Sota el pont de Lion

la lluna hi clarejava,

no és la lluna, no:

Caterina que hi rentava

la dolça dama de Lion.

N'han passat tres galants,

la n'han assaludada,

respon el més grandet:

‑"Valga'm Déu, quina dama!

la dolça dama de Lion.

Respon el mitjancer:

‑"Jo la tingués en cambra!

Respon el més petit:

‑"Voleu callar, xerraires?

la dolça dama de Lion.

Que si fadrina n'és,

ben serà marmunada;

que si casada n'és,

serà garrotejada.

la dolça dama de Lion.

Seu sogra n'és a l'hort,

tot això s'escoltava.

Se'n va a trobar el seu fill

que n'és a la llaurada.

‑"No em diries, el meu fill,

Caterina ont és ara?"

‑"Caterina n'és al riu

que renta la bugada.

‑"No l'ha rentada, no:

tota jo la som rentada

menos un llençol o dos

que el sabó m'hi faltava.

Ja se'n deixa estar els bous

i en 'gafa l'agullada.

La'n 'gafa per un braç,

per morta l'ha deixada.

Caterina, l'amor,

al llit se n'és anada.

Seu sogra hi ha anat:

‑"Com ets tan delicada?

Per un petit bofetó

al llit te n'ets anada!"

‑"Això no és un bofetó

ni tampoc bofetada.

Desbrigueu‑ne el llençol

i també la flaçada

i an aquí veureu

la sang com arregala."

‑"Caterina, l'amor,

quin testament fas ara?"

‑"El testament que jo faig

del magall i la pala: