I
Jaume Arnella
Menu
FEM TRACTES?

Romanço virtual


Després del “Romanço d’Internet” ens calia una paradeta per reposar i reprendre l’alè. I, ja encetat el nou segle, vam tornar a enfilar amb força aquest “Romanço virtual”.

Hi han participat :  

(cada nom és un enllaç al seu romanço)

 



Tot just acabo de rebre
uns quants glosats divertits
que m’envien de Mallorca
i n’hi ha per llepar-se els dits.

Els transcric, amb el preàmbul,
sense canviar res de res,
perquè és norma de la casa,
vull que quedi ben entès.

Amb això aquí es comença
un capítol o apartat
on la gent hi pot escrioure
o corrandes o glosat.

El tema pot ser el que es vulgui,
que de prohibit no n’hi ha cap:
cadascú hi digui la seva,
que no ens quedi res al pap.


Jaume Arnella. Sta Eulàlia de Ronçana. jaume@jaumearnella.com

index
-
tornar a Home
.

"Jaume, això són uns glosats que van fer els estudiants de magisteri (alguns els van cantar amb la tonada del glosat menorquí). On diu "dos-cents te'n van caure", "cara d'ou li va quedar" "va quedar ben remullada"etc. fa referència a una tirada d'ous que li van fer a la UIB: van posar una diana amb la seva foto, i vinga'n ous, fins a dos-cents.
Si t'agrada el tema, endavant (i si els vols modificar, també).
He passat gust de passejar-me per la pàgina.
Salut!"


*
Tant de sentir-ne xerrar
que si LOU o la gallina
no sabem com 'cabarà
aquesta puta joguina,
però l'haurem d'aturar
si no volem la ruïna
que això mos ha de matar.

*
Aquesta LOU implantada
és una gran cagarada:
la ministra entabenada
mos ha fet la gran putada.
Ai, ministra, dimiteix
i no ens facis patir més
que estudiar ja és fotudet
i amb la LOU ho serà més.

*
La LOU ens ha imposat
la senyora del Castillo:
sembla que ha ressuscitat
de la tomba el caudillo,
i la ministra no sap
fer una O amb un canutillo.

*
Una reforma ha sortit
al carrer, a ningú agrada.
La roseta del PP
ens ha fet una putada.

Dos.cents te'n van caure,
dos-cents te'n vas menjar.
Com aprovis la reforma
farem truita amb tu i Aznar.

Amb la privatització
molts de forasters vindran,
feina fixa no hi haurà,
català no parlaran.

Dos.cents te'n van caure,
dos-cents te'n vas menjar.
Com aprovis la reforma
farem truita amb tu i Aznar.

I plorant direm adéu
a la selectivitat,
i el remei ja se sap,
perquè és actualitat.

Dos.cents te'n van caure,
dos-cents te'n vas menjar.
Com aprovis la reforma
farem truita amb tu i Aznar.

Gosses punyetes farem
a aquesta llei de la LOU
perquè tothom el que vol
és que acabi dins el pou.

Dos.cents te'n van caure,
dos-cents te'n vas menjar.
Com aprovis la reforma
farem truita amb tu i Aznar.

*
A la ministra Castillo
cara d'ou li va quedar
en veure la seva foto
bruta a la universitat.

I què vol aquesta dona,
provocant estudiants?

Intenta fer una llei
a benefici dels grans,
a poc a poc na Castillo
tot ho va privatitzant.

I què vol aquesta dona,
provocant estudiants?

I manipulant la LOU
a tots ens va putejant,
vol endur-se per davant
els Països Catalans.

I què vol aquesta dona,
provocant estudiants?

*
La ministra del Castillo
va quedar ben remullada,
plena d'ous fins a la gepa
perquè ha fet una putada.

Ai!, senyoreta Pilar,
saps que hi estàs d'emmerdada
amb aquesta nova llei
que ara tu has proposada.

De "diana" vares fer
fores blanc de sa tirada
perquè ens tens a tots en contra
per la teva innovada.

D'ensenyament públic res,
tu vols l'escola privada,
a noltros no mos enganes
amb aquesta PePerada.

No n'hi ha prou que siguis lletja,
has de fer la collonada
de llevar l'autonomia
en favor de la privada.

Pilareta, reina meva,
no facis més de pardala,
ni mos toquis més la fava,
que ja la tens emprenyada.


Antoni Artigues. Mallorca. aartigues@uib.es

index - tornar a Home
.
.
A Manresa n'hi ha una colla
que canten i van rient,
les cançons del Jaume Arnella
i d'altres de molta gent.

Cantem per passar les penes,
ho paga l'Ajuntament
dos copets cada setmana,
i si plou, tothom content.

T'hem d'agraïr les cançons,
desde la Ronda a la Crema,
que, per cert, ja l'hem provat
i ens ha quedat de primera.

Si algun cop ens vols sentir,
doncs fins i tot fem concerts,
només hauràs de venir
i aguantar quatre ximplets.

Cantem de tot i amb força
i si mai desafinem,
no hi patim perque els pagesos
veuen com col.laborem.

Que cal que plogui, punyeta,
que tot està molt ressec,
que els pagesos mereixen
que entre tots els ajudem.

Cantem i bevem, gent de bé
i menjem per a matar el cuc,
i els que manen que no emprenyin
que ja foten massa el ruc.

Apa, adéu, salut i...euros
que la pela s'ha acabat,
que tothom estigui alegre
i es doni per saludat.

Pep Torras. Manresa.
torraspep@terra.es

index - tornar a Home
.

Idò, fa molt de temps que dura?
Que potser fa més d'un mes?
Això no m'ho deixo perdre,
que jo vull ser dels primers
a fer créixer aquest romanço
que s'estira més i més.
Per si no em sabeu la dèria,
sóc lo Gaiter del Calders.
Ja tornaré una altra estona,
que ara he perdut els papers.
Mentrestant foteu-hi canya
molta canya i pocs calés.

 
Lo Gaiter del Calders. La Caldera gaitercal@nexen.cat

index - tornar a Home
.

A Madrit hi ha un personatge
que diuen que mana tant,
fa més pudor que el formatge
però ell segueix remenant.
Ell remena les cireres
i diu que no te mai por,
doncs es tapa amb un bigoti
com el d'aquell dictador.

L'altre dia, al Parlament,
i davant de tot Europa,
va fer el préssec un cop més,
va tornar a ficar la pota;
després d'un discurs d'aquells llargs,
va quedar ben retratat,
quan va dir en veu ben alta
que havia estat un "conyàs";
i és que el micro estava obert
i el xicot, que no ho sabia,
va dir ben clar i ben net
una inmensa ximpleria.

Si, realment pensa el que diu,
o,més ben dit, si és que pensa,
estem lluïts tots plegats
amb la tonteria inmensa
que ell si que és un "conyàs"
i que l'hem de fotre fora
per que no toqui els pebrots
als qui té més a la vora.


 
Pep Torras. Manresa torraspep@terra.es

index - tornar a Home
.

On hem anat a parar?
i és això el que em fa més mal,
que a la primera persona del plural
he de recórrer al parlar.

Semblen pluges d'altres mons
però ja n'estic fins als cullons
de triomfs i operacions
atempten per tots racons.

on és la nostra cançó?
la que ens va fer anar més enllà
la que ens va unir amb il·lusió
cantem, cantem en català!

Quim. Catalunya  imtec@hotmail.com

index - tornar a Home
.

L´altra dia a Manlleu
va venir en Jaume Arnella
i ven bé va demostrar
que una cançó no es fá vella

Va cantar Ela Macarrons
també Les Ronde del Ví
que fa més de quatre dies
que en Jaume les va parir

Quand explica alguna historia
L´explica d´alló mes bé
L´altra dia ca contarnos
la d´en Quico Sabater

Vaig sentir en Jaume Arnella
i m´en naig anar a dormir
de bon matí poso la radio
i en Jaume torno a sentir

Entre concerts en solitari
i concerts del Grup de Folk
em sembla que en Jaume Arnella
no dorm pás, sempre que vol

Voldria dir per acabar
que m´agrada el folk d´aquí
sóc un "fan" d´en Jaume Arnella
i dels Falsterbo Marí

 Joan Usart i Serra. Manlleu ( Osona ) joanusart@yahoo.es

index - tornar a Home
.
Per sort o per gesgracia
La mùsica molt m´agrada
M´emociona anar a un concert
O sentir una tonada

Dic per sort, per qué a mí
La música em fa xalar
i desgracia, donç també
Molts diners em fa gastar

A un aficionat li agrada
normalment algun estil
donç jo amb un no en tingc prou
a mi m´en agraden mil

Començan per la clàssica
que bó ès escoltar Bach
Tchaikowsky o Vivaldi
Franz Lizt i Mozart

Si pasem a les orquestres
en Ray Conniff el primer
Plateria o La Salseta
totes o fan molt bé

Ens anem als anys 60
molts grups varen agradar
com que els noms son estrangers
els escriuré en catalá

Els millors per mi els Cridens
els Bitels i els Rolinstons
els Bi Gis, els Dors, els Iguels
tots plegats eren molt bons

De jazz no hi entengc gaire
pero m´agrada en Montoliu
també l´Amstrong, en Ray Charles
i l´Oscar Petersson trio

M´emociona la guitarra
Chet Atkins, Toti Soler
Earl Scrugs amb el seu banjo
B.B.King i Max Sunyer

Quan escolto una sardana
a mí em puja la moral
sobretot si és que la toca
La Principal de la Bisbal

Que bonica una havanera
per Peix Fregit o Port-Bó
i escoltar Homenatge a Teresa
que va fer Ovidi Montllor

Hi há un dics de Toni Morlá
que porta per nom Ido
i també un grup de rock
La Fel-lació de Cupido

De les Illes en Tomeu
també el grup Ja T´ho Diré
l´Isidor, Guillem D´efak
la Maria del Mar també

D´Osona en Subirachs
Esquirols i la Laffite
varen fer bones cançons
que no caiguin a l´oblit

Jaume Arnella i Falsterbo
Pau Riba i Jordi Puljol
Sabeu qué, posem-hi tots
els menbres del Grup de Folk

I sentir la Maravella
sardanes, concert i ball
quan tocaba la trompeta
en Manuel Comadevall

I com toquen el vals jota
els de la secció de vent
les notes del Batallador
fan aixecar tota la gent

En Bob Dylan la Joan Baez
Pete Seeger, Johnny Cash
Woddy Gutrie, Willy Nelson
i els Crosby Stills i Nash

Bateria en Santi Arisa
al saxo en Pep Poblet
al piano en Sabatés
al cel-lo els germans Claret

No vull fer-me més pesat
i el romanço acabo aquí
m´en vaig a escoltar un disc
dels Creedence o d´en Fogerty

Joan Usart i Serra. Manlleu ( Osona ) joanusart@yahoo.es

index - tornar a Home
.

Les vetllades sempre acaben
amb ulls clucs i cansament,
però ahir a Sant Feliu de Guíxols
tot va ser ben diferent!

La gent arribava a casa
amb somriures de veritat
i explicava amb entusiasme
el concert que havia anat.

Ahir pares, fills i avis,
tots maleïren el mateix:
l'últim romancer patri,
que prohibeix dormir a la gent!

Exaltat i entusiasmat,
el públic va voler, a casa,
portar-hi tot l'entusiasme
del recital escoltat!

Llamps i trons! jo vull dormir!
però a casa ja hi sonava
el nou i últim "compact-disc"
que a la ciutat ressonava.

I l'endemà de bon matí
s'ompliren carrers i places
de cantaires i les masses; 
cridaven: Torneu aquí!

Jaume Arnella i els Tranquils,
i els quatre músics,també!   
torneu que amb vostres romanços
no volem dormir mai més!

Rosa. Sant Feliu de Guíxols  massegosa@jazzfree.com

index - tornar a Home

.
L'ORIGE DE LA DOLÇAINA I EL TABAL

Som dos valencians que coneguem per primera vegada açò dels "romanços" . I ha segut una grata sorpresa: Nosaltres fem una cosa pareguda nomenada "col.loquis" així com poesia satírica. Hem publicat 2  llibres d'aquest gènere. Ane, pels pobles recitant-los (No cantant-los per por a plujes diluvials i inundacions, vatja que la nostra veu no es la del Sinatra) i ací, us enviem una d'aquestes, un "romanço" o un "col.loqui" com vulgau, el cas es saludar-vos amb aqueta composició dedicada a uns instruments tant comuns a la mediterrània com la dolçaina i el tabal (tambor).
Va de bo:


En el meu poble hi havia un senyor
que la dolçaina diuen inventà
i de tal manera s'ho agafà
que assajava sense tambor
totes les nits fins l'endemà

La cosa va ser preocupant
al mes d'eixa particular profia
ja que ningú del veïnat dormia
ni tan sols Batiste el sord
que sord i tot tocar  sentia.

Molts deien si tocava amb les potes
perquè feia que els bemols
es clavaren baix dels llençols
i el coixí feien voltejar les notes
quedant tots els llits com a cols.

El veïnat format en comissió
el posà entre paret i espasa
o assaja fora de sa casa
o els veïns d'un puntelló
el faran volar més lluny que la N.A.S.A.

Per tan cruel i fatal advertència
l'home va quedar tan despagat
que es posà a assajar en un terrat
on sols tenia com audiència
a algun que altre cerril gat.

Quant acabà la primera tocata
allí amansats al seu voltant
ple de gats tenia escoltant
sis negres, un blanc i una gata
i tres de bigot afaitat i elegant.

La segon cançoneta va ser causa
de què tots els gats de la comarca
acudiren corrents i fins en barca
i escoltant-lo tota la nit sense pausa
l'agafaren com a gater monarca.

Ja quan es va fer de matí
 l'home al vore tal acompanyament
un passacarrers muntà a l'ajuntament
i un ramat de cent mil gats el seguí
tants que el que el veia fugia corrents

La situació anava embrutant-se
perquè ni tan sols el fet de Noé
a tants animals convocà d'un alè
ja que tots els gats del món foren ajuntant-se
fins quedar tot el país  ple.

Les rates , sense  enemics, es van triplicar
ja que en mig mon els gats estaven en atur
i fins sis tigres biscos de Singapur.
 Tants roedors cerrils, al poble  va exaltar
 ja que d'un no res, ara era un apur .

De dissoldre els gats no hi havia manera
havien provat donant-los sardines amb sal
amb gossos, raboses, ...qualsevol animal
però la cosa va canviar de vorera
quan un xiquet va fer sonar un tabal

Cada vegada que el tabal era colpejat
deu mil gats d'un braçat espantava
i en cada repic en quedava
la meitat dels que havien tornat,
pareixent que la cosa xiulava.

I a partir d'aquell moment
tot el que la dolçaina tocava
d'un tabal s'acompanyava
per por al gater turment
que al que la tocava assaltava.

I tots aquests embolics determinen
la raó  clara i fonamental
sense oli i sense sal,
de perquè junts sempre caminen
la dolçaina i el tabal.


Paco i Jordi. Polinyà de Xúquer  paco.moreno@retemail.es

index - tornar a Home
 .

Navegant per internet
aquesta pagina he trobat
i en aquest meu primer relat
a equivocarme tinc dret.

De política va el tema
que ja estic fins als piillons
que ens robin els calerons
per financiar alguna idea extrema

primer aquests de batasuna,
que financien als d'ETA
(que maten a cops d'escopeta),
no m'ho crec ni per fortuna.

Demostriu senyor aznar
no se per que tanta espera
només d'aquesta manera
te dret a fer-nos callar.

A qui carai subvenncionen
ara aquet tal Sr.Aznar
ja no sap ni raonar
i a TVE ni ho mencionen.

Fundació Francisco Franco
no se si us sona aquest nom
hem penso que ho sap tothom
només d'escoltarlo ja tanco.

Ja m'he desahogat
espero no har-vos aburrit
amb aquest tema tant ensopit
adeusiau i bon relat.


 Alfred Ferreiro. Santa Eulàlia de Ronçana  A_Ferreiro206@hotmail.com

index
-
tornar a Home
.

Ep, us torno a visitar
per parlar del bigotet,
que torna a fer de les seves,
és a dir a fer el ximplet.

Els euros que es destinaven
a fundacions culturals
ara es canvien de mans
per recordar generals;
ben mirat sembla mentida
i que el món vagi al revés
però amb aquests sonats que manen
i ens van foten els calers
ho tenim cru si ens pensavem
que no passaria més;
tornen les camises blaves,
tornen els del Cara al sol,
tornen les grans banderes
i tothom a ser espanyol.
Mireu quina gran bandera
tenen a la plaza Colón;
només hi falta el pollastre
i que giri enrera el món.
Ara diu que tal bandera,
malgrat tot el seu tamany
no s'aixeca ni que bufin
tots els espanyols un any.

Senyors de Madrit, els que manen,
no toqueu més la moral,
foteu-vos al cul la bandera
i deixeu-nos a tots en pau.

Pep Torras. Manresa  torraspep@terra.es


index - tornar a Home
.

Fa dos dies a la ràdio
van parlar d'aquest romanço
i ja que sóc solidària
col·laboro i no em canso.

Felicitats Jaume Arnella
per aquesta iniciativa
que desembussa les neurones
de forma tan creativa.

I també felicitats
a tots els participants
he rigut força estona,
per quan un altre dinar?


Esther. Molins de Rei ealvarez@psi.ub.es

index - tornar a Home
.

Entamu la mió colaboración,
falando en guapu asturianu,
faciendo un saludu a Catalunya,
ya a Jaume, maestru ya hermanu.

La mió má ponia-me de pequeñu
el su folk ya los sus treballos,
ahora mayor, admirole
ya reblinco como un caballu,

Pablo. Barcelona pablovalenciano@navegalia.com

index - tornar a Home
..

I és que a Mataró,
laireta lirondó
els joves malvivim
de treball precari i de lloguer.
I l'alcalde que és en Mas,
sempre xerra i diu ja t'ho faràs!
 
I ara a Mataró,
laireta lirondó
passem les hores i mengem raïm,
i a l'Ajuntafems fan xin-xin
amb cava i torrons graupera!

Els joves d'aqui Mataró,
laireta lirondó, 
ens pixem des del balcó
perquè no tenim torró del bo!

Cap Mosso a Mataró
laireta lirondó
ni arreu de la nació
que la teca és del poble sobirà!


Juli Cuéllar. Mataró  juli@correu.vilaweb.com

index
-
tornar a Home
.

.
Fa temps que tenia ganes

de fer-ne un de valent
i ara hi pos ses banyes
perquè me trob ben calent.

És mestre Jaume Arnella
un home des més cabals:
té sa cara de femella
i també ets ous nials.

Ja sabeu que amb la glosa
se poden anar insultant:
cap paraula no fa nosa
si sempre la fan rimant.

I ara ho vull dir aquí
ben fort, clar i llampant:
trob que aquest bon camí
mos ha d'anar agermanant.

En Jaume és un gran mestre
i amic des seus amics;
a vegades un cabestre
però això només a pics.

Vull dir-te des de les Illes
que tens molts d'admiradors:
són de tu com unes filles
que duen tots es colors.

Aquí tens la meva mà,
què dic: és la paraula!
perquè es pugui refermar
el romanço a la baula.


 
Felip Munar i Munar. Palma (Mallorca) fmunar@dgadmedu.caib.es

index
-
tornar a Home
.

.
Bon Felip de les Mallorques,
estic realment content
de poder rebre els teus versos
que els escrius 'nant tant calent.

A Mallorca hi ha solera
amb això dels glosadors,
no sé si és que tothom glosa
o tothom té calentors.

De fet, s'ha escampat la fama
per tot arreu, ja fa uns anys,
per 'xò vénen a escalfar-se
la meitat dels alemanys.

Hi ha qui d'això en diu trempera,
hi ha qui en diu inspiració,
sigui el que sigui et saludo,
Felip Munar, glosador.

Jaume Arnella. Sta Eulàlia de Ronçana. jaume@jaumearnella.com

index
-
tornar a Home
.

Tots tenim alguns afanys
en això de dur la creu;
meam si ho enteneu,
perquè això tothom ho veu:
no volem més alemanys!

Ara veig un ametler
que compon el paisatge,
és com un engranatge
que sol anar bastant bé:
no volem es foraster
que no estima el paratge.

És ver, vaig ben calent,
i m'agraden ses glosades
enc que sigui a grapades
som un home molt valent,
les dic amb enteniment
i em surten encertades.

Ja estam massa oiats
de patir aquest menyspreu,
lo que donam no té preu:
sempre donam u per deu
i som els arraconats.

No només és en glosa
que es diuen veritats:
també les universitats
han de deixar preparat
per tonar parar la llosa

Jaume Arnerlla, Jaume Arnella,
tu ets molt espabilat
a mi em tens admirat,
i per tots ets estimat
com si fossis gran femella.

Felip Munar i Munar. Palma (Mallorca) fmunar@dgadmedu.caib.es

index
-
tornar a Home
.

Trobo, Jaume, que et rovelles
o potser et tornes gandul:
on està la teva traça?
Apa, vinga, mou el cul.

Pepi. fdanti@pie.xtec.es

index - tornar a Home
.

Els pinsans i els gafarrons
t'han acariciat la galta,
però veig que et poses malata
si no em pots tocar els collons.

Jaume Arnella. Sta Eulàlia de Ronçana. jaume@jaumearnella.com

index
-
tornar a Home
.

Com vols, amic, que te'ls toqui,
els teus atributs ignots.
No em vinguis a fer el milhomes!
Què vols? Si no tens pebrots!

Pepi. fdanti@pie.xtec.es

index - tornar a Home
.

Els pebrots que dius que em falten
te'ls podria demostrar:
si t'aixeques les faldilles
els podràs prou comprovar.

Jaume Arnella. Sta Eulàlia de Ronçana. jaume@jaumearnella.com

index
-
tornar a Home
.

Amic meu, quanta pelica...
molta boca i poques dents.
La feinada que tindries
amb el pellingot que tens!

Pepi. fdanti@pie.xtec.es

index - tornar a Home
.
Veig que ets experta, bufona,
deus fer anar molt bé les mans...
pels baixos de molts novicis,
canonges i capellans!

Jaume Arnella. Sta Eulàlia de Ronçana. jaume@jaumearnella.com

index
-
tornar a Home
.
Jo tinc molt bones maneres
i molt bona educació.
Vaig aprendre tots els trucos
al convent de l'Assumpció.

Pepi. fdanti@pie.xtec.es

index - tornar a Home
.

No trenquis el son del Jaume
ara, Pepi, has d´escoltar,
que saber es callar
fins ser temps de parlar.

És que per a arribar molt lluny
un ha de començar molt prop.
I aquest molt prop és un mateix
encara que et sembli poc.

El repte sempre és nou
i la resposta sempre és vella.
Però a un bon romanço li cal
l´inspiració de Jaume Arnella.

Reiner. Internet del Camp reiner@mixmail.com

index
-
tornar a Home
.

Per acabar d'adobar-ho,
ja tenim aquí el Reiner!
Qui t'ha manat de ficar-t'hi?
Que no ho veus que no et convé?

Que xerro masa i no escolto,
que no deixo trencar el son...
Ja vull que el Jaume s'inspiri
i que faci la non-non!

Pepi. fdanti@pie.xtec.es

index - tornar a Home
.

Veig Pepi que estàs guerrera
i que t'hi poses molt bé.
Sóc aquí al teu darrere,
del Calders, sóc el Gaiter.

Tinc una gaita, minyona,
que sona i més sonarà 
si la toques una estona
ni que sigui amb una mà.

Deixa que dormi en Jaume,
deixa que dormi en Reiner
Vine amb mi sota una bauma
i la gaita et tocaré.

"Puix per més que a mi em donés
un rei son ceptre de plata
i son mantell d'escarlata"
i un cistell ple de calés
"fins de ser rei deixaria
per ses trobes amoroses
i ses muntanyes frondoses"
lo teu gaiter del Calders.

Lo Gaiter del Calders. La Caldera gaitercal@nexen.cat

index - tornar a Home
.
Ets de Calders, d'aquí al Bages?
Si que ets a prop, ves per on!
Jo, als gaiters imaginava
com ben bé d'un altre món.

I com sonen els teus versos,
mon estimat trobador!
Que tes trobes amorosos
són de l'any de la picor.

T'imagino amb barretina
com en un dibuix antic
que vaig veure un bon dia
en un dels museus de Vic.

Sota la bauma no em busquis
perquè hi ha molta humitat
-ho dic per la teva gaita,
no agafi un encostipat.

Sant Sadurní de Gallifa
pot ser un lloc, si no et fa res,
per trobar-nos algun dia,
entre el Bages i el Vallès.

Si Gallifa no t'agrada,
o no et plau Mossèn Dalmau,
ens podem trobar a la Mola
o fins i tot al Montcau.

Pepi. fdanti@pie.xtec.es

index - tornar a Home
.
Ara entenc perquè, estimada,
davant d'un home no et mous,
veig que ets experta en fer truites
sense ni tocar-ne els ous.

Jaume Arnella. Sta Eulàlia de Ronçana. jaume@jaumearnella.com

index
-
tornar a Home
.
ELLA
Que davant de tu no em mogui,
no vol dir gaire, xaval.
Tothom sap que em moc amb gràcia
quan em trobo un bon pardal.

ELL
Si és que ho dius per la gradària,
ja saps que sempre s'ha dit
que la bona confitura
es troba en el pot petit.

ELLA
Sempre trobes les paraules
per poder rimar més bé,
però jo sé el pa que s'hi dóna
quan hi ha un bon semaler.

ELL
No t'enfadis ni t'ofenguis,
ni t'ho agafis massa a pit.
Crec que les diferències
les podrem resoldre al llit.

ELLA
Per mi no hi ha cap problema,
farem les paus, ves per on.
Una, dues, tres vegades...
pre-te tot el temps del món.

Pepi i Jaume
 fdanti@pie.xtec.es
  jaume@jaumearnella.com
.

index
-
tornar a Home
.
De tots els llocs que em proposes
és al bell cim del Montcau
on amb tu m'enfilaria
i et muntaria un sarau.

I que bé que sonaria
la gaita sota el cel blau,
en aquell bell cim de serra,
en aquell racó de pau.

Fins i tot algú diria:
«Què és el que tan bé cantau?»
I tu, Fina, afegiries:.
«Canta més , gaiter, si et plau.»

Lo Gaiter del Calders. La Caldera gaitercal@nexen.cat

index - tornar a Home
.
Aquest romanço m´agrada
cada cop té més color,
i llegint algunes estrofes
ja m´està agafant calor.

L´experiència no es medeix
en anys sino intensitat,
em manquen les dues coses
aquesta és la cruel realitat.

Jo no entenc de "pardals"
ni tampoc de "confitura",
hi ha qui és experta en "truites"
l´escalfor encara em dura!

Estic sec i vull "mullar"
així em sento avui en dia,
vull que em toquin el "flabiol"
i s´empassin la "melodia".

Poc a poc vaig aprenent
i tot gràcies al romanço,
si l´experiència es un grau
ara necessito un manso.

Per que si l´amor és sexe
i poc importa el "puro",
amic Gaiter, no fugis
si començo no m´aturo!

Reiner. Internet del Camp reiner@mixmail.com

index
-
tornar a Home
.
Com que el Reiner vol un manso
també el podem convocar
al cim d'aquesta muntanya
que fa de molt bon trobar.

No és que ens vingui de passada,
però serà indret neutral
pels de Calders, Barcelona
i els del Vallès Oriental.

I si l'un porta la gaita
i l'altre duu el flabiol
jo tocaré les maraques
de dos pardals en ple vol.

Si algú es deleix, cap problema,
que prepari l'intrument
i que vingui a la trobada:
cap al Montcau falta gent.

Pepi. fdanti@pie.xtec.es

index - tornar a Home
.
Per les coses que jo sé,
per les coses que tens dites,
sento molt amic, Reiner,
que si un manso necessites
jo no et pugui satisfer.

Jo només toco la gaita,
no  m'agrada el flabiol
i quan veig que algú m'empaita
de seguida aixeco el vol.
T'ho hauràs de fer tot sol.

Lo Gaiter del Calders. La Caldera gaitercal@nexen.cat

index - tornar a Home
.
Jo tinc bones maraques
i també un gran flabiol,
però no són per la Pepi
són pel que aixeca el vol.

Al Montcau no hi faltaré
i el Gaiter lo seu tindrà,
si la gentil Pepi s´encanta
també ella "pillarà".

Ara us ho diré en anglès
que el que vull és un forat,
i no importa per on
si per "front" o bé per "back".

Reiner. Internet del Camp reiner@mixmail.com

index
-
tornar a Home
.
.
I com un faune i una fada
o com pastora i pastor,
des del Montcau, l'alta cima,
veurem fins al Canigó!

Pepi. fdanti@pie.xtec.es

index - tornar a Home
.
Sí, senyor!

Lo Gaiter del Calders. La Caldera gaitercal@nexen.cat

index - tornar a Home
.
M'han dit, Jaume, que amb la bici
has tingut un accident;
per què no ens en fas cinc cèntims,
a la teva bona gent?

Deixa'm dir-te de passada
que jo tampoc estic bé,
en veure com ens emmerden
els feixistes del PP,

perquè enguany estem en guerra;
i no dic cap disbarat,
ja que el ximple que ens governa
un franquista reciclat,

somiant l'Espanya eterna
el seu poble no ha escoltat
i l'ha dut a la caverna,
la caserna militar.

El PP no vol diàleg,
com s'ha vist al país Basc
on els bascos amb caràcter
l'han donat sovint pel sac.

I ja que fent-se el milhomes,
el llepaculs de l'Aznar,
s'ha apuntat a fer destrosses
al Golf Pèrsic, a l'Irak,

CATALANS, fotem-li canya!,
diguem-li clar i català
que amb el seu model d'Espanya
no hi tenim res a pelar;

que si desconeix el pacte
i ens imposa servituds
bé mereix que amb seny i rauxa
NO VULGUEM SER MÉS, CORNUTS!

Joan Vilamala i Terricabres. Manresa  jvilamal@pie.xtec.es

index - tornar a Home
.
Et dic ara, de passada,
que no és la meva funció,
que es va fúmer patacada
prop de la font del rector.

Està fet un bon sant cristo
amb el turmell enguixat,
un dit que li surt de "puesto"
i amb el front esgarrinxat.

Pepi. fdanti@pie.xtec.es

index - tornar a Home
.
T'interesses, Vilamala,
per mi i la meva salut:
no saps tu com t'ho agraeixo
perquè estic bastant fotut.

El cas és que anava amb bici,
no solc fer pas l'animal,
però feia una baixadeta
per un lloc com de trial.

No és un lloc gaire difícil,
vull que quedi ben entès,
que l'he fet moltes vegades
i no m'ha pasat mai res.

Però tothom deu tenir un dia
o un moment més o menys breu
que la pífia i que l'esguerra
i aquest dia era el meu.

Perquè la bici em rellisca
de la roda del davant
i jo que salto per sobre
i ja em tens a mi volant.

La baixada prou vaig fer-la,
bici i jo en desgavell,
revolcant-me tot per terra
i deixant-hi un xic la pell.

Vaig estar de sort encara
perquè em va poder aturar
una preciosa argelaga
que em va donar un cop de mà.

Tot jo era un ecce homo:
el peu esquerra esguinçat,
amb la cara esgarrinxada
i amb el dit gros dislocat.

Vaig anar després a urgències,
a Granollers, que ho fan bé,
i amb només quatre o cinc hores
em van curar i al carrer.

I ja ho veus, vaig coix i manco,
porto crosses, ves per on,
i duc tot un pentagrama
esgarrapat aquí al front.

Però no et pensis, Vilamala,
que amb això m'hagi acabat,
que tinc cada cop més ganes
d'anar rabent i embalat.

La moral d'aquesta història
és que per si un mai caieu
mireu de no atabalar-vos:
simplement us aixequeu.

