Hi han participat :  

Jaume Arnella, Reiner, Pepi , Albert i Cris, Eli "Alba",*(castellano) Isabel Reyes,*(castellano) Jaume Arnella(2), Khimed, Joan Vilamala,*(english) SmileUK, Jaume Arnella (3), jordi margarit, lópez-fontanills, rafel sala, Pepi(2), Christina Müller, Francesc López, Francesc López(2), Joan Vilamala(2), Pepi(3), Jordi Laietà, Joan Vilamala(3), "bit", "sailing", Flop Llopis, Jaume Arnella(4), Pepi(4), xelin, Pepi(5), Tonet, Gratacos, Joan Vilamala(4), *(Deutsch) Christina Müller(2) Foktreubanya, Pepi(6), Jaume Arnella(5), Jaume Arnella(6), Jaume Arnella(7), Joan Vilamala(5), Carolino, Flop(2), Maica, Christina Müller(3), Pepi(7),"bit"(2), Joan Vilamala(6), Jaume Arnella(8), Joan Vilamala(7), Jaume Arnella(9), Reiner(2), Joan Vilamala(8) Fermí Puig, Pepi(8), Reiner(3), Carolino(2),*(suahili) Marc Galvany, María París, Maica(2), Reiner(4),*(castellano) Manuel Sanmartín, Carles, *(castellano) Reiner(5) *Manuel Sanmartín(2) *Manuel Sanmartín(3), *Reiner(6),  Pepi(9), Albert, Albert(2), Vilamala(9), Pepi(10), Carles(2), Vilamala(10), Pepi(11), Vilamala(11), *(suahili) Marc Galvany(2)  Pepi(12), *(castellano) karolina, *Manuel Sanmartín(4), *(english) Christina Muller(4),  Carles(3), Pepi(13), Panxito, Roser Margalef, *(basco) Exprai, Rusiñol, Jaume Arnella(10), *(basco) Exprai, Jaume Arnella(11), Jaume Arnella(12), Joan Vilamala(12), *(castellano) GIROVAGO, *(suahili) Marc Galvany(3), Marc Galvany(4), Manuel Sanmartín(5), Susanna i Pepi, Sussana(2), *(suahili)  Marc Galvany(5), Manel, Pepi i Jaume, Joan Vilamala(13), Reiner(7), Joan de Cervera, *(suahili) Mark (6), Carolino(3), Els Tutu, li, FOTO DEL DINAR  * (francaise) Christina Müller(5), Joan Vilamala(14), bit(3), Pep Salsetes i Rosa Maria, ELS TRANQUILS, Jaume Arnella(13), Joan Vilamala(15), Familia Ambròs Barbany, Francesc Marimon, Pepi(14) Alex, Josep Martí, Josep Martí(2), Josep Martí(3) Jaume Arnella(14)

(cada nom és un enllaç al seu romanço)

Estadístiques del Romanço : 2.230 versos, 116 participacions, 7 idiomes 

Si em dedico a fer romanços
tant com el cos em permet
bé serà cosa obligada
de fer-ne un a Internet.

Si Internet és una xarxa
que hi participa la gent,
bé caldrà que aquest romanço
l'escribim conjuntament.

I que hi posin cullerada,
tant si són petits com grans,
els més experts internautes
com també alguns principiants.

Jo no fa molt que navego,
i vaig fent, poc a poquet,
però si ja en la vida em perdo
¿com no ho he de fer a Internet?

Sort que he trobat gent amable,
que m'han guiat pas a pas
i han tingut força paciència
fent-me sortir del fracàs.

Telefònica, i ho sento,
es mereix de sortir aquí:
volem la tarifa plana!
la mare que els va parir!

Apa, a veure qui s'anima
i alguna estrofeta escriu,
i comprovem altra volta
que això d'Internet és viu.

Jaume Arnella. Sta Eulàlia de Ronçana

index - tornar

Un bon día vaig coneixer
un programa que es diu xat,
vaig deixar la meva novia
doncs del xat m´he enamorat

Reiner. Barcelona reiner@mixmail.com

index - tornar

M'agraden els internautes,
m'agrada l'ordinador.
Això no és cap mala idea:
visca la comunicació.

Sí, m'ha sortit un xic sèrio:
deformació professional!
No sóc pas com els Arnella:
se'n foten del més cabal.

Del segon en sobra una
i en Jaume no ho passarà.
M'escau més el rimar fàcil
amb verbs acabats en a.

I, encara, abans de deixar-vos,
una estrofa pel Reiner:
jo no sé si tu tens nòvia,
per mi seria un plaer.

Pepi, pels amics. Sta Eulàlia de R. fdanti@pie.xtec.es

index - tornar

Algun dia arribarà,
que hi haurà tarifa plana,
més endavant ja...
no s´haura de pagar

Però amb pessetes
mai més, més valdrà,
perque se´n va demà
i ja ne pas tornarà.

Albert i Cris. Barcelona. tcorties@latinmail.com

index - tornar

Tant de bo fos així
doncs malauradament per a mi
resulta tot un problema
haver de pagar tanta pela

Eli "Alba". Barcelona. alba_alba@mixmail.com

index - tornar

Nunca siembres tu parra
junto al camino
pues todo aquel que pasa
puede tomar un racimo

Isabel Reyes. Perú. sabreyes@lima.business.com.pe

index - tornar

Isabel, si es que tú escondes
la parra a tu vecino,
¿con quién vas a compartir
el placer de tu racimo?

Jaume Arnella. Sta Eulàlia de Ronçana

index - tornar

De Camprodón a Pernambuco,
D'Antofagasta a Gironella
s'escampa com taca d'oli
lo de la Güeb del Arnella

Khimed. Argentona. 11933mab@comb.es

index - tornar

Renoi, Jaume, com progresses,
ja et tenim per Internet,
amb romanços i cantades
ara sí faràs l'esplet.

Que enguany tinguis bona anyada
i que facis molt camí
per la vida amb la guitarra,
com m'agradaria a mi.

Joan Vilamala i Terricabres. Manresa. jvilamala@pie.xtec.es

index - tornar

Have you ever stopped to wonder
just how much we take forgranted?
So don't forget to water the seed
afteir it has been planted.

There is a time to love,
there is a time to grieve,
there is a time to stay,
and there is a time to leave.

We kid ourselves it's working
when we know full well it's not,
so we put a comma
where we ought to put a dot.

SmileUk. United Kingdon. Smileuk@yahoo.com

index - tornar

Apreciat o apreciada
que has escrit aquí en anglès
m'és penós de reconèixer
que no he entès gairebé res.

I així he demanat ajuda
a tot d'amigues i amics
i entre tots m'han fet entendre
que eren uns versos bonics.

Perdona per la ignorància
m'ho han hagut de traduir;
el meu anglès sols arriba
al "to be or not to be".

Jaume Arnella.  Sta Eulàlia de Ronçana

index - tornar

Renoi quina història
això si que és un festival!
ets a un pas de la glòria
captivant tant de personal.

Apa vinga, si n'ets de murri!
De Washington a Calella
aplegues un bon popurri
seguidor de la web-arnella.

Des del Pont de les formigues
una abraçada, company.
Et desitgem els amics i amigues
bones idees i millor any.

jordi margarit. Rubí/Catalunya. comunico@bbvnet.com

index - tornar

Aquest romanço, amic meu,
és un deliri constant,
si sabessis les vegades
que m'he amorrat al teclat !

He volgut participar-hi
mes, ai las, que m'he perdut,
no saps, Jaume, les vegades
que he pensat el que has fotut.

No té nom el que estàs fent,
romancer de casa nostra!
vés pensant al teu estudi
meravelles com la mostra.

lópez-fontanills. premià de mar. mfontani@pie.xtec.es

index - tornar

Romansos en son romansos
i cançons en son cançons
i tu vas de l'un a l'altre
com qui es grata els - - - - - - -.

I ja que parlem de gratera
que em podries contestar?:
Tu quan escrius un Romaço
no t'els deixes de gratar?

Noi, perdona la confiança
peró d'aixo res ens expliques
i els que voltem per la Xarxa
no ens conformem amb les miques.

Esperant que res no et callis
rep una forta abraçada
continua així, no et tallis
grata fort si tant t'agrada!

rafel sala. argentona. ccoll12@pie.xtec.es

index - tornar

Aquest romanço s'anima
i provoca reaccions.
N'hi ha de tendres i alegres,
d'altres són declaracions.

M'he fixat en una estrofa
que la firma un tal Rafel.
No cal fer-ho amb eufemismes,
ni cobrir-ho amb doble vel

però, no siguis tan directe...
que per rimar amb "cançons"
hi ha mil mots que t'hi escauen:
tant finestrons com glaçons.

Pepi. Sta Eulàlia de R. fdanti@pie.xtec.es

index - tornar

Dels germans Arnella en conec tres
I cadascun
És més encisador que l´altre
Que no parin de cantar,
conduir i ensenyar,
que és això el que ens fa falta!

I diuen que a Internet
pots trobar el amor de la teva vida;
I què en sap de l´amor
el Internet ?

Si els amants, en els casos venturosos,
Es comuniquen amb el pensament!

Però bé, siguem flexibles,
(i què no es faci notar que som
d´una altra generació)
i admetem que pel jovent d´avui en dia
Internet és una benedicció
En el caos del seu món.

Oh, m´encanta anar fent versos,
i mai n´havia fet!
(i encara menys en català)
i això gracies a l´enginy d´en Pere
i a l´invent de l´Internet!

Els romanços et fan somiar
En amors passats, presents
I saps què el poeta et comprèn
Dins la glòria dels teus sentiments.

L´amor és un sentiment molt noble
I la inspiració te la dona el teu estimat;
Tant a Internet
Com abans en el passat.
I això no obstant,
La joia és nova a cada instant!

Christina Müller. Barcelona

index - tornar

Entre grateres i parres
apareixen emocions,
si són o no eufemismes
tant se val, som uns tios bons

Em remeto a la història
de l'altre dia en el CAT,
quina versió la d'Ulises
vaig quedar bocabadat!

Cal que ho sàpiguen els nautes
i que es digui pels terrats,
perquè se'n parli als teatres,
a les cases i pels bars.

