I un carreter català,

molt alegre i divertit, divertit,

i una matinada fresca

a la carretera de Vic.

Si en troba una minyoneta

que no en sap allarga'el pas, llarga'el pas

la'n 'gafa i la'n puja al carro

pensant: tu l'estrenaràs.

Quan dalt del carro van ésser,

cossa va i cossa ve, cossa ve,

i quant més cosses tirava

més pitjava el carreter.

I al cap de set o vuit dies,

carreter a l'hospital, hospital,

per veure si en trobaria

i un remei per aquell mal.

De remei no en va trobar-ne.

-"I això se us ha de tallar, de tallar,"

-"Que per l'amor de Déu sigui,

i això deixeu-m'ho estar."

I aquestes ne són les ditxes

que en tenen els carreters, carreters,

que tots porten dos rellotjes

i mai saben l'hora que és.