Jaume Arnella. Sta Eulàlia de Ronçana. jaume@jaumearnella.com

index
-
tornar a Home
.
I va ser amb la bicicleta?
Jaume, ja no tens edat
per anar fent cabrioles
com un noi esbojarrat.

No m'estranya que això et passi.
Compte amb l'estabilitat.
N'acabes de fer seixanta
i seixanta és un grapat.

Un grapat, una grapada,
una almosta o bé un manat,
que tu amb la teva llargada
llueixes amb dignitat.

Deixa'm, doncs, que et feliciti
pels anys que has acumulat.
Tan debò puguis doblar-los
sense dur el peu enguixat!

Joan Vilamala i Terricabres. Manresa jvilamal@pie.xtec.es

index
-
tornar a Home
.
Romanço:  AUCA DEL 12 D'OCTUBRE

1. Si Colom hagués sabut
la cosa com aniria,
a desfer el recorregut
no hauria esperat un dia.

2. Poc pensava l'almirall
que els deliris de Castella
per esprémer la mamella
portarien tant d'estrall.

3. Va ser tanta l'ambició
i tal fou la mesquinesa,
que el vell regne d'Aragó
va ser exclòs d'aquella empresa.

4. En nom del rei i  l'imperi
els cruels conqueridors
perdien el poc senderi
i arreu duien planys i plors.

5. Ja en temps de Felip II
van fer net de les Antilles;
i a partir de llavors són
tot colons els de les illes.

6. Arreu sembraven la mort
per haver un Món Nou de trinca
¿No recordeu la dissort
del poble asteca o de l'inca?

7. ¿ No recordeu en Pizarro
o el famós Hernan Cortès?
Si un era cafre i vagarro
l'altre ho era encara més.

8. S'excusaven  amb la creu
i amb la voluntat divina,
i a qui aixecava la veu,
en nom seu feien xixina.

9. Les riqueses que hi havia
robaven a cor què vols;
l'extorsió i la tirania
era el fer dels espanyols.

10. Als natius van imposar
la llengua i la monarquia.
Diguem-ho clar i català:
Feien com fan avui dia.

11.No vivim en dictadura
però seguim espoliats,
tenim la pròpia cultura
però ens volen colonitzats.

12. Amb els indis solidaris
sumem la nostra protesta.
contra els règims doctrinaris.
No és  pas nostra aquesta festa.

13. Primer  el dia de la Raça,
ara el de la Hispanitat.
¿No trobeu, que això ja és massa
per la nostra dignitat?

14. No som un país amb casta
ni ens sentim predestinats.
Som qui som, i això ja basta
perquè siguem respectats.

15. Per festejar el genocidi
ja em direu si raons hi ha;
deixem doncs que avui hom cridi:
«No hi ha res a celebrar!»

16. «Ai, Espanya, castellana
no t'hagués conegut mai!»
Per superba i per tirana
et direm: «Adéu, Good bye!»

Joan Vilamala www.auques.net Manresa  jvilamal@pie.xtec,es

index - tornar a Home
.

Doncs parlàvem amb l'Arnella
d'això que'ns fes quatre versos
però havent-hi aquesta mamella
ja no cal gastar-se'ls euros!

I guaita tú i ves per on
n'hi ha per triar i remenar,
al jaumearnellapuntcom
de tot en pots trobar:

i se parlen d'unes coses
que la xarxa en va plena!
ves al tanto amb el què poses
que en faran una novela!

i si ja hi som posats,
veient la primera pela
l'Arnella i el germà
faran la telenovela!

serà d'aquestes bones
que tenen clase els senyors,
que fins per fer safreig
fan tots de trobadors!


Taisdevalls. Valls (Alt Camp)  taisdevalls@correu.vilaweb.com

index - tornar a Home

He llegit , Jaume, al diari
que un nou premi t'han donat.
El premi «Jaume I»;
no saps com me n'he alegrat.

Crec que l'han ben encertada
els que te l'han concedit.
Han dit el que diu el poble:
«Que ets d'allò més ben parit!»

Puix la teva trajectòria
al servei d'aquest país,
bé mereix ser valorada,
bon Jaume Arnella i París.

Joan Vilamala.  Manresa  jvilamal@pie.xtec.es

index - tornar a Home
.
Jaume, que puc fer una glosa?
que sigui ben mallorquina,
per mi es la cosa més fina
com ella no hi ha altra cosa.

Molt m'agraden els romanços
però trob que queden coixos,
com cercar tres peus als moixos,
crec que queden un poc mansos.

Fa poc vaig trobar la Web
que manté en Jaume Arnella
veig que hi cap mascle i femella
tot d'una vaig dir uep!

Hem de passar més endins
i ho hem de fer plegats,
veig que aquí s'han ajuntats
catalans i mallorquins.

Aquesta ha estat la primera
sigui com la introducció.
Salut a l'amfitrió
i als qui li van a darrera.

Un altre dia amb més sanya
glosaré més atrevit.
Per avui ja l'he tot dit.
Salut, i bona companya.


Miquel Campaner Amengual. Llubí mcampaner@educacio.caib.es

index - tornar a Home
.
ALT EMPORDÀ: NIT I JORN

Vespre de sol rogent.
Nit.
Nit  mancada de lluna,
no hi ha llum, no hi ha so.

Claror tènue va sorgint
a l'infinit de la mar.

S'ofereix l'Alt Empordà,
a l'extrem de Catalunya
cercant la Mediterrània,
i al costat del Rosselló.

Des de ben amunt
el massís  de l'Albera,
terra catalana de boscúries
suros, alzines, roures i faigs.
Moveu els braços verds i grisos
pel vent que bufa de nord,
vent fort, sec i fred:
L'Empordanesa Tramuntana. Xiuli, xiuli!

Al peu de l'Albera,
s'alcen petits rebrots:
Agullana i Darnius,
termes de megalitisme i Romànic.

Entre els vessants de la Serra de Rodes,
la Bassegoda i la Mare de Déu del Mont,
es distingeix extensa plana de blat i grocs gira-sols
que arriba a la mar.

Les aigües dels rius converteixen la plana
amb zona d'aiguamolls,
coneguts Aiguamolls de L'Empordà!
flanquejats per prats, pollancres i oms,
lliris de flor blava i dolços estanys,
no ens deixeu mai!

A la mar, Cadaqués,
tradicional  mariner,
poble pintoresc,
estimat empordanès.

Port de Llançà i Port de la Selva
"poblets" de pescadors,
"poblets" de mariners,
"poblets" per envejar.

Vespre.
Vermelló llunyana.
Nit.

Claror brillant va sorgint
a l'infinit de la mar.

S'ofereix l'Alt Empordà,
a l'extrem de Catalunya,
cercant la Mediterrània
i al costat del Rosselló.

Marina Círia Àlvarez. Barberà del Vallès marciria86@hotmail.com

index - tornar a Home
.
Benvingut any 2.004...
qui m'ho hagués hagut de dir?
tan males espectatives
que encara m'han de venir.

 Isaac. L'Hospitalet linkisaac@hotmail.com

index - tornar a Home
.
És tan gros el que ha passat
que no m'he pogut estar
de posar-ho en el romanço;
ho començo a explicar:

Vet aquí que el bon Carod
diu que es va trobar amb la Eta;
es veu que va ser a Perpinyà
on va fer tal malifeta.

El noi, una mica ingenu,
es veu que hi va anar a parlar
amb bona fe i l'esperança
que deixéssin de matar.

Però a"Madrit", per variar,
els ha semblat malament
que algu que busca la pau
enraoni amb aquella gent.

Potser és que els ineteressa
per poder tenir més vots
dir que en Carod és dolent
i una mica carallot.

Però mireu si no és curiós
que el diari que ho ha dit
sigui l'ABC i no un altre:
el més proper al seu partit.

A més a més, els bandarres
que manen allà a Madrit
també parlen quan ells volen
amb gent de passat prou "bonic":

un que sopa amb en Gadafi
que és bon paio com ell sol,
li va regalar un cavall
perque el ruc no estigui sol.

El Zaplana va a Colòmbia
en viatge oficial
parla amb les Farc que son gent
que no han pas fet cap "mal".

Podríem seguir parlant
perque jo em vaig encenent,
però serà millor que ja calli
i que opini la bona gent.

Potser en Carod s'ha passat
i no va pensar-s'ho gens bé
però cal que tots tinguem clar
que ho va fer a fi de bé,

que sempre és millor dialogar
amb qui sigui i, si pot ser,
intentar arreglar les coses
per viure tranquils i bé.

Pep Torras. Manresa torraspep@terra.es

index - tornar a Home
.
JO TINC UN AMIC, SENYORES

Jo tinc un amic, senyores,
que és un xicot molt trempat,
que ens coneixem des de sempre:
junts hem rigut i hem plorat.

Llegeix molt i se'n recorda
i això és ben bé un erudit.
Fa poc el seu nom sonava
amb això del tripartit.

Sonava per tenir un càrrec
davant d'un departament
que tothom reconeixia
que ell era el més competent.

Doncs li han dit que botifarra!
i que havia estat vetat,
que en posarien un altre
que el tenien més domat.

I ara entenc perquè els que manen
no sempre són els millors,
fins i tot n'hi ha molt d'ineptes:
la llei de l'embut, senyors.

Si esbandeixen els que en saben
i fan pujar els ignorants
ja em diràs tu, on és el canvi:
és estar pitjor que abans.

El meu amic que s'ho prengui
amb calma i tranquil.litat,
que estudiï i que ens ho expliqui,
el que sempre li ha agradat.

I als tripartits els aviso
que es vagin dosificant:
no sé si hi haurà prou palla
per tants rucs que estan manant.

Jaume Arnella. Sta Eulàlia de Ronçana. jaume@jaumearnella.com

index
-
tornar a Home
.
De vegades ens venen baldades,
potser, tal volta, et veus enfonsat
mai del món pretenguis tancar aquesta porta
doncs lo millor encara ha de començar.

I si et penses que jo no penso
vas ben equivocat,
la vida amb tu per si sola pensa
i l'omple a vessar de significat

laia. almacelles picaolives@cataloniamail.com

index
-
tornar a Home
.
Ja amb més temps, el pensament
d'explicar amb detall morbós,
perquè viure aquest moment
ens pot ser tan dolorós.

Un bon dia em vaig preguntar
com és que és?, que m'ofegava
com i quan pres vaig quedar
la música de qui ballava.

Uns li foten mà al teu sou,
són els amos del teu pis,
per saber només què els mou
els mots com "diner" o "negocis".

mentre uns altres t'administren
el teu temps, perquè els pertany,
són aquells per a qui treballes,
te'l van prendre i tancar amb pany;

Uns altres et colonitzen
(desinformar és llur funció)
el què fer i el pensament:
són diari i televisió.

Mentrestant són els polítics,
que contra tothom governen,
que castiguen als més crítics
i a desigualtat condemnen.

Només queda la llibertat 
de tancar i obrir altres portes,
les que dan felicitat
o en treuen, i aíxò m'importa.

Per tant a res ni a ningú
li permeto que m'alieni
aquest bon o mal recurs
que llibertat vol que senti,

que em permet seguir pensant
en mí com a una persona
que encara pot 'nar avançant
"prò"els mals de cap no arracona.
(o i els ideals no abandona)

Isaac. L'Hospitalet  linkisaac@hotmail.com

index
-
tornar a Home
.
He llegit el teu romanço
amb detenció, Isaac,
i ja veig que aprofundeixes
i que estàs fet tot un crac.

I és que fas filosofia
i això, per mi, és important,
i més pel bicentenari
que ara celebrem de Kant.

M'ha frapat l'última estrofa
quan poses per uns iguals,
o al menys a mi m'ho sembla,
mals de caps i ideals.

*   *   *   *   *

Amic, Joan Vilamala,
que ens coneixem de temps ha,
et vull donar una notícia
que potser t'alegrarà:

L'Auca del 12 d'octubre
que has escrit tan i tan bé,
resulta que amb una colla
la gravem ara en CD.

T'avisaré així que surti
i a tots plegats, ja ho sabeu,
aquí en deixaré constància
perquè ho escampeu arreu.

*   *   *   *

Taisdevalls, què vols que et digui,
em tens del tot intrigat:
em dius que tu i jo parlavem
i jo ni me n'he enterat.

O millor dit, no ho recordo;
o m'estàs marcant un gol:
que ja veig que ets un foteta
i que ja et saps cuidar sol.

*    *    *    *

Veig, Marina, que t'abrandes
evocant l'Alt Empordà
amb poètiques volades
i ens ho vols comunicar.

Potser perquè et dius Marina
fas versos amb salabror
i ens amares amb imatges.
Marina, san s'acabó.

**    *    *    *

Hola, Laia d'Almacelles,
anima't i escriu-nos més;
tu que veus les coses clares,
explica'ns-les als demés.

Jaume Arnella. Sta Eulàlia de Ronçana. jaume@jaumearnella.com

index
-
tornar a Home
.

Quan repasso aquest romanço,
que n'hi diem virtual,
m'ho passo bé, em diverteixo
i això és, per mi, el principal.

Puc no escriure-hi temporades,
atabalut pel consum,
però quan algú hi participa
és com si s'obrís un llum.

El sents com de la família
quan saps que algú ha fer l'esforç
d'escriure i dir alguna cosa
o només donar records.

No vull pas embolicar-me,
que em sortiria algun nyap;
ara, estimats corrandistes,
plego, que tinc mal de cap.

Jaume Arnella. Sta Eulàlia de Ronçana. jaume@jaumearnella.com

index
-
tornar a Home
.

M'atreveixo a tornar a escriure,
encara que em fa vergonya,
a veure si et dono peu
a tornar a fer un xic de conya.

Una breu insinuació
em remet a un tema obert
en un anterior paràgraf
d'allò que potser no és cert.

Habitem un rar planeta,
que exclou tots els ideals,
que sempre farà el possible
perquè mai siguin reals.

Cal que guiis ta conducta
cap a algun bon trascendent,
si només penses en tú
més lleig el món tú vas fent,

però si ho fas tot pels altres
de ràbia faràs un crit,
t'absorbiran l'energía
mentre ells no mouen un dit.

"Ets tan bo que sembles tonto"
diu ma mare tot sovint,
"prò" he depurat el sistema
ara em donc si són amics.

     (...)

Ens hem d'aturar a pensar
que la vida té un sentit
i com que li hem de donar
no li donarem petit.

Si algun dia en això penses
t'agafarà mal de cap,
heus ací l'equivalència.
(ho dic per si algú no ho sap)

Isaac. L'Hospitalet  linkisaac@hotmail.com

index
-
tornar a Home
.
Una corranda he de fer
de la classe segon c
la Ioia n'és la tutora
i molts deures ens fa fer.

No gosis no portar-los
perquè un zero et posarà
hauràs de repetir segon
i amics hauràs de deixar.

Pep Puigeròs. Banyoles reideroma@3xl.com

index
-
tornar a Home
.
jo no et coneixia,
i de tú en sabia;
ara jo estic parlant
amb un breu petit instant

Pere Sánchez. Porqueres jony5281@hotmail.com

index
-
tornar a Home
.

Un divendres dia 19 de març et vaig conèixer
Amb 80 alumnes més, unes rodandes ens va fer sever
De la dama de reus desgraciada va ser
Jo primera fila t'escoltava atentament m'entres cantaves

amb el dos últims els connexió.
en Pep Puigeròs i en Pere Sánchez
llàstima que acabares perquè ens agradava i jo tu agreixo.

Albert Coll. Banyoles koll_90@hotmail.com

index
-
tornar a Home
.

Al dijous al col.legi del brugulat 
jo estava ben esverat.
A mi m'agradaria tocar la guitarra 
però si la toques la meva mare segu que em faria la tavarra.

Si tingues una guitarra no m'hen cansaria de tocar,
però com que no la tinc primer m'ha l'haurè de comprar!

Albert Vila. Banyoles sexy_down

index
-
tornar a Home
.
Quin plaer, quina alegria
el romanço descobert,
veig que neix a Santa Eulàlia
i com creix per internet!

Per entrar en aquest romanço,
què us diré que no hàgiu dit:
des del poble amb quatre ratlles
saludo els que hi han escrit!

 Joan Montes i Graví. Santa Eulàlia de Ronçana  joanmg@eresmas.com

index
-
tornar a Home
.
És cert, Joan, que el món, diuen,
és ben bé un mocadoret:
no ens trobem a Santa Eulàlia
i ens hem de trobar a internet.

Jaume Arnella. Sta Eulàlia de Ronçana. jaume@jaumearnella.com

index
-
tornar a Home
.
Tot tranquil pel món anava,
quan pel marge d'un bell riu
em vaig trobar un cos informe
casi mort, malgrat tot viu.

El vaig recollir en braços
no sabia ben bé què fer,
jo no sé si això us recorda
la pel·lícula d' E.T.

Vaig pensar en dur-lo al metge
abans que "allò" morís,
per si ell podia salvar-lo
o que almenys més no patís.

"Vés per on, és un romanço"
va dir el metge preocupat,
entre tots podem guarir-lo
si hi posem voluntat.

"perquè el romanço revisqui"
cal que el llegim tot sovint,
poc a poc, anant-lo engreixant
vers a vers, anar escrivint.

Obsequia'ns un xic d'esforç
i de gimnasia mental,
entre tots aquest romanço
el farem monumental.

Isaac. L'Hospitalet  linkisaac@hotmail.com

index
-
tornar a Home
.
Sí, el món un mocador,
Jaume, t'ho recordaré
quan algun dia ens trobem
anant cap a Can Ferrer.

I ara faig una quarteta
per celebrar que el PP
de la seu de la metròpoli
l'hem ben fotut al carrer

 
Joan Montes i Graví. Santa Eulàlia de Ronçana joanmg@eresmas.com

index
-
tornar a Home
.
¿Heu vist ara com es posen
amb les nostres seleccions?
Fora l'imperialisme
que n'estem fins als collons!

Som qui som malgrat el cogui
i volem ser conseqüents
i no permetem que juguin
amb els nostres sentiments.

Catalans i catalanes
primer som, també europeus;
i si ens volen fer d'Espanya
que escoltin les nostres veus

Que l'Espanya democràtica
no existeix vénen a dir.
Si és així que es facin fotre
que se'n vagin a parir!

En Cebes. Seva (Osona)  cebes@punt.cat

index
-
tornar a Home
.
El PP a perdu i el PSOE a guanyat
La guerre sa acabat i la pau arribat.

Ai jaume quan tornaras el brugulat
dels teus romanços en em enamorat
i tu has merxat

Albert Coll. Banyoles koll_90@hotmail.com

index
-
tornar a Home
.
Si no sabeu la noticia un home an atropellat
devat de casa meva l'han estassat
uns 50 anys tenia i a la clinica està.

Albert Coll. Banyoles koll_90@hotmail.com

index
-
tornar a Home
.
Els soldats espanyols an tornat, a kasa seva.
i deki un mes n'ariban +.
Ja no estem a le guerra, la guerra d'Irak.
An mort moltes persones, però això no significa pas la fi, 
significa ke els omes kada dia som + selvatges.

Albert Coll. Banyoles koll_90@hotmail.com

index
-
tornar a Home
.
A qui s'estimi la terra,
la nostra o del món sencer,
a qui s'estimi la vida
d'animal, planta o nen,

que sàpiga que uns li cuiden
amb molta dedicació,
sempre i quan de mans no els lliguin
 els de l'administració.

parlo de la pagesia,
no de tota, però de part,
que conrea com es feia
a ca nostra fa molts anys.

El qui no planta transgènic,
qui no fa un monocultiu,
qui amb química no adoba,
qui no contamina el riu,

qui de varietats conserva,
les nostres tradicionals,
que són les millor adaptades
als climes meridionals.

Els qui tot això practiquen,
de la nostra cultura
i del propi ecosistema
són guardians i tenen cura.

Tot això no és poca cosa,
perquè no és ben bé igual
menjar un bon pa amb tomàquet
que merda al Mc Donal(?)

Isaac. L'Hospitalet  linkisaac@hotmail.com

index
-
tornar a Home
.
Avui som dotze de maig
a Jesús esta plovent
i ara parlant d aigua
jo dic no al transvasament!

Lo millor en estos casos
si la gent no es vol mullar
es estar sota cubert
o a la vora de la llar

I no es cap cosa estranya
el posar- se a recordar
jo recordo le primer dia
que al sr arnella em vaig trobar

Va ser un dia ventos
cap alla al mes de gener
de l any dos mil tres
i era a un poble ben fester

Alla a l alt empordà
a la vila d espolla
a una trobada de cantadors
que per a mi va ser la polla

Vam anar els grallers de jesusÇ
no crec que arribes a soles
el que si que esta clar
es que tocava les cassoles

I alla una cara coneguda
jo estava atabalat
llàstima no vas cantar massa
estaves costipat!

en fi jo ara m acomiado
que es tardet i ja tinc gana
i ara jo em vaig a menjar
un entrepa de baldana

JORDI SEBASTIÀ FERRER. JESÚS BAIX EBRE SEBASTIA_4@HOTMAIL.COM

index
-
tornar a Home
.
A le web fa temps que no hi escric
entre piragüiesme, confe i gamma
no tinc temps ni per fer un redolir

Albert coll. banyoles koll_90@hotmail.com

index
-
tornar a Home
.
Enganxat a l internet
i de forma casual
em vaig trobar un bon dia
este romanço virtual

Es una cosa molt sana
per al cos i per la ment
i ja per segona vegada aqui
dir: NO AL TRANSVASAMENT!

Despres de tres anys de lluita
al cor hi ha moltes emocions
ara toca anar de festa
i disfrutar les celebracions

Sempre pot anar millor
i pot portar alegria
si quan un sen va de festa
va en bona companyia

Lo bo per a rematar-ho
es que al acabar la nit
continue viva la festa
entre els llençols d un llit

A vere si som genteta
avere si som bona colla
els des 18 i 19 de juny
al camp de futbol de l ampolla

El romanço ja l acabo
este vers es el darrer
que xerro en una noia
per via del messenger!

JORDI SEBASTIÀ FERRER. JESÚS BAIX EBRE SEBASTIA_4@HOTMAIL.COM

index
-
tornar a Home
.
Encara que no m'importi
i no m'interessi gens
he sabut que aquest disabte
hi va haver un gran casament.

Des d'aquí jo felicito
un país que sap què fa
el País Basc que la boda
no ha volgut televisar.

En Cebes. Seva (Osona) cebes@punt.cat

index
-
tornar a Home
.
Jo crec que hi ha molta caspa
i els hi dic:espavil!
si li foten tanta pompa
pronte comunions per el civil!

JORDI SEBASTIÀ FERRER. JESÚS BAIX EBRE SEBASTIA_4@HOTMAIL.COM

index
-
tornar a Home
.
L' any 1544
a la ciutat de Tortosa
un savi visonari
pronostica alguna cosa

"Vindrà un dia
molts d'anys han de passar
pero el nostre millor tresor
lluny es voldran emportar

Allà terres valencianes
hi ha gegants gratant el cel
només son comparables
a la torre de Babel

Son fets per gent
sense escrupols i cobdiciosa
que els importa ben cop
dexar seca la terra de Tortosa

No servirà esta aigua
per alimentar tarongers
en faran ús els senyors rics
per engrandir els seus plaers"

-I que sera de la gent?
una noia va exclamar-
deixeu que acabe l' historia
una home va contestar

"La gent d' aquestes terres
veurà el seu futur amenaçat
no es rendiran mai als que manen
seran David contra Goliat

Del nostre riu ni una gota!
repetirant sense defallir
en una lluita dura i tremenda
la del dret a existir!

Voltaran per mar
remouran cel i terra
pero creieu-me els persents
que guanyaràn esta guerra"

La gent es queda tranquila
ja no te mes patiment
sabent el final feliç
que tindrà l aconteixement

El que explicava el visionari
es compleix de moment
esperem que mai mes vegi
el perill d'un transvasament



JORDI SEBASTIÀ FERRER. JESÚS-BAIX EBRE SEBASTIA_4@HOTMAIL.COM

index
-
tornar a Home
.
ieieie i es k kada dia estik + konvensuda
d k tot això me la suda
km malgasten la pasta
si hi ha pobres q ni en tenen x alimentarse

Klar||*|| Capellades  xd_3@msn.com

index
-
tornar a Home
.
Veig que fa temps que el romanço
el tenim molt embussat
En Jaume, s'ha tornat ganso?
Que potser s'ha jubilat?

El món roda i va fent voltes
i el país, ves com està...
Al Romanço, les absoltes
no voldria pas cantar.

Apa, doncs, gent,  fora noses
i escriviu-hi quatre mots,
escriviu-hi quatre coses,
que les puguem llegir tots.

Lo Gaiter del Calders. La Caldera gaitercal@nexen.cat

index
-
tornar a Home
.
SÓC D´AQUÍ, LA NOSTRA TERRA
SÓC D´AQUÍ I SÓC CATALÀ
I EL QUI VUSQUI MOLTA GUERRA
LA FALS LI HAURÉ DE CLAVAR

SI VOLEU UN MOLT BON VI
A MI M´HE L´HAU DE DEMANAR
SI VOLEU TAMBÉ BON OLI
AMB MI PODEU COMPTAR.

AMB UN BONA GARNATXA
GARNATXA DE L´EMPORDÀ
AMB FRUÏTS SECS DE TARRAGONA
I CARAGOLS DEL LLEIDETÀ

PASTISSETS DE LA RIBERA
UN BON ÀPAT PODREM FORMAR.
QUE NO HI FALTI EL PA AMB TOMATA
NI TAMPOC EL BACALLÀ

NI LA BUTIFARRA AMB MONJETES
PER PODER ESPATEGAR.
I SI AMB TOT AIXÓ
NO REBENTES

I SI AMB TOT AIXÓ
NO QUEDES FART
ÉS QUE TENS UN BON" SAKE"
I QUE NINGÚ ET SUPERARÀ.

DAVID GARCIA I ARNAVAT. VILAFRANCA DEL PENEDÈS
 davidg@caycra.com

index
-
tornar a Home
.

Ai, David, si que t'enfiles!
Em sembla que beus molt vi.
Jo sóc pacífic de mena
i és per això que et goso dir

que si menges tan com menges
et deu costar de pair.
Jo hi trobo a faltar les cebes
de Vinaixa o Vimbodí.

En Cebes. Seva ( Osona) cebes@punt.cat

index
-
tornar a Home
.
Feia dies que no entrava
al romanço virtual,
ja tinc ganes de tornar-hi
per posar-me amb els de dalt.

I si els de dalt no m'inspiren
-mira que són avorrits!-
ja amb els vostres comentaris
n'hi ha per llepar-se'n els dits.

Com el Gaiter us animo
a tornar-nos a embolicar,
amb l'idioma que us plagui,
amb català o valencià!

 
Pepi.  Santa Eulàlia de R  fdanti@pie.xtec.es

index
-
tornar a Home
.
Doncs, aquí vinc jo. Et remeto
la darrera auca que he escrit
contra la llei, contra el veto
que ens posen des de Madrit.

AUCA DE LES SELECCIONS ESPORTIVES CATALANES

1. Bona gent, ja va essent hora
que més d'un baixi de l'hort.
Siguem clars: que tot va alhora
la política i l'esport.

2. Catalunya és una terra,
un país vell, europeu,
que no calla i que s'aferra
fent sentir la seva veu.

3. Per exigir el que li toca
en el món de les nacions:
el lloc que avui li pertoca
en les grans competicions.

4. El cafè per a tots no ens prova,
el trobem descafeinat
i volem una llei nova
de l'esport, per dignitat.

5. Ja n'hi ha prou! No ens fa cap gràcia
que ens fiquin el mateix sac.
On tenim la democràcia
si ens trobem en l'atzucac?

6. Amb nosaltres no s'hi juga
ni amb els nostres sentiments.
No vulguem ser gent poruga;
proclamem-ho als quatre vents:

7. Som qui som i si fem nosa,
a qui ens vol assimilar
deixem-li clara una cosa:
Volem esport català!

8. S'ha acabat! Prou d'ortopèdia
exigint-nos la unitat
en l'esport. Fora comèdia!
Visca la pluralitat!

9. Volem fer com els britànics
i els pobles civilitzats;
que de raonaments tirànics
ja n'estem més que embafats.

10. Catalans, fotem-hi canya
i exigim la selecció,
al govern central d'Espanya,
perquè som una nació.

11. Una nació milenària,
que la història no ha esborrat
i ha estat més que solidària
amb la resta de l'estat.

12. ¿I de què s'espanten ara
si l'esport reivindiquem?
Aixecant ben alt la cara,
catalans, som i serem!

13. Per ningú no ens deixem tòrcer
i que sàpiga  tohom
quina és la nostra gran força
i quin és el nostre nom.

14. «Catalana és esta terra,
los vilatges catalans,
català lo pla i la serra...»
Catalans els habitants!

15. Permeteu-me, doncs, que acabi
com el canonge Collell,
un vigatà que era un savi
i que era tot un gat vell:

16. «No captem el dret de viure,
dret que no es compra ni es ven,
poble que mereix ser lliure,
si no l'hi donen se'l pren.»

Joan Vilamala  www.auques.net

index
-
tornar a Home
.
  Així m'agrada, Pepita,
que tornis a guerrejar.
I en Jaume no ve a la cita?
I en Rainer, qui sap què fa?

Veig que domines les llengües
i que saps valencià,
una que no parlen
els que parlen castellà.

Jo també parlo eixa llengua
és a dir el rosalcavà,
¿que parlem potser en estèreo
quan parlem en català?

¿No serà que és la mateixa
i que ens volen enganyar
aquells que mai no la parlen
perquè parlen castellà?


Lo Gaiter del Calders. La Caldera gaitercal@nexen.cat

index
-
tornar a Home
.
El rei de l´auca, en Vilamala
ens parla de seleccions
esportives catalanes
i mostra les seves raons.

Però si tot son seleccions
tindrem molts enfrontaments
tants partits i resultats
que no sabrem ni com anem !!!

Política i esport van alhora
tal com diu en Vilamala,
però tota divisió crea conflicte
tinguem la idea clara

Reiner. Internet del Camp reiner@mixmail.com

index
-
tornar a Home
.
Ai, Reiner, si que t'espantes,
et feia molt més valent;
tu, que ets un cap verd amb marxa
i no anaves tan calent?!

L'enfrontament en l'esport
és una cosa molt sana,
és com fer un polvet sovint
o un romanço a la setmana.

Lo Gaiter del Calders. La Caldera gaitercal@nexen.cat

index
-
tornar a Home
.
Reiner, jo et feia més fort;
Et creia molt més valent.
No t'espantis, que en l'esport
és molt sa l'enfrontament.

No es tracta de dividir
sinó de multiplicar
els èxits que són d'aquí,
els de l'esport català.

I a Espanya, si són com cal,
tot i que alguns no els fa gràcia,
han d'entendre que és normal
que exigim la democràcia.

Joan Vilamala  www.auques.net

index
-
tornar a Home
.
Que ben dit Joan Vilamala,
estic per l'esport català..!
Hi ha una cosa, no t'emfadis,
que un xic em fa discrepar,

i és que em cites un canonge,
un viguetà fet i dret,
que era molt catalanista
però no jugava prou net.

Gràcies per animar-vos,
Joan, Rainer i Gaiter,
gràcies pels vostres versos.
Per cert, on tenim el romancer?

 
Pepi. eularienca fdanti@pie.xtec.es

index
-
tornar a Home
.
Faré cas al de Calders,
jo que de l´esport em canso,
un polvet a la setmana,
o era pot ser un romanço?

No és mereixen, amiga Pepi,
les gràcies que aquí ens dónes,
però sabent què de tú vénen,
sempre les donem per bones.

Sóc valent Joan Vilamala
però em fa por dividir,
prefereixo sumar a restar
això no ho vaig aprendre air.

