01- Lo Peirot
02- Les ovelles a muntanya
03- Cançó de l'antic pastor
04- Visqui la música nostra
PRESENTACIÓ DE L’ORQUESTRA SIMFÒNICA DE LA CANYA
De les múltiples converses de “carajillo” ( de les quals tan poc s’ha parlat a l’hora de fer una valoració dels diferents cícles de TRADICIONÀRIUS, la crítica normalment s’ha reduït a parlar del que passava a l’escenari o a la sala) sorgides a la barra del bar de l’Artesà, se’n podrien fer uns estudis que, posteriorment,podrien tenir una importància inestimable a l’hora de fer una història contemporàbia de la música tradicional i especiañment dels músics.
Durant aquests quatre anys molta gent, tot fent el paperina per la barra, ha pogut escoltar converses entre músics que, ultra felicitar-se mútuament, manifestaven ganes de fer alguna cosa conjunta. D’això se’n podia parlar impunement i sense escatimar imaginació, perquè l’aval de “conversa de carajillo” ho feia absolutament inofensiu i desvinculant.
Ha calgut un encàrrec concret: a la Pobla de Segur, per l’anual Trobada de Setembre, volien una Suite instrumental que glosés la vida pallaresa.
A partir d’aquí, evidentment amb totes les presses del món, totes les cartes ajagudes i en desordre per sobre la taula es posen dretes i en ordre d’atac. En Ferran Martínez i Palou fou qui va donar l’ordre, i gralles, tarotes, xeremies, sacs de gemecs, flabiols, violins, mandolines, violes de roda, sacabutxs, fiscorns, contrabaixos, timbales i percussions van estar gairebé mitja hora disparant negres i corxeres.
Al final vam quedar parats: havia nascut LA SIMFÒNICA DE LA CANYA!