Si tenim un gran poeta
actual, com és l'Arnella,
ciutadans de Catalunya,
no fotem l'anca d'ametlla!

De la música, no comment
el Ferran és "el racimo"
que entre gotim i viola
la cosa no té "padrino".

Gràcies, Jaume, gràcies Jordi
gràcies Serra per la dansa,
gràcies veu de la Garrotxa,
sou ...llonuts i visca el Barça.

Francesc López. Premià de Mar. mfontani@pie.xtec.es

index - tornar

No has parat a preguntar-te
tantíssim que has treballat?
rega la llavor plantada,
ja que així ho has començat.

Temps hi ha per estimar
i també per entristir-se,
i també romandre aquí
o oblidar-ho per anar-sen.

Treballes tot fent facècies,
ho sabem que és ben bé així:
poses allà una coma
on hi hauria un punt allí.

Tot això ho diu l'anglesa
que més amunt he llegit,
ai carai, que n'és de llesta!,
almenys m'ho ha semblat a mi

No t'entenc el teu "forgranted"
potser el lèxic és "lo" teu,
sembra i rega com tu vulguis
però aclareix-te, fill meu !

Com m'agrada aquest romanço
que s'estira més i més,
novament hi col·laboro
i no ho faig pas per diners

Sinó perquè hi fem barrila
els nautes i és col.lectiu;
no em direu que això no "mola"?
Hi ha gent que en sap un niu.

És com una botifarra
que s'estira tant com vols.
Apa, doncs, col·laboreu-hi
que els romanços no es fan sols.

Que si grates o no grates?
Sabeu qui no grata gens?
Doncs, l'Aznar que a Bellaterra
li han ensenyat les dents.

Jo també m'hi acomboio
i declaro des d'aquí
que una "persona non grata"
fa molt temps que ho és per mi.

Sóc molt fina i "recatada",
la grolleria m'ofèn.
On 'neu amb tanta gratera?
Aquesta picor em reprèn.

Ai carats, i quin romanço
m'hai trobat a l'Internet.
S'hi pot fer una mica el ganso:
mots i rimes a pleret.

El trovador Jaume Arnella
ha volgut ser compromès,
ens brinda bona mamella
si per fer no tenim res.

El bon amic Vilamala
m'ha posat ben bé al corrent;
diu que hi participa el Sala
i bona colla de gent.

La connexió Telefònica,
tant si és Plus com si no ho és
ens deixa amb la veu afònica:
no podem transmetre res!

Allò que a la Pepi ofèn,
més que no pas la Infovia
(encara que això depèn)
pel que veig és la gratera.

Així doncs, dissimuleu:
seguiu la bona drecera
quan vos apreti la picor
sigui al davant o al darrera.

No tinc temps per fer més via
puix que tinc obligacions
no sé si algun altre dia
podré fer versos més bons.

Apa siau la concurrència:
tingueu salut, sigueu bons.
Se us acut una ocurrència?
Què espereu? Au, vinga, doncs!

Ens gratem per les trompades
que la poli ha repartit.
No em diràs fineta Fina
que encara et mames el dit.

Carregada de romanços
aquí hi veig molta gent.
Uns internautes simpàtics
això no està pas malament.

No conec altra romanço
i si hi ha no se quin es
que sigui tan llarg i maco
es mereix un récord Guiness

Mai hagués pogut imaginar
el que enmig de tant circuit i cable anava a trovar...
un món ple de somnis
i també de realitats...
vaig arribar a la Lluna
i per poc no em quedo a Mart...

He somiat i encara somio
amb l´amistat de veritat...
i encara que sembli mentida,
a Internet la vaig trobar...

... continuarà... ;O)

El tema de la gratera
sembla el tema principal
de les darreres quartetes,
Sala, que n'ets d'animal!

Mes ja que el tema s'ho val
parlem , parlem de gratera,
gratem i que faci mal
i aixequem la polseguera.

Flop Llopis. Premià de Mar. mfontani.@pie.xtec.es

Aquest romanço camina,
n’hi ha per sucar-hi pa,
és com si anéssim en barca
i no haguéssim de remar.

I cadascú hi diu la seva,
el que creu més oportú,
tant si escriu des d’Anglaterra
com si ho fa des del Perú.

I també de Barcelona,
de Santa Eulàlia i Premià,
també de Rubí i, encara,
de Roses, a l’Empordà.

També n’hi ha alguns d’Argentona,
un d’ells és un crac dels grans:
tria un tema i van de bòlit
un parell de manresans.

Hi ha qui s’ha estrenat fent versos,
i tranquil·lament ho diu,
i són transparents i frescos:
no paris, Cristina, escriu!

D’altres tenen experiència.
¿En Vilamala, potser,
no serà el que ha escrit les auques
d’Ausiàs March i Verdaguer?

Tant se val; ara, internautes,
us vull dir que em fa il·lusió
a tots plegats, convidar-vos
al poble de Torelló.

Perquè s’hi fa una trobada
de corrandistes d’aquí;
es tracta d’improvisar-les
i de poder-se’n sortir.

Això es fa a la plaça Vella
el dissabte vint de març
sobre les set de la tarda,
que no ve d’un o dos quarts.

En sabeu prou i de sobres
per poder participar:
que si us surt una corranda
la podeu ben etzibar.

Tot és qüestió de llençar-se,
i no us ha d’impressionar,
però sempre millor s’acaba
si és que l’últim vers tens clar.

Si és que es practica una mica,
ja va sortint més normal;
recordeu, però, la trampa:
la gracieta va al final.

Ja podeu, doncs, animar-vos;
veniu, que és bona ocasió,
i jo us pago la beguda,
us espero a Torelló.

Després d'una tarda intensa
i d'un matí ben espès,
connectar amb tots vosaltres
es pot ben dir que em fa el pes.

Ves per on, ara resulta
que aquí dins tothom es grata
llevat d'una noia molt FINA
que diu que no ho fa ni en bata.

Si fins i tot en López
-un senyor de" fina estampa"
-tota la vida que es grata.....
i aviat en fará 60 !

Escolta be recatada
si et fa cosa la gratada,
oi que coneixes a en Jaume?
Quedarás encantada.

Contesto amb aquest escrit
d'una banda en Vilamala,
eixerit lletraferit,
i de l'altra en Rafel Sala.

Si us seguíssim tots la veta,
seria una olla de cols.
¿Però es pot esperar una altra cosa
d'uns ex membres d'esquirols?

Posats a proposar temes
per trencar els escatològics
en tinc una bona llista
i molts d'ells són antològics.

Els tres primers us engalto:
la fil·loxera al XIX,
el ser segons en Kundera
o les propietats de l'ou.

Totes les guerres mundials
començant per la primera,
els conflictes dialêctics
entre Sant Pau i Sant Pere.

També es pot fer cine fòrum
sense agafar-ho pels pèls:
Loach, Trueba i Almodóvar
i per què no l'Orson Wells.

En el cas que no us agradin
hi ha els usos de la tetera
i per si no en teniu prou:
la caspa a la cabellera.

Pel que es veu, nois, la gratera
és un tema de molt pes,
encara que hi ha gent FINA,
que sembla que això la ofèn.

Que seria de nosaltres
si no ens poguéssim gratar,
atureu-vos una estona,
atureu-vos a pensar.

Uns es graten la butxaca,
pensant-se que amb els calés
esgarraparan la glòria:
són màsters de l’univers.

Altres ens gratem la closca
quan arriba fí de mes
i a cops de gratar la visa
sense preses anem fent.

Altres graten comissions
de les vises que gratem
aquells que ens gratem la closca
quan s’acosta fi de mes.

Hi ha qui grata la guitarra
escampant cançons pel món,
i fent versos i romanços,
va repartint il·lusions.

No ens descuidéssim, xelin,
els que graten sense treva
cordes d’acer o de tripa
si no hi ha un compàs d’espera.

Quin embolic de gratades,
em pica fins el cervell,
ara em grato, ara no em grato,
m’he begut l’enteniment.

Amics, des d’aquí vull dir-vos
i proclamar sense embuts:
qui li piqui que s’ho rasqui,
sigui calb o molt pelut.

Feia dies que no entrava
al Romanço d'internet.
Quin prurit! Quina frisança!
del clatell al turmell dret.

Rasco, rasco i no s'atura!
Rasco, rasco i em faig sang!
Aqui els únics que no graten
son els ninots fets de fang.

I si la Fina no grata
doncs potser és com l'Obelix
que de petita va caure
a un perol d'antiestaminix.

I potser ja va essent hora
de nous temes "nar" a cercar
que si el gratar és prioritari
Qué m'en dieu del cardar?

Aquest Xelin com s'esvera!
És dels més desvergonyits.
Després de tanta gratera
no en teniu pelats els dits?

I només ara faltava
que vingués en Gratacos
aquest sí que grata i grata,
grata i carda, i això és gros!

Jo fent cas de la Fineta
em poso a filosofar:
penso, penso...i molt cogito,
i no deixo de pensar

Que si el ser, que si Kundera...
Però , renoi, és el costum
quan tot d'una em ve gratera,
penso i grato. "Ergo sum!".

Moechtet ihr einen neuen Vers?
¿Quereis un verso nuevo?
Mal sehen, ob es mir gelingt
A ver si lo consigo
Denn Deutsch ist meine Muttersprache
Pues alemana es mi lengua materna
Aber schon so weit entfernt
Tan lejana sin embargo

Als ich noch klein war
Cuando era pequeña
Und von der Liebe traeumte
Y soñaba con el amor
Haette ich mir nie gedacht
Jamás me hubiera imaginado
Dass ich einmal, nach vielen Jahren
Que alguna vez al cabo de los años

Ueber die schon erlebte
Pudiera escribir sobre
Liebe schreiben koennte
El amor ya vivido
Zusammen mit weltweit verteilten
Junto con primos y primas
Cousinen, Cousins
Repartidos por el mundo

In einer Mischung von Romanzen
En una mezcla de romances
Und internationalem Sonett
E internacional soneto
Zu Ehren von Jaume Arnella,
En honor de Jaume Arnella
Und dem technischen Wunder Internet
Y la técnica de Internet

Ai Jaume Arnella
que tu i jo ja ens coneixem
vas venir un dia al "cole"
Jo era entre la gent.

