Retalls de premsa
 |
|
Jaume Arnella es una caja de sorpresas.
Un juglar a la antigua, muy antigua, usanza capaz de realizar sobre un escenario desde juegos malabares hasta recitar sesudos poemas existenciales, explicar historias que se pierden en la noche de los tiempos o improvisar romances contemporáneos sobre los últimos acontecimientos.
En más de 30 años de carrera Arnella ha tocado casi todas las teclas que se suelen asociar con la canción en sus distintas vertientes: protesta, denuncia, amorosa, crítica, bailable, humorística, folklórica, infantil...
Una carrera que ha cambiado innumerables veces de dirección buscando siempre más la consecuencia interna que el éxito.
|
 |
|
Jaume Arnella tragina amunt i avall una maleta entranyable de la qual arriben a sortir històries tan sorprenents com els objectes que treia Harpo de les butxaques de la seva gavardina.
|
|
|
Jaume Arnella es un caso insólito en nuestro panorama cultural.
Una mezcla íntima e indisociable de trovador medieval con entertainer de cabaré.
La solemnidad musicológica y trascendentalista de la recuperación de una parte de nuestro patrimonio cultural cantado, el encanto cortés de los modos juglarescos, la socarronería despiadada de los más crudos romances de ciego y el cinismo crítico de los mejores y más elegantes payasos parlantes: una mezcla realmente explosiva y arrebatadora.
|
 |
|
Arnella no es un cantante ni un músico.
Es un auténtico One Man Show, un entertainer que en lugar de triunfar como presentador de televisión o cabeza de cartel de grandes espectáculos, bucea en el folklore catalán, a la búsqueda de viejos romances, y cuando no, los compone él mismo.
|
 |
|
Jaume Arnella és un bon explicador de les històries que formen part de l’humor dels últims segles.
|
| |
Arnella es clava la gent a butxaca perquè fa allò més elemental que hauria de fer tot cantant: contar històries, amb gràcia.
|
 |
|
Tras ese disfraz de "charlatán de feria" con la maleta de Mary Poppins, en la que lleva concentrada una parte muy concreta de la historia, se encuentra un gran artista que, de forma irónica y con cierto aire desprendido y festivo, supo narrar y entonar con acierto sorprendente.
|
| |
Eròtica monàstica (de Jaume Arnella) és un dels millors treballs discogràfics catalans dels darrers temps. ...és un prodigi de sensibilitat, ironia i tendresa. Els textos –originals o traduïts– són d’una qualitat extraordinària i es mouen àgilment pels registres més diversos. Les melodies d’en Jaume són sovint memorables.
|
 |
|
Més enllà dels romanços, més enllà del Tradicionàrius, més enllà del context cumbaià, més enllà de les modes i de les tradicions, més enllà dels vicis i de les virtuts, la figura de Jaume Arnella ha de ser reivindicada en tota la seva extensió. És clar que ja és prou gran per no deixar-se empaitar com qualsevol jovenet en voga. Per això, de la mateixa manera, podríem demanar que el declaressin patrimoni nacional. |
|
|
|
