’estrenaren, amb tota pompa, dos nans, dos cap-grossos, com a símbol de la Fira d’artesans.......... >>>	Ella es diu Dinga i ell Tòfol que són noms que sonen bé i, a sobre, de gent antiga que vivia aquí al carrer
I com tota criatura, els van voler batejar, hi va assistir l’alcaldessa, i, està clar, el capellà.......... >>>	I cada cap-gros tenia els seus padrins, com tothom, però descendents de les cases que els havien donat nom.......... >>>	Al carrer mateix va fer-se un sentit cerimonial i tothom va disfressar-se d’un ofici artesanal.
Hi hagué confits i mistela i no hi faltava de res, potser sí, que sols faltava que vingués la TV3................. >>>	Cada any es fa xocolata, xocolatada a l’engròs que tot i fer-se pels crios s’hi sol colar algun talòs.......... >>>	Un talòs o algun ganàpia d’aquests que mai queden plens: repeteixen deu vegades i després no n’hi ha pels nens.
Un any, en Joan Abelló, que és el pintor de Mollet, va agafar quatre pintures, pinzells, tela i cavallet.......... >>>	A la fira va plantar-se animant al qui passés a pintar sobre la tela, que hi pintés el que volgués...... >>>	I tothom que allí passava va poder agafar el pinzell i va pintar el que volia; i després s’hi posà ell.
Amb quatre tocs que va fer-hi tot plegat ho va lligar: va sortir la seva cara i al final el va firmar................ >>>	D’anècdotes de la fira en podria anar explicant, però no vull pas allargar-me que després em renyaran.......... >>>	Però sols per remarcar-vos la solera del carrer, el nom antic de les cases, si voleu us el diré:
Hi ha cal Dingo, hi ha cal Tòfol, cal Turègano, cal Let, cal Càndido o Caminero, cal Menut i cal Jepet............... >>>	Cal Rigal, cal Salioli, cal Borrell, cal Sabater, la Tendeta, l’Antonyica, ca la Bessona també.............. >>>	Cal Manils, cal Pinyonaire, i tenim cal Peixeró, com tenim ca la Patata, ca la Bigorra i cal Picó.
I la llista no s’acaba: cal Cegos, cal Racolí, el què és cal Pep i la Rosa, ca la Baturra es va dir...... .... >>>	I encara cal Joan dels Quadros, Casa Nova, Can Solà, junt amb cal Paco Gitano, acabo amb cal Torrapà.......... >>>	Tots aquests noms ens remunten a un passat no molt llunyà, són part de la nostra història que deu ser bo recordar.
Quan en ‘quest carrer no hi ‘via ni tan sols aigua corrent, amb tres o quatre pous públics s’espavilava la gent.......... >>>	Rentar roba, a la riera, tant amb calor com amb fred, allà al pou de l’aigua viva que era a Can Pantiquet.......... >>>	Hi rentaven les famílies més pobres d’aquí Mollet, i fins l’any cinquanta-sis o potser el cinquanta-set.
Aquestes coses expliquen la tradició que hi ha hagut d’ajudar-se els- uns als altres com bonament han pogut..... >>>	I això es reflexa en la Fira, aquí hi ha quelcom que és viu, és més que una compra-venda, hi ha intercanvi de caliu.......... >>>	Tot Mollet pot fer-la seva i és un potencial que té, és una festa del poble però que la fa el carrer.
Que tingueu molt bona fira que prou que us la mereixeu, animeu-vos i feu gasto, au, trieu i remeneu.......... >>>	Fem un "Visca!" per la Fira, pel carrer i pels artesans, fem un "Visca!" per la vila i un altre pels visitants.

Aquí van quatre corrandes
tal com es canten per ‘quí,
com a comiat alegre,
per en Manel Romaní.

>>>

El Cap de Servei de Trauma
resulta que ara se’n va,
diu que va cap a altres terres
i que deixa Puigcerdà.

>>>

Aquí ha estat dos anys fent feina,
no són pas massa dos anys,
però el suficient com per fer-se
bons amics i bons companys.

Francament, sap greu que marxi,
amb ell s’hi treballa bé:
té experiència, té bon tracte
i bon humor quan convé.

>>>

S’ha notat la seva dèria
de treballar a l’Hospital
el que els tècnics anomenen
"Qualitat Assistencial":

>>>

Una cosa tan senzilla
com que estigui bé el malalt,
ben atès i confortable:
fer més humà l’hospital.

Ell venia de la costa,
d’allí Roda de Berà,
canvià el mar per la muntanya
i va aterrar a Puigcerdà.

>>>

Amb una santa innocència,
anava despreocupat,
però a la primera nevada
ja va quedar escarmentat.

>>>

Tenia el seu cotxe al pàrking
i ell ‘nava fent, enfeinat;
ja era tard quan va adonar-se
que el cotxe estava atrapat.

El van ‘nar a ajudar amb pales
i l’afer no va ser greu;
però ell no sabia ni què eren
les cadenes per la neu.

>>>

I així, d’ençà d’aleshores,
per si es troba en un mal pas,
sempre porta les cadenes
i una pala, per si un cas.

>>>

Però així s’agafa experiència,
a base d’anar topant,
i el currículum s’engreixa,
i això que ja el té brillant:

Que si el Clínic, si Terrassa,
va aprenent a tort i a dret,
Vilafranca, Tarragona,
ja sembla el cul d’en Jaumet.

>>>

I a sobre, per adobar-ho,
i sense fer escarafalls,
ara agafa les maletes
i va a l’Hospital de Valls.

>>>

Si és això el que li agrada,
ningú no s’hi oposarà,
però que sempre recordi
que té amics a Puigcerdà.

Adéu siau i a reveure,
adéu, Manel Romaní;
saps que tens més d’una casa
sempre que vinguis per ‘quí.