D'això ja en fa uns quants anys
però encara recordo rient
aquells romanços de gent
de pastores i capellans.

Un bon dia ho vam veure clar
que quelcom havia de fer
i amb uns quants amics
ens vam ajuntar.

El mestre es diu Oriol
La Bet toca l'acordió
en Cesc toca el tambor
i en Gerard fa el que vol

El violinista (jo) em dic Guillem
En Carles,guitar-pintor-internauta
la gisela toca la flauta
FOKTREUBANYA ens diem.

No ho he dit abans
però perdoneu-me abans de tot
ja que la rima no és el meu fort
com tampoc ho és el romanç

Ara ja ens hem presentat
ja ens trobarem al món real
però sortim contents del virtual
per haver col·laborat.

Ja està bé amic Vilamala!
Tu ets per mi com una creu.
De moment encara aguanto,
però aviseu al Cirineu...

Després de llegir els teus versos
Cristina, crec oportú
d'encetar una cerveseta
i fer un bon brindis per tu.

I cantar una cançoneta
que deu ser del teu país:
So fern meinem Herzen
ist Sarie Mareis,
so weit überm blauen Meer.

Ets fantàstic Vilamala,
i t'he de dir, si em permets,
que a tu els versos et surten,
perdó, com als ases pets.

No us agafa molta gana
amb tan gran activitat?
I si parléssim de cuina
i en concret del gratinat?

Unes bones albergínies
o uns quants pebrotets farcits,
gratinats amb gratinera
que ens hi poguem llepar els dits!

Sento , Fina, una gran pena
si per tu sóc una creu.
Sóc estudiós de mena
i fent cas del teu correu
feia versos a balquena...
jo sols anava pel deu.
Saps què tira-t'ho a l'esquena,
no et fa falta un Cirineu,
Apa siguis bona nena
grata i no siguis nyeu-nyeu.

Amic Jaume, no sé massa
com els ases fan els pets,
si m'ho expliques passa a passa
mantindré els ulls ben oberts.
Perquè, ara, saps què em passa?
Que m'embruto els calçotets.
He fet cas de la recepta
que  aquí tu ens has proposat
Me l'he presa com un repte
i he cuinat ben gratinat
Potser és que sóc un inepte.
Em sembla que he fracassat
perquè el ventre se m'esvera
i hi engalto cada rot!
M'ha vingut una gratera...
per mi que  deu ser el pebrot.
Que coneixes la manera
d'acabar amb tant d'avalot?

Rodolins o bé romanços.
L'Arnella ara ens vol temptar
i amb això en Carolino
la pota hi ha de ficar.

De l'argot dels internautes,
jo, en desconec els mots.
¿Aquí queden els romanços
confitats com els pebrots?.

Els pebrots del país nostre
de bòlit ens fan anar,
sobretot aquells que ens pengen
i no  ens paren de tocar.

Els pebrots tot cristo ens toca,
nosaltres ens fem el ferm
però els gemecs se'ns hi escapen
si ens els cargola el Govern

Per això va molt bé el romanço,
que la nostra hi diguem tots
i així puguem esbafar-nos
tot gratant-nos els pebrots

Carolino. Folgueroles. carol@mixmail.com

Llegint, llegint el romanço
no m'he pogut aguantar,
que si l'un grata que grata,
l'altre el tema vol canviar.

Vaig veient que s'embolica
la troca des de Manresa,
noies i nois internautes,
fem costat a la Fineta.

A un se li pelen al dit
les set pells de l'epidermis,
l'altre no sap com sortir
del tema. Fina, no temis!

Per què ens agrada
parlar tan baix i tan vast ?
no sabeu que ja ens arriba
el temps de canviar el pas ?

Recordem la deessa Milo,
la Venus ni més ni menys,
que de tant gratar-se el pubis
es quedà amb dos braços menys.

Ai, que canvia el mil.leni,
jo no sé si és el 2000,
tant se val, canviem de tema,
és com un avís diví !

És el temps de la Quaresma
puix ja som al Carnaval,
deixem-nos de la gratera
i no parlem del cardar.

Deixem la carn i la cuixa,
ara és temps per pensar;
proposem com la Fina
el sexe sense tocar.

El Kundera prou m'agrada,
tu que en penses, Gratacòs ?
fes-nos costat, Sala
i serem tres i no dos..

O si no, companys, volguts
podem fundar una ONG,
per poder rentar la cara
com ho féu aquell FOLK SONG.

Aquesta ONG pot ser nostra
i no té cap afany luxós,
tan sols repensar la vida
bescantant el luxuriós.

Flop. Premià de Mar. mfontani@pie.xtec.es

Hola Jaume (i concurrència):
m'heu deixat espaterrada
quan he vist aquest romanço
amb gratera incorporada.

M'hi afegeixo ben de pressa
abans que em vingui picor
i si el meu tros no us agrada
és que no ho se fer millor.

Anant de cara a l'assumpte:
jo vull fer publicitat
d'un programa de la tele
que està desaprofitat.

Segueix el Tradicionàrius,
i molts d'altres festivals
des d'Arsèguel a Manresa
això si, tradicionals.

Hi trobareu novetats,
video clips i alguns compactes,
pel trenta-tres i els satèl.lits
si us lleveu d'hora els dissabtes.

Com ja haureu endivinat
us parlo del Rodasons
que, passant de l'"o" oberta,
és un espai de collons.

Fins i tot, mireu si és bo,
que, a vegades,...meravella!
apareix a les imatges
aquell nano... cony, l'Arnella!

Mentre feia aquest espot
he suat la cansalada,
però tot sigui per l'audiència
i "la pela" assegurada.

Si, companys, jo hi treballo
i, si vull mantenir el sou,
m'interessa que el mireu
encara que us costi un ou.

Gairebé no em queden dits
per a seguir teclejant
apa, adéu i fins una altra!
jo, continuo grantant.

Maica. Cardedeu. maiquedu@arrakis.es

Gràcies, Jaume
Les teves paraules m´han conmogut
I no menys la cervesa fresca
Que t´has près a la meva salut.

Saps, Jaume,
jo escric en ocasions
Quan el ànima es tan plena
Que em surt a borbotons.

Només cal un xic
Com qui obre una aixeta
I corren les frases
Explicant la proesa.

La cançó de Sarie Mareis -
Com eren les notes?
Crec que la sento, però sense trobar
La seva melodía en el meu recordar.

Canviant de terci:
La Pepi ho te clar:
Molts més temes n´hi ha,
Per escriure i comentar.

I ara m´encomano, amb el teu vist i plau:
al cel fort blau
i tinc presa per anar
veure els ametllers en flor

abans que em succeeixi
la mateixa sort
que en Carles Sabater -
descansi en pau.

Passem tan bona estona
Rumiant romanços en interchange
I el Jaume amb la batuta
Dirigeix amb tant talent

I ara la questió: Em conecto
i m´oblido de les meves prioritats?
Com bé dieu: To be or not to be,
To chat or not to chat.

Fa dies que no em connecto
perquè anava provant plats
-de carxofes i albergínies-,
això sí, ben gratinats.

Reconec que hi ha un sol tema
que a tots plegats ens uneix.
¿N'hi haurà de nous que ens motivin?
Qualsevol altre, serveix.

Fa dies vaig intentar-ho
i em va sortir malament.
Sols em resta aconsellar-vos:
repensem el que estem fent.

Va de brindis???
Doncs brindem !!!
Per la Pepi, per la Maica,
a ninguna oblidarem.

Per la Christina d´Alemanya
i la Eli de "Can Fanga",
la dolça Cris i la "Sailing",
agafarem tots uns "tranca".

I del Perú la Isabel...
ens beurem els seus "racimos"
s´afegirà la SmileUK
i ja no sabrem ni "lo que decimos".

Farem una gran festa.
Tot serà beure i menjar.
Que s´afegeixi el qui vulgui
menys els ocupats en gratar.

Que la vida son quatre dies
i ja n´han passat dos darrerament
Ens beurem aquest Romanço...
ens beurem l´enteniment !!!

Està vist que la gratera
a més d'un ja no cau bé,
fins i tot m'han fotut fora
els versets que jo us vaig  fer.

Jo que us aixamplava el cercle
ara em sento foraster.
No hi voleu en  Carolino?
Cal que us digui passi-ho bé?

En privat, si cal, digueu-me
"Qu'est-ce que qu'il a passé???

Senyors meus, demano excuses,
reclamo el vostre perdó,
perquè hem comès unes pífies:
falta d’organització.

És norma d’aquesta casa
publicar tots els escrits
que anem rebent de part vostra
i d’això anem ben servits.

Qui em coneix ja sap que l’ordre
no és pas que sigui el meu fort
i si no faig més errades
deu ser tot qüestió de sort.

Si veieu que un escrit vostre
passen dies i no surt,
envieu un toc d’alerta
i ho arreglem, ras i curt.

Resulta que el Carolino,
amb data deu de febrer,
ens va enviar el seu romanço
però ens ha quedat al tinter.

¿No em perdones, Carolino?
Ja t’he explicat el motiu;
no crec que valgui la pena
que arribi la sang al riu.

I el mateix dic, Vilamala,
pel què respecta al teu cas,
si han patit alguns teus versos
una mica de retràs.

¿Com vols que jo et foti fora,
amb tot el que hem compartit?
¿tu creus que faré censura,
amb el anys que l’he patit?

No hi ha jugades obscures,
el romanço és transparent:
no són gegants, Vilamala,
només són molins de vent.

I ja que hi som, us informo,
posats a puntualitzar,
que el mèrit d’aquesta pàgina
el té del tot mon germà.

Jo no hi entenc d’informàtica,
per mi tot això és molt nou,
ell sí, en canvi, que ho domina
i ha muntat tot l’enrenou.

Gràcies, Pere, per la feina;
es pot dir que has fet el cim:
has creat la plataforma
perquè tots ens divertim.

Gràcies Jaume, gràcies Pere,
per la vostra explicació.
Si estava fet una fera
era per causar impressió.

