EL BURRO CATALÀ


escoltar part de la cançó en MP3

Tal com no fa gaires dies
aquí la ràdio vaig dir
que parlaria del burro,
és el moment de complir.

I el burro que vull cantar-vos
és el burro català,
que és un ruc i que és una ase
i també se'n diu guarà.

Visca el ruc,
visca el ruc, visca el guarà!
Visca el burro català!

És molt fàcil distingir-lo
perquè és alt com un santpau,
alhora enèrgic i plàcid
i té el pèl curt i suau.

Té unes orelles molt llargues
que gaire bé fam dos pams
i veureu que les mantenen
sempre dretes i tibants.

Visca el ruc...

Els ulls són vius, bondadosos
i grossos, naturalment,
i el morro d'aquesta raça
té una forma descendent.

El seu color ronda el negre
o un marró bastant pujat,
però a la panxa. els ulls i el morro
té un color blanc-platejat.

Visca el ruc...

Fa tres o quatre-cents quilos
i un metre i mig, o més, d'alt,
té una bona embargadura,
impressiona l'animal!

Com que és molt treballador,
tossut, sofert, perquè es veu,
resulta que és valorat
i apreciat a tot arreu.

Aquest burro ja existia
en temps molt enretirat
i se n'han trobat vestigis
d'una gran antiguitat.

També en el temps del romans
parlaven de l'animal
i en tenim moltes notícies
de l'època medieval.

I de tot el món venien
a Catalunya a comprar
aquest exemplar magnífic
que és el burro català.

Aquest ruc extraordinari
i que és tan treballador,
resulta que ja fa anys
que està en perill d'extinció.

I ara tot de cop i volta
no sabem per quin motiu,
milers de cotxes el porten
al cul, amb un adhesiu.

Per alguns és una broma
irònica, intel.ligent;
és donar la volta al tòpic
i fer-ho bo i somrient.

Per altres és militància
i agafa com tot un rol
de lluita i de resistència
en front del toro espanyol.

Jo, què voleu que us hi digui,
potser és que em sento cansat
d'haver cantat massa himnes:
no en sento necessitat.

Però també veig una cosa:
sovint, si s'està apurat,
si convé la gent s'inventa
els senyals d'identitat.

I ara a part de l'enganxina,
tant si en porteu com si no:
lluiteu sempre per la llengua
perquè aquí ens ho juguem tot.

Visca el ruc,
visca el ruc, visca el guarà!
Visca el burro català!

Jaume Arnella. Sta Eulàlia de Ronçana. jaume@jaumearnella.com

  tornar a Home