Jo també sóc català,
i m´agrada la meva terra,
però posar-hi fronteres...
no serà mirar enrera?

Reiner. Internet del Camp reiner@mixmail.com

index
-
tornar a Home
.
Benvolgut amic, Reiner:
no es tractar de dividir
sinó de multiplicar!,
segons t'escrivia ahir.

I què dius de les fronteres?
No som qui les hem posat
sinó aquells que avui falsegen
la nostra realitat.

S'entesten a fer-nos creure,
tant si vols com si no vols,
que la gent de Catalunya
hem de ser tots espanyols.

Doncs a mi que no m'obliguin;
jo només sóc i seré
el que lliurement jo triï
que sinó quin mèrit té?

Saps què et dic?, que no m'agrada
que ens vagin marcant tants gols.
Ja fa temps que jo m'afaito
i veig que anirem bé sols.

I tu, benvolguda Pepi,
¿Ens podries explicar
en què no va jugar net
el canonge vigatà?

Sí que és cert que amb mossèn Cinto
no varen acabar bé,
mes això no desvirtua
el que ell diu i jo també:

«No captem el dret de viure,
dret que no es compra ni es ven,
poble que mereix ser lliure
si no l'hi donen se'l pren»

I passem a un altre tema:
el del nostre romancer.
Jo no sé on para l'Arnella
que potser ho saps tu Gaiter?

Joan Vilamala  www.auques.net

index
-
tornar a Home
.
Ja s'acosta el 24,
la vigília de Nadal
i és costum a la família
de celebrar-ho com cal.

Amics meus tinc un dilema
-he de triar i en tinc un feix-
no sé per on decidir-me,
si per la carn o bé el peix.

Jo sé que per 'quí al romanço
hi ha qui de cuina hi entén;
espero que sereu amables:
feu-me algun suggeriment!

Pepi. sta. eulàlia fdanti@pie.xtec.es

index
-
tornar a Home
.
En això de la manduca,
Pepi, jo sóc un entès.
Sóc en Cebes, em coneixes?
Sóc tot un cuiner de pes.

Com aquests que es porten ara,
com la «Cuina per a solters»,
l'Adrià, o en Pere Tàpies...
i que cobren d'allò més.

El que em passa és que m'engreixo,
estic fet tot un bacó.
Trobo les cebes tan bones
que no sé dir mai que no.

Així és que et recomano
-facis carn o facis peix-
que no et descuidis les cebes,
que n'hi posis un bon feix.

En Cebes. Seva ( Osona) Cebes@punt.cat

index
-
tornar a Home
.
Pel menjar de Nadal
el meu consell pot ser serveix,
però jo sóc macrobiòtic
i de la carn estic peix.

Per segon, apunta Pepi,
pots provar filet de mero,
que no hi faltin les cebetes,
triunfaràs, així ho espero.

Reiner. Internet del Camp reiner@mixmail.com

index
-
tornar a Home
.
Doncs jo,  benvolguda Pepi,
et recomano que enguany
no t'oblidis d'un bon cava,
o com jo en dic, el xampany.

A partir d'aquí tu tries;
fet i fet és el mateix,
que si cuines com verseges
seran bons la carn i el peix.

Joan Vilamala. Manresa www.auques.net

index
-
tornar a Home
.
Després de pensar una estona,
després de molt rumiar
el que diu eixa minyona
jo també vull opinar:

Jo et recomano la carn,
per allò que diu la dita:
«Carn fa carn i vi fa sang».
Que no ve en Jaume a la cita?

Veig que més d'un el reclama
i en Jaume no surt enlloc,
Que no està bé de la cama?,
o que potser està pioc?

Lo Gaiter del Calders. La Caldera gaitercal@nexen.cat

index
-
tornar a Home
.
Com m'agraden aquests versos,
pel bon beure i endrapar,
seguiré el que m'aconsellen,
tots són per sucar-hi pa!

Amic Cebes, de la cuina
en coneixes els topants;
perquè la ceba és la base
de la d'ara i la d'abans.

Amb la beguda no dubto:
un bon cava o xampany,
amb el mero o amb el pollastre
i no només per cap d'any!

Ara que vénen les festes,
mengeu neules i torrons
i permeteu-me que us enviï
un bon grapat de... petons!

Pepi. sta. eulàlia fdanti@pie.xtec.es

index
-
tornar a Home
.
Ostres, ostres, ostres, ostres!
Aquí hi ha marro i del gran,
sembla que aquí se les tenen
i jo que estava badant.

Perdoneu, però tinc tirada
a quedar-me un xic penjat
de la lluna de València
o d'algun altre costat.

Aquí heu fet una feinada
que si naps i que si cols:
de seguida m'arremango
i us ajudo a cor que vols.

Com que he vist que aquí parlàveu
de seleccions nacionals,
de menjars i de la ceba,
jo us parlaré d'animals.

Una cançó aquí us adjunto
sobre el burro català
i si és que us caigués en gràcia
sempre la podeu cantar:

EL BURRO CATALÀ

escoltar part de la cançó en MP3 (1,98 MB)

Tal com no fa gaires dies
aquí la ràdio vaig dir
que parlaria del burro,
és el moment de complir.

I el burro que vull cantar-vos
és el burro català,
que és un ruc i que és una ase
i també se'n diu guarà.

Visca el ruc,
visca el ruc, visca el guarà!
Visca el burro català!

És molt fàcil distingir-lo
perquè és alt com un santpau,
alhora enèrgic i plàcid
i té el pèl curt i suau.

Té unes orelles molt llargues
que gaire bé fam dos pams
i veureu que les mantenen
sempre dretes i tibants.

Visca el ruc...

Els ulls són vius, bondadosos
i grossos, naturalment,
i el morro d'aquesta raça
té una forma descendent.

El seu color ronda el negre
o un marró bastant pujat,
però a la panxa. els ulls i el morro
té un color blanc-platejat.

Visca el ruc...

Fa tres o quatre-cents quilos
i un metre i mig, o més, d'alt,
té una bona embargadura,
impressiona l'animal!

Com que és molt treballador,
tossut, sofert, perquè es veu,
resulta que és valorat
i apreciat a tot arreu.

Aquest burro ja existia
en temps molt enretirat
i se n'han trobat vestigis
d'una gran antiguitat.

També en el temps del romans
parlaven de l'animal
i en tenim moltes notícies
de l'època medieval.

I de tot el món venien
a Catalunya a comprar
aquest exemplar magnífic
que és el burro català.

Aquest ruc extraordinari
i que és tan treballador,
resulta que ja fa anys
que està en perill d'extinció.

I ara tot de cop i volta
no sabem per quin motiu,
milers de cotxes el porten
al cul, amb un adhesiu.

Per alguns és una broma
irònica, intel.ligent;
és donar la volta al tòpic
i fer-ho bo i somrient.

Per altres és militància
i agafa com tot un rol
de lluita i de resistència
en front del toro espanyol.

Jo, què voleu que us hi digui,
potser és que em sento cansat
d'haver cantat massa himnes:
no en sento necessitat.

Però també veig una cosa:
sovint, si s'està apurat,
si convé la gent s'inventa
els senyals d'identitat.

I ara a part de l'enganxina,
tant si en porteu com si no:
lluiteu sempre per la llengua
perquè aquí ens ho juguem tot.

Visca el ruc,
visca el ruc, visca el guarà!
Visca el burro català!

De fet, aquesta és la lletra,
si voleu, i no us fa res,
us puc enviar la música
en format d'mp3.

I de moment em retiro,
ja em 'nireu veient el pèl:
s'està posant el romanço
a punta de caramel.

Jaume Arnella. Sta Eulàlia de Ronçana. jaume@jaumearnella.com

index
-
tornar a Home
.
Gràcies, Fina, petonera,
pels petons que has enviat
als que escrivim tot fent versos
i el romanço hem allargat.

En Jaume ens arriba amb burro
com Jesús de Natzaret,
que va entrar a la Ciutat Santa
enfilat dalt d'un burret.

Ara que ja tenim burro
i que s'acosta Nadal,
¿per què no fem un pessebre
un pessebre digital?

Joan Vilamala. Manresa www.auques.net

index
-
tornar a Home
.
Em sembla molt bona idea,
per mi podem començar,
pel que dius falten figures
i només el burro hi ha.

El burro d'en Jaume Arnella,
just acabat d'arribar.
Apa, doncs, anem per feina
que si no, s'escaparà.

Tu, Vila, pots fer de vaca,
tu, Cebes, fes d'angelet
i en Reiner, si no s'espanta,
que faci de Jesuset.

Jo ja hi posaré la gaita
i faré de vell pastor.
Tu, Pepi, fes de Maria.
Algú més ve a la funció?

Lo Gaiter del Calders. La Caldera gaitercal@nexen.cat

index
-
tornar a Home
.
Voldría posar a escena
aquest pessebre virtual,
proposo Internet del Camp
em sembla el lloc ideal.

Reiner. Internet del Camp reiner@mixmail.com

index
-
tornar a Home
.
Dels papers que heu repartit
a mi no m'ha quedat clar
quin és el paper d'en Jaume.
Algú em pot dir de què fa?

En Cebes. Seva  Cebes@punt.cat

index
-
tornar a Home
.
Bon amic Cebes de Seva,
més clar explicar-t'ho no puc:
tinc entès que se m'assigna
el gladós paper del ruc.

Aquesta ha estat la primera
distribució de papers
que ha assignat per 'quest pessebre
lo bon Gaiter de Calders.

Jo faig d'ase i tu fas d'àngel
i, si no hi ha res de nou,
de Mare de Déu la Pepi
i el Vilamala de bou.

En Reiner fa de Jesús,
almenys per 'questa ocasió
i el Gaiter per ell s'atorga
la figura del pastor.

Jo, de pastor, amb ell no el veig
i proposo pel Gaiter
la imprescindible figura
de l'il·lustre caganer.

Jaume Arnella. Sta Eulàlia de Ronçana. jaume@jaumearnella.com

index
-
tornar a Home
.
Deu-me el paper de pastora
i tinguem la festa en pau
perquè el de verge Maria
em sembla que no m'escau.

Les dones del pessebre
fen un paper ben galdós:
que si filen, que si renten
o bé cuinen pels pastors.

De pastora, prop la cova
dels pastors, en un bon lloc,
i estaré ben situada
per afegir llenya al foc.

Pepi. sta. eulàlia fdanti@pie.xtec.es

index
-
tornar a Home
.
Jo tampoc vull fer de vaca,
que aquest paper no m'escau.
Vull una feina més maca
en aquest galdós sarau.

Joan Vilamala. Manresa www.auques.net

index
-
tornar a Home
.
Doncs jo tampoc vuill fer d'àngel,
que sóc lent i un xic talòs
i si caic de les altures
tinc por de trencar-me un os.

En Cebes. Seva  Cebes@punt.cat

index
-
tornar a Home
.
Ai, això sí que m'agrada:
poder fer de Caganer
i en una bella contrada
escampar-hi el meu femer

Que això de poder fer pets
i rotar per lo traser,
ja ho fèiem de petitets
i no ho hem deixat de fer.

Heu de saber que el petar-se
no està prohibit per llei,
i que és lícit desventar-se;
així ho fa el vassall i el rei

Ni crec jo que puga dar-se
principi més evident,
car si un ha d'aguantar-se
és que es troba malament.

És cosa molt natural,
i molt sana per la gent;
no pot haver-hi cap mal
en obrir la porta al vent.

Lo Gaiter del Calders. La Caldera gaitercal@nexen.cat

index
-
tornar a Home
.
A Llubí per tocar l'orgue
posen dos cans dins un sac,
un fa nyic, s'altre fa nyac
i s'avenen com un rellotge.

A Llubí ses llubineres
quan acaben de segar
se'n van a rossegar
el cul per les tapareres.

Xisca Capó. Llubí praxi@eresmas.com

index
-
tornar a Home
.
He llegit aquest romanço
Si l'encerto l'endevino.
També hi fico cullerada
sóc el pebràs Carolino

Veig que aquí tu Jaume Arnella
ara de burro en fas gala,
però pensa que un bon burro
té també llarga cigala.

Jaume Arnella amb tot això
no vull pas dir-te que ets nul,
però amb la tita lo millor
diuen que és ficar-la al cul.

En Carolino com sempre
amb el seu llenguatge vast...,
pensa que jo sempre en parlo
però mai no en faig un bon tast.

No puc ser gaire al romanço
doncs no tinc ordinador,
però de tant en tant m'hi atanso,
només suco pa amb l'olor.

Carolino. Folgueroles

index
-
tornar a Home
.
Està vist que fer un pessebre
és difícil d'allò més,
aquí tots aneu per lliure
i em retorneu els papers.

Ningú vol fer de Maria
i tenim tres caganers:
la Capó, en Carolino
i jo, el Gaiter del Calders.

Sabeu què?, deixem-ho córrer;
deixem-ho per l'any que ve.
Reconec que l'he cagada,
però cagar bé ho hem de fer...

Lo Gaiter del Calders. La Caldera gaitercal@nexen.cat

index
-
tornar a Home
.
Davant tanta problemàtica
per arribar a un bon acord,
has fet bé de reconèixer
que anàvem per un mal port.

Malgrat tot cal reconèixer
que amb tan sàvia dissertació
s'hi ha afegit el Carolino
i la gran Xisca Capó.

Que aquest any que ara comença
ens aporti a tots plegats
mesura en la caguera
per no anar escaguerrinats.

Pepi. sta. eulàlia fdanti@pie.xtec.es

index
-
tornar a Home
.
El tema de la caguera,
és tema ben ancestral,
p'ro en podem tocar algun altre
tant o més universal.

Què us agrada, què us preocupa?
Què alimenta el vostre esperit?
Us agrada sortir al vespre
o soleu 'nar d'hora al llit?

Pepi. sta. eulàlia fdanti@pie.xtec.es

index
-
tornar a Home
.
Oh, Pepi, tu que proposes
ja algun tema per parlar,
jo, com el Foix et diria
que quan dormo, dormo pla.

Ja de jove m'agradava
a les nits poder sortir
i feia el que m'agradava,
ho feia tot menys dormir.

Amb els anys la migdiada
ha anat agafant més pes
i et puc dir, francament,que ara
no me la perdo per res.

I a les nits quan hi ha visites
faig badalls a discreció
i la gent quan se n'adonen
ja toquen el pirandó.

I jo ja fa temps que em qüestiono,
si em volguéssiu ajudar,
què tindrà més importància
el dormir o el somiar?

Jaume Arnella. Sta Eulàlia de Ronçana. jaume@jaumearnella.com

index
-
tornar a Home
.
Feia temps que no escrivia
però en Vilamala em va dir
que estaveu molt animats,
més que bebent un bon vi.

Ara he llegit quatre coses
i em sembla que ja ho he entès:
ultimament la caguera
es el que desperta interès.

I és que és un tema important
i no és pas cap tonteria,
hi ha gent que la van cagant
i així es guanya la vida.

La caguen quan fan discursos
i també amb les decisions
i a nosaltres, que els paguem,
sempre ens toquen els collons.

Apa, doncs, fins aviat,
i que l'any que hem iniciat,
sigui un bon any per a tothom,
i millor que l'any passat.

Pep Torras. Manresa torraspep@terra.es

index
-
tornar a Home
.
Havent dinat, migdiada
i dormir pot ser a la nit,
però de dia, escolteu-me
se somia sense estar al llit.

Perquè no és el mateix
si parlem de somiar,
saver-lo fer despert
que dormir sense parar.

Reiner. Internet del Camp reiner@mixmail.com

index
-
tornar a Home
.
En Foix, estimat Arnella,
no és ben bé del teu estil,
t'assembles més a en Sagarra,
fins i tot vist de perfil.

Ves que amb tanta migdiada
i tant pensar amb el coixí
no oblidis pas la manera
d'anar al llit sense dormir

Pepi. sta. eulàlia fdanti@pie.xtec.es

index
-
tornar a Home
.
Saps, Pep Torres, el romanço
com que té l'aire virtual
permet que puguem cagar-la
i que ningú prengui mal.

Com diu l'Arnella a l'inici
podem dir tot el que ens surt,
no hi ha límits per als temes
i pot ser més llarg o curt.

El Rainer em desconcerta,
és que no ho veig massa clar:
és de dia que somia?
i a la nit, doncs, què fa?

Pepi. sta. eulàlia fdanti@pie.xtec.es

index
-
tornar a Home
.
A la nit amiga Pepi
altra cosa jo faría,
i ja que parlem de sexe
Carolino, que tal el dia?

Encara m'en recordo
de la teva "metralleta",
parles de cigala llarga,
no serà la teva petiteta?

Reiner. Internet del Camp reiner@mixmail.com

index
-
tornar a Home
.
Sigui llarga o petiteta
el que jo explicar-te puc
és que la tinc mogudeta
com la cua que té el ruc

Carolino. Folgueroles

index
-
tornar a Home
.
Doncs, jo, què voleu que us digui?
Que m'agrada de dormir,
però amb qui tinc per companyia,
vull dir alguns que sou aquí,
no sé pas si dormiria
amb el que acabeu de dir

Lo Gaiter del Calders. La Caldera gaitercal@nexen.cat

index
-
tornar a Home
.
Descobreixo aquest romanço
navegant per internet
i a fe de Déu que no em canso
de llegir-lo a tort i a dret.

Jo a l'Arnella ja el coneixo
i els seus romanços també,
però el virtual que ara llegeixo
em senta la mar de be.

Soc veí de Santa Eulàlia
i per tant del romancer.
A vegades quedo en bàbia
d'escoltar tan gran saber.

M'il·lusiona l'afegir
al romanço uns quants versots.
Per quan els torni a llegir
m'esgarrifaré dels mots.

Però la Pepi sempre llesta,
en Vilamala i Gaiter
s'inventaran una gresca
amb el Mestre Romancer.

Tan se val que la gratera
ens revingui, però si us plau
si ens hem de tocar la pera,
que sigui al cim del Montcau

Allà hi tenim experiència
en flabiols i figues tendres,
i si hi trobem resistència
només serà fins divendres.

Que el vent del Montcau relaxa
la més forta resistència
i esdevé brisa de platja
per nostra concupiscència.

Entre el flabiol del Reiner
i del Gaiter les maraques,
ai Pepi, ves a saber
qui et farà sonar les traques!

Disposats no en faltaran
per posar foc a la metxa
i si els crides, pujaran
esbarats com una fletxa.

Però no t'hi cansis, rumia,
que no és fàcil l'elecció.
Tanca els ulls, després somnia,
aquí hi tens un servidor.

Joaquim Brustenga Etxauri. Santa Eulàlia de Ronçana quim@brustenga.com

index
-
tornar a Home
.
Molt benvingut, Quim Brustenga,
benvingut a aquest racó:
però em sembla que has begut oli
perquè això crea addicció.

Ja et coneixia la prosa,
força polida, amb esmero,
però ara llegint-te en vers
veig que escrius bé, punyetero.

I tu, Pepi, què m'has fet?
M'has aixafat la guitarra
posant-te amb el meu perfil
semblant amb el d'en Sagarra.

No m'hi assemblo amb el seu geni
fluit, rampellut i encès,
només m'hi assemblo amb la panxa
però, ves, millor això que res.

Ja que parlem d'escriptors,
qui creieu que és més bandarra,
dels poetes catalans,
en Sagarra o en Pitarra?

Els gaiters de Catalunya
amb això solen 'nar forts
i el nostre bé deu saber-ho,
seguidor d'en Rubió i Ors.

Jaume Arnella. Sta Eulàlia de Ronçana. jaume@jaumearnella.com

index
-
tornar a Home
.
Com m'agraden, Quim Brustenga,
aquests versos que has escrit!
Et dóno la benvinguda
a aquest grup tan eixerit.

Qui no té un all té una ceba,
que si cols i que si naps,
però amb tu, Joaquim Brustenga,
segur que lligarem caps.

Deixem dir-te Jaume Arnella:
no et piquis amb el perfil
que jo només comparava
la nàpia i el vostre estil.

Pepi. sta. eulàlia fdanti@pie.xtec.es

index
-
tornar a Home
.
A Catalunya fardau de ruc
però a Mallorca tenim someres
demana-ho a ses llubineres
que d'això en saben un munt.

 A Llubí ses llubiners
quan han acabat es jornal
se'n van darrera es corral
a bramar com a someres.

Margalida Fiol. Lloseta

index
-
tornar a Home
.
Veig que augmentem la collita
i que no anem a Betlem;
mentre en Quim ara ens incita
i al Montcau vol que tornem.

Com celebro la visita!
i quins versos que hi farem!
És allò que diu la dita:
«Quants més serem més riurem»

Joan Vilamala. Manresa www.auques.net

index
-
tornar a Home
.
A mi no em feu córrer gaire,
que no m'agrada fer el cim
del Montcau ni la Mola
si un bon àpat no hi tenim.

Si de cas m'hi apuntava,
si de cas m'hi apuntaré,
serà per collir-hi espàrrecs,
que amb les cebes lliguen bé.

En Cebes. Seva (Osona) cebes@punt.cat

index
-
tornar a Home
.
Gràcies amics per mostrar-me
els fulls d'aquest llibre obert,
segur que és la millor arma
per la pau, ho se del cert.

Crec que és bo d'anar al Montcau
amb la colla de l'Arnella,
allà sota el cel tan blau
jo em brindo a fer una paella

doncs veig que en Cebes fa figa
i si no és per un plat ple,
diu que per pujar-hi es triga
massa temps i no convé.

Després de la migdiada,
porró buit i el cor encès,
farem petar la xerrada
amb tants i tants romancers.

Que no hi faltin les maraques,
no ens descuidem el flabiol,
que vinguin les nenes maques
si no aixecarem el vol.

Que la natura és molt sana,
que un tiberi és atractiu,
cantar romanços m'agrada
tot això em fa sentir viu.

No pateixis Vilamala
que si a Betlem vols anar
crida a la Pepi i als altres
i posem-se a caminar.

Si de fer excursions es tracte
i creieu que no ens cansem
podrem organitzar un acte
allà al portal de Betlem.

Com he vist que heu tingut cura
del reparto dels papers,
que tothom per ell procura
a l'hora de dir qui és,

com no se de qui faria
ni m'escau fer d'angelet,
portaré la ratafia
i aniré fent el traguet.

Tot serà que no es barregin
les maraques i els flabiols,
i a Terra Santa no ens deixin
ni a la nit recitar sols.

Ara ja us deixo amics meus
amb la il·lusió de tornar.
Afinem les nostres veus
per si haurem de recitar.

Joaquim Brustenga Etxauri. Santa Eulàlia de Ronçana quim@brustenga.com

index
-
tornar a Home
.
Si es tracta de caminar
no sé si m'hi apuntaré
que diuen que és molt cansat
i jo em canso com si "re".

Ara bé, si és per cantar
només cal que m'aviseu
que cantar no cansa gaire;
cansa més anar a peu!

Portarem bones guitarres,
flabiols i tamborins,
panderetes, castanyoles
i si cal també violins.

I per a afinar la veu
un amic diu que va bé
un "carajillu" calent,
millor si és curt de cafè.

Pep Torras.  Manresa torraspep@terra.es

index
-
tornar a Home
.
Una grip inoportuna
em te retingut al llit.
Si del virus no en faig cura
em foterà el mal parit.

El meu cas no és anormal
i n'hi ha per totes les cases,
és molt poc original
com Joans, Joseps i ases.

Una mica de tosseta
em va fer deixar l'havà
que junt amb una copeta
em fumava per dinar.

A Itàlia els polítics prohibeixen
fumar-se un "havano" al bar,
que fumar provoca càncer
i els hi resulta molt car.

Aquí ens ho prohibeix la grip
fins que comprovi la Tura
que quiets i malalts al llit,
és la millor compostura

per frenar el trist increment
d'accidents a l'autopista.
Ens morirem igualment
però al nostre llit, no a la pista.

Ara ja acabo el romanço,
va sent hora de dormir.
Segur que a algún altre manso
l'hi ha passat com a mi,

doncs fa uns dies que no hi veig
noves aportacions,
i això em resulta molt lleig
i fins em toca els collons.

Joaquim Brustenga Etxauri. Santa Eulàlia de Ronçana quim@brustenga.com

index
-
tornar a Home
.
Em sap greu, amic Brustenga,
que aquest grip t'hagi sorprès
però en el fons també em pregunto
que quin mal no hauràs comès.

Tant de puro i tanta copa,
primavera, estiu i hivern,
no tenen altra acaballa
que el més fondo de l'infern.

Jaume Arnella. Sta Eulàlia de Ronçana. jaume@jaumearnella.com

index
-
tornar a Home
.
No t'enfadis, Quim Brustenga,
fa dies que no intervenim,
però és que entre grip i feina,
no es pot negar que patim.

Jo em vaig trobar un bon dia
que no podia parlar,
i la veu em feia figa
i el cap vinga a rodar.

I els pulmons a fer punyetes,
molta tos i mal de cap
les cames em tremolaven,
estava feta un bon nyap.

Sembla que em veig les orelles,
perquè ja entro a l'internet,
i els vostres versos em sonen
a flabiols i clarinet.

Ja diuen que és una passa
i que un cop te n'has sortit
tornes a agafar embranzida
i a posar-hi un bon espit.

Espero que et recuperis
i que no perdis l'alè
i ens enviïs els teus versos
perquè són un gran plaer.

Pepi. Sta. Eulàlia de R. fdanti@pie.xtec.es

index
-
tornar a Home
.
Està vist que l'arrossada
va per llarg, que no esteu bons,
i el Montcau és tot pujada!
Sabeu què?, deixem-ho, doncs.

De moment anem fent versos
i parlem de la salut
i de temes tan diversos
com pot ser: el nou Estatut;

de Llubí i les llubineres,
i dels poetes bandarres,
del Tripartit o la Mieres,
dels ous i les botifarres,

dels condons del senyor Fraga,
o d'Ibarretxe, l'heroi!,
o l'Espanya que naufraga,
del senyor Bono i Rajoy.

Només cal parar l'orella
i obrir els ulls de bat a bat
i saber fer com l'abella:
xuclar la realitat,

que escrivint animalades,
--sigui veritat o fals--
amb humor i riallades
se'ns curaran tots els mals.

Joan Vilamala. Manresa www.auques.net

index
-
tornar a Home
.
Em dius, Jaume, tafaner,
que et digui qui té més barra
del dos cracs que varen ser
en Segarra i en Pitarra

Fixa't què escrivia un
i endevina qui ho signava:
«Pixo a l'abim:
al fons la mar blava,
allà el cap de Begur,
aquí el cap de la fava.»
Saps qui és que aquí desbarra?
No és en Frederic Soler,
àlies Serafí Pitarra
ni tampoc és lo Gaiter
sinó que és el gran Sagarra.

Saps què et dic? Deixem-ho estar
No cal donar la tabarra
El que sí que tinc molt clar
d'en Pitarra i en Sagarra
és que es pot donar per fet
que si els dos visquessin ara
al ROMANÇO VIRTUAL
també traurien la cara
Que ens ho passaríem bé!
Com faríem botifarra
als polítics que jo sé
i és que tenen una barra!

Lo Gaiter del Calders. La Caldera gaitercal@nexen.cat

index
-
tornar a Home
.
Ves quin dubte, quin misteri,
el romanço s'ha encallat
És que no teniu senderi?
Ja m'hi havia acostumat!

Jo us encoratjo a tornar-hi,
escriviu-hi alguna cosa,
que ha esdevingut un breviari
i llegir-lo no fa nosa.

Hi ha molts temes a parlar:
dels immigrants i del vel,
de l'embolic iraquià
i fins del Turó Carmel.

Del nostre finançament
que Madrid ens regateja
i posa l'ànim calent,
déu n'hi do quina barreja!

Del grip del Bisbe de Roma
que es fa dir Joan Pau segon,
i ja fa una bona estona
que te en vil a tot el món.

Apa doncs la mandra a fora,
agafeu el ratolí,
penseu que mai és prou d'hora
per escriure un rodolí.

Joaquim Brustenga. Santa Eulàlia de Ronçana quim@brustenga.com

index
-
tornar a Home
.
Certament, amic Brustenga,
és ben cert tot el que dius
i m'he decidit a tornar-hi
perque alguns estem ben vius.

De tot això del Carmel
i d'aquell forat tan gran,
quan sento parlar els polítics
jo em vaig ben emprenyant.

Sobre tot els convergents
que als que manen disparen
quan van ser ells, ja fa un temps,
que les obres projectaren;

i és que tenen uns dallonses
que quan no manen els sembla
que poden fotre als qui ara manen
i engegar-los a la merda.

Senyors, siguem més seriosos,
que hi ha molta gent sense pis;
ajudem-los entre tots
i tractem-los com amics.

Pep Torras. Manresa  torraspep@terra.es

index
-
tornar a Home
.
N'hi ha que som inestables
pel què fa al romancejar,
i tenim uns alts i baixos
molt difícils d'arreglar.

Amb això de l'ensorrada
més d'un s'hi ha enganxat els dits
ja sigui de convergència
o integri el tripartit.

Posant-te al lloc de les víctimes
ho veus d'un altre color,
quan les parets se t'ensorren
i el terra és un colador.

Planyo aquestes persones
que han perdut el seu recer,...
és fràgil la vida humana
quan els murs no aguanten bé.

 Pepi. santa eulàlia fdanti@pie.xtec.es

index
-
tornar a Home
.
Ai Pep Torras quina sort
que el romanço continues,
creia que estava ben mort,
sort de tu que ara el bellugues.

El romanço és de paraules,
a vegades convincent,
no com les d'algun polític
socialista o convergent.

Però ai Pep Torras quin desori,
no obris la caixa dels trons
defensant el consistori
i atacant els que són bons.

És ben cert que Convergència
va fer el projecte "Carmel",
però en Nadal amb molta ciència
el revisà pèl a pèl.

Així s'hi va comprometre
davant de l'electorat,
i revisat el projecte
Convergència s'ha acabat.

A partir d'aquell moment
és en Nadal el que diu
que el projecte ja s'entén
i vol que segueixi viu.

Si l'hagués volgut canviar
hagués fet com a Bracons,
ordenant-lo fer parar
i decidint per collons.

Això t'ho dic amic Torras
de bon rotllo i amb estima,
doncs passo bones estones
rellegint la teva rima.

Per favor no vull que et pensis
que pretenc polemitzar
ni imposar-te els meus criteris,
només vull versificar.

Vull compartir aquest romanço
amb quatre lletraferits
com tu i jo, cridant ben fort:
mira que som ben parits!!!

Joaquim Brustenga Etxauri. Santa Eulàlia de Ronçana quim@brustenga.com

index
-
tornar a Home
.
Ep! bon amic, Brustenga,
no et pensis que m'he emprenyat,
doncs com deia aquell polític:
"La gent s'enten s'hi ha parlat".

Cadascú pensa el que pensa,
i això no és bo ni dolent;
el que importa és poder dir
el que penses a la gent.

Tant si penses blanc com negre,
mentre respectis tothom,
digues el que prefereixis
i explica-ho bé a tot el món.

I amb això dels ben parits,
jo, francament, no ho sóc massa,
doncs vaig néixer amb cesàrea,
i no per on tothom passa.

 
Pep Torras. Manresa torraspep@terra.es

index
-
tornar a Home
.
Després del que he dit,Brustenga,
encara he seguit pensant
i a poc a poc el meu cap
es deu haver anat escalfant.

Deies tu que jo atacava
els polítics que són bons
i el tripartit defensava
per què em semblen més bufons.

No és així, no és el que penso,
jo no sé qui són els bons;
penso que n'hi ha a tot arreu...
bé, al PP potser no.

Aquests si, són els dolents,
que ens volen donar pel sac,
ens volen fotre la llengua,
calers i la dignitat.

