|
JAUME ARNELLA — COR SARABANDA …i que canten primavera! I que canten primavera és el fruit de la fortuïta, fructífera i saborosa trobada d’una part d’en Jaume Arnella amb el seu deambular, ja cinquantenari, de romancer itinerant i d’una altra part del Cor Sarabanda amb el seu univers sonor polifònic que, com una font, va començar a brollar el 2005 i, lluny d’exhaurir-se, sembla que cada any espetegui amb més força. És una trobada de mons musicals diferents i que es potencien mútuament. És una trobada que no és un simple intercanvi de repertori, que també hi és, sinó que, per damunt de tot, és un posar sobre la taula un seguit de vivències —de la vida quotidiana, individual i col·lectiva— i unes maneres d’anar per la vida que necessitem cantar-les perquè no ens sentim sols en aquesta nostra itinerància sinó que sabem que formem part d’aquesta colla de gent que avança pels camins i que amb el seu cant destil·len primavera. I per això cantem la dona forta (El dissabte a la nit), la dona enganyada (Ai Pepa dormidora), la dona maltractada (Noies que en festegeu) i no oblidem les impúdiques martingales de l’administració ignorant els administrats (Per les terres de l’Alt Camp). També fem un tast de poesia amb el mil·lenari poeta persa Ommar Kayyam (Xala i beu sense brida) i el maridem amb mossèn Cinto (La fada de Roses i Goigs de sant Taló). Després rememorem Narcisa Freixas, la compositora i pedagoga que des de La Garriga desgranava somnis (Somni d’or) i planys contra la guerra (Melangia). I un parell de temes de Mariona Castelar —l’artífex de la trobada i directora musical (n’ha fet tots els arranjaments)— (Capvespre a Gallecs i Cantarella). Constatem com una simple cassoleta de cargols de la veïna és capaç de destapar totes les sensacions hagudes i per haver. I estrenem el romanço del bombardeig de Granollers perquè hi ha coses que ens són impossibles d’oblidar. Ho amorosim amb unes rondes de vi i acabem tornant a cantar amb els que vénen pels camins i que canten primavera. És un concert ple de vida i de moviment, és un concert coreografiat on sons i moviment es barregen i s’entortolliguen. Aquesta trobada de sons, energies i anhels reviu cada vegada que cantem i resulta que no està tancada: tots plegats hi sou convidats. Passeu, que cantarem primavera! |
|
