1990

Description

Any:1990 |  Descarregar lletres

Carregat de romanços

M’encanta poder-vos oferir, en aquest disc, part del material que amb tant de gust he estat treballant darrerament. Per una banda hi ha romanços que jo mateix he sentit cantar de viva veu a una gent que hi posava tanta estima que feia posar la pell de gallina: parlo d’en Samarra de Beget; d’en Joan Bosc que viu a Sant Privat però que havia sigut moliner a Beget al molí de Sorroca; de la Dolors Estrada de Sant Martí de Sobremunt… Per una altra banda hi ha una mostra de romanços d’encàrrec, que tan enfeinat em tenen darrerament; es tracta del romanço d’en Vinaixa i de l’Hostal de Can Xim, que els de l’Ateneu de Granollers em van encarregar sobre el conegut personatge de la seva vila.

Sovint, després d’una cantada de romanços, hi ha gent que em ve a felicitar i pretén encoratjar-me en, el que diuen, aquesta important tasca de recuperació, etc, etc… Em fa el mateix efecte com si anessin a felicitar algú que, a casa seva, està cuinant un estofat de vedella i l’animessin a continuar endavant en aquesta lluita seva contra l’hamburguer i el menjar plastificat; quan l’únic que està fent aquesta persona és cuinar el que li agrada, el que ha menjat des de petit. Semblantment, jo, també l’únic que pretenc és respirar al meu aire, fer-ho lliurement, a la meva manera; manera, per altra banda, que no m’he inventat jo sinó que he heretat dels meus pares i dels pares dels meus pares.

Les turbulències, prepotències i procacitats de temps passats, les veig calcades a les actuals (i viceversa), i quan canto un romanço arriba un moment en que ja no sé si explico una cosa que va passar fa dos o tres-cents anys o que està passant ara mateix. Això, en les actuacions en directe, no hi ha gaire problema a reflectir-ho; ara bé, quan es tracta d’encabir-ho en un disc ja són figues d’un altre paner: t’has de cenyir a un espai de temps molt reduït i aleshores tot són problemes i dificultats, perquè cada minut val molts duros i no estem aquí per llençar els calés per la finestra. És ben cert que els romanços són ben eloqüents per sí mateixos, i justifiquen de sobres una gravació; però també és cert que els comentaris que els emmarquen i desglossen suggereixen sovint una lectura paral·lela que resulta força divertida. És allò del farcit i el pollastre. Tot un dilema; sobretot pel que fa a la durada. He optat per la solució –més o menys desencertada però com a mínim salomònica– d’oferir-vos tres romanços, tres, de gravats en directe (La Dama de Reus, El Batlle de Sant Martí i Sant Jaume de Galícia) on el més interessant és veure com s’ho passa de bé el públic; i tres més de gravats a l’estudi (Romanço d’en Vinaixa, l’Hostal de Can Xim i Ai Pepa Dormidora) on el més interessant és veure com s’ho passen de bé els músics; perquè el que és jo, com m’ho passo millor és cantant romanços en directe, intentant buscar les pessigolles al públic, i només quedo satisfet quan les hi trobo.

Si això del romanços us treu la son, és que aneu mal encaminats. Però si és un tema que us estimula i us dóna gana i set i teniu ganes de fer-la petar i contrastar opinions, aviseu-me, que vinc.

Jaume.