.

ÀNGEL DE LA GUARDA


Ai, àngel meu de la guarda,
per què no em vols ajudar?
Apa, estigues per la feina
perquè no val a badar.

  Jo ja sé que no t’agrada
moure’t massa, viatjar,
i em deixes sol, que m’ho faci
quan rondo per ‘nar a cantar.

  Però t’has passat de la ratlla
deixant-me tan sovint sol,
perquè he rebut una carta
que m’ha omplert de desconsol.

  La carta arriba signada
per Alba Qui Fontanals
que es veu que amb això del tràfic
és la jefa provincial.

  Diu que en entrar a Anglesola
corria més del permès:
s’havia d’anar a cinquanta
i jo anava a vuitanta-tres.

  Són tres-cents euros de multa
i em retiren el carnet
per un mes, i que m’aguanti
perquè hi tenen tot el dret.

  I que només tinc cinc dies
per portar-los-hi jo mateix
sinó prendran represàlies
i me’n pot caure un bon feix.

  Ja ho veus, àngel de la guarda,
jo ja t’he explicat els fets
i tu que ni te n’enteres
i estàs badant, no sé on ets.

 Ai, angelet meu de l’ànima
qui ens ho havia de dir,
tan amics com érem antes
veiam si haurem de renyir.

  Ho he explicat a la família
i als germans, que en tinc bastants,
i també a uns quants amics
que viuen per ‘llà als voltants.

  I m’han dit que allà a Anglesola
que em passi això no és estrany
perquè hi cauen com a mosques
i ho tenen com un parany.

  Això és deixant l’autovia,
en direcció a Balaguer
i just al cap d’uns cents metres
hi tenen parat l’esquer.

  En el moment de jo caure-hi
hi havia, també aturats,
ben bé tres o quatre cotxes
que estaven allí atrapats.

  Per mi no cal que pateixi,
Alba Qui i Fontanals,
perquè el carnet i les peles
els hi duré puntual.

  Però, posats a fer, pregunto:
si tanta gent fa infracció
és que alguna cosa falla,
perquè no ho indiquen millor?

  Seria capaç de dir-me
quantes multes han posat
en aquest punt d’Anglesola
només aquest any passat?

Si són més de mil, com penso,
algú es mereix un miquel,
que ja passa de la ratlla
i és un fet que clama al cel.

  I si hi ha algun responsable
que fa com vaga de zel,
demano que perdi el càrrec
i vull que li caigui el pèl.

  Ai, Angelet de la guarda,
no em deixis més solet, no,
que després passa el que passa ,
ves si hi trobes solució.


 ***

tornar a La primera pedra