Una cançoneta nova

vos la diré,

vos la diré:

del Pardal quan s'allotjava

sus l'oranger,

vos la diré:

del Pardal quan s'allotjava

sus l'oranger.

El Pardal quan s'hi allotjava

feia remor

per veure si el sentiria

la seva amor.

La seva amor n'és en cambra,

que no en sent res,

sinó els mossos de la casa,

els traginers.

De la finestra més alta

li'n vaig parlar

les onze hores són tocades

vés-te a allotjar.

A allotjar no hi vaig encara,

vaig de camí:

som fet una prometença

a Sant Magí.

Quan a Sant Magí vaig ser-ne,

vaig suplicar:

que em deixés tornar a mes terres

per festejar.

La cançó, qui l'ha dictada,

qui treta l'ha?

Són tres fadrins de la plana

de l'Empordà.