Voleu que us digui una cosa?
Quan m'emprenyo de debò,
el discurs el faig en prosa,
llavors sí que no sóc jo.

Que sou gent honesta i maca,
d'això, mai  no n'he dubtat.
No us vull dar més la matraca,
donem-ho per acabat.

Pro ara que tinc la paraula,
Jaume et demano consell:
Què he de fer quan a la taula
se m'esvera  el baix ventrell?

Tot em ve d'aquell bon dia
que vaig fer-me un dels teus plats;
quan vaig prendre una albirginia
i uns pebrots ben gratinats

Noi, no em passa la gratera
i el ventre se'm fa més gros
Que sabries la manera...?
I què hi diu en Gratacòs?

Estimat Joan Vilamala,
ja que em demanes consell,
no em fa res posar-me a escriure
i donar-te’n un parell.

D’entrada cal que em precisis
en quina part del ventrell
tens aquestes greus dolències:
amunt o avall del serrell?

Per acabar amb les malures
i eliminar els mals ignots,
d’entrada, prou d’albergínia,
no gratinis més pebrots,

prova, potser, la carxofa,
també les cebes i els alls.
Les verdures són lleugeres,
no en facis escarafalls.

En dejú, si no és molèstia,
ni ets propens a l’espessor
i et lleves amb gran empenta,
pots provar una figa flor.

Les propietats de la figa
no es poden desestimar,
aquí et transcric una dita
tal com me la van cantar:

"Una figa per ser bona,
ha de tenir tres senyals:
colltorçada i sequellona
i picada dels pardals."

Les verdures i la fruita
si són netes no fan mal,
atemperen, alleugeren
i alegren el personal.

El neguit que a tu et rosega
no pot venir, certament,
ni de fruites ni verdures
ni de tu, precisament.

Dels teus mals en té la culpa
algun element extern
i pel que em sembla i m’ensumo
la culpa la té el govern.

Però, si busquem la certesa
i no volem fer el talòs,
assegurem la jugada:
preguntem-m’ho al Gratacòs.

Un moment tant sols demano;
Què em podrieu ajudar ?
Busco una noia simpàtica
i aquí l´haig de trobar !

Què tal és aquesta Pepi ?
ara no la veig enlloc...
Tan simpàtica i amable...
no la trobo ni molt ni poc !

I aquella altra xicota...
que treballa a TV3 ?
Aquella noia... cony, la Maica !
Què m´en podrieu dir res ?

Benvolgut,  en Jaume Arnella,
deixa que et sigui sincer
i que et digui, oh meravella!,
que ara sí que cago bé.

M'he pres uns dies de treva
i he tastat la figa flor,
la carxofa, els alls, la ceba
i ara em sento molt millor

No gratino l'albergínia
i molt menys toco els pebrots
Fins i tot he guanyat línia
Ja no tinc aquells  fogots

Sí que és cert que tinc molèsties
d'algun element extern,
però ja saps, són aquells bèsties
de les porres i  el govern.

I davant d'un cas tan gros
cadascú se'n surt com pot
¿I què hi diu en Gratacos
o sinó l'Ot el Bruixot?

Creuant mars i països 
he vist mil maravelles
i arreu em preguntaven
si coneixia un tal Arnella

Deien que tenia un romanço
composat per milers de megas
i jo els hi responia
que això era una llegenda

Que d'aquesta terra mai
ha sortit un sol poeta
ni ha sortit un sol cantant
que utilitzi aquestes eines

Davant de les insistències,
he faltat, pecat i cercat
i finalment, incrèdul, he trobat
la llegenda feta realitat

Una forta abraçada, romancer
trovador, cantant i poeta
ara quan em preguntin m'inflaré
de pertanyer a la teva terra

Benvolguts senyors, senyores,
el romanço va creixent,
incorpora noves formes,
incorpora nova gent.

Tot plegat no és cap llegenda
tal com diu un viatger
que Fermí Puig s'anomena
i té dots de romancer.

Amic Reiner, no et preocupis,
no m'he perdut ni m'he fos,
estic en una greu crisi
i el meu estat és penós:

no dormo bé, el cap em pesa
i tot són preocupacions,
i quan llegeixo els diaris
em vénen palpitacions.

I és que el bisbe de València
amb el seu nou manifest
ha demostrat, urbi et orbe,
que pixa fora de test.

Ni prenent-me valeriana
-cada dia en prenc un pot-
no em trec del cap la soferta
farmacèutica d'Olot.

Ja ho veus, sóc ben poca cosa,
però ja ho estic superant
i escriure en aquest romanço
és per mi com un sedant.

I ara uns versos per la Maica,
per la Maica Masseguer,
que quan era joveneta
em va fer quedar molt bé.

Mira, tu, el què són les coses,
qui s'ho havia de pensar...
Jo era profe i tu alumna
i ara ens tornem a trobar.

Llavors t'anava el teatre
-i què hi fas al 33?-
i a l'escenari un bon dia
m'imitaves amb l'Al·lès.

I ara deixo aquest romanço,
ja hi he afegit un bon tros;
molts records al Vilamala,
al Tonet i al Gratacòs.

Una crida al Carolino
que m'han dit que ho fa molt bé;
que és com una metralleta,
improvitza quan convé.

Records també a la Cristina,
al Margarit i al Rafel,
a l'Albert, la Cris i l'Eli,
al Khimed i a la Isabel.

Agrait t´estic Pepi
per respondre´m tot seguit,
però al no veure cap noia
ara tinc altra neguit.

Què tal és en Carolino ?
ja que dius que ho fa molt bé
vull la seva metralleta
i que m´ho faci a mí també.

Com la Maica no respon
i tú ara Pepi malalteta...
ves provant la figa flor
jo ho faré amb la metralleta !

El romanço de l'Arnella
creix i creix i creixerà
i fins pot arribar ser-ne
més llarg que el transiberià

Ai, Pepi, Pepi, bufona
i com m'has afalagat,
la metralleta no és bona,
de mala eina m'has dotat.

I això de fer-ho o no fer-ho...
Sóc més aviat feixuc
i més que una metralleta
foto trets com un trabuc

Si ho vol fer amb la metralleta
o amb un estri pel simil,
recomano al Reiner
que busqui un guardiacivil

i allà ell amb l'aventura,
però si això li fa il.lusió
haurà de tenir-ne cura
d'un cul com un colador.

Jaume Arnella, com et trobes?
Suposo que encara ets  viu,
que a Torellló amb les corrandes
se't va gelar la perdiu

Entre tots els del romanço
algun remei podrem dir
i si no t'ajuda a viure
et pot ajudar a morir.

Però millor que no la dinyis,
que no és bo i no convé.
¿Com seria l'epitafi
de la mort d'un romancer?

Carolino. Folgueroles (Osona) carol@mixmail.es.

Ingawa sijui hasa
Malgrat no saber massa
la kusema ila mambo!
què dir excepte hola!
nafanya shairi hili
us faig aquest romanço
kwa inteneti toka ng'ambo.
a través d'internet.

Kiswahili Changu bora
El meu millor suahili
toka Afrika Mashariki
des de l'est d'Àfrica
kwa ajili ya ndugu wote
per a tots els meus amics
kimeombwa kwa urafiki.
invoco per amistat.

Hola Jaume! Sóc la mare
el teu romanço d'Internet
és molt maco i ben fet
per això et felicito aquí i ara.

Hola Fina! (ai, no, Pepi!)
Quin pseudònim més refí!
No sabia que al darrera,
s'hi amagava la Puntí.

Doncs, ja ho veus... com són les coses,
fa quinze anys i sembla un dia,
la pantalla és la pissarra
i seguim fent poesia.

Ens retrobem a Internet
com si fóssim a la fleca,
encara que aquest romanço
ja sembla una discoteca.

Sona música quan cliques,
hi ha nois que volen lligar,
tres mil converses creuades
en soahili i català,

pebrots i butifarrades,
alguna figa penjada...
nois! i tot això em passa
estan a casa tancada!

I, doncs, què no passaria
si un dia de lluna nova
muntéssim un soparet
tots els autors de la troba??

Deixo oberta la proposta
i, abans de desconnectar,
envio una cleca al Reiner
(amistosa, això és clar).

També saludo al Fàbregas,
que és un "voyeur" del romanço
i l'animo a que hi escrigui,
i deixi de fer-hi el ganso.

Gràcies Maica per la cleca
En quin format l´has enviat?
Si per e-mail o bé ICQ...
Potser s´ha extraviat?

Soparet... lluna nova...
això m´ha arribat al cor.
Em sap greu Carolino
he trobat el meu gran amor.

Jaume Arnella, internautas,
aceptadle a este aprendiz
la licencia de un romance
sobre el beber escribir.

Y si el tema no es profundo,
perdonadme este desliz,
que tengo cuerpo de jota
y un buen vino del país.

Me faltan las berenjenas,
-gratinadas, eso sí-
pero un queso del Roncal
sí que tengo por aquí.

Ya sabes lo que celebro
Fina, hoy nueve de abril,
que a tomarnos un buen cava
los tres nos hemos de ir.

Más dejémonos de fiestas
pues hay mucho que decir
de los términos usados
para curda definir.

Sinónimos de tajada
hay para dar y servir,
sea el colocón de vino
o de caña de barril.

Y si expresiones de trompa
tuviésemos que elegir,
ahí están chispa, castaña,
que te ponen a morir.

Y también juma, jumera,
melopea, y advertir
que si vas como una cuba,
procura no conducir.

Merluza, cogorza, mona
que conviene irse a dormir,
zamacuco, pedo, tranca,
cebollazo, y a seguir.

Pelotazo, moña, perra,
tablón y pítima; en fin,
con zorra, turca y moscorra
se me acaba el discurrir.

Y también este romance
sobre el beber, que es vivir
si después de unas copejas,
resaca no has de sufrir.

Manuel Sanmartín. Barcelona. msanmart@pie.xtec.es

Tu també, Arnella, a la xarxa!
Quina sorpresa més gran!
Per uns moments oblidar-se
dels serbis i de l'OTAN!

Almenys, parlant-ne amb romanços,
faríem més dolça l'angúnia,
que aquest món tan malaltís
només el mou la pecúnia.