Contra aquests cal que lluitem
i anem junts amb cap ben alt,
que no puguin tornar a vèncer
i tornar a fer molt de mal.

 
Pep Torras. Manresa torraspep@terra.es

index
-
tornar a Home
.

És ben cert, Torras, amic,
tot el teu raonament
i segur, segur n'estic
que no vas pas malament.

La tolerància i respecte
han de ser les baceroles
a ensenyar com un precepte
ja des de les escoles.

Tot parlant ens entendrem
i si cal m'aixeco i canto
entonant "som i serem..."
malgrat sigui en esperanto.

Joaquim Brustenga Etxauri.Sta Eulàlia de Ronçana quim@brustenga.com

index - tornar a Home
.

Així m'agrada, col·legues,
que parlant la gent s'entén.
I si alguns hi troben pegues
que ens ho expliquin corrent.

No trobeu, gent, que l'Arnella
fa dies que no ens hi escriu?
Se li crema la paella?
Què ho fa que no diu ni piu?

Potser l'home està pioc?
Mentrestant com una daina
jo vaig mantenint el foc
i amb la ceba faig samfaina.

En Cebes. Seva ( Osona) cebes@punt cat

index - tornar a Home
.

Jo de romanços no en sé,
escric bén bé per inèrcia
però us desitjo bona nit
i gran dosi de paciència

per si mai us fa algun bé,
que és la mare de la ciència.
Bona nit (i força al llit!)
i perdoneu la indecència.

Àngels Pessigolles. Rubí florsalagespa@gmail.com

index - tornar a Home
.

estic que no m'ho crec
al llegir aquesta plana
i vaig a quedar-me cec
de llegir amb tanta gana

soc un valencià de l'horta
i m'he quedat astorat
del negoci tant nostrat
que la gent d'ací s'en porta

tot son figues i bacores
naps, prunes i llimones
i hi ha qui li diu a les dones
que les vol a totes hores

seguiu aixina xicots
i vosaltres les xicones
tots trobareu perdigots
i un bancal tot ple de xones

raimon. altea

index - tornar a Home
.

Com els àngels tu t'enrotlles.
i pessigolles saps fer.
Que ens busques les pessigolles?
Em pregunto jo, el Gaiter.

Lo Gaiter del Calders. La Caldera gaitercal@nexen.cat

index - tornar a Home
.

M'embolico, amic Cebes,
amb cebes i ceballots,
quina és la diferència
entre aquests i els i calçots?

Pepi, de la ceba. Sta. Eulàlia de R. fdanti@pie.xtec.es

index - tornar a Home
.
L'Arnella el tenim ben viu
per tranquil·litat d'en Cebes,
que l'he vist de totes menes,
així no cal que patiu.

Al matí prop del quiosc
per a recollir el diari
respectant el seu horari,
i a la nit en fer-se fosc.

El que li passa a l'Arnella
és que vol abarcar massa
entre escriure, paperassa
i els manyacs de la parella.

Potser sí que l'hem d'empènyer
amb l'ajuda de la Pepi
a escriure uns versos i ens repti
a tots els d'aquesta "penya".

Joaquim Brustenga Etxauri.Sta Eulàlia de Ronçana quim@brustenga.com

index - tornar a Home
.

No vull fer-te cosquerelles
només parava les orelles
i cridava les donçelles.
Les que m'agraden son elles!

Jo no sé de fer romanços
anava cercant graella
i no m'agraden els mansos
si no venen amb parella

Raimon. Altea

index - tornar a Home
.
.
Per això hi deia la meva
i volia deixar clar
que cal que també l'Arnella
vingui aquí a fer-la petar.

Ell és qui ha aixecat la llebre
i ens fa córrer rere seu.
No s'hi val que ara ronsegi
com si ens hagués dit adéu.

¿Que hi fa que visqui a Ronçana
on fa bo de ronsejar?
Si ronsejar és cosa sana
també ho és el versejar. 

Saps Pepi? La diferència
entre ceba i ceballot,
no és pas ben bé la mateixa
que amb carall i carallot.

I aquí ho deixo, que tinc pressa;
que tinc un bistec al foc
acompanyat d'unes cebes
que hi he agefit de fa poc.

En Cebes.  Seva (Osona) cebes@punt.cat

index - tornar a Home
.
Em sembla Raimon d'Altea
que hi hagut un malentès,
que ha provocat el websmàster
amb l'ordre que ens tramès.

Allò de les pessigolles
que ahir a la tarda escriguí
anava per una noia,
que es diu Àngels,de Rubí.

No saps, xe, com t'agraeixo
el que aquí ens has aclarit:
Que no em vols fer cosquerelles
i que no em vols al teu llit.

En Cebes.  Seva (Osona) cebes@punt.cat

index - tornar a Home
.
Noi de Tona, Jaume Barri,
m'hauràs d'ensenyar a cantar
aquella cançó tan teva,
la que parla d'"Un cel blau".

Tinc els acords i la lletra,
però la música, com fa?
Vull cantar-la amb la guitarra
però no la sé començar.

A la propera diada
-que, suposo, serà al maig-
si no la cantes per força
la cantaràs de bon grat!

 Àngels Pessigolles. Rubí florsalagespa@gmail.com

index - tornar a Home
.
Senyors meus, alto a les seques!
Que no s'alarmi ningú,
que estic viu i ara ho demostro
pel què cregueu oportú.

És cert que fa temps que falto
al romanço virtual
però no ha estat per indolència:
ha estat pel bé general!

No volia fer-ho públic
i per 'xò ho duia amagat
però ara m'obligueu a fer-ho
ja que m'heu ben enxampat.

He estat en missió secreta
i he hagut d'anar a l'estranger,
disfressat de mil maneres:
tot això pel vostre bé!

La missió que jo tenia,
sabreu que era raptar en Bush
i portar-lo a Catalunya
amagant bé el gamarús.

Per tornar-lo a deixar lliure
del lloc on era amagat
no demanàvem cap euro
ni cap mena de rescat.

Enlloc de rescat volíem
una sola condició:
anular, aquest cop per sempre,
el famós quart cinturó.

Perquè passa prop de casa
i no vull tant d'enrenou
i calia una acció forta
per subratllar i dir: prou!

Ara he tornat de Brussel.les
i em trobo aquest mullader:
m'he vist obligat a escriure-us
i explicar-vos el merder.

Perquè aquesta és la paraula
que defineix la missió:
ha estat un fracàs dels grossos,
no podia anar pitjor.

De fet, vaig poder infiltrar-me
i estava amb els caps d'estat
saludant a l'un i a l'altre
fingint naturalitat.

Jo tenia a la butxaca
cloroformo per en Bush
i si el líquid em fallava
tenia un llibre d'en Proust.

Ell, d'entrada que em saluda:
-Hola, amigo, como va?!
-Yo bien! Y tu? que li etzibo
i llavors se'm va escapar.

I aquí estic, senyors, senyores,
no crec que hagi fracassat
que la guerra continua
i encara estic en combat.

Però està clar, ja ho diu la dita:
no es pot estar a tot arreu;
és per 'xò que no escrivia
i ara el secret ja el sabeu.

Jaume Arnella. Sta Eulàlia de Ronçana. jaume@jaumearnella.com

index
-
tornar a Home
.
Ara si que t'he enxampat,
Quim Brustenga t'he trobat,
cada nit creient-me que estaves al xat
i ja veig al que t'has enganxat.

Soc la Cristina, la petita,
dels tres fills que has engendrat,
no t'espantis per la cita,
que ara he mateix he pensat.

Caram Cristina he dit,
ara aniràs al llit?
una estona m'he donat
per donar-li voltes al cap.

Jo del Montcau no opino,
però llegint els versos esbrino,
que aquí tracteu temes d'interès
tant pel noble com pel pagès.

Així em despedeixo i dic
que llegint-vos ric
i garanteixo que us llegiré
per no perdre el fil, que bé!

Cristina Brustenga i Sunyer. Sta. Eulàlia de Ronçana cristina@brustenga.com

index
-
tornar a Home
.
Renoi, Jaume, et desconec;
tens uns cops molt amagats.
Ens has tornat l'assossec
però ens deixes bocabadats!

Mai no hauria dit que tu
fossis un agent secret;
un James Bond, número 1;
sí que m'has deixat distret!
 
Joan Vilamala.  Manresa www.auques.net

index
-
tornar a Home
.
Mare de Déu, quin romanço!
No ho sabia i m'ha agradat,
i de llegir-lo no em canso:
m'ha deixat garratibat.

Veig que sou tots gent entesa
en temes de gran interès
i jo allà amb la "tele" encesa
sense coneixeus de res.

No patiu, 'niré venint,
perque m'agrada rimar
i penso escriure, gaudint,
a aquest romanço arnellà.

 Baldufer. Ca'n Seixanta baldufer@canpixa.cat

index
-
tornar a Home
.
Com teniu les cosquerelles?
Com teniu les pessigolles
Jo les cebes les tinc verdes
i són una mica molles.

Mentrestant per celebrar-ho,
ja que en Jaume ens ha tornat
me'n vaig a l'hort, les descalço
i me'n cuino un bon manat.

En Cebes.  Seva (Osona) cebes@punt.cat

index - tornar a Home
.
Aquest romanço s'engresca:
hi veig molta ambigüitat,
res no és el que sembla,
sort del detectiu privat!

Com verseja el seu pare
la Cristina ha descobert
i l'Àngels no sé què s'empesca
de cantar en un concert.

Sort que tenim en Jaume
per defer aquests embolics:
ja pots 'nar aclarint incògnites
per tots aquests bons amics.

No sé si és per l'hora
però no ho veig massa clar:
què hi fa aquí el noi de Tona?
Potser que vagi a sopar.

Una cosa jo et diria,
una cosa jo et diré,
que molt m'alegro, Cristina,
que t'agradi el mullader.

No tots som gaire famosos
ni ens fem amb els caps d'estat,
però aquí és qüestió d'engaltar-les
i quedes més descansat.

Pepi. Sta. Eulàlia fdanti@pie.xtec.es

index - tornar a Home
.
Està vist, amic Brustenga,
que et tenen ben controlat
i em temo que necessites
un bon bon detectiu privat.

Permet-me que et recomani,
per sortir de l'atzucac,
el serveis d'en Jaume Arnella
un detectiu que és un crac.

Lo Gaiter del Calders. La Caldera gaitercal@nexen.cat

index - tornar a Home
.
Hola Pepi, hola Cebes!
Jo no veig cap embolic:
Jaume Barri i noi de Tona
tots dos són el mateix xic.

Lo Gaiter, ¿dius que si busco
les pessigolles a algú?
A la propera trobada
la víctima seràs tu!

M'agrada fer pessigolles
i fer somriure la gent,
perquè crec que les rialles
són un gran medicament.

 Àngels Pessigolles. Rubí florsalagespa@gmail.com

index - tornar a Home
.
És ben cert que m'ha trobat
la meva filla Cristina,
i resto bocabadat
de que li agradi la rima.

Celebro l'avinentesa,
doncs les lletres no fan mal
i manar-les amb destresa
és plaer descomunal.

Moltes gràcies, Lo Gaiter,
per la recomenació,
però deixem al Romancer
per altra persecució.

És millor que al Busch enxampi
previ al deliri final,
evitant que al món escampi
tant de dolor i tant de mal.

Joaquim Brustenga Etxauri.Sta Eulàlia de Ronçana quim@brustenga.com

index - tornar a Home
.
Pessigolles jo et faria,
pessigolles jo et faré
i sentiràs cantar els àngels,
si tu véns al meu paller

Lo Gaiter del Calders. La Caldera gaitercal@nexen.cat

index - tornar a Home
.
Està vist qua això s'embussa.
La metàfora us espanta?
Aquí no hi ha en Maragall...
Què ho fa que ningú no canta?

Lo Gaiter del Calders. La Caldera gaitercal@nexen.cat

index - tornar a Home
.
De cantar, prou cantaria
però és que no tinc massa temps,
total, per dir tonteries
ja hi ha gent que ho fa molt bé.

Les metàfores del "presi",
la querella convergent,
els d'esquerra que no piulen
i la moció del Piqué.

Veiu com ni ha que canten?
El que els hi passa, potser,
és que sovint desafinen
i esveren el galliner.

Apa, algú que continui,
que jo no sé que més dir;
només sé que si no plego
se m'escaparà el pipí.

 
Pep Torras. Manresa torraspep@terra.es

index
-
tornar a Home
.
Si el problema és el cantar
jo m'hi apunto i no em distrec,
tots volem desembussar
el Romanço d'internet

Joaquim Brustenga Etxauri. Santa Eulàlia de Ronçana quim@brustenga.com

index
-
tornar a Home
.
Veig que aquí tothom es queixa
i, certament, amb raó:
és la fi del cagalàstics?
o és només una inflexió?

Si s'embussa o no s'embussa,
no ens posem de mala llet,
que això és com un matrimoni
o una parella de fet.

Estem condemnats a escriure
perquè li hem agafat gust
i passem bones estones
intentant trobar el vers just.

Sóc el primer en reconèixer
que a mi em costa ser constant,
per 'xò em vaig prenent vacances
algun cop, de tant en tant.

Si voleu, però, que us digui
en el que estic capficat,
és que estic gravant un disco
però que no en trec l'entrellat.

L'estava gravant a casa
fent servir l'ordinador,
però m'han petat tots els estris
i ara estic en depressió.

Però cap mal dura per sempre
i tot té una solució,
i jo espero que m'ho arregli
el meu amic Toni Oró.

Jaume Arnella. Sta Eulàlia de Ronçana. jaume@jaumearnella.com

index
-
tornar a Home
.
Això ens anima, bon Jaume,
el saber quelcom de tu,
i tots recobrem la calma
que és d'allò més oportú.

Joaquim Brustenga Etxauri. Santa Eulàlia de Ronçana quim@brustenga.com

index
-
tornar a Home
.

Ara Jaume, jo t´explico
com va l´ordinador,
no entris en depresions
que van de mal en pitjor.

Posar en marxa l´aparell
primera norma, certament,
mirar primer, si de cas
si está endollat al corrent.

Cal mirar per la finestra,
no de casa, la del Windows,
i buscar l´ajuda "on-line"
tot posant un parell d´ous.

I si passa una setmana
i encara no va l´ordinador
donat per vençut Jaume
i ves trucant al Toni Oró.

Reiner. Internet del Camp (Les Planes Tarifes) reiner@mixmail.com

index
-
tornar a Home
.

Que sí, gent!; que quan s'embussa
bé que ens cal desembussar
i així el ROMANÇO avança,
avança i avançarà.

Així ho feia el moro Mussa
segons em van explicar,
i així ho fa el Papa de Roma,
mai no ho fa pêrò en català.

Lo Gaiter del Calders. La Caldera gaitercal@nexen.cat

index - tornar a Home
.
Moltes felicitats, Pepi,
en el dia del teu Sant.
No cal que el Jaume et demani
un cava desestressant.

Tots els caves i els xampanys
seran sempre un festival
si convides als companys
a una copa virtual.

Joaquim Brustenga Etxauri. Santa Eulàlia de Ronçana quim@brustenga.com

index
-
tornar a Home
.
Sant Josep és festa grossa,
antiga i tradicional.
Jo he fet crema catalana
i l'he feta tal com cal.

A la crema, com s'estila,
també s'hi poden sucar
uns melindros deliciosos
que aquest any m'he fet portar.

Si voleu passar per casa,
en un plan més presencial,
tindreu la copa de cava
brut natura, especial.

Pepi. Sta. Eulàlia fdanti@pie.xtec.es

index - tornar a Home
.
Senyors meus, la primavera
sembla ser que ja ha arribat
perquè la sang se'ns altera,
bé, la sang i tot plegat.

Per veure-la com treballa
què suggeriu que és millor:
anar al Delta, a la Fageda...
o bé a Espot, al Portarró?

Quin llibre us emportarieu
per anar a donar aquest vol:
poesia o bé novel·la,
un concret o un qualsevol?

Jaume Arnella. Sta Eulàlia de Ronçana. jaume@jaumearnella.com

index
-
tornar a Home
.
Fa dies que vaig de bòlit
i que aquí he escrit ben poc
Permeteu-me que em disculpi:
és que escric a un altre lloc.

A la web d'un institut,
(www.iespfq.org)
on durant una setmana
escrivim una corranda
on el vers és el que mana.

No cal dir que us hi convido.
Hi sereu molt benvinguts
ben segur que els vostres versos
hi faran de tapabruts.

La cosa no té durada
però serveix per engrescar
la mainada a escriure versos
i així aprenen com se fa.

Lo Gaiter del Calders. La Caldera gaitercal@nexen.cat

index - tornar a Home
.
Ep, senyors, torno a ser aquí
(vull dir senyors i senyores)
feia temps que no venia
i passa allò que t'enyores.

Ara han de triar papa
aquells d'allà al Vaticà
i jo els proposo alguns noms
que els podrien interessar:

Poden agafar l'Aznar
que estaria molt content,
només li faltaria això
per ser molt més prepotent.

En Pujol tampoc té feina
i té experiència en manar;
té algun tic, però poca cosa
i deu parlar l'italià.

Ara, si els cal simpatia,
no estaria malament
escollir en Ronaldinho
que aquest sempre està content.

La veritat, el que penso,
quan veig aquells cardenals,
es que foten massa el préssec
i gasten molts "dinerals".

Apa, seguiré venint
a passar bones estones,
però ja m'estic adormint
i me n'he d'anar a fer nones.

 
Pep Torras. Manresa torraspep@terra.es

index
-
tornar a Home
.
Aixo esta mes que rebe,
soc un nen que abans creia,
res de gran sem esdeve
pero ara estic conten
perque podre participar
en aixo de fer romanços que segur m'agradara.

Potser no faix bones rimes
ni la metrica es la adient
pero segur que amb el temps
mes anire sabent.

Manel Pradas. Manresa tidi_pj@hotmail.com

index
-
tornar a Home
.
Perdo per no haber saludat
pero amb tants romanços
m'havia despistat
apa dons hola Jaume
ara si que tot ja he acabat.

Manel Pradas. Manresa tidi_pj@hotmail.com

index
-
tornar a Home
.
És llàstima Pep Torres
que amb tant de cardenal
no hi figurés qui proposes
per amanir aquest sidral.

Però deixem-nos de fumates
que ja ens han pres prou el pèl
i donem la benvinguda
a aquest noi que es diu Manel.

Hi ha una cosa que comentes
i tens tota la raó:
quan som nens ens creiem coses
que ens fan molta il·lusió

i després, va i t'adones
que tot té un altre color.
que hi ha roses, que hi ha grisos
i sovint algun marró.

Per molts anys a tots els Jordis
Jordines i Jordiets
celebre-ho amb un bon llibre
i millor si és de versets.

Pepi. Sta. Eulàlia de R. fdanti@pie.xtec.es

index
-
tornar a Home
.
Vet aquí que molt callat
s'ho tenia el Jaume Arnella,
que el cinquè dia de maig
es per ell un dia-estrella.

És el seu aniversari
i ja pot cridar ben alt
que te el cava preparat
malgrat que sigui virtual.

Jo no us dic els anys que fa,
sóc prudent i molt cortès,
passa dels seixanta-un
però no en son seixanta-tres.

Així doncs, amics i amigues,
feu uns quants versos rimats
desitjant al Romancer
totes les felicitats.

Joaquim Brustenga Etxauri. Santa Eulàlia de Ronçana quim@brustenga.com

index
-
tornar a Home
.
Moltes gràcies, Quim Brustenga
ja que m'has felicitat
amb prudència i cortesia,
amb respecte i sobrietat.

Vull deixar una cosa clara,
que el cava no és virtual;
l'he posat a la nevera
esperant el personal.

Si el dia cinc teniu feina,
passeu un altre moment,
però dins la capvuitada,
que brindarem igualment.

Abans de venir a fer el trago
aviseu, si no us fa res
al noranta-tres, vuit, quatre,
quatre, sis, tres, trenta-tres.

Jaume Arnella. Sta Eulàlia de Ronçana. jaume@jaumearnella.com

index
-
tornar a Home
.
Per a tan bon Romancer
avui podem cantar
un "japiberdi tuyu"
i el cava descorxar.

Ja veieu com "espiquinglo"
doncs sóc gran viatger,
que passis un "japi dey"
et desitja en Reiner

Reiner. Internet del Camp reiner@mixmail.com

index
-
tornar a Home
.
Sí, Reiner, com espiquingles!
Que cadascú escriu com vol
i amb el corxu que descorxes
fins escrius en catanyol

En Cebes.  Seva (Osona) cebes@punt.cat

index - tornar a Home
.
És avui que m'assabento
d'aquest romanço tan llarg,
interactiu, viu, dinàmic,
com jugar 'a la cuit' al parc.

Prò no és tard si el cor és jove
i amb temps per descabdellar
aquesta troca de versos
que entre uns quants ja han fet rodar.

Amic Jaume, et felicito
per la pensada tan gran,
doncs per escampar paraules
tota jugada s'hi val.

Jo vaig saber dels romanços
que per tu eren cantats
fa uns quants anys i moltes llunes
en una vetllada al CAT.

I en festes i reunions
per arreu t'he anat trobant
escampant cançons i versos,
fins i tot a Vilafant.

Veig que ha escrit en Vilamala,
bon aucaire i corrandaire,
professor minorisaire
i emèrit esquirolaire.

Prò veure'n la signatura
no és sorpresa, ja t'ho dic,
perquè coneix molt bé l'obra
d'un poeta prop de Vic,

i fa molts anys que treballa
de tot cor i amb bona gana
en això de formar alumnes
en la llengua catalana.

Entre els seus versos i els teus,
que són vius i n'hi ha a pleret,
no puc fer més que aplaudir-vos
o bé treure'm el barret.

Així doncs, que ja em retiro
saludant-te, i ben distret
amb el grapat de romanços
que corre per Internet.

Jordi Lon Quintana. Barcelona lonquin@lateneu.org

index - tornar a Home
.
Diuen que l'estiu s'acosta,
que farà molta calor
i que fins i tot els bisbes
van de manifestació.

M'hauria agradat més veure'ls
quan la guerra de l'Irak,
fent costat als pacifistes
com ho feia en Lluís Llach.

Però me'n vaig quedar amb les ganes,
i ara els veig amb el PP
i amb la COPE. Això ja és massa!
"Qu'est-ce qu'est tout ce merdé?"

Que si el Cristo avui tornava
no seria intransigent
amb als gais i enviaria
els bisbes a "tomar vent".

Lo Gaiter del Calders. La Caldera gaitercal@punt.cat

index - tornar a Home
.
No saps, Jordi,  com m'alegra
trobar-te en aquests verals,
dient quatre bajanades
i fent versos informals.

Al Romanço de l'Arnella
tot sovint hi trec el nas,
i fico la cullerada
en aquest galdós parnàs.

És una cosa molt sana
treure el que portem el pap
escrivint vuit , dotze versos,
superant tot handicap.

No cal dir que et recomano
que tornis ben aviat,
que tornar no costa gaire
quan fa poc que s'ha marxat.

Joan Vilamala. Manresa  jvilamal@xtec.net

index - tornar a Home
.
Ep, Gaiter, hi estic d'acord
amb tot això que tu dius.
Seria maco que els bisbes
visquéssin al regne dels vius.

Sembla que visquin molt lluny
de la gent normal, del carrer,
i que poden renyar a tothom
pel que a ells no els sembla bé.

Això si, com va fer Jesús,
i com es veu en els quadres,
ells a la dreta i a l'esquerra,
també hi tenen alguns "lladres";

el problema és que no hi ha
cap lladre que sigui el bo:
Zaplana, Rajoy o bé Acebes,
la veritat és que fan por.

Que deixin en pau els gais,
que es casin com fa tothom,
i si algun bisbe protesta
que el donin per no sé on!

 Baldufer. Ca'n Seixanta baldufer@canpixa.cat

index - tornar a Home
.
Com que s'apropa Sant Joan
que és festa assenyalda
per gent que, de nord a sud,
parla en llengua catalana,

també pels que han arribat
fa poc menys de quatre anyades
i han quedat ben captivats
per fogueres, focs i falles,

a tots ells, als que vindran,
i a vosaltres, romançaires,
us desitjo festa gran,
i un estiu amb fresca i aire,

que diuen que hi ha sequera
i falta aigua al bosc i als rius;
'prò no hem de perdre la màgia
d'aquesta nit que ens fa vius!

Jordi Lon Quintana. Barcelona lonquin@lateneu.org

index - tornar a Home
.
Hola, bon dia jaume
que tal i com estas?
jo estic aqui aburrint-me
ets amics no em fan ni cas.

Jo visc en un poble de mar,
Mon poble es Blanes
un poble q els del costat
diuen q "de la merda en fem Campanes".

Un dia vingueres a mon poble
jo et volgué felicitar
i tu, jo no en se el motiu,
em respongueres en castellà.

Vas cantar aquella del ruc
vas cantar la del guarà
vas cantar aquella que deia
VISCA EL BURRO CATALÀ!!!

En vas cantar de típiques
tots allí es divertien
jo estava darrera la barra
servint als que bebien

Jaume, amic meu, va ésser un plaer
de tenirte allí dalt
amb les teves cançonetes
tu que ets tan sagal!

Guillem Bitlloch. Blanes guillem.bitlloch@hotmail.com

index - tornar a Home
.
Ai, Arnella, qui ho diria!
pro en Guiilem Bitlloch de Blanes
afirma que va sentir-te
dir paraules castellanes.

Potser és acusació falsa,
potser és mofa o broma vella
prò el poble vol escatir
si ets del ram d'en Boadella.

L'Estatut cau en l'abisme,
fan cendra el finançament,
i si et passes a en Cervantes
ja no tenim referents.

Ai, Arnella, agafa el guant
i defensa't de l'afront
que si xiules i no piules
ens embriagarem amb rom.

Jordi Lon. Barcelona lonquin@lateneu.org

index - tornar a Home
.
Jordi Lon, resta tranquil,
doncs tots sabem que l'Arnella
sempre parla català
tant aquí com a Castella.

Prô si un dia l'escoltem
fer romanços castellans
no perdem la compostura
ni cridem com uns tirans.

Ja de petits hem après
a parlar tots català,
i com som espabilats
entenem el castellà.

Així doncs els seus romanços
els voldrem sempre llegir,
en la llengua catalana
o en idioma cervantí.

Joaquim Brustenga Etxauri. Santa Eulàlia de Ronçana
quim@brustenga.com

index - tornar a Home
..
Que en Jaume domina llengües
jo n'estic més que segur,
però discrepo, amic Brustenga,
del que acabes de dir tu.

L'actitud no és la mateixa.
La seva importancia té,
i estic segur que això en Jaume
ho té clar com Verdaguer.

«Així doncs, els seus romanços
els voldrem sempre llegir
en la llengua catalana»,
l'única llengua d'aquí.

I si un dia per fer gresca
els fa en castellà o anglès
li riurem la gracieta
i tampoc passarà res.

Lo Gaiter del Calders. La Caldera gaitercal@punt.cat

index - tornar a Home
.
No he llegit totes les rimes
no sé ben bé de què va
ni sé com acabarà
però veig que son prou fines.

Avui només saludaré
als il.lustres glosadors
retent-los sengles honors
i altre dia tornaré.

Saludo també Dom Jaumet
titular d'aquest weblog
que avui fent el badoc
he trobat a l'Internet.

Pere Castaño. Barcelona peretcs@menta.net

index - tornar a Home
.

Com tenim aquest romanço?
Fa dies que està embussat
Què hem de fer? Desembussar-lo
tal com fem amb l´excusat

En Cebes.  Seva (Osona) cebes@punt.cat

index - tornar a Home
..

atchús, que vin d'asomarme
ae'sta pachina, atchús.
isperro sabis predonarme
el resfiriado comú.

soyo san pello 'nlas mientes
uxo gorrero alal bur
yal quitrarmelo ant'Arnella
estoes 'oque viene, atchús.

el omnibus del pentagrama. garnata 
elarrastrao@romançoso.input

index - tornar a Home
..
Fou a la Universitat
(de Mallorca,sigui entès)
el novembre vint-i-tres,
que gairebé no fent res,
d'allò més be ho he passat.
En Jaume Arnella ha cantat
ja no ès un nin de bres,
i sense sortir a IB3
a tots ha meravellat.

De cultura popular,
d'això anava la cosa,
li hem fet alguna glosa
i no ha volgut contestar,
ell no vol improvisar,
la seva presència imposa
i poca gent li fa nosa,
ell sempre parla molt clar.

Gràcies, Jaume per l'estona,
per l'estona que hem passat,
de bon gust hem escoltat
el parlar de Barcelona,
i la cosa be s'entona
quan un ve del Principat
perquè el català nostrat
li deim mallorquí, fa estona.

Jaume, tu que ets un artista,
artista de lo millor,
faries una cançó
per glosar una autopista?
I sense perdre de vista
qui ès l'especulador,
el PP fa de senyor,
també fa de contratista,
sembla un il·lusionista
del circ de la construcció,
prest veurem, passant revista
una Mallorca ben trista:
un immens abocador.

Jordi Cloquell "Artiller". Bunyola  jordiartiller@wanadoo.es

index - tornar a Home
..
Amb les festes i assemblees,
tots sabem del què parlem,
de la paraula amb les idees,
alcem els punys que guanyarem!

Que el Penedès és viu encara,
com la resta del país,
cremarem amb el foc d'ara,
roig encès, a l'enemic!

Cesk Freixas. Riudebitlles
ceskfreixas@gmail.com

index - tornar a Home
..
Amic Cesk, permet que et diga
que no sé si fer-te cas.
Jo vaig fent com la formiga:
no mato tot el que és gras.

Això sí, per més que em diguin
que sóc massa ceballut,
jo responc, per més que riguin,
que el que no sóc és cornut.

En Cebes. Seva (Osona)
cebes@punt.cat

index - tornar a Home
..
Jaume Arnella, molt bon dia;
i bon dia navegant
que aquí vas participant
fent del romanç alegria
no acabeu mai l'energia
seguiu, seguiu teclejant
que així ens està ajuntant
la cançó i la poesia.

En Jaume, un gran cantautor
de la terra catalana,
avui fa una setmana
ho vaig passar de lo millor,
amb la teva actuació
que a tots ens agermana,
més vegent la teva plana
un no perd la il.lusió
de poder viure millor
amb una cultura més sana

Mateu Matas "Xurí". Santa Margalida xuri-4@hotmail.com

index - tornar a Home
..
Veig que enguany no esteu per orgues
i que tot segueix igual;
doncs jo no, no puc estar-me
de fer el que és tradicional,
i, als lectors d'aquestes ratlles
del Romaço Virtual,
desitjar-vos, amb ma gaita,
que passeu un Bon Nadal!

Lo Gaiter del Calders. La Caldera gaitercal@punt.cat

index - tornar a Home
.
Jo també em vull sumar
a les felicitacions
que de Calders ens envia
el Gaiter amb bona intenció.

Hi afegeria encara
bons desitjos pel nou any
amb salut, alegria i euros,
buscant la pau amb afany.

Baldufer. Ca'n Seixanta
baldufer@canpixa.cat

index - tornar a Home
.
El Nadal ha despertat
alguns dels lletraferits
de la letargia dolceta
en que estaven adormits.

Jo celebro aquesta data
si serveix per despertar
els ànims dels contertulis
que volen versificar.

I com no vull quedar enrera
prô tampoc vull ser el primer,
s'haurà de posar les piles
corre-cuita el Romancer.

Queda clar doncs que t'emplaço
molt admirat Jaume Arnella,
a que escriguis un romanço
amb la Fina de parella.

I que l'any vinent ens porti
amor, calés i salut,
i si no és molt demanar
volem un bon Estatut.

Joaquim Brustenga. Santa Eulàlia de Ronçana quim@brustenga.com

index - tornar a Home
.
Com els pastors del pessebre
que s'acosten a adorar,
en vénen de totes les bandes
per poder participar.

