.

EL BALL DE SANT FERRIOL


Jo i el pastor
que en vivíem d’amoretes,
jo i el pastor
que en vivíem de l’amor.

  Ara ve sant Ferriol
ballarem si Déu ho vol,
el qui toca el tamborino
ha perdut el flabiol.

  Tots en tenim
de picor i de pessigolles
tots en tenim
si som vius i no ens morim.

  Si en són de rics,
els que viuen prop de l’Ebre,
si en són de rics
amb els residus de Flix.

  Mira si és gros
i mira com ens enganyen
mira si és gros
lo d’Erkímia i lo d’Ercros.

  Ai, com hi va,
com hi va la Montse Tura,
ai, com hi va:
no para de treballar.

La vaig trobar
al mig d’una carretera,
la vaig trobar
però que anava a inspeccionar.

  S’ha de triar
o turisme o borratxera,
s’ha de triar
que no es pot conjuminar.

  Sí que ho té clar,
el ministre Moratinos
sí que ho té clar
tot això del valencià.

  Que espavilat,
Don Manuel Fraga Iribarne,
que espavilat
que la història ens ha canviat.

  Tenint raó
si ens aixequen la camisa
tenint raó
els fotrem cop de porró.


 ***

tornar a La primera pedra