Any:1995 |  Descarregar lletres

Eròtica monàstica Jaume Arnella 01- On la vaig veure per primera vegada 02- Goigs de l'amiga 03- Com va ser que ens vam trobar 04- De somni 05- Amic amiga 06- El bon temps 07- Plany per la separació de l'amiga 08-Petons dolços com el vi 09- Penjaré els dogmes a la figuera 10- Mil vegades

ELS CARMINA RIUIPULLENSIA, CANÇONER AMORÓS DE RIPOOLLl

El scriptorium de Ripoll, un focus de cultura

El monestir de Santa Maria de Ripoll, des de la seva fundació per Guifré el Pilós l'any 888 i amb l'abat Oliva, fou el primer focus cultural de la Marca Hispànica. Allí va acudir el savi Gerbert d'Aurillac -que fora papa amb el nom de Silvestre II (999-1003)- atret per les ciències i tècniques que els monjos assimilaren de la floreixent cultura d'Al Andalus: cruïlla i punt de trobada de la cultura carolíngia i l'aràbiga, de la Cristiandat i l'Islam.
El "scriptorium" de Ripoll també va destacat en les lletres i les arts, d'una manera especial en la versificació llatina mètrica i rítmica. Una avançada cultural del projecte carolingi d'Europa a l'entorn de l'any mil.

Els Carmina Riuipullensia i el Cançoner amorós

Els textos literaris produïts a Ripoll durant els segles XI-XIII constitueixen un "corpus" anomenat Carmina Riuipullensia: 81 obres amb un total d'uns dos mil versos. El mateix Oliba es va distingir com a poeta. Tanmateix, la majoria dels Carmina és obra de poetes anònims. Es troben himnes religiosos i versos profans, encomiàstics, didàctics i també de caire amorós.
Aquests -els titulats amatoria o erotica carmina- es troben dins el manuscrit 74, un Liber glossarum et etymologiarum. Durant molt temps van passar desapercebuts als estudiosos, fins que, l'any 1923, Lluís Nicolau d'Olwer els va descobrir i estudiar i els va donar a conèixer, però sols, ai las!, dins l'àmbit especialitzat. Un rescat de l'oblit i la clandestinitat d'una vintena d'inspirats poemes, però sols a mitges: fins avui un públic profà no n'ha pogut fruir.

L'autor, la datació, el gènere

Els poemes estan copiats a dues columnes en unes pàgines que el primer escriba del còdex, al segle X, havia deixat en blanc a causa de la deficient qualitat del pergamí, que provocava escorriments de la tinta.
I l'autor? Fou un de sol? Certament, hi ha identitat de cal·ligrafia. Potser Arnaldo de Monte -és a dir Arnau de Mont- conegut monjo de Ripoll, copista del codex Calixtinus? Qui ho sap? Olwer l'anomena l'"Anònim enamorat". Segons ell, hauria estat un jove escolar freturós de deixar consignats els seus apassionats versos, per a la posteritat? Alguns títols estan escrits al revés -MACIMADA per AD AMICAM, per exemple-, com volent esquivar els severs controls monàstics, temorós de les conseqüències de ser enxampat.
De quan poden ser datats? Els paleògrafs els situen al darrer terç del segle XII, no abans del 1150 ni més tard del 1200. Anterior, doncs, als famosos Carmina Burana, compilats durant el primer terç del segle XIII.
Des del punt de vista literari, el nostre Cançoner amorós enllaça amb la poesia amatòria d'Ovidi -l'aetas Ouidiana-, amb les descripcions de la bellesa corporal de l'estimada -les clàssiques descriptiones pulcritudinis-, i alhora coneix bé els poetes amatoris carolingis, i té connexions evidents amb l'activitat literària d'altres centres monàstics benedictins com Saint-Benoît-sur-Loire i Sant Marcial de Llemotges, influït al seu torn pel gènere dels poetes goliards, tant en dèries com en actituds.
Ens referim a una època en que lletra i música encara no s'han dissociat: els poemes solen tenir un suport musical per ser recitats. Però, en el cas del Carmina, llevat d'algunes notacions musicals escadusseres damunt del text -i no pas fàcils d'interpretar- podem dir que no hi consta la música o que s'ha perdut.
Els Carmina amatoria de Ripoll, avui per la gent d'ara.
Han passat els llargs segles de repressió: la Inquisició sobre el catarisme i la bruixeria i les més recents èpoques de censura dictatorial i, com una anhelada primavera, amb la democràcia ha tornat -diuen- la llibertat d'expressió.
D'altra banda, educadors i personalitats culturals "progressistes" fa temps que prediquen que cal superar una didàctica de la història insistent sols en reis, dinasties i batalles. Als llibres de text i al currículum escolar ja s'estudia la història econòmica i demogràfica, les idees i els fets socials, el treball, la indústria, la vida quotidiana... Fins apareixen les primeres històries de la dona!
Però qui sap com s'enamoraven i feien l'amor a l'època romana, a la societat medieval? Sovint, aquestes informacions queden limitades a seriosos i eixuts especialistes, ignorades de la gent del carrer, delerosa, d'altra banda, de bellesa, de sentiments, de plaer, de joc eròtic, en una societat que sols ofereix mesquinetes satisfaccions a través de films i vídeos porno o, si no, el fals recurs projectiu de les revistes anomenades "del cor".
Nosaltres creiem que pot ser un bon servei a la didàctica de la història i, alhora, a la precarietat de recursos per satisfer el desig de bellesa, de sensibilitat i de fruïció, donar a conèixer aquests Carmina riuipullensia medievals a la gent: i no a través de llibres erudits, carregats d'hermenèutiques, sinó de viva veu, a través del cant. Una novetat de finals del XII! Vet aquí que els monestirs poden tornar a ser fogars de cultura, tant o més que els actuals centres cívics! Aquella funció culturitzadora que a l'Església li ha estat massa sovint negada.