Ves per on, quina sorpresa,
retrobar a lo Gaiter,
al Joaquim, Cebes i al Mates
l'Omnibús i l'Artiller!

Feia temps que no venia
al racó de romancer.
Hi trobo a faltar alguns versos,
els del Jaume i el Rainer.

Que tingueu molt bones festes,
amb qui us faci més feliç
i que us sigui molt propici
el nou any 2006!

Pepi. Sta. Eulàlia de R. fdanti@pie.xtec.es

index
-
tornar a Home
.
ORACIÓ A LA MARE DE DÉU DE L'EMPENTA
 
Mare de Déu mitjancera,
feu que tots els catalans,
tant polítics com votants,
tinguem molta més trempera.

I que a les properes eleccions
el Pesoe i el Pepé
perdin tots els seus escons
o quasi tots, pel nostre bé.

A Madrid, els aeroports.
I els papers, a Salamanca.
I si aquí no ens fotem forts
no tindrem ni la Petanca.

Si volíem TGV,
esperar quinze anys és massa.
I ara, a més, fot-hi calers
perquè si no pel Prat no passa!
 
A Madrid, els cinturons
i autopistes gratuïtes.
Aquí paga per collons,
que qui es queixa és victimista.
 
Sobre Piqué i Maragall
hi ha l'Aznar i el Zapatero:
un falangista al capdavall
i un aspirant a torero.

Estem cecs si no veiem
que ens estafen cada dia
i si a més va i els votem,
som masoques, jo et diria.

Mig milió de signatures
reclamàven seleccions.
¿Catalanes? ¡Mano dura!
¡Viva España y de las JONS!

Aquí estem cosits a impostos
i allà ténen subvencions.
Ens munyeixen ben ansiosos,
ens exprémen fins al fons.

I menteixen i ens insulten
Razón, COPE i ABC.
Si a Madrid així s'ho munten
no hi tindrem mai res a fer.

I a l'Espanya imperialista,
la que ens buida la cartera,
per si ens queda poca vista
han fet una gran bandera.

L'any 2005 en farà trenta
que esperem tornar a ser grans.
Mare de Déu de l'Empenta,
empenyeu els catalans!


Pd: no se pas ki la scrit aixo pero jo u poso aki prke sta mlt b XD
dw

 Albert Coll. Banyoles
koll_90@hotmail.com

index - tornar a Home
.
Diuen que el proper divendres
n'Arnella presenta un disc
(Cap-i-cua es ben titula)
i ho fa prop d'allà on visc.

Caldrà anar-hi, i en tinc ganes,
perquè n'Arnella s'ho val
i em fa gràcia sentir lletres
de quan ell era un sagal.

I amb les d'ara, poca broma!
que en té un bon gavadal...
Caldrà, doncs, fer cap als Lluïsos
a sentir-ne el recital.

Jordi Lon. Barcelona
jordi@lateneu.org

index - tornar a Home
.
Bons amics, bones amigues,
com us ho podré agrair?
Ai, si no fos per vosaltres,
què s'hauria fet de mi?!

Us vull donar a tots les gràcies
per el molt que m'animeu,
que les vostres veus s'uneixen
com un cor o un corifeu.

I tot són bones paraules,
que dolç en percebo el so,
i el vostre és un clam que s'alça
i tothom s'alça menys jo.

Trist de mi, bé ho reconeixo,
he estat massa temps absent
d'aquest fòrum o palestra
del cibernètic invent.

Han passat dies, setmanes,
també mesos, fins i tot,
i jo sense presentar-me
ni escriure res, que no et fot?!

Com fill pròdig que retorna
als infantívols indrets,
com ens deia en Folc i Torres
en començar els Pastorets.

O com un gos de la ruta
que per fi troba el camí
que l'ha de retornar a casa
d'on fa tant temps que en sortí.

Així, amics, així ara em trobo,
en tan greu consternació
que he vingut a suplicar-vos
que em deixeu seure a l'escó.

I participar amb vosaltres,
plegats al voltant del foc
i reprendre les tertúlie
que ens han donat tant de joc.

Bons amics, bones amigues,
com us ho podré agrair?!
Ai, si no fos per vosaltres,
què s'hauria fet de mi?!

Jaume Arnella. Sta Eulàlia de Ronçana. jaume@jaumearnella.com

index
-
tornar a Home
.
Sonin gralles i ximbombes,
que n'Arnella ha tornat!
i ho ha fet amb un romanço
que ens deixa bocabadats.

Un romanço de primera
-com ens té acostumats-.
Ai, Arnella, si et superes
arribaràs al Parnàs!

Benvingut a casa, Jaume,
benvingut i ben trobat,
que a Can Internet faltaves
i orfes havíem quedat.

Prou sé que ets persona activa,
i tens mil coses al cap,
però no oblidis que el romanço,
sense tu, està mancat.

I, després d'ensabonar-te,
ara ja et puc engaltar
que vull un parell d'entrades
per venir-te a escoltar.

Que la vida està molt cara
i d'euros mai no n'hi ha prou,
i els cèntims que val l'entrada
són per fer-me un bon brou.

Jordi Lon. Barcelona
jordi@lateneu.org

index - tornar a Home
.
Jo us confesso que m'alegra
que l'Arnella hagi tornat,
que hagi tornat al romanço
que de fet mai no ha deixat.

I m'alegra més encara
de poder-lo anar escoltar
en aquest nou espectacle
que segur m'agradarà.

Des d'aquí excuso l'absència:
als Lluïsos no hi seré.
De moment jo des de casa
vaig posant el nou CD.

"Cap i cua" s'anomena
i us puc dir,  i us ho diré,
que sentint com canta en Jaume
m'ho passo d'allò més bé.

Joan Vilamala. Manresa
jvilamal@xtec.net

index - tornar a Home
.
 
Vilamala, Vilamala,
que t'estàs aburgesant:
no és el mateix un CeDé
que veure en Jaume cantant.

Que per bo que sigui el tècnic
que hagi fet la gravació,
ja et puc dir que l'espectacle
en directe és molt millor.

Jo em vaig gratar la butxaca
'pro no em va saber pas greu
que la vetllada ho va valdre:
ben bé jo li poso un deu.

Vilamala, tu que ets mestre,
mandra fora!, fes-me cas:
si falles a la propera
pots comptar que suspendràs.

Jordi Lon. Barcelona
jordi@lateneu.org

index - tornar a Home
.
Deixa', Jordi, que t'expliqui
perquè jo vaig fer rodó:
Em queda lluny Barcelona;
sóc pagès un sevidor.

I ja passo dels cinquanta...
Suposo que comprendràs
que m'excusi,  i d'altra banda
no mati tot el que és gras.

No vaig presentar-me a "examen"
perquè no hi estava inscrit.
Per això m'aconsolava
escoltant-lo, dia i nit.

Per recuperar la festa,
si  suspenc,  com tu m'has dit,
saps què et dic? Fes-ne la crònica
al teu teu web,  EL SOFREGIT.

Joan Vilamala. Manresa
jvilamal@xtec.net

index - tornar a Home
.
 
També jo vull dir la meva
ja que sóc d'aquest ramat.
No cal dir que m'enamora
que l'Arnella hagi tornat

Que sense ell aquest romanço
no queda del tot cuinat,
és com quan no hi ha la ceba
que trobem a faltar al plat.

 En Cebes. Seva (Osona) josoprat9@xtec.net

index - tornar a Home
.
 
Jordi Lon, no te'ns enfadis
si veus que algú està cansat
pot ser per la feina feta
però també pot ser l'edat.

Tampoc no vull que t'ofenguis
si constates, Jordi Lon,
que posem en moltes coses
una mica de sifon.

He vist que vas curt d'armilla
però vas pagar per entrar;
que em demanaves un passi
ho vaig llegir l'endemà.

I el "sofregit" de què es parla,
no sé en absolut de què va
però potser en Cebes de Seva
us pot donar un cop de mà.

Jaume Arnella. Sta Eulàlia de Ronçana. jaume@jaumearnella.com

index
-
tornar a Home
.
No patiu, gent del romanço,
que no m'he pas enfadat!
Ja sabeu, Joan i Jaume,
que us tinc ben considerats.

Sé que passeu dels cinquanta
i, doncs, que em dobleu l'edat,
per això us tinc respecte,
per això i perquè heu cantat

cançons que a mi em meravellen
i que em tenen atrapat:
perquè parlen de la terra,
i diuen la veritat.

Quan la ràdio diu mentides,
o si un dia em sento sol,
faig sonar un disc de l'Arnella
i ara un dels Esquirols.

(Vilamala, he fet els deures,
com tu em vas encomanar,
sobre el concert de l'Arnella
on et vam trobar a faltar:

vols llegir-ne quatre ratlles?
Al "Sofregit" no n'hi ha cap,
vés al Google i ara busca
el weblog "Ocells al cap").

Jordi Lon. Barcelona
jordi@lateneu.org

index - tornar a Home
.
He llegit bé la ressenya
i he de dir que m'ha agradat.
Gairebé puc dir i ho penso
que és com si hi hagués estat.

Gràcies Jordi per la crònica;
ets tot un professional.
M'has fet viure l'espectacle
i no m'ha costat ni un ral.

Per correspondre una mica,
et convido a fer un sopar
el dia que vingui en Jaume
a Manresa per cantar.

Joan Vilamala.  Manresa www.auques.net

index - tornar a Home
.
Accepto de grat l'oferta:
com em podria negar
a un bon vi, un pa amb tomàquet
i un concert clar i català?

Jordi Lon. Barcelona
www.ocellsalcap.tk

index - tornar a Home
.
Els papers, de Salamanca,
nois,  com triguen a arribar!
Se'ns fa llarga la tornada
com un dia sense pa.

És ben bé el que em dia l'avi,
que Déu l'hagi perdonat:
«No digui ordi ni xeixa,
no diguis xeixa ni blat,

mentre no arribi el seu dia,
i no siguin dins el sac»
i tot seguit hi afegia:
«Dins el sac,  i ben lligat!»

Lo Gaiter del Calders. La Caldera
gaiter@punt.cat

index - tornar a Home
.
Ai si, això dels papers,
quin assumpte més fotut,
és fotut com la patata,
és fotut i molt pelut.

Però jo crec que arribaran,
que al "Sabater" li convé,
que amb això de l'estatut,
vol quedar molt i molt bé.

Baldufer. Ca'n Seixanta
baldufer@canpixa.cat

index - tornar a Home
.
Els papers molt ha costat
però ja són a Sant Cugat
El del Tupé i el Cap Pelat
l'Estatut han aprimat aviat.

Víctor Manuel. Manresa vmvs@telefonica.net

index - tornar a Home
.
Jaume Arnella
gran trapella
gloses amb desimboltura
i un xic de cara dura
podries ser bon noi
i dedicar al Rajoy
alguna corranda astuta
que rimi amb fill de ....
Ara m'ha fugit del magí
allò que t'anava a dir.
Potser ho recordaré
si és així, ja t'escriuré.

Pere Castaño. Barcelona
peretcs@menta.net

index - tornar a Home
.
Bon canvi sí que seria
plantar el ruc per l'autovia
i no el toro dels pebrots.
I molt millor pintaria
veure del burro baixar un dia
En Rajoy n'Acebes i en Piqué.
I enterrant la destral de guerra
es posessin peus a terra
es marquessin una sardana
i es deixessin de tant olé!

victor manuel. Manresa
vmvs@telefonica.net

index - tornar a Home
.
Jaume Arnella, Jaume Arnella
que et surt un competidor...
És Lo Gaiter de Calders,
corrandista dels millors.

Té un corranda iniciada
i que es comença a allargar:
"blocs.lateneu.org/corrandes"
és el que heu de teclejar.
 
Jordi
http://blocs.lateneu.org/corrandes

index - tornar a Home
.
Ep, que proposo un nou tema
que no és pas original
però penso que està prou bé
per a animar el personal.

Parlem doncs de l'Estatut,
ara que està tant de moda,
es un tema molt pelut
però és bo per fer bullir l'olla.

L'Estatut, quin gran misteri,
que ningú sap de què va
i que un cop arribi aquí
diu que tocarà votar.

Quan va sortir, si senyors,
tot eren flors i violes
però això va durar tant poc
com un "sugus" a una escola.

I ara que l'han retallat
i l'han acabat mutilant,
el tornen tot fet un nyap
i sembla que sigui tant...

tant i tant, que uns hi voten
a favor per quedar bé,
mentre els altres s'hi emprenyen
(auqests són els del PP).

I els d'esquerra, ai pobrets,
com sempre, fan de dolents,
encara que, francament,
a mi em semblen els més valents.

Demanen coses amb seny
i els haurem de fer costat
perque l'Estatut no resulti,
d'entrada, paper mullat.

Senyors, m'estic adormint
i me'n vaig cap a clapar;
somiaré que ja som lliures,
total, és de franc somiar.

I si, per canviar de tema,
la corranda del Gaiter
sembla que comença forta,
que tot sigui a fi de bé!

Baldufer. Ca'n Seixanta baldufer@canpixa.cat

index - tornar a Home
.
De sagristia a l'escenari.
Pintoresc itinerari
que amb posat estrafolari
has transitat, temerari
cantant com un tavernari
algun himne solidari
amb rerafons llibertari
fent befa del casernari
també d'algun dignatari.
Que amb refilets de canari
emprenyes al totalitari.

Pere Castaño i Santamaria. Barcelona peretcs@menta.net

index - tornar a Home
.
Amic, Jaume, fas escola.
Una nova web tenim
on escriure quatre versos
sense haver de filar prim.

"blocs.lateneu.org/corrandes"

No cal dir que t'hi convido
i que hi seràs benvingut;
de cap manera voldria
que et sentissim un cornut.

No és tampoc que per part meva
abandoni el teu Romanço
Tu fes gresca, tu fes versos
i veuràs com m'hi atanso.

Lo Gaiter del Calders. La Caldera
 
index - tornar a Home
.
Aquests versos del Romanço
ja fa temps que no els llegeixo,
prô finalment quan m'hi atanço
amb sorpresa descobreixo

que l'Arnella ja ha tornat
ha augmentar la col·lecció,
i exerceix el seu mestrat
per nostra satisfacció.

Benvingut siguis bon Jaume
a aquesta que és casa teva,
i no ens plantegis un trauma
que qui espera desespera...

Ets artista de la pluma,
de la pluma que escriu fi,
amb ocurrència i soltura
ens has fet tastar el verí

d'anar engreixant el Romanço
que un dia vas encetar.
Per això tampoc jo em canso
de poder-ho cel·lebrar.

Joaquim Brustenga Etxauri. Santa Eulàlia de Ronçana
quim@brustenga.com

index - tornar a Home
.
Jaume, amic joglar
avui et vinc a pregar,
tu, que saps on és el cel
fes-hi arribar el meu anhel:

Que algun baró celestial
il.lumini tal com cal
els cervellets raquítics
dels aprenents de polítics
que han deixat tan refotut
aquest esquifit estatut
i trobi feina a tanta gent
de la banda de ponent
que viu amb l'esquena dreta
gratant-se la sigaleta,
gràcies al finançament
que esgarrapen a l'orient.

Paren la mà amb desfici
i compten el benefici
com si fos dret de conquesta
i encara ens titllen de pesta
i assaltadors de camins,
gasius, malcarats i roïns,
de parla molt estrambòtica
i sense consciència patriòtica.

Si pot ser. nostre Sant Jordi
que escolti el meu exordi
deixi tranquil.la l'aranya
i ens lliuri de tanta lleganya.

Pere Castaño i Santamaria. Barcelona 
peretcs@menta.net

index - tornar a Home
.
Companys: o m'ho sembla a mi
o bé és cert que aquest romanço
ha perdut tot el seu ganxo
i l'olor de gessamí?

On son els magnes versaires
que aplanaven el camí
i els insignes romançaires
que treien el nas per 'qui?

I n'Arnella, que és el pare
dels romanços d'internet?
I el Gaiter, que va copiar-lo?
Això ha quedat ben desert.

Com que s'apropa Sant Joan
i és bo de fer una foguera
digueu-me: què hi posarieu?
que cremarieu a l'era?

Cebrià de Vilafant. Vilafant

index - tornar a Home
.

Com que el foc tot ho renova
renovaria el Romanço,
el Romanço de l'Arnella
que de mirar mai no em canso.

Lo Gaiter del Calders. La Caldera
 
index - tornar a Home
.

Sembla que això ara belluga,
Algú ho torna a despertar.
Que no hi hagi mala estruga,
el Romanço hem d'acabar.

Joaquim Brustenga Etxauri. Santa Eulàlia de Ronçana  quim@brustenga.com


index - tornar a Home
. .

la despedida vos done
a l'estil dels del Valles
que diuen que ja acaben
i es queden un ratet més.

Dani Miquel. l'Alcúdia  cantanticontant@hotmail.com

index - tornar a Home
. .

Com tenim, Jaume, el romanço?
Veig que no escius gaire res.
Això ja no és el que era
Se'ns aprima i perd el pes...

A veure si algú s'engresca
i el comencem engreixar
escrivint alguna cosa.
Qui vol, doncs, continuar?

 En Cebes. Seva (Osona) josoprat9@xtec.net

index - tornar a Home
. .

Esperonat per el Cebes
i amb una il.lusió novella,
penso llegir les properes
paraules del Jaume Armella.

Apa Jaume,  pren el boli
i no t'hi facis pregar,
que el teu vers és taca d'oli
on tots hi volem sucar.

Joaquim Brustenga Etxauri. Santa Eulàlia de Ronçana
quim@brustenga.com

index - tornar a Home
. .
Apa, Jaume, fora mandra;
que això no costa calés,
i treu el nas pel ROMANÇO
VIRTUAL com el que més.

Joan Vilamala. Manresa 
jvilamal@xtec.cat

index - tornar a Home
. .
Jo també vinc a fer pinya
amb els versaires de dalt,
que en Jaume torni al romanço
és un objectiu cabdal.

Cebrià de Vilafant. Vilafant

index - tornar a Home
. .
Des de la meva cabana
o si cal des del Montcau,
jo que també passo gana
dic: "Jaume, torna, si us plau!"

Lo Gaiter del Calders. La Caldera gaitercal@cat

index - tornar a Home
. .
Apa Jaume, no t'ho pensis,
sucumbeix a la pressió.
Dona un cop d'ull al Romanço
i aprofita l'ocasió.

Ja veus, tothom t'ho demana,
pren ben fort el ratolí,
posa l'ordinador en marxa
i fes-nos un rodolí.

Joaquim Brustenga. Santa Eulàlia de Ronçana
quim@brustenga.com

index - tornar a Home
. .
Veig les crides
prou sentides
dels versaires
rondinaires
reclamant la presència
de sa Eminència
el bon Jaume
conqueridor
d'una flor
de bona olor
la de la Poesia
que nit i dia
escampa la flaire
i embalsama l'aire.
Jo m'hi afegeixo
així que ho llegeixo:
Torna, punyeta,
insigne poeta!

Pere Castaño i Santamaria. Barcelona
peretcs@menta.net

index - tornar a Home
. .
En Vilamala i en Cebes
amb Lo Gaiter de Calders,
en Cebrià de Vilafant
i fins i tot jo mateix

et demanem amic Jaume,
et preguem i t'insistim,
que retornis a la colla,
abandonar ara és un crim.

La teva sàvia ironia,
el teu mot sempre escaient
estem trobant a faltar,
per això aquest nou intent.

Joaquim Brustenga Etxauri. Santa Eulàlia de Ronçana quim@brustenga.com

index - tornar a Home
. .
Doncs jo també em vull sumar
a la demanda insistent:
que torni al romanço en Jaume
seria el més escaient.

Pep Torras.  Manresa
torraspep@terra.es

index - tornar a Home
. .
Veig que van passant els dies
i que en Jaume no ha tornat.
És ben bé que ni el Messies
va ser mai tan esperat.

Voleu dir amics i "amies"
que l'home no se n'ha anat?
Què hi dius Fina, què hi diries?
Que no el tens al teu costat?

Joan Vilamala. Manresa jvilamal@xtec.cat

index - tornar a Home
.
No és pas cert, Joan Vilamala,
que l'Arnella hagi marxat.
L'he vist al Súper "La Sala"
amb la Fina al seu costat.

I el vaig veure per Tots Sants
al Col.legi electoral,
a l'igual que tants i tants
exercint el dret capdal.

Joaquim Brustenga Etxauri. Santa Eulàlia de Ronçana quim@brustenga.com

index - tornar a Home
.
Quan el vegis, de part meva
digues-li que l'esperem.
Que tant si plou com si neva
vingui aquí i agafi el rem.

Joan Vilamala. Manresa jvilamal@xtec.cat

index - tornar a Home
.
Perquè ho sàpiga tothom,
versaires en general,
novembre és el mes dels premis
dels de l'Òmnium Cultural.

El divendres vint-i-quatre,
a un hotel de Granollers,
serà distingit amb premi
el primer dels Romancers.

Estic parlant de l'Arnella,
que amb la seva discreció
s'ho tenia ben callat
per no fer declaració.

Rebrà el gran "Premi Xammar
a la gent de la Cultura."
Des d'aquí el felicitem
per aquesta singladura.

Joaquim Brustenga Etxauri. Santa Eulàlia de Ronçana
quim@brustenga.com

index - tornar a Home
.
Felicitem, doncs, en Jaume,
però companys deixem-li clar
que el volem aquí fent versos,
que no ens pot abandonar.

Ara que l'any se'ns acaba
desitgem-nos un any nou
i a veure si d'una vegada
aquest romanço es remou!

Lo Gaiter del Calders. La Caldera
gaitercal@cat

index - tornar a Home
.
Cada dia canto i canto
canto i canto una cançó,
que la mula va de canto
 ja no pot amb lo carro.

 Jaume ella encara t'espera
que li fa molta il.lusió,
 veure't dalt d'un escenari
fent romanços de debó!

jacme. foix - l'arieja rjacme@yahoo.fr

index - tornar a Home
.
Amics meus, tornem a escriure
que sinó això no pot ser;
posem, dons, fil a l’agulla
i comencem la reentrée.

Per cert, que aquesta paraula no sé
amb quantes “es” s’escriu,
si són dues tres o quatre,
a veure si algú m’ho diu.

Vaig escrivint aquests versos
amb un regust desplaent,
una mena de recança
per ‘ver estat tant temps absent.

 Com si hagués fet, no una ofensa
perquè no és pas la qüestió,
sinó un acte d’indolència
o desconsideració,

o de deixar a l’estacada
tota la colla d’amics.
Però ara, senyors, passem pàgina
i deixem-nos d’embolics.

M’han ‘nat bé les vacancetes
que darrerament m’he pres;
si s’escriu s’ha de fer amb ganes
perquè sinó no val res.

Però no he deixat de fer feina
perquè no m’he aturat pas,
fent romanços, ràdio, bolos...
la guitarra sota el braç.

I aviat penso empaitar-vos,
 a vosaltres i a mig món,
 perquè estic per treure un disco
amb poemes d’en Villon.

I ja, després d’informar-vos,
m’agradaria saber
el què heu anat fent vosaltres,
si es pot saber i no us fa re’.

 Cebes, Pep Torres, Brustenga,
 Reiner, Gaiter de Calders,
 Pepi, Castanyo i en Jacme,
 Vilamala... i qui més?

Jaume Arnella. Sta Eulàlia de Ronçana. jaume@jaumearnella.com

index
-
tornar a Home
.
Amigues i amics del vers,
poetes ocasionals,
 versaires impenitents,
 escriptors fenomenals:

avui és dia de joia,
ha tornat en Jaume Arnella.
 Vol ser-ne un més de la colla
 i no sap que n’és l’estrella.

 Apa doncs, no badem pas,
 seguim el camí legal.
Escrivim encara més
en el Romanço Virtual.
 
Joaquim Brustenga Etxauri. Santa Eulàlia de Ronçana quim@brustenga.com

index
-
tornar a Home
.
Tot posant fil a l´agulla
donem-li ara al teclat,
diguem les coses com son
encara que siguin veritat.

Sense saber que dir
de vegades diem més,
que molts que diuen saber
i en realitat no diuen res.

Jo sé que m´enteneu
així que no em feu patir,
està tot aquí escrit
tan sols ho heu de llegir.

Reiner. Internet del Camp reiner@mixmail.com

index
-
tornar a Home
.
Al.leluia, al.leluia!
Es veu que en Jaume ha tornat,
m'ho ha dit en Vilamala
amb un "miliu" que ha enviat.

 I jo que penso: "Doncs, vinga,
 tornem a escriure de nou
 i comentem la jugada;
 treiem el romanço del pou.

 Sempre hi ha coses per dir
i coses per comentar
i el romanço és pistonut
 per poder-ho explicar.

Pep Torras. Manresa torraspep@terra.es

index
-
tornar a Home
.
Oh, com m'alegra versaires
veure que seguim el xou
 i renovant el romanço
a la mandra hagueu dit prou.

 En Jaume va avançant feina
i pel que diu i promet
ens ha gravat uns poemes
que ens faran treure el barret.

 Jo, come sabeu, vaig fent auques,
 vaig fent auqes i badalls,
 que trobareu a l'adreça
 que escric aquí, més avall.
 
Joan Vilamala. Manresa www.auques.cat

index
-
tornar a Home
.
Companys, amics i col·legues
d'aquest país virtual
(el territori PuntCAT,
com diu en Vicent Partal)

Jo m'afegeixo a la gresca
pel retorn de mestre Arnella:
trec la pols a la pantalla
i poso baula a l'anella.

He d'agrair a en Vilamala
(com ho fa en Torras, en Pep)
que em donés la bona nova
 a través de l'Internet.

 I ben bé no sé què dir,
 només sé que sóc feliç,
de veure bons romançaires
trescant de nou pel país.

 Així doncs ja m'acomiado
fins la propera, és clar,
que aquesta nova remesa
només fa que començar!

Cebrià  de Vilafant. Vilafant
 

També jo he sentit campanes
de l'última novetat:
que ens ha tornat el gran mestre
 i el Romanço s'ha animat.

 Així m'agrada, col·legues,
 que cada cop siguem més;
 aquí em teniu, per servir-vos,
 só lo Gaiter del Calders.

 Lo Gaiter del Calders. La Caldera gaitercal@cat

index
-
tornar a Home
.
Benvingut de nou, Arnella,
 bé prou que t'has fet pregar!
 Fins i tot hi ha qui volia
sortir i anar-te a buscar.

 Perquè en aquest temps d'absència
corrien per Internet rumors
per donar i per vendre
(n'hi ha per treure's el barret).

 Un deia haver-te vist
en un míting del PP
 omplint la seva butlleta
i deixant-hi algun caler.

 Altres deien que a les llistes
 d'uns que es fan dir Ciutadans
 hi figurava un tal "Jaime
De Las Arnas", entre tants.

 Fins i tot hi ha qui assegura
 que t'has fet operacions
 per posar-te dos mamelles
 i retallar-te el collons.

 Jo em decanto per un altra
 que diu que fas de bufó
 amb guitarra i castanyoles
 a la cort del rei borbó.

 Ai, Arnella, assegura'ns
 que res d'això és veritat.
 Si els mites cauen per terra
 n'hi ha per tallar-se el cap!

Jordi Lon. Cabrera de Mar

index
-
tornar a Home
.
Sóc en Cebes, vinc de Seva
i sóc un xic ceballut.
 He tret el nas al Romanço
 i en veure com ha crescut

 m'he dit: Jo m'hi apunto,
 que la cuina curt millor
 quan es compta amb una ceba
 i aquí sóc un servidor.

 Què s'ha fet d'aquella noia
 que venia aquí sovint?
 Fa dies que no la guipo
 enmig d'aquest laberint.

 Em sembla que es deia Pepi
 que és un nom que fa més fi
 que Josefa o que Pepeta.
 No l'heu vista per aquí?

 Si un dia la veus, Brustenga,
 diga-li que tregui el nas
 i que ens alegri la festa
 tot fent versos com tu fas.

En Cebes. Seva (Osona)

index
-
tornar a Home
.
No pateixis amic Cebes
 que la Pepi està ben viva,
 jo la veig de tant en tant:
 a la Pepi o a la Fina.

 I és ben cert que fa molt temps
 que la Fina no apareix
 en els versos del Romanço:
 és per això que ja no creix?

 L’un per l’altre, Jaume i Pepi,
 potser s’han endormiscat.
 Cridem tots ben fort i alhora:
 EL ROMANÇO NO HA ACABAT!!!
 
Joaquim Brustenga Etxauri. Santa Eulàlia de Ronçana quim@brustenga.com

index
-
tornar a Home
.
 Us vull cantar una notícia
 que m’han explicat fa poc;
 pel que m’han dit és ben certa,
 ja veureu que dóna joc.

 Diu que va sortir als diaris,
 no seria d’estranyar
 que sortís també a la tele
 perquè el tema és dels que hi va.

 És dels casos que reflexen
 aquests temps tan actuals
 de tecnologia punta
 i d’espeterrants sidrlas.

 És dels casos que conviden
 a parlar i reflexionar
 a anar-hi donant mil voltes
 i també a sucar-hi pa.

 El cas és, i ja començo,
 que es veu que això era un avió
 en ple vol fent el trajecte
 per no sé quina nació.

 Posem que fos a Anglaterra
 o potser als Estats Units
 que allà sempre els passen
 coses que els mantenen aguerrits.

 Pel que es veu una assafata
 en un punt determinat
 sent una fortor de sofre
 i com pudor de cremat.

 Avisa a instàncies més altes
 i tots passen a ensumar:
 els copilots, assafates
 i al final el capità.

 Els passatgers s’hi afegeixen
 i tothom vinga ensumar:
 –“Ves que no sigui un bomba
 que estigui a punt d’esclatar.

 Per ràdio demanen ordres,
 amb uns ulls com un mussol:
 –“Doncs que aterrin de seguida”
 diu la torre de control.

 Escorcollen les maletes,
 aïllen els passatgers
 i l’enrenou que provoquen
 no el trobeu ni als galliners.

 Serveis secrets, policia,
 l’exèrcit també comprès,
 prou remouen cels i terra
 però, noi, no troben res.

 Però per fi una passatgera
 va parlar aixecant el dit
 i es va confessar culpable
 amb un posat compungit.

 Resulta que a mig viatge,
 pels nervis destarotats,
 li vingué molt mal de panxa
 i algunes ventositats.

 Per no fer patir el passatge
 amb aquella mala olor,
 la senyora encengué un misto
 per absorbir la pudor.

 És un cas ben bé fantàstic
 perquè és, com a conclusió,
 el primer cop en la història
 que un pet atura un avió.
 
Jaume Arnella. Sta Eulàlia de Ronçana. jaume@jaumearnella.com

index
-
tornar a Home
.
Potser és cert que no ha acabat.
 però n'hi que es fan els suecs:
 l'Arnella no ha desmentit
 cap rumor de l'Internet!
 
Jordi Lon, Cabrera de Mar

index - tornar a Home
 
Oh, quin autèntic romanço
aquí en Jaume ens ha brindat.
 Té de tot: salero i ganxo.
 He quedat bocabadat.

 Qui ho diria que una llufa
 feta en lloc inadequat
 pot causar tant de temperi,
 pot ser una temeritat.

 A partir d'ara prometo
 que tindré en compte aquest cas
 no voldria parar el metro
 fent un pet a cada pas.
 
Joan Vilamala. Manresa www.auques.cat

index - tornar a Home
 
Déu n'hi do! Això del pet,
 caldrà tenir-ho present,
 sort que per internet
 la catipent no se sent.
 
Pep Torras. Manresa. torraspep@terra.es

index - tornar a Home
 
Hi ha pets, petots i petassos,
 però aquest de l'avió
és ben bé un pet incendiari,
 una arma de destrucció.

