Nou Cançoner
"Les Cançons de Beget"

[tornar a Cançoner de Beget]

PRESENTACIÓ

Resulta que l’any 1976 érem tota una colla que formàvem un grup de recerca i difusió de cançó popular i tradicional que dúiem el nom de “Seminari de Cançó tradicional del SAC” i, posteriorment, aquest nom el vam simplificar i va quedar com a “El Sac de Cançons”. Érem: Jaume Arnella, Xesco Boix, Joana Clusellas, Llorenç Coll, Marcel Genestar, Manuel Julian, Josep Mercader, Josefina Miret, Antoni Oró, Teresona Planagomà, Jordi Pujol, Joaquim Ramis, Carme Redon, Amadeu Rossell, Rafel Sala i Josep Valls.

Cap a l’estiu del 1976 l’Amadeu Rossell i jo mateix vam anar un diumenge a Beget i ens vam posar a cantar a la sortida de missa, una mena de pràctica que ens havia anat bé d’altres vegades per provocar que ens cantessin cançons antigues; de seguida es va fer una rotllana i així que vam proposar a la gent que ens cantessin algunes cançons d’aquell poble s’hi van posar i amb una afició tal que no haguessin acabat si no hagués sigut l’hora d’anar a dinar. Quan fèiem el sobretaula, a l’hostal, ja ens havien dit tot de noms de cantadors i cantadores de Beget i com i on els podíem anar a veure. La Rosa de l’hostal es va brindar a fer-nos com de guia facilitant-nos els contactes i, a més a més, ens va parlar de la Kristin Müller, una austríaca que, pels anys seixanta, havia fet dues estades llargues a Beget recuperant cançons per fer un treball universitari al seu país; la mateixa Rosa no va tenir inconvenient en passar-nos una còpia en cassette de les cançons que ella tenia gravades per la Kristin.

A partir d’aquí vam fer una primera recollida de cançons, amb l’Amadeu, el desembre del mateix 76; i pel gener del 77 hi vam tornar, però aquest cop amb la Josefina Miret. Posteriorment amb en Rafel Sala vam anar a Sant Privat a gravar les cançons d’en Joan Bosch que, tot i viure a can Surracans, havia estat el moliner del molí de Surroca a Beget.

A mida que anàvem recollint material, amb tot el grup del “Seminari de Cançó tradicional del SAC” –que abans ja us he dit que el nom el vam derivar per la via simplificativa i va quedar com a “El Sac de Cançons”– n’elaboràvem unes fitxes per a ús intern. L’estiu del 77 vam fotocopiar aquestes fitxes i en vam fer una mena edició, rudimentària, per la gent que ens ho demanava. Degut a que el grup, d’entrada, tenia d’altres feines i anava una mica de bòlit i degut també a la seva posterior dissolució, resulta que aquestes fitxes van quedar aparcades en espera d’una posterior revisió i comprovació.

Ara, per celebrar el vint-i-cinquè aniversari (1976-2001), ha semblat que era el moment oportú de fer-ne una edició més polida i a l’abast de tothom.

No és cap recopilació per a estudiosos; és un cançoner per a que la gent l’usi, per què aquestes cançons es continuïn cantant. Això m’ha portat a no publicar les diferents versions d’una mateixa cançó –El bon caçador, el Gitano, El dia de sant Joan, Caterineta,...– quan les variants no eren notables. Algunes altres vegades he inclòs dues versions, per raó de la lletra o de la música, com per exemple: El testament d’Amèlia i N’Amèlia; o A la vora de la mar i El rei mariner; Els tres dallaires; Muntanyes del Canigó; o les Corrandes i les Caramelles. De totes maneres a sota de cada títol indico qui ho va cantar, tant si és una sola persona com si en són vàries.