Ara, però, abans de res,
vull presentar-me a la penya
que surt en aquest serial.
Aquesta és la meva ensenya:

Sóc d'un poble de la costa
que no és Sitges, ni li cal;
però els qui hi viuen s'estarrufen
quan arriba el Carnaval.

Diu que és terra de llunàtics,
poca-soltes i sonats;
els somnis que avui s'empesquen
L'endemà són oblidats.

Tenen de símbols gloriosos:
una vaca foradada
on hi jeu una senyora
mentre espera ser cardada.

També una carpa borratxa,
que li fot molt al porró,
i un cantant de molt de pes
d'aquells de la nova cançó.

Permeteu-me ara que pari,
quan més hi estava posat,
però estic patint que la dona
Al llit no hi deixi un forat.

Quan del temps, que sempre és or,
les cadenes segaré,
Ben segur que aquest romanço
Molt de grat continuaré.

Carles. Vilanova i la Geltrú. illmo@vvirtual.es

Si el beber es vivir
no olvidemos el comer;
comamos para tener sed
pero no vivamos para beber.

Pero un consejo Manuel,
te lo digo, escucha pues:
"toma consejo del vino...
pero con agua decide después"

Reiner. Barcelona. reiner@mixmail.com

Vaya número ha montado
la mal llamada justicia,
de justa tiene bien poco
y se acerca a la impudicia.

Pero seamos precisos,
los culpables son los jueces,
que a veces ya no se sabe
si dictan algo o sandeces.

Si no decidme qué es
la resolución del juez
del caso del joven Sergio,
¿sentencia o pura memez?

Hace cinco años de okupa
este joven ejercía,
algún porro se fumaba,
¡qué pensó su señoría!

En una de esas locuras
planificó un gran atraco,
llevándose dos mil cucas
y un paquete de tabaco.

Joder, Sergio, ¡vaya golpe!
que casi te hiciste de oro
con dos mil pelas del ala
y un paquete de Malboro.

"Lo ha de pagar con dos años
- debió pensar señoría -
que yo soy puto pringado
y lo suyo sí que es vida"

"Y aunque dice que no roba,
que ya no fuma ni ocupa,
de rositas no ha de irse,
que bien grande fue su culpa"

Así que al perplejo Sergio,
hoy currante mensajero,
dos añitos le han caído
y eso porque tiene empleo,

se ha casado y tiene hijos
y está rehabilitado,
que si no fuera buen chico,
¡de por vida empaquetado!

No le ha valido pedir
indulto ni demostrar
que ni miente ni se droga,
que ya no ha vuelto a robar.

Vaya juez con dos cojones
para juzgar tanto mal:
traficantes, asesinos,
y a Sergio, ¡qué criminal!

Que el beber sea vivir,
Reiner, -también el comer-
para nada significa
que el vivir sea beber.

Estoy contigo Manuel
bebamos y comamos,
pero no por ello...
la cabeza perdamos.

Y si algún día nos cruzamos
un buen vino tomaremos,
y por la nueva amistad
beberemos y viviremos.

Què passa amb aquest romanço
que ha quedat tan encallat?
És que tots anem de bòlit
o és que ens hem ben refredat?

El Romance esta parado!!!
quien lo desenparara?
el desenparador que lo desenpare!
buen desenparador será!

Albert. Barcelona totejump@hotmail.com

Está este romance que admiro
tan pegado a mi deseo
que si al espejo me miro
en vez de verme lo leo.

Sueñe o vele no hay respiro
para este romance bello
pues sueño, cuando lo leo
y cuando sueño, lo leo.

Deixa que amb les celles juntes,
com si llegíssim el DOC,
et respongui el que preguntes:
"que per què escrivim tan poc."

Jo diria que el que passa
és que costa de pescar
tot el text, la paperassa,
que en aquest romanço hi ha.

Esperem que algun "matxaca"
hi trobi la solució
perquè això sembla una caca
que no surt del païdor

També jo, Pepi polida,
també jo trobo a faltar
que algú escrigui una parida
per poder-li contestar

fent gatzara, fent barrila
amb humor, sens molestar.
Qui això signa es diu  Vila
Vilamala, i ja està.

Vilamala,Vilamala,
no t'ho miris de biaix.
Si els últims noms vas i cliques
aviat seràs a baix.

Però a mi també em fa falta
un xic de provocació
perquè el DOGC no me la dóna
i vull seguir al peu del canó.

Voleu canya? Voleu guerra?
Veig que us queixeu de valent:
que aquest romanço no avança
ni fotent-li a l'aiguardent!

No pot ser que manquin temes
que ens remoguin les neurones.
De merda per remenar
no en falta en aquest món de mones. 

Per exemple: ja s'acosten
eleccions municipals.
Més d'un ja torna a ser víctima
d'incontinències anals.

Segur que molts de vosaltres,
autors d'aital tirallonga,
teniu, on viviu, polítics
més pispes que en Serrallonga.

O, si no, el que té més marro
aquesta fi de mil·lenni:
que és que, si el món se'ns acaba,
no cobrarem cap trienni.

Ni podrem fer més romanços
ni cantar-nos més cançons.
I haurà estat tot un cop més
per un grapat de cabrons.

Primer un que es diu Milosevic.
En aquest s'escuden tots.
Els altres van al darrera:
l'únic que són, lladregots.

Diuen que ens salven d'un monstre
i nosaltres, innocents,
no tenim cap més remei
que creure'ns-ho, fervents.

I per avui ja n'hi ha prou.
Foteu-li més foc a l'olla,
que si el romanço allarguem,
més riurem si som més colla.

Carles. Vilanova i la Geltrú illmo@vvirtual.es

Gràcies, Pepi, pel consell
que m'acabes de donar.
Si que en sóc de passarell
amb això del navegar.

Com que va a pas de tortuga
el romanço amb tant de pes,
i hi ha poca ballaruga
en el text que aquí hi ha imprès,

jo em pensava que la fuga
de més d'un parell o tres,
s'explicava per l'arruga
que s'hi fa cada cop més.

Però ja veig que la menjuga
per pair-la com si res
cal triar-la com se puga,
que diríem a pagès.

Tens raó, amic Vilamala:
hi ha més fugues que al govern.
Però no som com els polítics
que aniran tots a l'infern.

Tenim els papers en solfa
i no fem mal a ningú.
Ni piquers, borrells, raholes
estan tan nets com jo i tu.

He pecat de confiança
i no et conec pas de res,
però és que amb els teus versos
es pot dir que em fas el pes.

De vegades em pregunto
que quina cara deus fer...
Potser ets "calbo" i amb bigoti.
Duus ulleres? Ai, no ho sé....

Gràcies, Pepi, pel "complido"
que m'acabes d'endinyar:
"que si els versos molt bé amido,
que si sóc així i aixà..."

Pel que dius també endevino
que la llengua em vols tibar:
Sóc amic d'en Carolino,
corrandista de secà,

-- que improvitza amb molt d'"atino"
les corrandes, de temps a --
pel que em sembla i endevino
que en Jaume te'n pot parlar.

No en veig tres a dalt d'un burro,
i de mostxatxo, no en duc.
Sóc castís, però no sóc xurro
i no tinc un pel de ruc.

Vés amb compte que Cupido
no t'hagi fletxat el cor,
jo no sóc solter ni vidu,
però tampoc baixo de l'hort.

I per cert, què en saps d'en Jaume
que fa dies que no es veu?
Que no és per tu el teu baume?
No és el teu Cirineu?

Watu wengi wameandika
Molta gent ja ha escrit
katika ukurasa huu
a aquesta pàgina web
mashairi malidadi
tot de romanços fantàstics
kama mmevyoona juu
que es veuen per internet

Naendelea nikisema
Continuo tot dient
ni muhimu na yafaa
Que és molt útil i important
tutumie lugha nyingi
i sorprenent fer un romanço
ni jambo la kushangaa!
amb tantes llengües usant

Leo sijalala sana
Avui no he dormit pas gaire
nimechoka kufikiri
i si penso molt em canso
basi nitakunywa pombe
em prendré una cerveseta
baada hilo shairi
després d'acabar el romanço

Benvinguts a aquest romanço
Manuel, Carles i Albert;
ho amaniu amb molta gràcia
amb sal, all i julivert.

Un consell vull demanar-te,
amic meu de l'Aragó:
amb tanta teca i xarel·lo,
has trobat la solució?

Si el viure són quatre dies
-"Carpe diem" vas dient-
i vas tèrbol i tots diuen:
s'ha begut l'enteniment!

Si esbufegues i panteixes
i sovint no ho veus prou clar,
no cal trobar la manera
de viure sense suar?

Em sembla que m'embolico
i no vull filosofar.
La pregunta era clara
però no sé com acabar.

Després d'una nit moguda,
i fent cas dels teus consells,
el  cap vinga a donar voltes,
s'esborrifen els cabells...

Aquest és el gran dilema:
com saber ben combinar
la manduca i la beguda
i estar bé per l'endemà.

Solo se algo,
estoy viva...
Y vivo enamorada de
la vida...

La solución no he hallado
ni pienso, amiga Fina,
que por mucho que busquemos
la encontremos algún día.

Es como encontrar ahora
la piedra filosofal,
después de tantos intentos
de gente tan principal.

Pero sigo prefiriendo
el "collige, virgo rosas"
a dejar que se marchiten
por miedo a espinas dañosas.

Here we are again - inspiration has turned
Ja hi som - ja ha tornat la musa
and I owe some apology
Us dec una disculpa
for recovery lasted somehow longer
La recuperació sense voler
than I thought
ha trigat una mica més del compte.

As once upon a time it happened
Però va ser una tarda a Torelló
one night in Torellò
allá per mitjans de març
in the the middle of the month of march
amb el fred del hivern
winter´s cool still in the bones and on the streets
encara en els ossos i a la plaça

In between traditional games
Entremig de jocs tradicionals
where the numbers became symbols
on els números eres imatges
and music joined
i la música s´afegia
ingenious and warming verses.
als versos fets amb tendresa i enginy.