 Veient els fets que ens expliques
 i veient-ne el resultat
 em ve al cap una pregunta
 que em duu ben atabalat:

 Què degué menjar l'hostessa
 per tenir tals reaccions?
 Lassanya? Sushi? Cus-cus?
 Mongetes? Fesols? Cigrons?

Jordi Lon. Cabrera de Mar

index - tornar a Home
 
Renoi quin terrabastall
quin tip de fer maldecap,
 el problema que ocasiona
 una lleu ventositat.

 Si l’esfínter no es domina
 en un lloc poc adequat
 i algú el bada fora d’hores,
 es pot perdre l’amistat.

 Poca broma amics i amigues
 que el tema és molt delicat,
 per si cas apreta fort
 si et trobes acompanyat.

 No et passés com a la dona
 que l’Arnella ens ha explicat,
 que va organitzar un escàndol
 només per haver petat.
 
Joaquim Brustenga Etxauri. Santa Eulàlia de Ronçana quim@brustenga.com

index - tornar a Home
 
Jordi Lon, per poca cosa
 t'enfiles per la paret,
 veig que dónes molt de crèdit
 al que diguin a internet.

 Ja et desmenteixo el que vulguis
 si és que així ho creus oportú;
 pensava que eren falòrnies
 i que t'ho inventaves tu.

 Veig que aquí tothom mou fitxa
 i està força preocupat,
 jo també li dono voltes
 al perquè de tot plegat.

 Per una banda tindríem
 ben bé una arma colosal
 que no per estar dins nostre
 deixa de ser més letal.

 Si volem la independència,
 i que hi tenim tot el dret,
 de mitjans que no n'hi faltin
 ni que sigui fent un pet.

 Potser fent unes trobades
 trobariem el punt just
 entre el que és la militància
 i el que és el trobar-hi gust.

Jaume Arnella. Sta Eulàlia de Ronçana. jaume@jaumearnella.com

index
-
tornar a Home
 
Si per tenir independència
tot depengués de fer pets,
 mengem tots bones mongetes,
 i cigrons i fesolets

i tots, a l'hora indicada,
 treiem el cul pel balcó,
 comencem la petarrada
 i alliberem la nació.

 Però compte, que un tal Bush
 i el seu amiguet Aznar,
 dirien que són les armes
 que a Irak no van trobar.

Pep Torras. Manresa torraspep@terra.es

index
-
tornar a Home
 
Senyors, si us plau, modereu-vos;
 reprimiu els vostres pets
 i feu mèrits perquè vinguin
 més senyores al concert

 Sabeu on para la Pepi?
 o la tal Xisca Capó?
Què hem de fer perquè retornin
 al Romanço, sense por?

 Algú, doncs, sabría dir-me
 què hem de fer els senyors aquí,
 perquè vinguin més sengores?
 Algú m'ho sabria dir?
 
Cebes. Seva (Osona)

index
-
tornar a Home
 
Entre tanta fletolència
com la que s'ensuma aquí,
 com voleu, senyors, que escrigui
 jo que tinc el nas tan fi.

 No dic que sigueu marranos,
 potser us heu deixat anar,
 però si se us agafa amb traça
 se us podria aprofitar.

 Proposo, per no aturar-nos,
 fer un pas més, si se'm permet
 i posar-nos a la feina
 amb el joc del contrapet.

 Jo havia tingut un llibre,
 potser vosaltres el tindreu,
 que era El joc del contrapet,
 del savi senyor Moreu.

 El contrapet, segons sembla,
 consisteix sols a canviar
 una lletra o una síl·laba
 i serveix per provocar.

 Així posem per exemple
 si "li treia el nus del pap"
 pot passar fent l'intercanvi
 a "li treia el pus del nap".

 I·Lustres contrapetistes,
 practicants amb tradició,
 Hugo, Éluard, Racine,
 sobretot Raimond Queneau.

 Bona contrapeteria
 la que hi havia per aquí,
 sobretot amb en Pitarra,
 en Pujols, Pla i en Dalí.

 Contenta perquè el romanço
 altra vegada fa goig,
 jo de tots m'acomiado
 adéusiau i bona "notx"
 
 Pepi. Santa Eulàlia de Ronçana fdantivi@gmail.com

index
-
tornar a Home
 
M'alegra molt tornar a veure
 vells versaires. Quin ramat!
 Semblem un eixam de mosques
 que la merda hagi olorat.

 Fins i tot la meva aimia,
 la Fineta o la Finó,
 s'ha engrescat i ha fet nous versos
 en sentir tanta pudor.

 Que continuï la festa,
 que en Jaume ha dut amb un pet.
 Que continuï la "pesta"
 tot jugant al contrapet.
 
Lo Gaiter del Calders. La Caldera gaitercal@cat

index
-
tornar a Home
 
ODA A LA SOBRASSADA
 Sant Antoni a Gràcia 2007

Avui, com ja és costum
 den Toni s’apotecari,
 noltros venim de molt lluny
 per omplir aquest escenari.

 De Sa Pobla, de Sant Jordi,
 de Manacor i de Palma
 venim a cantar cançons
 i a menjar pa i sobrassada.

 Arribam des de Mallorca
 a la terra catalana.
 Per uns és la nostra mare,
 per altres una germana.

 No haurem de fer cap esforç
 per entendre la cançó
 parlam una sola llengua
 a Gràcia i a Llucmajor.

 Voldria que els mallorquins
 vessin quanta germanor
 hi ha aquí avui vespre.
 Fa fred, però hi ha escalfor.

 Tots aquells que encara pensen
 que hauríem d’estar enfrontats
 haurien de venir a Gràcia,
 veurien que hi van d’errats !

 En Toni m’ha demanat
 que parli de llangonissa,
 m’ho ha deixat encomanat
 enc que sia una pallissa.

 Com que poca cosa sé
 referent a sobrassada,
 he pensat: consultaré a gent
 molt més il·lustrada.

 He cercat per internet,
 he llegit l’enciclopèdia
 i tot el que tret en net
 no ha estat més que una misèria.

 M’he decidit a pensar
 a fer funcionar es cervell
 m’he posat a cavil·lar
 com si fos un home vell.

 He recordat que fa temps
 gent de la nostra contrada
 va deixar escrits uns versos.
 N’hi haurà algun de sobrassada?

 He mirat el cançoner
 del pare Ginard, den Gili,
 i he trobat moltes cançons
totes plenes d’equilibri.

 Unes són de sant Antoni,
 altres són de camaiot,
 unes són sobre el dimoni
 altres sobre s’endiot.

 Unes sobre s’aucellet,
 altres sobre purgacions,
 unes són sobre mamelles,
 altres sobre conions.

 Unes canten a ses verges,
 altres són sobre sa dona,
 unes parlen des vicari,
 altres canten a sa poma.

 N’he trobades sobre figues
 i també sobre aubellons,
 n’he trobades sobre nines
 i sobre dos galindons.

 N’he llegides de ses faves
 i també des passarell,
 n’he vistes des canelobre
 i algunes des foradell.

 De faldes i de faldetes,
 de perdius i perdiuetes,
 de fonois i de cotorres,
 de puputs i de moixetes.

 De polítics, capellans,
 mares de Deu i de frares,
 algunes sobre fadrines,
 altres sobre botifarres.

 No n’hi ha de llangonissa,
 ni tampoc de sobrassada
 jo, ja estic desesperat
 en Toni la m’ha jugada.

 I si parlassim des porc,
 de sa xulla, des potons,
 des saïm, de sa panxeta,
 des llom i des seus collons.

 Si parlàs de Sant Antoni,
 sant venerat a Sa Pobla,
 també a Artà i a Menorca
 acompanyat del dimoni.

 I si xerràs de matances,
 de garrides matanceres
 de ses sopes i des frit
 d’aquelles bones cuineres.

 Si parlàs de trilingüisme
 o bé xerràs d’autopistes,
 si parlàs de vora mar
 o bé parlàs d’urbanisme.

 Si vos parlàs d’havaneres
 o bé del senyor rector,
 si vos llegís un poema,
 si cantàs una cançó.

 I si parlàs d’hospitals
 o parlàs des territori
 o parlàs de La Real,
 ajudau-me sant Antoni !

 I sant Antoni m’ha dit:
 Vols deixar sa sobrassada ?
 Vols deixar ja de fer gloses,
 que tens sa gent emprenyada .

 Convida tothom anit
 a passejar i a fer bauxa.
 Deixa ja sa llangonissa
 fins que estigui ben torrada.

 A la fi ho he trobat !
 després de tant de patir.
 No és de sa sobrassada
de lo que hem de parlar anit.

 Gràcies, jo vos vull donar
 Sant Antoni des porquet,
 per aquest miracle vostre
 enc que sia petitet.

 Vos he de dir que molts d’anys
 com enguany poguem fer festa.
 Que disfruteu de valent
 entre gent tan maca i llesta.

 Vos he de dir que torreu,
 que mengeu botifarró,
 que tasteu sa sobrassada,
 que xarrupeu el licor.

 Que begueu vi del més bo,
 que mengeu pa i llangonissa,
 que tasteu es rom cremat.
 No importa que aneu a missa !

 Menjau, cantau i beveu,
 mirau culs, cuixes i anques.
 Beveu,cantau i menjau
 no vos n’aneu per ses branques.

 Digau tots amb veu ben forta,
 amb veu clara, amb veu potent:
 Deixa d’emprenyar la boga !
 Que corri ja l’aiguardent !

 Que quedi inaugurada
a Gràcia, en aquest moment,
 aquesta festa poblera
plena de gran sentiment.

 Tomàs Martínez i Miró. Sant Llorenç des Cardassar.
 Diada de Sant Antoni de l’any 2007. Laus Deo.

Tomàs Martínez i Miró
Sant Llorenç des Cardassar (Mallorca)
tmartinezmiro@gmail.com

index
-
tornar a Home
 
Collons, Tomàs, quina glosa!
M'he ben quedat sense alè.
Quina injecció d'energia!
Veig que no t'estàs de re'.

Suposo que sant Antoni
et deu donar un cop de mà
per lloar la sobrassada,
ell que sols menjava pa.

Jo sospito que la ciència
li venia del porquet
perquè d'ell tot s'aprofita
fins i tot el cervellet.

I parlant de sobrassada,
oh, glosador consistent,
jo vull fer-te una pregunta
si no tens inconvenient:

Per guardar la sobrassada,
què és el que es fa normalment?:
Es posa dins la nevera
o bé al rebost, simplement?

Jaume Arnella. Sta Eulàlia de Ronçana. jaume@jaumearnella.com

index
-
tornar a Home
 
Jo volia disculpar-me:
el contrapet no m'agrada,
 tornem a fer-ho com sempre
 i visca el pa amb sobrassada.

 Aquí tenim una història,
 som un grup ben avingut
 i si sortim del nostre àmbit
 aleshores tururut.

 La nostra és parla serena,
 som de gustos exquisits,
 pot ser que no mengem massa
 però xerrem pels descosits.
 
 Pepi. Sta. Eulàlia de R. fdantivi@gmail.com

index
-
tornar a Home
 
Prou sé que la sobrassada
és una menja, senyors,
que si és feta a Mallorca
té milers d'admiradors.

Permeteu-me, una opinió:
si amb ceba la barregeu,
cuita, crua o bé bullida,
més bona la trobareu.

En Cebes. Seva (Osona)

index
-
tornar a Home
 

La sobrassada és ben bona
si és de porc negre, millor,
i les sopes mallorquines
tanquen un àpat rodó.

No parlem de la porcella
ben rostida dins del forn,
de les olives trencades
delícia del millor jorn.

 Després a Can Joan de s’Aigo
una bona ensiamada
o una ració d’emmel·lat
abans de fer la migdiada.

 Joaquim Brustenga Etxauri. Santa Eulàlia de Ronçana quim@brustenga.com

index
-
tornar a Home
 

No fem el contrapet
que anar en contra pot
si parlem de sobrassada
però sobre Sade ni mot.

 bit. bit-celona bit@celona.bcn

index
-
tornar a Home
 
Veig, Joaquim, que ens recordes
els plats típics amb delit.
De Mallorca a mi m'agraden
figues, panades i frit.

***

Qui és que embolica la troca?
Qui és aquest bit tan pervers
que en comptes de sobrassada
vol que parlem del marquès?

Ves que no ens causi infortunis,
no és que em vulgui escaquejar,
però amb els assumtpes d'en Sade
ens podem escaldufar...

Pepi. Sta. Eulàlia de Ronçana fdantivi@gmail.com

index
-
tornar a Home
 
Em convida el Jaume Armella
a que us faci saber a tots
l’obertura d’una web
amb imatges més que mots.

És la web de poesia,
de poesia visual
que he anat fent des de fa anys
de manera natural.

No pretenc ser com el Brossa
ni un Iglesias del Marquet,
ni assemblar-me al Viladot,
per ells jo em trec el barret.

Jo només pretenc, amics,
passar bé bones estones
amb els rodolins del Jaume
o amb imatges de les bones.

Si us fa gràcia això que us dic
o per saber més com som
cliqueu poesiavisual
sempre seguit del punt com.

Joaquim Brustenga Etxauri. Santa Eulàlia de Ronçana quim@brustenga.com

index
-
tornar a Home
 

Enhorabona, Joaquim,
pels poemes visuals.
I que ens són d'originals!
Un gran poeta tenim
que quan jugui als Jocs Florals
ben segur que farà el cim.
Aviat faràs el cim.

Joan Vilamala. Manresa jvilamal@xtec.cat

index - tornar a Home
 

Aquest text anònim va arribar el 13/05/2007/16:22 i deia així:

Et miro els ulls,
no puc apartar la mirada,
em fong,
em glaço,
Tot per tu
i tu no ho saps
i em mires com una de més
vuy ser més que una companya
vuy apracarte i no deixare
senti el teu alé
notar la teva escalfor,
acaronar la teva pell
et vuy prop meu
et vuy
 

Resposta de Jaume Arnella:

Ostres, tu, la primavera,
els estralls que fa per 'quí!
Ara he pogut comprovar-ho,
ja ho havia sentit a dir.
 
Mira, tu, en tan pocs versos,
quin gran esclat de passió,
amb potència xucladora
i sentit de possessió.
 
Si és que això se'ns encomana
pot ser que tinguem raons;
això si és que no ens destrempen
les properes eleccions.

Jaume Arnella. Sta Eulàlia de Ronçana. jaume@jaumearnella.com

index
-
tornar a Home
 
Veig que després de la "festa
democràtica i civil"
no hi ha pas ase ni bèstia
que tregui el nas per aquí.

Algú gosa comentar
les passades eleccions?
Hi ha algú amb poques manies
que vulgui tocar els... crostons? 

Si em deixeu començo jo
parlant d'allà on tinc el nom,
glosant què ha passat al poble
per no embriagar-me amb rom.

A Vilafant han pactat
convergents i independents
(d'aquells que no són d'Esquerra
però en reben els calers).

Els sociates ja s'hi veien
i han tingut un bon disgust,
van fent morros per la vila:
hauran d'anar en autobús...

El pepé? Ben poca cosa:
quatre vots i un regidor
i encara és massa, jo penso,
per a un grup tan espanyol.

Ningú més no es presentava
i poc més puc afegir.
Mentre la CUP no ens alegri
restarem ben ensopits.

Cebrià  de Vilafant

index
-
tornar a Home
 

Jo vaig una mica perduda
i potser he arribat tard
però llegint els romanços
m’han entrat ganes de participar.

Rosa Jornet. La Fatarella
rjornet@gmail.com

index - tornar a Home
 

Cebrià, a Santa Eulàlia manen
just els mateixos d'abans
perquè s'han entès, fent pactes,
socialistes i esquerrans.

El disgust, a Santa Eulàlia,
l'han patit els convergents,
amb més vots però amb menys pactes;
diu que no els ha agradat gens.

A Lliçà d'Amunt, en canvi,
és Esquerra qui ha perdut
perquè si és que abans manaven,
ara adéu-siau, tururut!

I ara manen els sociates
-que no s'ho creuen ben bé-
amb els vots de Convergència
i també amb els del PP.

Oh, i es veu que hi ha amenaces
fins de mort o què sé jo,
que els polítics quan s'hi posen
es veu que ho fan de debò.

Tan aferrissada lluita
és per servir al ciutadà;
si hi ha d'altres interessos
que ens ho vinguin a explicar.

I passant a un altre tema:
la benvinguda, com cal,
a la Rosa, que s'estrena
al romanço virtual.

¿Què tal per la Fatarella?
Ja no dic les eleccions,
sinó com respira el poble:
¿També hi ha ball de bastons?

Jaume Arnella. Sta Eulàlia de Ronçana. jaume@jaumearnella.com

index
-
tornar a Home
 

És ben cert que a Santa Eulàlia
tornen a manar els d’abans
tot perdent les eleccions.
Ho han volgut els ciutadans.

De poca cosa ha servit
que Convergència guanyés
amb la major part dels vots
i fins un Regidor més.

Doncs a l’hora de pactar,
la promesa convergent
d’abaixar el sou als polítics,
l’han trobat poc adient.

Ni esquerrans ni socialistes
han pactat amb Convergència
una rebaixa dels sous,
que era de CiU l’exigència.

Aquí també els esquerrans
es diuen “Independents”,
però amb les sigles del Carod
per treure’n més rendiments.

Bah!, parlem de coses maques
com aquest Romanço extens
que l’Arnella encetà un dia
ara ja fa molt de temps.

I molt més que ha de durar
si en Cebes i Lo Gaiter,
en Cebrià de Vilafant
i el Vilamala també,

el Pep Torres i la Fina
i gent nova com la Rosa,
que des de La Fatarella
tenen per dir alguna cosa,

si tots plegats escrivim
un poquet de tant en tant,
ja veig el Romanço al Guiness
com un fet molt important.

Joaquim Brustenga Etxauri. Santa Eulàlia de Ronçana quim@brustenga.com

index
-
tornar a Home
 

Ai,Brustenga,paciència.
També ha passat a Manresa:
Els més votats, Convergència,
pêrò han arribat a una entesa
els que són del tripartit
i un cop més, amb coherència,
governen ells. Ja està dit.

Joan Vilamala. Manresa jvilamal@xtec.cat

index - tornar a Home
 

Que no ens passi com al Jueves
i haguem d'anar a declarar.
Qui governa no està d'orgues
oi més si és en català.

De fet com que amb el monarca
i la família reial
aquí ningú s'hi fica
No tingueu por de cap mal.

En Cebes. Seva (Osona)

index
-
tornar a Home
 
Si has de parlar del rei
amic Cebes vas perdut,
de rei tan sols hi ha un
si no ho saps estàs fotut.

Tothom sap que l´unic rei
és l´Elvis, i encara és viu,
dins meu porto el seu ritme
i quan l´escolto em somriu.

Si jo tinc el meu rei
vosaltres també el teniu,
digueu-me quin és el vostre
i si és mort o encara viu.

Reiner. Internet del Camp reiner@mixmail.com

index - tornar a Home
 
A MANEL FONDEVILA
que en el "Jueves" fa barrila:

Ai, Manel, ves qui ho diria
No som un país normal.
És tabú la monarquia
de l’Espanya imperial.

T’han segrestat la revista
com en temps del General
Quin jutge més curt de vista!
Fer l’amor no és natural?

La  «Sagrada Monarquia»,
que potser no folla igual?
Si treballa amb energia
li negarem el jornal?

Saps què et dic, oh ninotaire,
ninotaire genial?
“Dóna el front an el gran aire”,
tal com deia en Maragal.

(No el president enredaire
del Polònia ni en Pasqual,
sinó el poeta, el cantaire
del “Cant espiritual”)

Vés, amb el cap ben enlaire,
tu, vés sempre amb el cap alt,
i aquell jutge embolicaire,
que ha muntat tal sideral,
que se’n vagi a prendre l’aire
amb la família reial;

però, Manel, si abans de gaire
ets davant del tribunal,
si pot ser,  no et giris gaire,
no et donin per l’angonal!

Lo Gaiter del Calders. La Caldera gaitercal@punt cat

index - tornar a Home
 

Volia escriure un romanço
després del temps estival
prò llegint versos tan nobles
com els que hi ha aquí dalt

veig que ho tindré prou difícil,
si no vull fer l'animal,
i és que el Gaiter i n'Arnella
son uns poetes com cal!

Perquè servidor es rovella
després del temps jovial,
dies fa que no teclejo
i la neurona em fa mal.

Hauré, doncs, de fer exercici
i romancejar amb pedal
per escalfar les paraules,
els muscles i els temps verbals.

Jordi Lon. Sant Andreu del Palomar (Barcelonès)

index - tornar a Home
 

Com que ja no em ve d'aquí
glosaré la mona-rquia
que no es 'mona' de zoològic
ni dolç de pastisseria.

És mona de lladrocini
que gaudeix de bona vida,
viu de renda i no fot brot:
és ben bé una mona-arpia.

Cebrià de Vilafant

index - tornar a Home
 

L´arpia d´arpa no  té
ni el nom ni la melangia
de l´aigua que tot s´hu emporta
anant avall i voldria,
jo voldria
una alegria grossa
una gran alegria :
Un sol glop de gaita, un, 
empassant de pet, pel dret
i tota entera la monarquia,
i d´aquesta manera graciosa
no en quedés més coronat record
que uns pètals olorosos
de cuxé rosat com fulla seca
al vent de l´hora baixa
i els súbdits tots
darrera els pètals
via seca i endavant.
Tots marxant
Que la cosa va cremant.
I ara, una tonadeta
com d´espiritual negre
amb un toc de violeta.

flordeneu de la selva. lloret de mar studidalmau@telefonica.net

index - tornar a Home
 
Diuen que per cremar fotos
pots anar a la garjola
(si al retrat hi surt un rei
i el cremes tot fent tabola).

D'aquí poc serà delicte
menjar porc a la cassola,
defecar a Can Felip
i aprendre a pensar a l'escola.

Cebrià de Vilafant

index - tornar a Home
 
Som al mes de la castanya,
un fruit sec amarronat,
i tal com anem, a Espanya,
 es veu que és apreciat.

 Quan amb raó els atabales
amb el pacte i el debat,
 et repliquen a les males:
 «Constitucionalitat!»

 T’han volgut tallar les ales
 i et diuen i il•luminat,
 i fent quatre martingales
 et volen portar al jutjat.

 Ibarretxe, fot-los canya,
 no estàs sol en el combat
per la llibertat. Treu banya,
 Catalunya et fa costat.
 
Lo Gaiter del Calders

index - tornar a Home
 
Cremar fotos del monarca
sembla que ha passat de moda,
tot i així encara es parla
del senyor de la corona.

Visitant Ceuta i Melilla
no ha parat de fer amics,
com un tal Hassan que diuen
que és el rei del marroquins.

A més si en Chávez malparla
de l'ex-president Aznar
el rei ben aviat li salta
directe a la jugular.

Hem d'estar ben orgullosos
del monarca de l'estat,
els polítics són molt sossos
però aquest rei és tot un crack!

Pastor Català. Santpedor dblasi@mat.uab cat

index - tornar a Home
 

Si veus quina gràcia
ens té ben entretingut,
el monarca en questió,
treballa com un ós.

Vinga a beure i a menjar,
i a estar ben relaxat,
el dia que el fan treballar
l'home ja l'han estressat.

Si és que tela marinera,
com ens ho passem,
tenim uns personatges,
que ens distreuen de valent.

Montse. Manresa

index - tornar a Home
 

Vull contar-vos una historia
Tracta de la infancia meva
Quan vivia a Sant Hipòlit
Al veïnat de La Gleva

Quan no estavem a l’escola
Erem sempre al carrer
I es que el terra era de terra
Per jugar anava molt be

En aquell temps a dins les cases
No hi havia aigua corrent
I a la font mes propera
L’anava buscar la gent

Per berenar pa amb xocolata
I fuet de tant en tant
El pa amb oli o confitura
Pa amb vi sucre anar sucant

Quan volia aigua fresca
No m’ho pensava pas gaire
I l’anava a buscar el pou
Que hi havia a Cal Cadiraire

Feiem el dijous eucaristic
Primer divendres de mes
I a la missa del diumenge
El col-legi anava en pes

Els nens a la banda dreta
Nenes a l’altra cantó
I recordo que a la trona
El mossen feia el sermó

Tot-hom tenia el seu hort
Les patates es collia
I l’escudella per dinar
Es menjava cada dia

Els diumenges al matí
A la virola tiraven
Els homes al Pla de l’Os
I després al bar anaven

Les dones sortin de missa
Cap a casa a treballar
Amb paielles i cassoles
Preparaven el dinar

Estimaré ara i sempre
La gent que viu en aquest barri
Que segueixen demostran
Que es un veïnat solidari

Que si un te un mal de ventre
Et pots refiar de tot-hom
T’ajuden en un mal trangol
Sigui quin sigui el teu nom

I acabo les corrandes
Amb un record especial
Els que ens varen deixar un dia
Que ens guardin lloc allà dalt

 Joan Usart. Manlleu joanusart@yahoo.es

index - tornar a Home
 

A la comarca d'Osona
ni un arbre no hi quedarà
tant sols hi haurà carreteres
cases, pisos i quitrà

Quan arribes a la plana
tens una forta impressió
i és que els purins et regalen
la seva millor pudor

Sort que ens queda el Collsacabra
també del Montseny una part
les boniques Guilleries
Rupit és una obra d'art

Joan Usart. Manlleu joanusart@yahoo.es

index - tornar a Home
 

Feia molt temps que no entrava
no trobava cap racó
no és excusa dir que estudiava
em mereixo un coscorró.

Ara que són dies de festa
entre ensaïmades i torró
he entrat a veure l'arnella
per felicitar-vos a tots.

Confessar-vos un secret
que en aquests dies de festa
trobo molt en falta un calongí
que en conec una de Llubí
que per ell ha perdut la testa.

Bon Nadal i feliç sant Esteve
que acabeu be tots aquest any
que el que ve sigui  millor
és el que es deditja i s'espera.

Xisca Capó. Llubí praxi@eresmas.com

index - tornar a Home
 

Ara que el nou any comença
jo us vull felicitar
i desitjarvos que tot
us vagi com ha d'anar.

De salut que estigueu forts,
de calers que aneu tots bé
que la feina sigui bona
i els amors us deixin fer.

Bon any nou i endavant
us desitja un que és sincer
i ara se'n va a fer nones
el vostre amic Baldufer.

Baldufer. Ca'n Seixanta baldufer@canpixa.cat

index - tornar a Home
 

Jaume Arnella, pren la rella,
i no facis el gandul.
Jaume Arnella, pren la rella
i comporta't com un mul.

Desplega'ns del teu bagul
un nou tema, un nou romanço,
i no facis més el ganso,
engega'ns un llarg bamul. 

En Cebes. Seva

index - tornar a Home
 

Mira tu, quina pensada
ha tingut l'amic Usart
d'agafar un tros de romanço
i de cantar-ne una part.

I és d'aquest mateix romanço,
el romanço virtual,
que tot ell és un diàleg
franc per tot el personal.

Am la tesi i l'antítesi
és com la síntesi neix:
d'una banda en Vilamala
i de l'altra jo mateix.

La música l'ha posada,
amb tendresa i un toc d'art,
el manlleuenc de primera,
ja ho sabeu, en Joan Usart.

Ara escolteu-vos-ho amb calma
i després dieu el què;
si us ha agradat, proclameu-ho
i sinó, no digueu rè.

Jaume Arnella

BONS CONSELLS

Joan Vilamala  a  Jaume Arnella

Ara que tinc la paraula,           RE  LA
Jaume et demano consell:       
LA  RE
Què he de fer quan a la taula 
SOL  RE
se m'esvera  el baix ventrell? 
MI LA

Tot em ve d'aquell bon dia                
RE  LA
que vaig fer-me un dels teus plats; 
LA  RE
quan vaig prendre una albirginia     
SOL  RE
i uns pebrots ben gratinats               
MI  LA

Noi, no em passa la gratera   
SOL  RE
i el ventre se'm fa més gros  
LA  RE
Que sabries la manera...?       
SOL  RE
ja estic tip de menjar arrós   
LA  RE

 Jaume Arnella  a  Joan Vilamala

Estimat Joan Vilamala,                   RE  LA
ja que em demanes consell,           
LA  RE
no em fa res posar-me a escriure 
SOL  RE
i donar-te’n un parell.                    
 MI  LA

D’entrada cal que em precisis    RE  LA
en quina part del ventrell           
LA  RE
tens aquestes greus dolències: 
SOL  RE
amunt o avall del serrell?           
MI  LA

Per acabar amb les malures   SOL  RE
i eliminar els mals ignots,      
LA  RE
d’entrada, prou d’albergínia,  
SOL  RE
no gratinis més pebrots,        
LA  RE

prova, potser, la carxofa,      RE  LA
també les cebes i els alls.     
LA  RE
Les verdures són lleugeres,  
SOL  RE
no en facis escarafalls.         
 MI  LA

En dejú, si no és molèstia,       SOL  RE
ni ets propens a l’espessor       
LA  RE
i et lleves amb gran empenta, 
SOL  RE
pots provar una figa flor.          
LA  RE

Les propietats de la figa   RE  LA
no es poden desestimar, 
 LA  RE
aquí et transcric una dita 
SOL  RE
tal com me la van cantar: 
MI  LA

Una figa per ser bona,     SOL  RE
ha de tenir tres senyals: 
LA  RE
colltorçada i sequellona 
SOL  RE
i picada dels pardals."     
LA  RE

Les verdures i la fruita     RE  LA
si són netes no fan mal,  
LA  RE
atemperen, alleugeren    
SOL  RE
i alegren el personal.       
MI  LA

El neguit que a tu et rosega  RE  LA
no pot venir, certament,       
LA  RE
ni de fruites ni verdures       
SOL  RE
ni de tu, precisament.           
MI  LA

Dels teus mals en té la culpa        SOL  RE
algun element extern                   
LA  RE
i pel que em sembla i m’ensumo   
SOL  RE
la culpa la té el govern.               
LA  RE

Joan Vilamala   a   Jaume Arnella

Benvolgut,  en Jaume Arnella,  RE  LA
deixa que et sigui sincer          
LA  RE
i que et digui, oh meravella!,   
SOL  RE
que ara sí que cago bé.            
MI  LA

M'he pres uns dies de treva  
SOL  RE
i he tastat la figa flor,            
LA  RE
la carxofa, els alls, la ceba    
SOL  RE
i ara em sento molt millor     
LA  RE

No gratino l'albergínia             
RE  LA
i molt menys toco els pebrots 
LA  RE
Fins i tot he guanyat línia       
SOL  RE
Ja no tinc aquells  fogots        
MI  LA

Sí que és cert que tinc molèsties    
SOL  RE
d'algun element extern,                 
LA  RE
però ja saps, són aquells bèsties     
SOL  RE
que tenim en el govern.                 
LA  RE


Lletra :
Joan Vilamala Jaume Arnella

Música : Joan Usart

index - tornar a Home
 

Sí que ho sento, Vilamala,
que se’t rebel•li el ventrell.
No hi ha cosa més molesta
que un fort dolor de budell.

I és que es passa molta angúnia
i una forta esgarrifança,
quan des del fons del baix ventre
els guisats criden venjança.

No hi ha plantes remeieres
ni xarops ni cap invent
que no sigui apretar fort
i ser un home molt prudent.

D’entrada res de tossir,
oblida’t d’estornudar.
Poc a poc i bona lletra
i apretar, sempre apretar.

Doncs ja saps que si tu afluixes
esclatarà la revolta.
Serà un festival de trons
sobretot per qui t’envolta.

Has de ser fort i aguantar
que els mals no duren cent anys.
Si et deixes anar per baix
hauràs de reparar els danys.