Respecte als cantadors i cantadores cal aclarir que nosaltres no vam arribar a conèixer la Núria, ni el Cisco ni la padrina de can Jeroni ni la Roseta i que cal agrair moltíssim a la Kristine Müller la recopilació que va fer pels anys seixanta perquè sense ella s’hagués perdut molt del repertori de la Núria, la cantadora que, amb la seva prodigiosa memòria, ha esdevingut un referent per a tots els cantadors de Beget.

Els que vam conèixer eren unes persones encantadores: la Cisca de can Batlle, amb la seva manera peculiar de cantar, capaç de introduir múltiples variants en les melodies; en Joan Bosch, que de primer deia que no en recordava gaires però que després, quan s’hi va posar, ens va deixar amb un pam de nas; el Juanito i la Teresa de can Jeroni, testimonis de totes les cantades a l’hostal i que tan bé es repartien els diàlegs de les cançons i les tornades; la Margarita de can Batlle, que era capaç de recordar –sempre amb gran fidelitat– tantes i tantes cançons i que el seu home i la seva filla també s’hi afegien quan convenia; en Peret de can Blanc, que, tot i que també cantava, ell estava sobretot per tocar el violí i per explicar-nos coses sobre els traginers, que era el seu ofici, compartit amb el de músic; li hem dedicat un apartat especial per a les seves tonades de violí; en Peret de can França que tot i la seva edat –crec que aleshores devia rondar els 94– era capaç d’engrescar-se i recitar o cantar de dalt a baix, gaire bé sense respirar, algun vers, alguna rondalla o alguna cançó; ara, si es perdia, havia de tornar a començar des del cap de munt; les seves explicacions sobre la «màgica» poden arribar a interessar fins i tot als experts en història del cinema i les llanternes màgiques;  i en Samarra, que de tan bon cantador com era fins i tot l’havien arribat a llogar a les colles de segadors no per que segués sinó per que cantés, ja que, quan ell cantava, la seva colla anava més de pressa que no pas les altres.

Cal remarcar que tots cantaven força bé llevat d’en Peret de can França que per la seva avançada edat ja havia perdut el do de l’afinació i per això he d’avançar que algunes de les melodies del seu repertori que aquí s’inclouen han estat tretes d’una manera aproximativa; les que no ha estat possible les he deixat sense música, a part de les que ell ja només recitava.

Aquesta ha estat la llista de cantadors i cantadores, però resulta que també voldria deixar constància de persones que, tot i no cantar, ens han explicat un seguit de coses de la vida quotidiana que ens ajuden a fer-nos una idea una mica més global de tot aquest món de tradicions i cultura popular: com la Maria Puigmal de can Camps, que ens parlava de les feines de les dones, o en ¿¿?? , marit de la Margarita de can Batlle, que ens parlava dels paquetaires.

El 1982 en Joan Bosch va col·laborar amb tres cançons en el disc «Canten els vells del Pirineu» (Auvi L7 450), promogut per Artur Blasco; i el 1989 en va cantar vuit, un parell amb la seva dona Nati Darré, en «Rosa Vermella, rosa galant. Parles, cançons i cantarelles» els sis discos recopilatoris de part del material recollit per Artur Blasco. En aquest mateix disc hi va col·laborar, amb deu cançons, la Margarita de can Batlle –Margarida Darré– i en Peret Blanc amb una. I en el disc recopilatori del Tradicionàrius de 1999, que és un homenatge a en Peret Blanc, es recullen dinou peces tocades per ell mateix, o sol o amb diferents formacions.

És curiós constatar com el repertori de Beget ha tingut una notable acceptació entre els grups de música tradicional; vegeu en un apèndix les gravacions discogràfiques que se n’han arribat a fer.

I encara se n’hi ha d’afegir una, perquè aquest llibre incorpora un CD amb algunes de les cançons d’aquest recull. En Rafel Sala n’ha fet els arranjaments, d’una frescor i una actualitat meravelloses. En una recopilació de tradició oral no hi podia faltar una mostra sonora.

Que canteu de gust!

Jaume Arnella