The "corranda" growing high, accompanied by antique
S´animava la corranda
instruments, jokes and laughter
amb curiosos instruments,
spontaneous poetic interventions
rialles e intervencions sobtades
and the freezing as well.
i la gelor també.

Lucky were we thanks to meat and bread
Sort de les torrades
toasted on fire places
i de la brasa,
winw to get warm
del vi i de la coca,
and the flames of the barrels
i les flames dels bidons.

in the middle of centenarian archways
En mig dels arcs
darkness, wind
de pedra
and the paving stones
la foscor i el vent
of the market place
i les llambordes de la plaça.

I loved it so much and want to give thanks
M´ha agradat molt i vull donar les gràcies
for the generous invitation
per la generosa invitació
and warm companionship
i la càlida companyía
of this windy, enchanting night of march.
d´aquesta ventosa, mitg-obscura nit de març.

Un acudit se m'acut
afegir en aquest romanço,
perquè no pot ser, versaires,
que a la xarxa fem el ganso.

Diu que estaven dos amics
xerrant a la cantonada:
- No puc fer-li això  a la dona.
Li he de dir que l'he enganyada.
He de dir-li ja d'un cop
que li estic fotent el salt,
abans no em talli la peça
que em balla dins del camal!
- No t'hi capfiquis, ceptrot!
Jo et daré la solució:
a mig polvet del dissabte,
tu no perdis l'ocasió.  
Quan ja vegis que gemega
 me li endosses la notícia.
Veuràs que en tal circumstància
no li fa tanta malícia.

I és així com va l'adúlter
i, fent-li cas a l'amic,
me li deixa anar a la dona,
quan la hi fot fins al malic:
- Maria, és que en tinc una altra!
I ella alegre, a mig bramul,
li respon entusiasmada:
-Doncs fote-me-la pel cul.

Carles. Vilanova i la Geltrú. illmo@vvirtual.es

Molt bé, Carles, tu tens ganxo
i saps distreure la gent.
Però l´acudit que ens ocupa,
com va acabar, realment?

Apareixo de sobte en aquest full
i, sorprés, com cogombre al·lucinant
me n'adono, i el cap em vaig gratant:
Quina colla! Quanta gent que els falta un bull!

Espereu-me, no seguiu, que jo no vull
perdre'm gota d'aquesta bella orgia
tinc gratera; sóc foll d'una follia
que subjuga, que no es tria ni s'escull.

Capbussar-me és el que ara necessito
fins quedar-me ben xop i remullat.
I em diràs: d'on surt ara aquest sonat

amb sonets, o potser per peteneres?
I et contesto, Arnella: Que t'enteres?
ja he vingut, ja estic aquí!; soc en Panxito!!

He après del mestre Arnella
corrandes a confegir
a cantar-les amb empenta
i a somiar-les dins del llit.

Ara vull donar les gràcies
d'aquests dies que hem passat
junts a LLívia en el campus
en el campus del Fescat.

No imaginava veure
romanços a internet
doncs pensava que seria
un espai un xic massa fred.

Però ara que els llegeixo
m'agrada i em sembla bé
llàstima que ara marxo
he quedat per fer un cafè.

Roser Margalef

Hemeretzigarren mendean
apalankaturik, bai!
Exerita nengoen
argi pixka baten zai.
Kafe baten aurrean,
baina inolaz ez lasai!

Aurpegira begiratu
ta esaten didazu ez!
Izan zaitez ausarta
ta aurrera egin, mesedez!

Momentu batean bota
beharrezkoa zen moduan.
Momentu batean jarri
itxaropena arriskuan.
Momentu batean ikusi
hura ez zela momentua!

Kalean zeru urdinak
ta elur ekaitzak etxean.
Zainetan pusa daukat
odolaren beharrean.
Amoranterik ez, baina
lagunak, berriz, soberan.

Eta horrela izan da beti, bai!
Nik dakidanez behintzat.
Ilunean argi bat piztu,
baina berdin da denontzat.
Iluntasunak ez du ulertzen
piztu dela berarentzat.

Encara que aixo d´aqui a dalt
no entenem ni papa
se´n diu idioma java
serveix per fer botons
que s´encenen quan tu passes
una parida com una altra
per tenir la web mes guapa

Rusiñol. LA MISMA.  tote@retemail.es

Si tu no hi entens ni papa
no cal que et preocupis, no
que l'autor, fa molt pocs dies,
ha enviat la traducció.

Hemeretzigarren mendean,
En el siglo diecinueve
apalankaturik, bai!
apalancado, sí!
Exerita nengoen
Estaba sentado
argi pixka baten zai…
Esperando algo de luz
Kafe baten aurrean,
Delante de un café,
baina inolaz ez lasai!
¡pero de ninguna manera tranquilo!

Aurpegira begiratu
Me miras a la cara
ta esaten didazu ez!
y me sueltas un no
Izan zaitez ausarta
¡Échale valor
ta aurrera egin, mesedez!
y anímate, por favor!

Momentu batean bota
En un momento lo suelto
beharrezkoa zen moduan.
de la forma más conveniente.
Momentu batean jarri
En un momento pongo
itxaropena arriskuan.
mi esperanza en juego.
Momentu batean ikusi
En un momento veo
hura ez zela momentua!
¡que aquél no era el momento!

Kalean zeru urdinak
En la calle el cielo es azul
ta elur ekaitzak etxean.
y en casa hay tempestades de nieve
Zainetan pusa daukat
El pus me corre por las venas
odolaren beharrean.
en lugar de sangre
Amoranterik ez, baina
No tengo amante, pero
lagunak, berriz, soberan.
amigas, en cambio, a patadas.

Eta horrela izan da beti, bai!
Y así ha sido siempre, sí!
Nik dakidanez behintzat.
Al menos por lo que yo sé.
Ilunean argi bat piztu,
Se enciende una luz en la oscuridad
baina berdin da denontzat.
Pero a todos nos da igual.
Iluntasunak ez du ulertzen
La oscuridad es incapaz de entender
piztu dela berarentzat.
que luce para ella.

Si és que ja has tornat a casa
de prendre el teu cafetó,
Roser, aquí va una abraçada
i, si vols, també un petó.

Déu vos guard, senyors, senyores,
bona tarda o bona nit,
per demanar-vos excuses
em dono tres cops al pit.

M'excuso perquè fa dies,
setmanes, mesos o anys
que no escrivia al romanço,
excuseu-me, bons companys.

L'he rellegit fa una estona
i encara me'n llepo els dits:
veig que aquí hi ha molta teca
i també bons requisits.

Però hi ha algú que en fa un gra massa:
Carolino: no hi ha dret!
Ja em rumies l'epitafi
per quan me'n vagi al canyet?

T'has adonat, Carolino,
del teu doble mexicà?
El que ha escrit la Karolina
no tothom ho pot firmar.

I el Manuel que ens vol fer creure
que és només un "aprendiz"
però, pel que veig, prou cargola
amb o sense tornavís.

Albert, estàs fet un místic,
només llegint-te ja es veu:
és que escrius com Sta. Teresa
o Sant Joan de la Creu.

Ei, Carles de Vilanova,
què és el que et passa amb els llits?
o bé t'hi espera la dona
o ens n'expliques acudits.

El domini de les llengües
de la Kristin, m'ha sorprès:
amb castellà, català,
alemany i ara amb anglès.

I el Panxito, per les bones,
ens ha engaltat un sonet:
és una perla de luxe
pel romanço d'internet.

Ja m'agrada, ja el suahili,
estimat amic Galvany,
però em sembla que això d'aprendre'l
ho deixo per un altre any.

Vilamala no t'aturis
que això als amics no es fa;
i agraïm molt els teus versos,
n'hi ha per sucar-hi pa.

Tu, Pepi, per ara ostentes
el récord d'intervencions,
ets una primera espasa
quan fas de busca-raons.

Veig que hi ha una proposta
però que ningú s'hi ha afegit:
el soparet de la Maica:
deu poder ser divertit.

Jo m'hi afegeixo i proposo
de fer-lo passat l'estiu:
apa, a veure qui s'anima,
a veure la gent què hi diu.

Joseba, quin panorama,
pel que diu la traducció;
si et preguessis un gin tònic
no ho veuries tot millor?

I tu, Reiner, que viatges
per París o Katmantxú,
porta'ns alguna corranda
per quan tornis del Perú...

Molt bé, Jaume , molt m'alegro
de tornar-te a veure aquí,
que un romanço com aquest
no el podem deixar morir.

Saps? Jo et feia de vacances
o de gira a l'estranger,
mes ja veig que és a la lluna
el lloc on devies ser.

Ens has fet un bon repàs
i demanes l'opinió
sobre el sopar de la Maica:
Qui podrà dir-te que no?

Jo m'hi apunto, no cal dir-ho.
i et proposo que al menú,
els pebrots ben gratinats,
aquest cop els posis tu.

Però vigila, noi, no et passis
que a mi em costen de pair
les receptes que engipones;
les corrípies son per a mi.

Ja ens diràs el dia i l'hora,
ja ens diràs on hem d'anar,
que si sols o bé amb la dona,
la mainada i potser el ca?

Mi muy querido Arnella
con lo que tú has andado
no negarás que has ganado
un lugar en las estrellas.
(seguirá)

GIROVAGO. GRANADA. GIROVAGO@teleline.es

Mpendwa rafiki Jaume
-estimat amic meu Jaume-
nataka usijidanganye:
-no voldria que t'enganyessis:-
kujifunza Kiswahili
-perquè estudiar suahili-
Si vigumu basi ufanye!
-Seria fàcil si ho provessis!-

Ukifanya usifanye
-tan si ho fas com si no ho fas-
fikiria jambo moja:
-pensa tan sols una cosa:-
kuzungumza lugha nyingi
-parlar llengües variades-
Kwa watu ndiyo hoja
-és quelcom que mai fa nosa-

Sasa nakwenda kulala
-vaig a fer la migdiada-
usiku huu sijaweza
-que avui dormir no he pogut-
karamu ya eneo la Gràcia
-perquè les festes de Gràcia-
mahali pa kupendeza!
-són un lloc molt collonut!-

Nitakwenda mkutanoni
-I m'apunto a la proposta-
kwa kula chakula sote
-de no sé quin soparet-
Afrika ama Katalunya
-a Àfrica o a Catalunya-
ama mahali po pote
-o bé a qualsevol poblet-

Com que ja parla tothom
de fer un àgape sonat,
sense saber encara el lloc,
sí que això vull proposar:

que cadascú es comprometi
a portar-hi el seu plat,
sigui albergínies farcides,
botifarres o empedrat.