 Joaquim Brustenga Etxauri. Santa Eulàlia de Ronçana quim@brustenga.com

index - tornar a Home 
 
Amics, no us inquieteu massa,
és allò que «de vegades,
--ja se sap, és el que passa--
els ocells fan cagarades.»

Joan Vilamala. Manresa www.auques.cat

index - tornar a Home 
 
Quan amb la mel a la boca
més d’un creia haver fet gol,
ens hem quedat sense lletra
per cantar l’himne espanyol.

No us estranyi si algun dia
per resoldre aquest bunyol
hi hagi qui per majoria
ens imposi el «Cara el sol».

Mentrestant no arriba Espanya
cantarem amb goig i amb manya
lo del pare amb una canya
o la do re mi fa si sol.

Lo Gaiter del Calders

index - tornar a Home
 
El país d’aquí al costat
Te un himne que no te lletra
I ara n’estan buscant una
Que rimi amb la musiqueta

Peró si els del pp manen
En Mariano diu que vol
Que l’himne que ha de cantar-se
És aquell del cara al sol

Joan Usart. Manlleu joanusartserra@gmail.com

index - tornar a Home
 
Valga’m Déu, la clericalla,
a Madrid com s’ha passat!
Ha volgut donar la nota
i com ha desafinat:

En Rouco amb els de la COPE
de bracet amb del PP
ha exigit que tothom faci
el que ells diuen que hem de fer.

Si Jesucrist va desviure’s
perquè fóssim homes lliures,
dels qui maten els somriures,
libera nos Dominé!

Lo Gaiter del Calders 

index - tornar a Home
 
Jo sóc nova en el romanço
mai abans n'havia escrit
és el primer cop que en llegeixo
i em sembla molt divertit

He decidit dir la meva
per tots el anys que he perdut
sense haver llegit fins ara
un romanço collonut

No parlaré de política
doncs ara amb les eleccions
per la tele i per la ràdio
ja m'han inflats els mogrons

Ademés al llarg del temps
tots aquells, els del govern
si no uns doncs també els altres
han sortit d'algun infern

Així que millor no aproparse
per si ens crema la flamada
i reservar-nos la llengua
per una gran calçotada

Ara deixo aquí per sempre
els primers versos que he escrit
per a composar un romanço
a altes hores de la nit

demà m'espera un llarg dia
d'aquells que no acaben mai
tan debó a la matinada
no senti el ki-kiri-kai.

Gaia. Marganell

index - tornar a Home
 
I parlant dels bisbes carques
cony, com han desafinat!
En canvi afina molt més
l'abat Soler a Montserrat.

Només ha dit el que és lògic,
que parlant la gent s'enten
i que tothom pensi el que vulgui
i que cal deixar anar fent.

Que tots plegats som grandets
i ja no ens mamem el dit:
Aneu tots a fer punyetes
senyors bisbes de Madrit!

 Baldufer. Ca'n Seixanta baldufer@canpixa.cat

index - tornar a Home
 
La cançó està de dol
ha mort la Maria Laffitte
espero Maria Dolors
no caiguis en el oblit

Em sap greu, em fa ràbia
quan la gent bona se'n va
sort que les cançons és queden
per gaudir-les i cantar

 
Joan Usart  joanusart.blogspot.com Manlleu
 
joanusart@gmail.com

index - tornar a Home
 
Ja podem tornar a somriure
ara sí que estic content!
Gràcies senyora ministra,
la ministra de foment!

L'AVE ja és a Barcelona,
però no siguem malpensats
ben aviat es veu que es vota
però és una casualitat!

Quan jo n'era petitet
l'àvia sempre em prometia
que abans d'arribar el bon temps
hi hauria un nou tren a la via!

Setze anys he hagut d'esperar,
no sabia si em mentia!
Hauria de desconfiar?
No! Quina raó tenia!

Pastor Català
 
index - tornar a Home
 
Adéu Maria Laffitte,
adéu dolç rossinyol,
ens queden les cantades
color de terra i de sol.

 Pepi
fdantivi@gmail.com

index - tornar a Home
 

Fent catosfèrics sonets
En diada assenyalada
Resto ben garratibada
Explorant pregons indrets.

Onanisme, oportunisme,
I lírica d'espardenya,
Tot plegat, una gran penya,
Amb salsa de transformisme.

Amb o sense comentaris
De tant i tant bloguejar
Em començo a marejar.

Ja no llegeixo ni els diaris,
Tan sols els virtuals corsaris
M'aparien el manà.


Bloc-blog o dip o punyetes
La rosa, rosa serà,
Tot serveix per oblidar
Malsons, dolor, malifetes.

Tot distreu, tot s'aprofita,
Vida breu, al capdavall,
I entre badall i badall
La nit esdevé petita.

El ratolí, adelerat,
Fuig de gats massa francesos
I de tendres entremesos.

El futur m'ha aclaparat,
He deixat els llums encesos
I l'ordinador engegat.

Aspàsia Fustagueres. Poble-sec
jcostacod@gmail.com

index - tornar a Home
 
Catalans d'aquí o d'Espanya,
espanyols i catalans,
el dia 9 tenim gresca:
s'elegeixen governants.
Quants aplaudiments de mans
pels polítics, dels seus fans!
A la seu d'aquells qui manin
tot seran festes i cants.

La nit de la gran victòria
tothom dirà que ha guanyat:
els de l'Espanya més rància
o els que fins ara han menat
el destí del gran ramat.
Potser veurem cares llargues,
i aquest conte haurà acabat?

Tant si us heu quedat a casa
perquè no heu volgut votar
com si teniu fe en les urnes,
com la hi té el bon ciutadà,
tot serà igual l'endemà.
Fa 300 anys que amb les armes
ens ho varen espatllar.

I seguiran els problemes
tant si ve l'Home del sac,
acompanyat de la nena,
com si en Pinotxo, el gran mag,
es treu un conill del frac
i un cop més ens ven la moto
amb què ens fotem un petac.

Lo gaiter del Calders

index - tornar a Home
 
Diumenge set de la tarda
A un concert jo vaig anar
I m’ho vaig passar tant bé
Que ara ho vull explicar

tocaven Les Violines
Junt amb el Pont d'Arcalís
Corrandes, algun pasdoble
Valsos , jotes i xotis

Dotze a dalt de l'escenari
Tocant a la perfecció
Cançons nostres de muntanya
Els hi va quedar rodó

Si la música us agrada
I els podeu anar a escoltar
No dubteu de assistir-hi
Veureu que us fan xalar

Joan Usart joanusart.blogspot.com Manlleu
joanusartserra@gmail.com

index - tornar a Home
 
Si com diuen a l’abril
cada gota val per mil,
confiem que vingui l’aigua
i haguem d’agafar el paraigua;
i si no, que sigui al maig
quan ens caigui l’aigua a raig.

Perquè està vist que els polítics,
envejosos i raquítics,
no es posaran pas d’acord
i així no regarem l’hort.

«Emergència nacional!,
l’aigua del riu Segre ens cal.
-- diu en Francesc Baltasar
sense dir-ne transvasar--.

I arrogants, els de Madrid
li han deixat clar, traient pit:
«Apa, nen, què t’has cregut!
l’aigua és nostra», i tu-ru-rut!

Lo gaiter del Calders

index - tornar a Home
 
Voldria fer una lloança
a un home que sols fa el bé
fa molts anys que és a l'India
i és diu Viçens Ferrer

sempre al costat dels pobres
i dels més necessitats
ha fet hospitals i escoles
sobretot per els marginats

ell ha dedicat la vida
ajudar als camperols
ha fet centres per les dones
i habitatges n'ha fet molts

em semble que és de justícia
molta gent així ho voldria
que el Nobel de la pau
li donessin algun dia

Joan Usart  http://joanusart.blogspot.com
Manlleu joanusartserra@gmail.com

index - tornar a Home
 
Jo proposo, bona gent,
davant d’aquesta sequera
ja no mirar més enrere
ni que fos l’últim intent.

Hem de ser imaginatius
i si l’aigua no ens arriba,
construirem una mina
per regar els nostres cultius.

I a falta d’aigua ho farem
amb els nostres millors vins
car ens prenguin per cretins.
Però nosaltres regarem.

I si cal posar-hi cava
o mistela o ratafia,
l’afegirem cada dia
a cada racó o contrada.

Ja veureu quines mongetes,
quins bròquils i coliflors,
quines aromes i olors,
quines espigues més dretes!

Que amb el pagès no s’hi juga.
I si tanta set passem,
el Roine trasvassarem.
A veure si algú es belluga.

Joaquim Brustenga Etxauri. Santa Eulàlia de Ronçana quim@brustenga.com

index - tornar a Home
 
Quan es canten les corrandes
molt sovint es fan servir
per discutir tot fen broma
baralles per divertir

Una disputa de broma
aquí jo vull simular
entre un home i una dona
tal que així, podria anar:

HOME :
Diuen que nomes les lletges
tenen cabuda en el cel
les dones aquí presentes
anireu cap l’infern

DONA :
En canvi vosaltres homes
el cel ja teniu guanyat
em sap greu peró he de dir-ho
al infern no en voldrán cap

HOME :
Les dones quan son casades
tenen quinze dies bons
i després dels quinze dies
tot son pestes, llamps i trons

DONA :
Els homes de dies bons
ni quinze, ni deu, ni tres
tenen dies fastigosos
els més bons no valen rés

HOME:
A Madrid a La Moncloa
hi han posat un rentador
perqué hi ha un pilot de dones
al govern de la nació

Ara sembla que hi traslladen
la oficina del Jutjat,
perque, aixís, com tot son dones,
hi haurà més autoritat.

DONA :
El Deu del Cel Gloriós
es veu que el mon va crear
però va fer un gran esguerro
quan un home va formar

Segons explica la Biblia
el va fer semblant a Ell
però devia despirtar-se
es va descuidar el cervell

HOME :
Si a un capellà et confessa’s
lo molt que m’has fet sofrir
com Jesús en El Calvari
veurà que és el meu patir

DONA :
Tres cents seixanta cinc dies
que te l' any, la guerra 'm fás
i enguany, per mes marejar-me,
resulta qu' es de traspás.
---------------------------
Jo he escrit uns quants versos
d'aquest que ara heu llegit
altres són arreplegats
a Internet , o els he sentit

Joan Usart http://joanusart.blogspot.com
 Manlleu joanusartserra@gmail.com

index - tornar a Home
 
L'altra dia passejava
amb en Xuqui, ( el meu gos )
a Manlleu a prop del Ter
¡ un indret meravellós !

Vaig pensar que de vegades
no sabem aprecià
els paratges tant esplèndids
que tenim per contemplar

Ple d'ocells, ànecs i peixos
hi ha uns antics rentadors
arbres, plantes, un museu
i un parc amb gronxadors

També tenim una zona
Amb taules molt ben posades
Que a l'estiu aprofitem
Per beure i fer cantades

Si us agrada la natura
I relaxar-vos voleu
Visiteu el Parc del Ter
A la vila de Manlleu

Joan Usart http://joanusart.blogspot.com
 Manlleu joanusartserra@gmail.com

index - tornar a Home
 
Aquest matí he vist en Jaume
i he dit per fer pressió:
"No treus el nas pel ROMANÇO,
i doncs, què fas polissó?"

Ell m'ha dit que no fa massa
amb la bici un altre cop
s'ha fotut una trompada
i encara se sent del cop.

Vés amb compte, Romançaire,
que a partir de certa edat,
la gent no pot córrer gaire,
i perd estabilitat.

Au, que passis un bon dia
ja que en fas 65;
brindem ben altes les copes
i escoltem com fan "ding-dring"!

Joan Vilamala. Manresa www.auques.cat

index - tornar a Home 
 
Si amb la bici una trompada
has sofert saps què vol dir?
que sues la cansalada
en lloc de quedar-te al llit!

Per molts anys puguis seguir
amb la bici amunt i avall
però control•la l'equilibri,
res de curses, queda clar?

Feliços 65!
Això s'ha de celebrar,
brindem tots amb alegria
per aquest tros de... català!

Pastor Català. Santpedor http://mat.uab.cat/~dblasi/corranda.php

index - tornar a Home 
 
Ànims tinguis, mestre Arnella,
res no et faci defallir!
o els qui et seguim no sabríem
quin és el recte camí.

Si has caigut anant en bici
no engeguis pas a rodar
el que no té prou inèrcia
i que cal recuperar.

Parlo, és clar, de les corrandes,
dels romanços i les gloses,
si tu ara perds els papers
qui és qui n'escriurà de noves?

Cebrià de Vilafant

index - tornar a Home 
 
Només voldria preguntar
on s'aprén de fer romanços
perquè no en sé pas gaire
i voldria fer-los més macos.

D'aquí del Penedès
vull enviar un saludo
a tots els romancers
seguiu fent, "duro que duro"

el fadrí Vallès. El Pla del Penedès martivalles@hotmail.com

index - tornar a Home 
 
Aquí el mestre dels romanços
és el bon amic Arnella
que de tant escriure versos
els hi surten per l’orella.

No pateixis penedenc,
la bona rima és cabdal.
Que sembli una cantarella
des del principi al final.

Cal que comptis cada vers
si les síl•labes s’igualen,
i no caure en el desànim
quan les que trobes no valen.

És llavors que has de tallar
per davant o per darrera
fins que et quedin ben quadrades
totes des de la primera.

Si la paraula no surt
o et sembla una rima rara,
descansa, respira fons,
i pren-te una copa de cava.


Joaquim Brustenga i Etxauri. Santa Eulàlia de Ronçana quim@brustenga.com

index - tornar a Home 
 
Moltes gràcies, mestre Quim,
mil vegades et sien dades
ja ho aniré intentant
fins que em surtin niquelades

el fadrí Vallès. El Pla del Penedès martivalles@hotmail.com

index - tornar a Home 
 
No se’m presenta cap dubte
de que faràs bones rimes
i ara que ve la verema
fins i tot les faràs fines.

Tot omplint la portadora
de Macabeu o Garnatxa,
ves rumiant-te quatre versos
per començar amb bona ratxa.

Ai Martí! no et desanimis,
cal que tastis el raïm
i el vespre quan et retiris
deixa’t portar per l’instint.

Agafa paper i bolígraf,
inspira’t amb en Sagarra,
que de forma natural
ell els versos els pixava.

Joaquim Brustenga i Etxauri. Santa Eulàlia de Ronçana quim@brustenga.com

index - tornar a Home 
 
Vaig que ha vingut un fadrí
una mica passarell.
Permeteu-me-li de dir
quatre versos, un consell:

Plagiant en Vilamala
que és tot un professional,
aucaire de pic i pala,
aquí ho tens, fes-li cabal

9."I la llargada del versos?"
"Heptasíl•labs, solen ser;
n'hi ha d'altres i diversos.
Comencem per l'abecé.

10.Amb les rimes vés alerta,
no et confonguis amb els sons,
i amb l'orella ben desperta
vés triant els que són bons.

11.En les auques hom estima
que la rima consonant
és la més perfecta rima
de les que es fan i es desfan.

12.Si vols fer uns versos ben gràcils
has de ser una mica viu:
guarda't de les rimes fàcils
de gerundi i infinitiu.

13.Perquè el vers tingui musica
i camini més lleuger
accentua'l una mica,
fent que tingui un cert vaivé.

Han fet romanços poetes
com Carner o com Martí i Pol,
i escriptors més tastaolletes.
Qui no en fa és perquè no vol.

Ja veus doncs lletrut fadrí
els versos com s'han de fer
esprem un xic el magí
i veuràs que surten bé.

Lo Gaiter del Calders
index - tornar a Home 
 
Gràcies amic Gaiter
que tot i dir-me passarell
em dónes bons consells
per arribar a fer-ho bé.

I a vós també, mestre Quim
que essent més poètic
i parlant-me de raïm
em doneu consell pràctic.

el fadrí Vallès.  El Pla del Penedès  martivalles@hotmail.com
index - tornar a Home 
 
Ara que l'estiu s'acaba,
i les vacances també
cal tornar a prendre la ploma
per escriure algun verset.

Amb lo Gaiter i el Fadrí,
en Brustenga i qui s'animi
de rimar en farem un tip
fins que el cervell s'atrofïi.

I és que per fer una corranda
no cal ser un professional
n'hi ha prou trencant-se les banyes
però tampoc cal fer-s'hi mal.

Amb un xic de paciència
i una dosi d'il•lusió
podràs crear grans rimades
que t'ompliran d'emoció!

I ara a escurar la butxaca
comprant llibres i papers
que la tornada a l'escola
et deixarà en nombres vermells!

Pastor Català. Santpedor
http://mat.uab.cat/~dblasi/corranda.php
index - tornar a Home 
 
Es veu que duran molt temps
Quan dormia jo roncava
I la meva dona em deia
Que de respirar parava

De nit jo no descansava
Mal dormia ja ho veieu
De dia no m'aguantava
M'adormia a tot arreu

Un dia vaig decidir-me
A cal metge vaig anar
Li explico el meu problema
Dons el vull solucionar

El doctor diu molt amable
Això Joan es bastant greu
Dons el cor podria parar-se
Quin canguelis valguem Deu

T'hauràs de fet-te una prova
Per tenir-ho controlat
Has d'anar a dormir a un centre
A una màquina endollat

Peró Joan em diu el metge
No vull pas donar-te enganys
La espera serà molt llarga
Ja pots contar uns quatre anys

El metge que es un bon home
Un consell em va donar
Fes la prova pel teu comte
I no t'hauràs d'esperar

Ja em direu de que serveixen
Quaranta anys d'anar pagant
Que si jo no m'espavilo
Encara aniria esperant

Quan la prova ja fou fet-ha
Al metge jo vaig tornar
I ara si que de seguida
La màquina em van donar

Ara si que dormo be jo
El roncar ja s'acabat
Veus aquí una historia certa
La que avui us he contat

Joan Usart. Manlleu http://joanusart.blogspot.com
joanusartserra@gmail.com

index - tornar a Home 
 
Joan Usart la teva història
em sonava d’allò més,
jo també tenia apnees,
m’adormia pels carrers.

També vaig fer-me les proves
endollat a l’hospital
per saber quantes vegades
es repetia el meu mal.

Deixava de respirar
una pila de vegades,
que les anava alternant
amb sorolloses roncades.

La meva dona patia
doblement aquell succés
ja que de nit no dormia
vetllant el meu cos obès.

El metge va encarregar-se
de posar-me la por al cos,
però que si jo m’aprimava
descansaria amb repòs.

No m’ho vaig fer repetir,
em vaig posar un baló gàstric,
que malgrat el seu lleig nom
no fa cap mena de fàstic.

El vaig dur durant sis mesos
ara fa més de tres anys.
Vaig perdre moltíssims quilos
i em vaig rejovenir uns anys.

43 quilos menys
son els que em vaig aprimar.
He tornat a fer les proves
i ara he deixat de roncar.

Ja no he tingut més apnees
i dormo plàcidament,
per tant vull recomanar-te
que et facis el tractament.

Joaquim Brustenga Etxauri. Santa Eulàlia de Ronçana quim@brustenga.com

index - tornar a Home 
 
L'altra dia a Perafita
Vaig anar a un concert
I cantava en Jaume Arnella
I fotia molt de fred

Es va fer en una plaça
I sort que som a l'estiu
Que si es fa per la tardor
Ningú surt d'allà ben viu

El termòmetre marcava
Onze graus , si fa o no fa
Sort que en Jaume tot cantant
El fred ens va fer oblidar

Varem fer també bons tragos
De vi negre amb un porró
I el passàvem un a l'altra
Tal com mana la cançó

En Jaume a l'escenari
No estava pas sol , no
De company al clarinet
I tenia en Toni Oró

Joan Usart http://joanusart.blogspot.com
Manlleu joanusartserra@gmail.com

index - tornar a Home 
 
Porta de nom Sant Hipòlit
I de cognom Voltregà
I es el segon municipi
Més petit que és pot trobar

Els experts en la matèria
Les mides han comprovat
I el seu terme no arriba
Ni al kilòmetre quadrat

Peró ara hi ha una autovia
Que del poble passa aprop
I ni han fet tres sortides
al Sud , al Centre i al Nord

ja només falta que hi posin
algun camp d'aviació
un port en una piscina
i del T.A.V. una estació

Joan Usart http://joanusart.blogspot.com. Manlleu
joanusartserra@gmail.com

index - tornar a Home 
 
Com m’entusiasma
trobar un altre racó
de la llengua catalana!

Siguem sis, vuit o quatre
que no quedem a l’estacada!

Com podeu veure no en sé
d’escriure romanços
però al menys ho intentaré!

Perquè la meva llengua estimo
aquest romancer és com un "mimo"!

Que continueu escrivint
a tots us vull demanar
i jo us aniré llegint!

Lluïsa Brustenga. Barcelona brustenga@gmail.com
index - tornar a Home 
 
Cada dia hi ha sorpreses
cada dia una de més.
Ai carai de germaneta!
Avui ets qui m’ha sorprès.

No et sabia llegidora
d’aquest romanço virtual,
i molt menys que hi participis
de manera puntual.

No t’enganyis Maria Lluïsa
que això és una malaltia,
si ho has fet una vegada
ho faràs un altre dia.

No hi ha vacuna possible
ni antídot en el mercat,
s’encomana com la grip
i s’estén com un pecat.

I com som molt pecadors
i per molts anys que ho siguem,
espero veure’t sovint
ja que tots et llegirem.

Joaquim Brustenga Etxauri. Santa Eulàlia de Ronçana quim@brustenga.com
index - tornar a Home 
 

Vaig anar a buscar bolets
I no en vaig collir pas gaires
Peró si que vaig trobar
Les restes de un paraigües

Vaig trobar paper d'estany
Ampolles , bosses de plàstic
I llaunes de tota mena
El bosc està fet un fàstic

les cledes queden obertes
Pot escapar-se el bestiar
I després ens queixarem
Si al bosc no ens deixa'n entrar

Joan Usart http://joanusart.blogspot.com
Manlleu joanusartserra@gmail.com

index - tornar a Home 
 

No gaire temps fa
estava content de ser català
però amb el govern que hi ha
Ja en començo a dubtar

La mare catalana el pare italià
d´aquesta manera es pot dubtar
Ja de petit el cor està partit

Però les quatre barres galopant
amb mi sempre van

A Italia i estic bé
però a Girona també
Catalunya, Italia tant se val
Us estimo per igual.


Núria Farroni. Girona nuriafavi@hotmail.es

index - tornar a Home 
 
Era i són unes vegades
en què trobo amb la cançó,
viva encara com a llavors, llavors sembrades,
santariro riro ri santariro riro ri

Mika. La Garriga mika@gmail.com

index - tornar a Home 
 
Acaba l'estrofa, Mika,
que ja gaire bé la tens;
seoara els versos, retoca
l'últim i tots contents.

D'on has tret el "santoriro"?
Potser has fet algun taller
de confecció de romanços?
Apa, explica-ho si et va bé.

Jaume Arnella. Sta Eulàlia de Ronçana. jaume@jaumearnella.com

index
-
tornar a Home
 
Castanyes i panellets
Moniatos , canalons
Escudella amb carn d'olla
I la coca de pinyons

El tortell de massapà
Xocolates i bombons
Caves , vins i moscatell
Gran varietat de torrons

Una nova temporada
Per Tot Sants ha començat
Son dies de sal de fruta
És temps de bicarbonat

Joan Usart http://joanusart.blogspot.com
Manlleu joanusartserra@gmail.com

index
-
tornar a Home
 
AGRAÏMENTS AMB RE-TARD
PER SER TAN TARD EN EL TEMPS
I SER JO MATEIX TAN TARD
EN LÍRIQUES I ENTENIMENTS.

Volia escriu-re al gran Jaume
i he mirat a l'internet,
per afegir-me a la festa,
com es lliga un romancet.

Bo i passades trenta entrades
estudiades a pleret
he sabut, i això no és poc,
que síl•labes en van set

Dibuixats així els versos
per acabar de fer el fet:
- rima assonant als parells
i romanç dictat i tret !

Però com diuen per allí
llibertat a l'oprimit.
Desendreço lo romanç
i tot fent-me un embolic,

dic:

Ara que rimo a cabassos
sens vergonya i sense por
vaig directe a la poncella:
- Moltes gràcies Jaume Arnella
romancer i trobador,
casteller dels Bordegassos!

Ramon Coll. Cubelles ramon.coll@orange.es

index
-
tornar a Home
 
L'ha formada aquell Tardà.
Heu sentit quin aldarull,
que ha dit no sé què d'un rei
i ja tots li fan mal d'ull?

En els temps que estem vivint,
temps de plena democràcia,
és molt lleig i de mal gust
voler pel rei l'eutanàsia.

Recular només tres segles
a mi em sembla que no és tant
per que igual que en temps passats,
també avui ens estan robant.

Jo aniria més enrere,
en Tardà és molt modern,
diria visca la terra
I que mori el mal govern.

O la històrica memòria
és només pels últims anys?
de l’acció d’altres dolents,
ens n'hem d'oblidar companys?

Avui no ens roben el blat
com en temps dels segadors,
però ens collen i cargolen
subtilment els opressors.

Peatges, radars i límits,
Retallades d'estatut,
La bombolla immobiliària,
un munt de calers perdut,

els EREs, pets i fallides,
abaixades de salari,
la màfia que ens ronda el gas
i el desastre hipotecari.

Continuo?

No us recorda això una mica
aquells terços espanyols
instal•lats a casa nostra
que robaven cor que vols?

I s'esglaien els que manen
que se'ls emprenyi la gent,
ves que no hagin de sentir
via fora, sometent!

Anònim

index
-
tornar a Home

En l’anonimat estic
però en sortiré decidit.
Perdoneu-me l’embolic
si em va córrer massa el dit
al moment de fer el clic
per penjar el meu escrit
que em semblava tan bonic.

Ramon Coll. Cubelles ramon.coll@orange.es

index
-
tornar a Home
 

Al senyor Fraga Iribarne
Li ha sortit el tic feixista
Jo no ho trobo pas estrany
És sincer, aquest franquista

recordeu que era ministre
del govern del dictador
que reprenia i matava
a qui feia oposició

diu que els nacionalistes
els haurien de penjar
suposo que als espanyols
aquest Fraga indultarà

J
oan Usart http://joanusart.blogspot.com Manlleu
 joanusartserra@gmail.com

index
-
tornar a Home
 
QUE PASSEU UN BON NADAL
I RENOVEU L'ESPERANÇA
DE SER UN PAÍS TAL COM CAL,
NI D'ESPANYA NI DE FRANÇA.

Lo Gaiter del Calders
index - tornar a Home 
 

Si no acabem la paciència
i si aprenem a dir: Prou!
potser aquest any 2009
obtindrem la independència.

Si fallen les previsions,
mireu de posar-hi penques
a les festes nadalenques:
atipeu-vos de torrons!

Jaume Arnella. Santa Eulàlia

index - tornar a Home
 
Ara ja més que paciència
se sembla més a endurança
que jo li trobo semblança
a una dura penitència.

De tot el catalanisme
no és cap altre el gran problema
que portar com un emblema
la paciència i el pactisme.

Mes deixem eixes cançons
i feu com us aconsella
més amunt el Jaume Arnella:
- atipeu-vos de torrons.

Si es que els torrons no us van gaire
i altres dolços no voleu…
amb les neules us infleu
doncs ja van farcides d’aire.

Ramon Coll. Cubelles ramon.coll@orange.es

index
-
tornar a Home
 

Un any més s’acaba
i ens en ve un de nou
amb nova esperança,
és l’any 2009.

Tenim grans projectes
però no augment de sou;
molts pisos en venda,
obra que no es mou,
 
més gent que pobreja,
la mula i el bou,
i tot un pessebre
que es mulla quan plou.
 
Mentre que els polítics
van fent enrenou
amb els pressupostos
i amb l’Estatut nou,
 
que ara negocien
no dos, vint-i-nou!
“Café para todos”,
això és un joc d’ous.
 
Del festí que ens roben
ens tornen el brou
i encara, per postres,
mig món es remou.
 
Que vulguem justícia,
renoi, com els cou!
Que demanem massa
no sortint de l’ou?
 
Ens han pres la mida
i aquí res no es mou.
I és que a Celtibèria
hi haurà sempre xou,
 
si no arriba el dia
que ens traguem el jou
i com en Cuní
diguem: prou, prou, prou!

Lo Gaiter del Calders
index - tornar a Home 
 

Voldria recomanar-vos
Dos discos sortits del forn
Ben sagú que xalareu
Escoltant-ne les cançons

El primer , " Vida més alta "
Del músic TOTI SOLER
Es un disc extraordinari
¿ com és pot tocar tant bé ?

El segon és sorprenent
Han bordat dotze cançons
El nom del grup és MANEL
I creieu-me són molt bons

Joan Usart - http://joanusart.blogspot.com
 Manlleu joanusartserra@gmail.com

index - tornar a Home 
 

Per vigilar monuments
El govern amb poca vista
Ha donat la concessió
A un empresari feixista

Ens estan prenen el pel
!!Quins collons!! i perdoneu
ja passa de taca d'oli
catalans ¿ Que no ho veieu ?

Mai més tindran el meu vot
I tal com diu la cançó
Que cantava el Noi de Verges
No és això , company no és això

Joan Usart - http://joanusart.blogspot.com
 Manlleu joanusartserra@gmail.com

index - tornar a Home 
 

Vigilarà aquella nosa
que et solca, Ebre, a Tortosa
com un vell llaüt sinistre
en record del cop feixista.

Mira si ens han amansit
que ni tu et lleves del llit
la vergonya maleïda.
No és tancada la ferida!

Demana ajut als germans,
agafeu-vos de les mans,
fes que vinguin riu Ebre
les Nogueres amb el Segre.

Convoqueu la gran riuada,
netegeu la Terra aimada.
Prou de símbols insultants
als Països Catalans.

Ramon Coll. Cubelles ramon.coll@orange.es

index - tornar a Home 
 

A Manresa hem fet neteja
amb el nom de dos carrers,
que eren noms de dos franquistes
que pudien d’allò més.

(¿De Correus trauran un dia
l’aligot que hi ha amagat
a darrere d’una fusta
amb l’escut de l’entitat?)

Els carrers de dos manaires,
Montardit i Perelló,
els han canviat el nom
per uns nosm que Déu n'hi do...

Si en Xirinacs fos dona,
avui tindria un carrer,
segur que als d’Iniciativa
els cauria molt més bé,

i als socialistes com sempre
haurien fet el paper
deixant sols els del PP.

Lo Gaiter del Calders
index - tornar a Home 
 

Comença a fer pudor
Això del finançament
En Solbes i en Zapatero
Ens menteixen constantment

Jo demano a la gent
Que no tingui més paciència,
I és que l'única sortida
Es tenir la independència

Ja sé que serà difícil
Els d'Esquerra s'han vengut
Sols ens queda la sortida
Que vagi pujant la CUP

Joan Usart http://joanusart.blogspot.com
Manlleu joanusartserra@gmail.com
index - tornar a Home 
 
Dius CUP?
Serà POC...
ara que PUC
jo diré COP:
De falç i
al mig del CAP,
serà el seu PAC
ja que volen que paguem.

Ramon Coll. Cubelles ramon.coll@orange.es
index - tornar a Home 
 
N’estem farts d’aquesta gent
i de tanta hipocresia,
la mateixa patuleia
i la nostra bonhomia.
Ja n’hi ha prou d’aquest color!
Catalans, per aquesta via,
se’ns toregen, diguem no,
que ens estan xuclant la vida!
Si sempre són els mateixos:
que només amb un somriure
i quatre mots ens convencen;
i si no, quatre mentides,
la por al cos, records de tancs
o amb la llei, ens ben dominen.
La paciència no s’acaba
i la història se’ns oblida:
sense orgull, el nostre poble,
poc a poc, se suïcida.
Despertem, amunt, companys,
que la terra ja es revifa!
Plantem cara a l’enemic,
i lluitem per sobreviure!
Un cop tinguem el poder
recuperant l’autoestima,
tot “fent neteja” viurem
el somni que perseguíem.
S’haurà acabat el malson,
l’ofegament, la mentida.
I funcionaran molt bé
tots els trens de rodalies!