Els criteris i intencions d'una recreació

Joan Soler i Amigó i Jaume Arnella -un vell tàndem en el camp de la cançó- han realitzat un treball en aquesta direcció: han seleccionat set poemes de la vintena que se'n coneixen, que mostren les diferents i més interessants maneres de tractar el tema amorós.
Joan Soler n'ha fet una versió al català procurant la major fidelitat al text original, tant pel que fa al contingut com a la mètrica i la rítmica, emprant un llenguatge prou clar però a l'ensems ric i suggerent, respectant el caire d'intimitat que traspuen com just escrits per l'"Anònim enamorat".
I Jaume Arnella hi ha creat una música –ell diu que provisional, fins que no es trobin els originals– que no pretén recrear l’ambient sonor de l’època sinó que intenta fer de suport melòdic a uns textos que –tot i ser tan antics– parlen molt directament a la sensibilitat actual. Els arranjaments, a càrrec de Rafel Sala, creen un ambient peculiar per cada tema; cada un té un color diferent.

LES RUBA'IYYAT, DE 'UMAR HAYYAM

'Ummar Hayyam fou un poeta, matemàtic i astrònom persa a cavall dels segles XI i XII. Va ser autor de diversos tractats de filosofia, de ciències de la naturalesa i d'àlgebra. Va crear i dirigí un observatori astronòmic, va reformar el calendari iranià, va trobar un mètode per a l'extracció de les arrels quadrades i cúbiques i va formular una classificació de les equacions de segon i tercer grau.
Però la seva màxima fama l'assolí com a poeta, com autor de les Ruba'iyyat o quartetes, en llengua persa. El seu contingut té una considerable dosi d'escepticisme, amb una expressió fortament hedonista que, a vegades, arriba a una interessant qualitat mística. La seva obra poètica no va ser publicada fins a l'any 1836, a Calcuta. La va difondre a Occident el poeta Edward Fitzgerald, l'any 1859, i a partir d'ella ha estat estudiada per prestigiosos orientalistes i traduïda a diverses llengües.
Hi destaca el motiu bàquic: el tema del vi, expressió de l'amor i invitació als plaers de la carn, amb unes imatges marcades per un fort predomini de la sensualitat (llum, color, perfum, sensacions gustatives, olfactives i tàctils); i el tema de la copa, d'un insinuant erotisme basat en el cerimonial festiu del vi expressat com un secret i com un joc.

El text de les cançons que presentem es basa en una versió lliure i oberta dels principals temes que es troben al llarg dels seus poemes. El disc en presenta dues: Petons dolços com el vi i Mil vegades...
El fet que estiguin inclosos en un mateix disc, al costat dels Carmina Riuipullensia, és per mostrar l'altra principal font de la poesia amatòria a l'Alta Edat Mitjana, mediterrànies ambdues: la llatina, d'inspiració ovídica i l'oriental, que arriba al nostre país sobretot des
d'Al-Andalus, en concret de la part del País Valencià (Dènia, Alzira, València...)
Finalment, una darrera cançó -Penjaré els dogmes a la figuera- se situa en el context de la poesia dels goliards. Els goliards eren els clergues i monjos medievals que feien vida lliure tot recorrent les ciutats europees. Van impulsar el cultiu de la poesia, tant la inspirada en composicions populars com en la llatina d'Horaci i d'Ovidi: cantaven l'amor, la joventut, el vi i la natura en primavera, tot satiritzant la societat del seu temps i, sobretot, el món eclesiàstic. La majoria de les seves composicions foren recollides en cançoners o Carmina famosos com els Riuipullensia, de Ripoll, i els Burana, de Benediktbeuren.