Jo, pebrots del "piquillo"
havia pensat portar,
acompanyats d'una salsa
i farcits, per descomptat.

I ja m'ha dit la Susanna,
salutacions ben cordials!
que per llepar-se els dits
un pastís s'inventarà.

Veig que el sopar ja va en sèrio
ja no em vull escaquejar,
i és que puc ben preparar-vos
ajoblanco o fideuà.

L'ajoblanco va ensenyar-me'l
una amiga d'Almeria
que sap fer-lo amb carinyo
i per nom es diu Sofia.

La fideuà és molt senzilla:
cal que de peix tinguis brou
els alls ben passats per l'oli
i els fideus trempen un ou.

I encara puc afegir-hi
un pollastre casolà:
amb uns alls i amb unes cebes
queda per sucar-hi pa.

Que us sembla massa suau,
no patiu: tinc uns cargols
especialitat de casa
tant si vols com si no vols.

Amb aquests cargols que us deia
més d'un s'hi ha llepat els dits
i és que després de menjar-te'ls,
pots lligar pels descosits.

Que la crema catalana,
sense mirar-se el melic,
us la fem amb lioneses,
teules o pa de pessic.

La Susanna i la Pepi
portaran un bon menú.
Ara cal que tots vosaltres
porteu un plat cadascú.

Susanna i Pepi

Això de l'àgape m'agrada
estic a punt per provar
tots els plats que tu proposes:
flams, pebrots o bestiar.

Hi ha una cosa que em preocupa,
si jo he de fer un pastís,
el voleu de fruites fresques
o de poma i anís?

Susanna. Montcada  sdols@pie.xtec.es

Ningepika biriani
-Jo us faria un biriani-
isingekuwa vigumu.
-però no hi tinc facilitat.-
Nitapika kitoweo
-Us cuinaré un kitoweo-
ni chakula maalumu
-que és un plat molt adequat-

Apa¡¡ quin romanço mes genial,
o potser hauria de dir bestial,
esteu tots tocats del ala,
i a sobre penseu,fer una "hala"

tenin en compte el asuntillo
que aqui s'esta conformant,
seria bò algun arreglillo
per a ser tots bons gourmands

es podria convidar als romancers
i als que no toquem peu amb bola
als yupis i als yeyes
i fins i tot a la lola

amb gent con vosaltres aixó es fort
i m'animo a portar quelcon menjar
patates i cebes del hort
i un bon vi negre, esta clar¡¡¡

be dons aixó s'acaba
i mirant la lluna plena
brindem amb bon cava
i amb la cara, serena..........

Manel. Terrassa.  manelossi@retemail.es

És una cosa sabuda,
romancers de l'internet,
que n'estem preparant una
abans no faci massa fred.

Per parar una bona taula
cadascú que porti un plat,
jo hi poso les estovalles
i un ambient molt ben cuidat.

Inscirviu-vos, sense espera,
el romanço és un bon lloc,
jo recullo les comandes,
en suahili o llengua d'oc.

Un dinar a casa meva,
que és al Vallès oriental,
Santa Eulàlia de ronçana,
un xic abans de Nadal.

Com us va el diumenge 12,
de desembre, al matí?
Només cal haver fet versos
i enviar-los des d'aquí.

L'organització demana
conèixer, si fa o no fa,
quants vindreu de la família,
per comprar més o menys pa.

Per què hi hagi ballaruga
i es diverteixi la gent,
s'adverteix a tots els músics
que no es deixin l'instrument.

D'aquí un mes i quatre dies,
ja podeu venir de dret
al carrer, preneu-ne nota,
Sant Francesc de Paula, 7

Benvolgts Pepeta i Jaume
deixeu que sigui el primer
de respondre la proposta
que fa dies vàreu fer:

Aquesta no me la perdo,
encara que faci fred,
em tindreu a casa vostra
Sant Francesc de Paula, 7.

¿Ens trobarem amb la Maica,
la Cristina i el Manuel,
Carolino i Karolina,
això podria ser el cel?!

¿En Carles de Vilanova
en Panxito i en Galvany,
el Joseba i en Xelin,
aquell que era el meu company?

¿I l'Albert, aquell noi místic,
i el tronera del Reiner
l'Aymerich, la Margalef?
sembla que no pugui ser!

El Fermí i algú que em deixo
perquè nois, n'hi ha un bon tros!
Sabeu qui em fa il·lusió veure?
Si és que hi és, en Gratacós.

Perquè encara la gratera
a vegades em revé
i com que ell, tot ell es grata,
deu saber com s'ha de fer.

Ja us diré, abans del dia,
de casa meva quants som
només feia quatre ratlles
perquè s'engresqui tothom.

Jo m´hi apunto al dinar
i també portaré el plat,
un ou passat per aigua,
i un altre de ferrat.

Però atenció, parlem de "plats"
i no veig en lloc "beguda",
si ve en Manuel Sanmartín
la festa serà "collonuda"

Perquè ell enten de vins
tastarem el seu consell,
jo hi poso un parell d´ous
que algú porti un vi vermell

Del Panxito he tret l'adreça
del romanço d'Internet,
L'he visitat sense pressa
N'hi ha per treure's el barret!

Quina quantitat de versos,
i quina munió de gent
però a ningú se li escapa
que hi falta algú de ponent.

Sóc el Joan de Cervera
només us vull saludar,
felicitar-vos pel romanço
i que us vagi bé el dinar.

No abusessiu dels pebrots
ni "auberginies" gratinades
i si ve el Gratacòs
que no faci marranades.

Que ja m'imagino la imatge
tots gratant-se aquí i allà
fent romanços en Swahili
i, com no, en català.

Aquí us deixo de moment
però m'ha agradat la història
del Jaume Arnella i la gent
que d'Internet en fan glòria.

Joan. Cervera.  jpuig@starmail.com

Hata ingawa ningependa,
-No puc cuinar per vosaltres-
siwezi kuwapikia,
-tot i que m'agradaria-
mke wangu ameniacha,
-la dona m'ha fotut fora-
sina nguvu, nyumba pia.
-no tinc casa ni energia-

Basi niacheni kuja,
-Tan sols amb les mans obertes-
na mikono yangu wazi,
-deixeu així doncs que vingui-
tutaimba tutacheza,
-cantarem i farem gresca-
hata tutafanya kazi.
-i treballarem quan convingui-

Mark. Barcelona-Sabadell-Nairobi. mgalvany@campus.uoc.es

Hola. què tal romançaires?
Hola, Arnella, com anem?
Amb l'excusa del romanço
el ventre de pena traurem.

Pots comptar amb en Carolino,
no es val a romancejar;
un romanço és un romanço
però un tec és per tripejar.

Els veïns tots tenen feina,
els fills s'han emancipat,
menjant la dona és una eina
i també vindrà a omplir el pap.

Tenint en compte l'adreça
segons l'escrit del paper
per arribar a ca l'Arnella
molt d'esquerres s'ha de ser.

Doncs, el proper dia dotze,
si voltant no ens maregem
per la dreta o per l'esquerra
a ca l'Arnella serem.

Carolino. Folgueroles (Osona) carol@mixmail.es

N'hi ha del Vendrell que naveguen
de tant en tant per internet,
i tanmateix es sorprenen
en trobar un romanço com aquest.

Si tot això continua
qui sap com acabarà.
Sembla una cosa feixuga
pensar, escriure i rimar.

Però és ben entretingut,
tot plegat ens maravella
i esperem ben aviat
menjar "ceballots" amb l'Arnella.

Els Tutu.  El Vendrell mrius125@pie.xtec.es

Per primera vegada
al romanço conectada,
comprobo,
flipada,
que això és més difícil
del que em pensava.
I no puc dir res més
perquè sinó,
no acabaré ni d'aquí un mes.
i "dificil" no rima
però collons tu!
així deixo la rimarima...

li. barcelona  bits@intercom.es

Salut les copains! On y va en français?
"hola, compañeros, lo intentamos en francés?"

On a mangé et bu
Hemos comido y bebido
si trop que l'on a resté mu!
Tanto que nos hemos quedado mudos!
Quel après-midi si tranquile et si ensoleillé,
Que tarde tan tranquila y soleada

En jouissant de l'hospitalité si génereuse et sans chagrin
Disfrutando de la hospitalidad tan generosa y entregada
Offerte par Jaume et Fina,
Obsequiada por Jaume y Fina
les spécialités "typique catalanes"
Con especialidades "típico catalanas"
digne d'une étoile de la Guide Michelin
Dignas de una estrella de la Guia Michelin

Les chansons, les vibrations des gens ensemble
Entre canciones y las vibraciones que se crearon al juntarse mi grupo,
Fina infatigable versant champagne
Y Fina, que no se cansaba de llenar copas de cava sin cesar
En gâtant à tous et à chacun
Mimándonos a todos y a cada uno en especial
Avec sa grâce de jeune fille ". de mon age"
Con su gracia de "jeune fille... de mon age"
(pas du mien, mais de la Chanson de Françoise Hardy)
(significa: chica joven de mi edad - extracto de la canción de Francoise 
Hardy que interpretaron) (y no de la mía, sino de la canción)

Carolino, la voix qui surpasse à tout le monde
Carolino con su voz que nos sobrepasa a todos
Tel machine des rimes
Igual una maquina de rimas
Gratacos, les yeux de velours
Gratacos  con su mirada de terciopelo
"Don Santiago", trésorier de chansons et d'inépuisable énergie
"Don Santiago", tesorero de canciones y de inagotable energía

Je ne veux pas oublier personne
No quiero dejar de mencionar a nadie
J'aimais bien tout le monde
Me encantaron todos
et aussi les absents que l'on verra
Y también los ausentes que encontraremos
La prochaine fois
La próxima vez

A Menorca si tout va bien!
En Menorca, si todo va bien!
(car il faut chanter encore - n'est-ce pas?)
(porque todavía tenemos que cantar!)
Ce que je voulais dire de près du commencement c'est
Pero lo que quise decir desde un principio
Que ça a été un jour inoubliable
Es que ha sido un día inolvidable

Avec le gens inoubliable
Con personas inolvidables
et si j'étais poète
Y si fuera poeta
Je saurais mieux
Sabría expresar mejor
vous exprimer mes remerciements 
Mi gratitud
(et ça rimerais!)
(incluso rimaría)

A bientôt!
¡Hasta pronto!
Je vous embrasse en vous
Un beso a todos
souhaitant Joyeux Noël
Deseándoos Feliz Navidad
Et meilleur Année!
Y un año mejor!

