La Raó al Desig
Trenta
Anys i Un Dia Carregat
de Romanços Els Contes de les Mil i Una Nits
La Raó al Desig
Trenta
Anys i Un Dia Carregat
de Romanços Els Contes de les Mil i Una Nits
|
Mn. Cinto Verdaguer, Miquel Martí Pol, Carles Riba, Joan Maragall, Salvador Espriu, Francesc Parcerisas, Gabriel Ferrater, Salvador Oliva, Josep Maria de Sagarra Es tracta d’una degustació, una mena de pica-pica, de poesia catalana d’aquest segle. No pretén ser cap florilegi ni cap antologia dels principals poetes; és una iniciació al gust per la poesia a partir d’una cantada d’uns quants poemes que, en un moment o altre, poden fer saltar aquesta mena d’espurna etèria que fa brillar els ulls i que, a vegades, rep el nom de poesia. La raó al desig és, d’entrada, un espectacle divertit; al llarg de tot el muntatge, l’humor, la ironia i la picardia hi tenen una presència continuada; però tampoc no es defugen aquells moments de placidesa i/o tendresa que s’experimenten quan pots assaborir la cadència i la proporció justa d’unes paraules amb les quals t’hi pots reconèixer. En una situació social com l’actual en que la moneda corrent és l’estrès, el neguit, el desencís, el desfici i l’ofec, la poesia és un dels pocs canals que ens pot proporcionar una mica d’oxigen per eixamplar els pulmons. El grup L’Estaquirot Teatre ha dissenyat un fil conductor a partir de diferents menes de paper que van sortint al llarg de tot l’espectacle: paper de seda, paper arrugat, paper dibuixat, paper de carta, cartó ondulat, fanalet de paper... i ha confeccionat un ninot, de mida natural, articulat, de paper d’envelar. Amadeu Ferré i Mas ha dibuixat unes làmines il·lustratives pel poema de Salvador Espriu. Ferran Martínez ha fet els arranjaments musicals. |
|
Amb motiu de celebrar els trenta anys, llargs, d’ofici dalt dels escenaris, Jaume Arnella ha fet una recopilació de les cançons més emblemàtiques de les diferents èpoques d’aquest llarg trajecte; moltes d’elles han estat, i continuen sent, un referent en la memòria col·lectiva de tota una generació. Es van desgranant les antigues cançons dels cançoners de motxilla (Yukaidí, Uel-lé, Espirituals Negres, Folk-song, Ronda de cançons...) i la majoria del públic s’hi afegeix perquè aquell repertori el sabia absolutament tothom. Segueix un breu repàs del Grup de Folk, Els Sapastres, les cançons que va cantar amb en Rafel Sala, i posteriorment amb en Francesc Alpiste (Cançons de vi i de taverna, Les cançons de Beget...). Després ve un record per l’Orquestrina Galana. Hi ha una representació de l’època –encara no tancada– de romancer en solitari i quantitat de col·laboracions amb els diferents i variats grups de música tradicional i popular del país. S’acaba amb l’obra més recent: la col·laboració setmanal al programa radiofònic "El pont de les formigues" de Catalunya Ràdio on cada dissabte i cada diumenge, des de fa un any i mig, busca una cançó sobre el tema que se li proposa i si no la té la composa: en porta més d’un centenar de fetes expressament. S’hi barreja la cançó tradicional amb la de la més rabiosa actualitat, i s’hi combinen estils ben variats. En l’estrena de l’espectacle, que es va fer a Sant Boi en el marc de l’Altaveu 97, el grup Primera Nota va donar el suport instrumental a la majoria de peces i va anar desfilant per l’escenari tot un seguit d’artistes convidats fins a passar la vintena. Davant la dificultat de reunir tanta gent (infrastructura, agendes dels artistes, pressupost...) s’ha fet un disseny més reduït i assequible. |
|
La força de la tradició oral Els millors romanços de la tradició oral, antics i moderns, presentats d'una manera viva, directa, fresca, desenfadada, capaç d'interessar, entretenir i divertir el públic més variat. Un llegat que té una consistència i una capacitat comunicativa suficientment contundent com per impactar i fer vibrar el col·lectiu amb major grau de modernor: els joves. És la demostració pràctica de l’existència d’un llenguatge que és suficientment viu, fort, àgil i vigorós com per transmetre tota mena d'emocions bo i narrant fets i situacions actuals; des de les batalles amoroses de Tirant lo Blanc fins la lluita clandestina de maquis com en Quico Sabater. És a partir d’aquest espectacle que Jaume Arnella rep, el 1992, el Premi Nacional per la Música Tradicional i Popular concedit per la Generalitat de Catalunya. Els romanços inclosos en aquest espectacle es van renovant constantment. |
Els Contes de les Mil i Una Nits
Els contes de les mil i una nits formen part de la més rica tradició narrativa d’uns països orientals ( des de l’Índia, Pèrsia, Iraq, Egipte, Aràbia, Mesopotàmia...) on la paraula parlada ha tingut i té una importància excepcional. Aquests contes tenen prou força com per inspirar òperes, ballets, suites, concerts... però el seu poder evocador més gran és quan ens deixem seduir per la màgia de la paraula i, de la manera més senzilla possible –el de la simple narració– constatem que un sèrie de personatges, amb les seves anècdotes, faules i acudits, se’ns fan presents i ens captiven. I tot això amb les inflexions pròpies de Jaume Arnella, el darrer romancer català en actiu. |
.
