|
Amb en Rafel vam fer la primera actuació junts el 1976 per la Marxa de la llibertat. D’ençà d’aleshores hem fet moltes coses junts: que si la revista Gralla, que si la cobla Cotó-fluix o l’Orquestrina Galana... I després, quan ens vam diversificar, ell va agafar la música simfònica i operística des del Liceu i jo vaig agafar la vessant romancerística i tradicional. Però hem continuat col·laborant en molts i molts discos: les cançons de Beget, l’Eròtica monàstica, el Verdaguer, l’Estellés, el Villon o en Josep Gual de les sabates d’en Jaume. I ara, en aquests temps de confinament en que hem necessitat agafar-nos a la música per no morir, ens hem connectat telemàticament i junts ens hem emocionat amb unes melodies i unes paraules que ara hem plasmat en aquest cd per si a algú també li poden anar bé. “A prop la platja” (amb l’apèndix d’A la vora de la mar) l’hem feta pensant en l’Open Arms: ja que els humans neguem l’sacolliment a qui el necessita al menys la terra a través de les seves cançons els obre els braços. El “Frangosyriani” és una cançó d’amor descomunal. I l’immens poema de la Sonata del clar de lluna d’en Iannis Ritsos d’una bellesa tan i tan extraordinària... Com ho és la Sarabanda d’en Bach fent de coixí als sentiments de dos avis que parlen, un amb la paraula i l’altre amb la música. La cançó del “Ja n’hi ha prou la vaig fer el 2009 però ara la torno a cantar. I un record per Gracià Tarragó que em donava classes de guitarra. I un parell de cançons de l’àvia Raquel de Cornudella i una de La Granadella. Tot això és el que aquests darrers temps ens ha ajudat a respirar, ens ha oxigenat la sang, els sentiments i, de retruc, les relacions. Hi ha coses que no sabem com dir-vos- les sinó és a través d’aquestes cançons. Una abraçada. Crèdits Els arranjaments són de Rafel Sala. Piano a “La Sonata del clar de lluna” i al “Ja n’hi ha prou” Roc Sala. Piano a “A Sant Martí” Ferran Martínez Palou. Dicció a “La sonata del clar de lluna” Fina Dantí. |
|