Christina Müller.  Barna   Christina@teleline.es

Ei, què tal, gent del romanço?
Esbombem tots com va anar
(Va, si us plau, no feu el ganso),
aquell divertit dinar.

Ja ho veieu, jo ja m'avanço
i em disposo a recordar
que entre nos hi va haver un manso
que no para, bla-bla-blà.

És un geni en Carolino;
quan arrenca, com empeny!
Primer marca un andantino
però aviat ja perd el seny.

Està fet tot un casino.
Està fet un tot terreny.
Bé mereix ser el concertino
dels romançaires del greny

Vam menjar del bo i millor
de tota mena de plats,
mes no puc oblidar no
els peus de porc gratinats.

Noia, Fina, com afines,
ho saps fer la mar de bé.
Ara veig que tu gratines
molt millor que en Pasteller

Els pebrots eren la conya,
les mongetes pa del cel
i per fer passar la nyonya,
vinga a beure, ai el fel!

Vam viure un dia de glòria.
Quan hi penso encara ric,
i mentre explico la història
flairo aquell pa de pessic.

I a les postres, quantes figues!
Tothom va quedar enfigat,
els amics i les amigues,
i sense haver-les tastat!

Vàrem omplir la ventresca,
i ens vàrem atipar a fons.
Vam passar un dia de gresca.
Gràcies, doncs, anfitrions.

joan vilamala. manresa  jvilamal@pie.xtec.es

Quina gràcia aquest dinar
tot va ser molt divertit.
Hi havía noies maques
d´allò més ben parit !!!

No hi faltava el gratinat
tal i com havía de ser,
i per postres la guitarra
d´en Jaume "el romancer"

Aquest romanço s´acaba
just al peu de la figuera,
pot ser ara si en prenem
també ens vindrà gratera !!!

Ha arribat per al romanço
una recepta cabdal,
la recomana en Salsetes,
segur que no ens fa cap mal!

ESCAROLES ESTOFADES

Escarola tocada pel fred,
amb aigua bullent escaldada,
la lligarem tot seguit
amb uns talls de cansalada.

Al forn després anirà
fins que sigui ben torrada
-- no ens anéssim despistant,
i se'ns quedés molt cremada --

Per altra part, ofeguem
pastanaga i ceba en rodanxes
dins una cocot de fang,
amb llard, sal i ben tapades.

La pastanaga ja és cuita!
Doncs tireu-hi un got de vi.
-- un vi blanc amb gust de fruita
com en cria aquest país! --

Ajuntem bé les escaroles
amb una mica de suc.
Que ens deixem alguna cosa,
mentre va fent la xup-xup?

I és clar! Que en un bon estofat
fa falta llor i un cap d'all,
llor del llorer mil·lenari
de can Maspons de la Vall.

 Pep Salsetes i Rosa Maria. L'Ametlla del Vallès. rtrias@pie.xtec.es

MOLT BEN DIT AIXÓ QUE DIUS
QUARTETES CANTEM A MILS
I DE NIT ET SALUDEM
SOCIETAT DE CANÇONS ELS TRANQUILS

HEM VINGUT PER ASSAJAR
A LA SERRA PER VARIAR
PERO HEM TROBAT A L'INTERNET
EL ROMANÇO D'EN JAUMET.

AIXÓ NO ES POT RESISTIR
QUINA TEMPTACIO FATAL
FEM CORRANDES A DESDIR
PER LA VIA DIGITAL.

EN MANEL ARA HA ARRIBAT
PREPARAT PER FER EL PIÑOL
PERO ENS HA VIST TANT CAPFICATS
QUE LI SORTIRA UN BUNYOL.

I ARA FEM LA DESPEDIDA
PERQUE HEM VINGUT A CANTAR
FINS LA PROXIMA VISITA
TORNAREM A TECLEJAR.

 ELS TRANQUILS. VIC ( SERRA DE SENFERM )

Que bé, senyors i senyores,
que ens ho hem passat escrivint
el romanço inacabable
de finals del segle vint.

Hem pogut obrir finestres
i hem respirat aire fresc,
hem fet noves coneixences
amb un ambient joglaresc.

I, per postres, la trobada,
ja no a un nivell virtual,
amb un dinar de bandera
i un sobretaula especial.

És com un cicle que es tanca
i que avisa al personal
que potser convé deixar-ho
i posar-hi punt final.

Jo proposo, aquest romanço, 
deixar-lo tal com està
i de començar-ne un altre,
ja veurem què en sortirà.

¿Què us sembla, us animarieu
a començar, tots plegats,
un romanço culinari,
que he vist que hi estem bregats?

Si no dieu el contrari,
es dóna un temps prudencial
per poder acomiadar-se
i escriure un final com cal.

Està vist que això fa figa
i que és hora de plegar.
Adéu, gent alegre, amiga
de fer gresca i en vers pla.

Aquí acabo la barrila,
romançaires de secà.
Qui això signa es Joan Vila,
Vilamala i ja està. 

A la Web del Jaume hem entrat
prement el missatge de la Fina
com un miracle ha estat
que ens ha quedat la cara de farina

Som uns tocatardans,
però no volem perdre l´ocasió,
per escriure amb devoció
sens la intercessió dels Sants.

Divertit ens ho passem
amb el romanço més gran
i què importa si patinem
quan l´empresa és tant important

En Jaume hi posa la música.
La rima, els poetes i rimers.
Nosaltres,bona voluntat lúdica
i poca cosa més.

Quan hi agafes confiança 
sembla que no costi tant.
Recordes amb anyorança
l´época d´estudiant.

De romanços no en practico
però no em vull perdre l´ocasió
de trencar-me el cap com un mico
per beure un glop d´aquest porró.

 Família Ambròs Barbany.  Sta.Eulàlia de Ronçana.  jambros@airtel.net

Ronxets fa el meu mòdem
perquè si un moment tinc per mi
escric en un paper abans d'anar a dormir
cartes sense rima als amics que tinc aquí

Però us he trobat, sembla que vius,
i abans que per continuar us moriu
amb respecte us envio un sentir
unes ganes de compartir
lluny de les ones
al caliu d'un got de vi.

 Francesc Marimon. Barcelona 15878fmb@comb.es

Tinc un bon seguit de fotos
que no sé com enviar.
Són del 12 de desembre,
quan vam fer el gran dinar.

Hi ha un gran protagonista
que surt de cara i de cul
i que recitava versos
com devia fer en Catul.

Hi havia un bon fotògraf;
en blanc i negre, com abans
i la filla Vinyamala
surt amb tots els seus encants.

Si passeu per casa meva,
no ho dubteu i feu un truc,
que teniu la porta oberta
amb les fotos i un bon suc.

I si no passeu per casa,
envieu la direcció
o l'adreça els que em falten.
No tindreu suc ni porró!

I ara, una bona notícia
de la Maica Messeguer:
que ja té la criatura,
pel que sembla, tot va bé! 

Per sort el romanço he trobat
amb molta sort i un buscador,
i de tan enlluernat que he quedat
no necessito ni calçador!

 Alex.  L'Hospitalet de Llobregat  mansoft@yahoo.com

Que no hi falti una nadala
vi del bo, dues torrades,
una mica per a tothom
i la resta, collonades!

I l'expressió és d'en Pla
que de viure ja en sabia.
Afegim-hi amb moltes ganes
val la pena la poesia! 

 Josep Martí.  Banyoles  jmarti80@pie.xtec.es

Necessitem esperances:
en Jaume Arnella i en Llach,
cantautors de casa nostra,
de la terra, de veritat.

També ens calen les paraules
d'en Raimon i en Pere Quart,
i dels valents que amb en Franco
lluitaven de sotamà.

El futur del nostre poble,
certament, és delicat...
Però el decidirem nosaltres:
catalanes, catalans!

De les festes de Nadal
aquelles de pau i amor,
I família i tots amics,
si no en diem res, millor.

I escoltem de Dire Straits
la cançó Tunnel of love
o Romeo and Juliet
o l'etern Love over gold.

L'avorriment i la fred,
la lentitud de les hores,
les poques ganes de res
i l'esperança que anyores...

De tot avui què recordo?
Que s'ha acabat un altre any,
que s'esvaeix la il·lusió,
que la vida és un instant. 

Presoner del que  m'envolta,
envejós de somniar
temps feliços que han passat
o que encara han d'arribar.

Un camí sense sortida
I no res d'interessant,
una espurna de mentida...
Poca cosa en endavant.

I aquells projectes de jove
I totes les intencions,
canviar el món i les persones...?
Una cruel decepció.

I de tota aquesta broma
que va de néixer a morir
en quedarà la memòria
de quatre dies i fi.

Que no som res, acceptem-ho,
que patim total per a què
Deixem-nos estar de conyes
i el moment aprofitem!

Josep Martí de Banyoles,
no t'espantis, tu tranquil,
has escrit el dia trenta
just acabant-se el dos mil.

Has escrit en un romanço
que amb tots els honors t'acull
però que està a les acaballes
i volíem passar full.

Aprofitant que aquest segle
s'acaba sense enrenou,
també s'acaba el romanço,
però encetem-ne un de nou.

Escriu tu i fes escriure
als amics i coneguts:
'nar-li fotent cullerada
i engaltant-les sense embuts.

Agafem nova embranzida,
endavant i cop de rem!
Si és qüestió de divertir-se,
com més serem més riurem.