Sembla broma, però no ho és;
si no fos per la ironia...
com llevar-se al dematí,
sabent que res no canvia,
que els veïns continuaran
fotent-se un bon fart de riure;
que nosaltres, assenyats,
dissimulant la ferida,
amagarem la veritat
un dia i un altre dia?
PROU!

Josep Martí. Banyoles jmcruanyes@gmail.com
index - tornar a Home 
 
Doncs s'ens està arnant, Arnella,
el que abans fou meravella
de la rima virtual
i de la glosa el puntal.
On són els camarades
i les noies tant trempades
que buscaven amb deler
un bon tros de semaler
del Montcau fins a Gallifa?
Era tot una enganyifa?
Les cebes i ceballots,
hauran mudat en calçots?

I la resta... està de festa?
O aguaita per la finestra?
On estan els grans aucaires,
que me'n dius, han canviat d'aires?
No seran tan animals
d'esperar uns jocs florals
per compondre bones rimes,
cançons i gloses fines.
Si deixeu sols als novells,
Déu ens guard del desgavell.
"Fadrinots" de la muntanya...
Us haurem de fotre canya?

Ramon Coll. Cubelles ramon.coll@orange.es
index - tornar a Home 
 
Ep! Ara us voldria dir
que ja es bella coincidència
que un altre Josep Martí
també cridi independència.
Ara no en nom dels cubans
que ell la vol pels catalans.

Ramon Coll. Cubelles ramon.coll@orange.es
index - tornar a Home 
 

Ens ha dit en Ramon Coll
que hem de retornar al Romanço.
Per si cas jo ja m’hi atanço,
vull ser un més a fer soroll.

Ni que siguin quatre rimes,
avui no m’adormiré
si no escric en un paper
unes paraules ben fines.

Poca cosa, ja ho veieu,
només un granet de sorra
que el Romanço ja no esborra.
Ara cal que us animeu!

Joaquim Brustenga Etxauri. Santa Eulàlia de Ronçana
quim@brustenga.com
index - tornar a Home 
 
En Ramon ha alçat la llebre
i aquí vinc a fer merder,
que per fer quatre corrandes
només cal voler-les fer.

Ara que ve primavera
i tot esclata de nou
pose-hi un xic de trempera
disposats a fer enrenou

i renovem el romanço
EL ROMANÇO VIRTUAL
dient-ne alguna de fresca
pels de baix i pels de dalt.

Que total son quatre dies
i el que cal és viure'ls bé
ÉS allò que diu la dita
"Menja molt i caga bé".

Jo ja hi posaré la ceba,
algú hi posarà els pebrots?
Va no us abaixeu les calces
que quedareu com calçots.

En Cebes
index - tornar a Home 
 
Un ocellet m'ha contat
que divendres al Jaç Cava
actua en Joan Usart,
i aquí no ens ha dit ni fava.

Deu està molt nerviós
i que té molta demanda.
Joan Usart, que et vagi bé.
I no ens fas una corranda?

Lo Gaiter del Calders
index - tornar a Home 
 
Perdoneu per oblidar-vos
I de no haver dit ni fava
De la meva actuació
De divendres al Jazz Cava

Hi es que des de fa molts dies
Assajo de dia i nit
Preparant el recital
Que faré demà a Vic

Amics meus, jo us prometo
Després de festes tornaré
Ja m'hauran passat els nervis
I a la corranda escriuré

Joan Usart http://joanusart.blogspot.com
Manlleu  joanusartserra@gmail.com
index - tornar a Home 
 
Se m'ha anulat una feina,
no saps el content que estic.
O sigui que fins divendres,
seré al Jazz Cava de Vic.

Jaume Arnella
index - tornar a Home 
 
Dalt d'un faig crida el goig
Noi, pel maig cada dia un raig
Ai que plou,me'n vaig!

Conner. Cerdanyola Del Vallés emilyzarate2@hotmail.com
index - tornar a Home 
 
Senyors meus, demano excuses:
hi ha hagut una interrupció,
però és que hem tingut molts problemes
i hem canviat de servidor.

Jaume Arnella
index - tornar a Home 
 
Passa el temps, passen les hores
i aquest Romanço no avança,
si no escrivim per les bones
potser és que tenim recança.

Ara, després de l'estiu
ens toca fer quatre rimes.
Jo ho faig per sentir-me viu,
no em molesten les angines.

Ens han dit que a la tardor
la grip nova afectarà
(malgrat prengui precaució)
a més d'un bon ciutadà.

Les enormes calentures
que ens provocarà aquest mal
no ens farà prendre mesures
pel que digui el Tribunal.

El recurs de l'Estatut
es resoldrà sense fresa.
Així ens hauran ben fotut
i per tant, si ho veus bé, resa!

Que una oració no fa mal
i amb una mica de sort
l'ínclit Constitucional
no el rematarà de mort.

Però molt em temo, companys,
que malgrat les oracions
ens han posat els paranys
per tocar-nos els collons.

Joaquim Brustenga Etxauri. Santa Eulàlia de Ronçana quim@brustenga.com
index - tornar a Home 
 

Aquest 13 de setembre,
diu que està tot ben apunt
per votar la independència:
anem tots a Arenys de Munt!

Potser sí que és ara l'hora,
amb l'Estatut mig difunt,
que ens posem a anar per feina:
anem tots a Arenys de Munt!

Ni que hi hagi la Falange,
amb aspecte tremebund,
no hi haurà res que ens deturi:
anem tots a Arenys de Munt!

I oferirem resistència
tal com van fer els de Sagunt,
i ho farem amb alegria:
anem tots a Arenys de Munt!

Que volem la independència,
la volem ara, i punt!
per 'xò el 13 de setembre
anem tots a Arenys de Munt!

Vinga'n urnes, paperetes:
amb el nostre vot conjunt
decidim el que ens pertoca:
anem tots a Arenys de Munt!

Aquest 13 de setembre,
diu que està tot ben apunt
per votar la independència:
anem tots a Arenys de Munt!

Jaume Arnella
index - tornar a Home 
 

Feliços som, valga’m Déu
de recuperar el romanço.
De fer-ne publicitat
ni que vulgui mai me’n canso.

Tot parlant d’Arenys de Munt
i de la consulta al poble,
Santa Eulàlia la farà.
Aquí tenim gent molt noble.

La consulta popular,
com a d’altres poblacions,
serà el 13 de desembre,
abans de comprar els turrons.

I és que l’Era Ronçanenca
(entitat que la promou)
vol fer la feina ben feta
i per tant tothom es mou.

Serà un dia molt festiu
d’esperança i d’il•lusió,
i per tant crec que hi haurà
molta participació.

Joaquim Brustenga Etxauri. Santa Eulàlia de Ronçana quim@brustenga.com
index - tornar a Home 
 
Com que al vespre m'avorria
per enèsima vegada
he entrat a la galeria.
Rellamp de Déu, l'he encertada!

El romanço renaixia
no era morta la glossada.
Gaubança, goig, Alegria!
Sols havia fet parada.

Altra vegada floria
amb trempera renovada,
tot el mutisme venia
per una causa forçada:

La infraestructura patia,
la cosa anava maldada
i el servidor no servia!

Ramon Coll. Cubelles ramon.coll@orange.es
index - tornar a Home 
 
Per sant Martí, amics i amigues
farem festa amb santa unció
perquè Arenys de Munt celebra
la seva festa major.

I així, sense més preàmbuls,
ja començo, estic a punt
per cantar les exel•lències
del poble d’Arenys de Munt.

Bo i tenint a prop la platja,
sempre hi ha un punt de frescor:
que a una banda hi té el Montnegre
i a l’altra hi té el Corredor.

I l’eix central de la vila,
on fan vida els vilatans,
és entorn de la riera,
riera de Subirans.

I la Serra de Marina
l’agombola amb el seu bres
entre boscos plens d’ufana:
pins, alzines, castanyers.

Mireu si aquest terme és plàcid,
mireu si és acollidor,
que hi ha indicis que hi vivien
en el temps de l’antigor.

Hi ha un dolmen del neolític,
restes d’ibers pels voltants,
i vil•les documentades
de l’època dels romans.

Permeteu-me que ara em salti
les trifulgues medievals,
renaixença, decadència...
i anem als temps actuals.

I aquí hi ha un poble amb solera,
es veu per tots els racons,
un poble que no s’atura
ni oblida les tradicions.

¿D’on li ve, si no, la fama
de bon saber artesanal,
de conèixer bé l’ofici,
de treballar tal com cal?

La fama de les puntaires,
que a tot el món ha arribat,
amb la seva lleugeresa
paciència i habilitat.

També la màgia del vidre,
com la de l’espardenyer,
la del tallador de fusta
o la del picapedrer.

I els clavells, i les maduixes,
la màgia del cirerer,
no és només amb quatre dies
que s’aprèn el què cal fer.

La tradició es manté viva
i això, sovint, és un art:
que hi ha un grup de pessebristes,
sardanistes i un esbart.

Com hi ha un Drac i hi ha diables,
hi ha Capgrossos i, per fi,
hi ha els Gegants d’aquesta vila:
són la Remei i en Martí.

Arenys de Munt se’ns presenta
com un poblet ben tranquil,
ho pot veure qui el visiti,
i encomana el seu estil.

Poder contemplar la Plaça
o simplement donar un volt,
passejar per la riera,
seure als bancs i prendre el sol.

I és una vila valenta,
carai, això sí que ho té,
perquè va fer un referèndum,
d’entre tots fou el primer.

Ja veieu, senyors, senyores,
si en té de coses Arenys
unes són més conegudes
i d’altres ho seran menys.

Però tot plegat configura
una bella població
que està entre el mar i el Montnegre
i al costat del Corredor.

Jaume Arnella
index - tornar a Home 
 

Ramon Coll, lo de Cubelles,
prou m'agrada com escrius
però el perquè de l'aturada
no és ben bé tal com tu dius.

La causa és que som tan mantes
que el llàpis se'ns ha florit;
això en privat, perquè en públic,
la culpa és dels de Madrid.

Jaume Arnella
index - tornar a Home 
 

Mestre Jaume, que dius mantes!
Jo puc donar testimoni,
ja ho havia dit jo antes,
que ho sóu i de matrimoni.

I et diré pel que m’has dit
que seria pitjor broma
que a més del llapis florit
també se us florís la ploma.

També em parles de Madrid!
Una cosa ten-la certa:
Que has ficat la "llaga al dit".
Aquella colla de mansos
si no estem del tot alerta
ens fotran fins els romanços.

Ramon Coll. Cubelles ramon.coll@orange.es
index - tornar a Home 
 
Ja fa temps que, dels diaris,
n’estava bastant cansat
i per una cosa o altra
no em tenien motivat.

I no és només per la feina,
perquè parlin poc de mi:
tot el meu ram no hi surt gaire
que no el solen fer lluir.

Així, dons, jo, dels diaris,
seguia, amb dificultats,
quatre articles, els sudokus
i també els mots en creuats.

Però ha canviat el panorama
i ara s’han espavilat
amb l’editorial conjunta
tot el món han sotragat.

Ha estat només una espurna
però que ens ha fet brillar els ulls
i creure que som capaços
de superar molts esculls.

I hem recuperat amb ganes,
el que semblava perdut
i és l’autoconfiança
i això sí que és pistonut.

I els polítics que no badin
perquè no ho han fet gens bé
o almenys que no facin nosa:
si no fan, que deixin fer!

Que ara el 13 de desembre,
perquè estem ben decidits,
farem tots una consulta
i al marge dels partits.

Dia 13, dia 13,
no és dia de mala sort:
és començar una altra era,
i és buscar un altre port.

Amb les veles ben inflades
i si convé a cops de rem,
no anirem allà on ens manen:
‘nem on nosaltres volem!

Jaume Arnella
index - tornar a Home 
 

Aquí va una cançoneta
per si algú la vol cantar;
la música és coneguda:
el "Iukaidí Iukaidà".

El gran dia ja ha arribat.
vota aquí, vota allà,
el dia tan esperat
vota aquí i allà.
anirem tots cap a l’urna
ni que salti alguna espurna.
Vota aquí, vota allà,
vota el que vulguis però vota!
Vota aquí, vota allà,
‘nem tots a votar!

Amb el cor ben abrandat
de joia i felicitat
omplirem la papereta
que la cosa està que peta.

Sense fer massa enrenou
estem dient: Ja n’hi ha prou!
i que sàpiga l’audiència
que hem acabat la paciència.

Amb el dret a decidir
que té tot fill de veí
votarem amb transparència
per la nostra independència.

Ho farem ben lliurement
posant-nos d’acord la gent
i que callin els polítics
amb plantejaments raquítics.

Amb l’Estatut mig difunt
fem com els d’Arenys d’Amunt
au! posem-nos a la feina
i esmolem tots ben bé l’eina!

És l’hora d’anar a votar,
ningú no ens ho pot negar:
que parlin les paperetes
que el demés tot són punyetes.

Després de les votacions
ens podrem fotre els torrons
i per celebrar la gesta
farem tots una gran festa!

Jaume Arnella
index - tornar a Home 
 

Jo m’apunto a aquesta festa.
Celebrem les votacions,
serà un gran dia de gresca
d’alegria i de cançons.

Ningú espatllarà la festa,
ni Falange ni les JONS,
que faran tot el possible
per tocar-nos els collons.

No ens faran canviar d’idea
ni caure en provocacions,
ja fa temps tenim el sac
tot ple de bones raons.

El camí que s’ha encetat
l’hem sembrat amb les passions
de la nostre identitat,
com tantes altres nacions.

Que la voluntat d’un poble
no faran callar amb bastons,
i una aspiració tan noble
mereix felicitacions.

No ens vinguin ara a cridar
ni a voler donar lliçons,
tots hem estudiat història
i sabem la dels borbons.

Tenim l’objectiu molt clar,
ho saben fins els minyons,
prenguem cava català
i d’Agramunt els torrons.

Que no ens amarguin la festa,
que no enfonsin il•lusions,
malgrat intentin el 13
moltes manifestacions.

Amb molt bona voluntat
i amb les millors intencions
anirem tots a votar
per les nostres conviccions.

Visca Catalunya lliure,
una més de les nacions
oberta a qui hi vulgui ser.
Ja som més de set milions.

Joaquim Brustenga Etxauri. Santa Eulàlia de Ronçana quim@brustenga.com
index - tornar a Home 
 
Ho diré d’una tirada
que no estic per rimes fines
per que tinc l’oïda airada
de sentir tants compliments.

La voluntat…

no ens la fan callar amb bastons,
no es permet al “primer” món.
Són més subtils els cabrons,
molt més fins els fills de puta,
i la fan callar amb “raons”
vestint-se la Democràcia
com si fossin pantalons.
Però el resultat és el mateix,
no ens enganyem companyons,
aquesta gent només busca
agafar-nos pels collons.
Disculpeu-me els mots gruixuts
però amics meus vaig molt calent
i ara parlo sense embuts
amb la veu de l’emprenyat.
No m’agrada ser groller
però sospito que fa temps
que hem caigut dins del femer
amb la merda al garró
doncs per una gran desgràcia
hi hem caigut de caparró.

Ramon Coll. Cubelles ( de moment ) ramon.coll@orange.es
index - tornar a Home 
 
A l’Espanya centralista,
¿no haurien de tenir clar
que el derecho de conquista,
avui no es pot defensar?

L’Estatut d’Autonomia
diuen que penja d’un fil
que si un magistrat canvia
el seu vot valdrà per mil.

¿No val més el vot d'un poble
que ha parlat ben net i clar
que el d'un tribunal innoble?
Diguem-ho clar i català.

Un estatut, d’altra banda,
que no ens fa fred ni calor,
mentre augmenta la demanda
d’autodeterminació.

Ja no ens alimenten molles;
que ara volem tot el pa
i busquem les pessigolles
a qui no ens el vol tornar.

I hem après que l’autoestima
no necessita permís
de ningú, i això ens anima
a recuperar el pastís.

Lo Gaiter del Calders
index - tornar a Home 
 

Les votacions ja s’han fet,
ara comença la Història.
Cal gravar-la en la memòria
per si algú es vol fer el distret.

Res no tornarà a ser igual,
que en prenguin nota els polítics.
Prou comentaris satírics
a la premsa “Nacional”.

Ja està bé de criticar-nos
mentre espremen la mamella,
doncs la veïna Castella
mai ha volgut escoltar-nos.

Ara hem sembrat il•lusió
ben regada amb esperança,
i si cal trencar una llança
ho farem per la Nació.

Això ja no hi ha qui ho pari,
aquest país és ben nostre
i el que hi vulgui posar sostre
és preferible que calli.

Fa molts anys que volem viure,
aquest poble no s’ha mort.
Cridem tots ara ben fort:
Visca Catalunya Lliure!!!

Joaquim Brustenga Etxauri. Santa Eulàlia de Ronçana quim@brustenga.com
index - tornar a Home 
 
Bons amics, aquestes festes,
sisplau, no pequeu de gula
i mengeu-me força verd
com fan el bou i la mula.

Jaume Arnella
index - tornar a Home 
 

L’Arnella ja ens ha avisat
prô la voluntat és nul•la.
S’ha tornat un xic gandula
quan la carn d’olla és al plat.

Ens resulta complicat
fer com el bou i la mula,
doncs l’escudella estimula
que caiguem en el pecat.

Un cop el règim trencat
però sense arribar a la gula,
sols la prudència regula
el volum del disbarat.

Joaquim Brustenga Etxauri. Santa Eulàlia de Ronçana quim@brustenga.com
index - tornar a Home 
 

Si la voluntat és nul•la,
Brustenga, ja em ve un desmai,
que enteniment i memòria
ni en tinc ni n'he tingut mai.

Que tenia tres potències,
l'ànima, sempre s'ha dit
tot i que no ho entenc massa
ni en capeixo bé el sentit.

Si d'aquestes tres potències
te'n falla alguna, no és res.
Però la cosa s'embolica
si és que et fallen totes tres.

I què faig sense potències?
Potser no pugui anar enlloc!
Potser menjant una mica
em torni a posar al meu lloc.

Jaume Arnella
index - tornar a Home 
 

Em sorprèn Jaume estimat
que sent tu tan assenyat
engeguis tal disbarat
i ens donis consell errat.

Que no saps tros d’animal
que el pecat original
ens ve donat, oh gran mal!
Per menjar un vegetal?

Deixa els bous quiets a les eres
que ells ja tenen les maneres
de pair herbes enteres
remugant tardes senceres.

I aprofiti la mainada
la verdura reciclada:
cuixa, coll, llom i papada,
pilota i carn adobada.

Ramon Coll. Cubelles ( un temps més ) ramon.coll@orange.es
index - tornar a Home 
 
Manoi, Ramon, com t'expliques!
Tan diàfan i tan clar
que fas venir salivera i
ganes de sucar-hi pa.

Jaume Arnella
index - tornar a Home 
 

Han passat totes les festes
ja no queda ni el capó,
si de cas algun torró
i unes neules com a restes.

Ara és l’hora d’amanides
i de fruita en abundància.
Ai! Quina pena més rància
espera a les nostres vides!

Farem salut, això sí,
com fan el bou i la mula,
malgrat que cap d’ells copula
castigats pel cruel destí.

Si hem d’imitar, imitem.
Imitem el trist bestiar,
però només en el menjar.
Si podem, copularem.

Joaquim Brustenga Etxauri. Santa Eulàlia de Ronçana quim@brustenga.com
index - tornar a Home 
 
Quina condemna tan dura
et ve a amargar l’existència:
Copular sense mesura,
ves quina infausta sentència.

Si que és feina molt feixuga
tot lo dia a l’arrambada
fins que el pardal se t’arruga
per excés en la cardada.

Jo t’aconsello Brustenga
per si et falla la samsònia
revifar la mallerenga
a base de macedònia.

Has de fer així la mixtura:
Dos melons de bona mida
i una figa ben madura.
Ja tens feta l’amanida.

Ramón Coll. Cubelles ( Encara ) ramon.coll@orange.es
index - tornar a Home 
 
Macedònies exquisides
de melons com grans mamelles,
m’aconsella el Ramon Coll
encara des de Cubelles.

Provar figues sempre tendres
com les que es fan al Papiol:
sonrosadetes per dintre
i ben peludes pel vol.

Si segueixo aquesta dieta
tip dels àpats del Nadal,
m’aprimaré una miqueta
sense passar-ho fatal.

La cosa està en si podré
mantenir el ritme frenètic
de la dieta equilibrada,
per un objectiu estètic.

Doncs l’edat ja no perdona
i encara que em faci ràbia,
a vegades el pardal
no vol sortir de la gàbia.

Joaquim Brustenga Etxauri. Santa Eulàlia de Ronçana quim@brustenga.com
index - tornar a Home 
 
Benvolgut amic Joaquim
un remei et donaré,
canyella en rama i llorer,
ja veuràs que filo prim.

Si el pardal no aixeca el vol,
si la molla ja no tiba,
si l’eina es mostra passiva
o la verga tens de dol…

No te’n facis el cor agre,
no t’esgotis la paciència,
que ve a ajudar-te la ciència
amb la famosa Viagra.

Ramon Coll. Cubelles ( Seguim ) ramon.coll@orange.es
index - tornar a Home 
 
Gràcies amic de Cubelles
pel teu consell assenyat,
però no em calen pas aquelles
pastilles que m’has dictat.

No és que es tracti del problema
d’un pardal endormiscat,
potser és que el pobre s’ofega
per excés d’activitat.

Als vint anys era una guerra,
als quaranta què et diré,
i ratllant la seixantena
quasi sempre quedo bé.

Però aquest “quasi”, ai carai,
no em fa perdre la cordura
i no hi ha un terrabastall
si al final no es posa dura.

Una flor no fa l’estiu
ni tot el vi vell és vinagre,
com jo encara em sento viu
no necessito Viagra.

Joaquim Brustenga Etxauri. Santa Eulàlia de Ronçana quim@brustenga.com
index - tornar a Home 
 
No t’enfadis bon Brustenga
que lo meu no era interès.
Queda clar amb la teva arenga
que no has de patir de res.

Jo celebro amb alegria
per que vegis que sóc noble
que et soni la xeremia
com si fora mitja cobla.

I que llenci el primer roc
aquell que una nit funesta
no hagi patit molt o poc
que l’ocell no alci la testa.

Ramon Coll. Cubelles ( Insistint ) ramon.coll@orange.es
index - tornar a Home 
 
Et demano que em perdonis
si pot haver-te semblat
que jo m’havia enfadat
i maleïa els dimonis.

Les teves paraules fines
(dites amb gràcia i “salero”)
les domines amb esmero
i són de les millors rimes.

A mi em costa molt, moltíssim
que m’agafi una emprenyada,
doncs seria inapropiada
amb el teu rimar saníssim.

Tot això és per divertir
tot anant fent el Romanço,
de la qual cosa no em canso
i em sento rejovenir.

Així doncs amic Ramon
no paris d’escriure versos,
per poder-los llegir immersos
al millor web d’aquest món.

Joaquim Brustenga Etxauri. Santa Eulàlia de Ronçana quim@brustenga.com
index - tornar a Home 
 
Veig que aquí parleu de sexe
i en feu tesis doctorals
i en parleu sense complexe:
debeu ser uns professionals.

Jaume Arnella
index - tornar a Home 
 

No hi ha res a perdonar
Dom Joaquim de Santa Eulàlia
que amb la teva rima sàvia
només em fas xal.lar.

La gràcia no se t’esmuny,
estàs fet un bon trapella.
Que ets gourmand de la femella
ja ho veig d’un hora lluny.

Fins i tot al Jaume Arnella
li han vingut les saliveres
al llegir tes rimes veres
lloant el cul i mamella.

Jo ho faré del litoral
fes-ho tu de la muntanya,
a la figa i la castanya
cantem tots dos per igual.

Ramon Coll. Cubelles ramon.coll@orange.es
index - tornar a Home 
 
Si l’Arnella s’ha fixat
que són temes actuals,
siguin figues o pardals
no és possible estar callat.

Però si no en volem parlar
per allò del què diran,
ja podem anar pensant
idees per enraonar.

Jo proposo uns altres temes
que també són actuals,
religiosos o socials,
o de polítics troneres.

El ventall és tan extens,
és tan gran el repertori
que pot ser que inclús millori
aquest Romanço tan dens.

Som-hi doncs amics versaires
que la mandra no ens derroti,
mal que sigui un poti-poti
fem que vinguin uns nous aires.

Joaquim Brustenga Etxauri. Santa Eulàlia de Ronçana quim@brustenga.com
index - tornar a Home 
 
Doncs explica’m el deliri,
a que ve tanta fal•lera,
de voler un cementiri
per la part de la Ribera.

Diu que els àtoms són difunts
i ara els volen fer anar,
d’un en un o tots ben junts,
de patac dintre el fossar.

Penso jo per mi a soles
en la millor solució:
No havent matat les bestioles
no els caldria Extrema Unció.

Ramon Coll. Cubelles ( Per poc temps ja ) ramon.coll@orange.es
index - tornar a Home 
 
La deixalla radioactiva
ja té a punt el seu racó
doncs l’ajuntament d’Ascó
vol fer-la filla adoptiva.

Ni protestes generals
ni manifestants aïrats
han estat pas escoltats
pels edils municipals.

La gent d’aquella contrada
fa cada qual el que vol.
Que no haguem de portar dol
per una decisió errada.

Joaquim Brustenga Etxauri. Santa Eulàlia de Ronçana quim@brustenga.com
index - tornar a Home 
 
Començant per Vandellós
quaranta anys tirant de veta.
Ascó u i Ascó dos,
no tanquéssim pas l’aixeta.

Quaranta anys produint caqueta
i ningú no es preguntava,
ben tranquil a sa caseta,
eixa merda on anava?

Doncs s’en va a l’estranger
en un tren ple de bidons
que mos val molt de diner
i és un sac que no té fons.

Volem la vaca i la llet,
la mantega i el mató
“prò” amb el fem tenim un plet.
No ens agrada la fortor.

Que un cagarro fa pudor
fins i tot un nen ho sap.
Però és al cul cagador
a qui li hem de posar el tap.

Anem de cap al problema
deixem-nos ja de fal•làcies,
recordem l’antic emblema
que diu: Nuclear no gràcies.

Ramon Coll. Cubelles ramon.coll@orange.es
index - tornar a Home 
 
Com pot ser que els empresaris
de cinema del país
ara facin un locaut
perquè els toquen el pastís?

Diguem no al monolingüisme
que el franquisme va imposar!
Volem lleis que siguin justes
amb el cine en català.

Des de quan la llei s’atura
quan hom diu que hi perd calés?
Defensem la nostra llengua
i a la merda els botiflers!

Lo gaiter del Calders
index - tornar a Home 
 
Com que us veig molt ensopits
repeteixo la jugada
i us envio més escrits,
auqesta auca que he dicatada

AUCA DE LA CONSULTA
PER LA INDEPENDÈNCIA
DE CATALUNYA
que s’escampa i es difon
per la xarxa a tot el món


1. La llibertat no es demana,
tenim dret a decidir.
Vota el que et doni la gana,
tant val el no com el sí.

2. Si és cert que en democràcia
de tot es pot parlar clar,
¿com és que a alguns no els fa gràcia
que vulguem anar a votar?

3. Amb o sense dictadura,
no fa gràcia als espanyols
que ens imposen la cultura,
tant si vols com si no vols.

4. “Por derecho de conquista”
ens van fer empassar el borbó
i ara amb els tancs a la vista
engolim Constitució.

5. El seu concepte d’Espanya
és raquític i excloent.
Fa tres segles que ens escanya
aquesta mena de gent.

6. No estan pel federalisme
ni per la diversitat
i, com en temps del franquisme,
els capfica la unitat.

7. En l’esport no hi ha manera
que ens admetin tal com som
i ens fan alçar una bandera
que és més pesada que el plom.

8. Per cada euro que aquí torna
ens en cobren dos o tres
i encara ens diuen amb sorna:
“Com Espanya no hi ha res”.

9. Si han deixat clara una cosa,
perquè ha quedat demostrat,
és que Espanya avui fa nosa.
El que ens cal és un estat.

10. Ara, doncs, ja va sent hora
de poder manifestar,
als de lluny i als de la vora,
on porta el seny català.

11. Què voleu més democràtic
que un referèndum obert?
Què voleu de menys dogmàtic?
Què voleu amb més encert?

12. Tenim dret a dir la nostra
i que es vegi com pensem.
L’Estatut és baix de sostre.
Catalans som i serem!

13. Apa, gent, no fem més l’ase
i exercim el dret a vot.
Que ningú no es quedi a casa
com vulgar estaquirot.

14. I escrivim la nova història
fent un gest de llibertat
seguint la convocatòria
per la nostra dignitat.

15. Permeteu-me, doncs, que acabi
com el canonge Collell,
un vigatà que era un savi
i estava fet un gat vell:

16. «No captem el dret de viure,
dret que no es compra ni es ven,
poble que mereix ser lliure,
si no l’hi donen, se’l pren».

Lo Gaiter del Calders  gaitercal@punt.cat
index - tornar a Home 
 
Una nevada d’hivern
cobreix tota Catalunya,
i ara que el fred ja s’allunya
es reivindica el Govern.

No hi ha hagut ni deixadesa
ni manca de previsió.
Tot és culpa, ¡ai Senyor!
de la companyia Endesa.

I d’aquells carabiners
apostats a La Jonquera
ben tancada la barrera.
A França no hi passa res!

També és culpa de tothom
que enlloc de quedar-se quiets
circulaven molt inquiets
i embussaven, ¡ves per on!

El cap de l’oposició
també té una part de culpa.
No pot tenir cap disculpa
el que va fer aquell senyor.

Quan era Conseller en Cap
una nevada semblant
el va enxampar tot ballant
a la disco, ¡quin pecat!

En Saura ens ho recordava
a l’avió que des de Palma,
allà a l’Illa de la Calma,
voluntàriament tornava.

No hi ha res com ser prudent,
i estant Girona a les fosques
totes les culpes són nostres
com diuen contínuament.

Joaquim Brustenga Etxauri. Santa Eulàlia de Ronçana quim@brustenga.com
index - tornar a Home 
 
La Setmana que comença,
fa olor de santedat,
farigola,olivera,palmons
i palmes obren pas.

La mona conclou les festes,
amb xocolata i pollets,
i ens desitjem amb goig i tendresa
Bona pasqua fins l'any vinent!!!

Lourdes Gelis Codinach. Barcelona
iglous@hotmail.com
index - tornar a Home 
 
Un cop més l’Alt Tribunal
de la gran Constitució
no ha volgut donar l’aval
a l’Estatut, no senyor.

Per més que l’hàgim votat
després d’haver-lo enxiquit
i que hagi estat aprovat
pel Parlament de Madrit

… resulta que ara depèn
del parer d’uns quants senyors
que no volen pujar al tren
d’una Espanya amb nous valors.

Ai, Espanya castellana,
no t’hagués conegut mai.
Per superba i per tirana
et diem: adéu, goodbye!

Lo Gaiter del Calders

index - tornar a Home 
 
TU-RU-RUT, TU-RU-RUT
L’ESTATUT ESTÀ FOTUT.

Un tribunal indecent,
per no dir sord i barrut,
se’ns ha rifat l’Estatut,
d’una manera evident.

De diàleg no n’hi ha hagut,
i volen acatament!
És allò de ser cornut
i d’anar dient amén.

Que Espanya és indissoluble
és un tòpic evident.
La unitat sol ser voluble
quan no hi ha consentiment.

Val més que estripem les cartes
i els diem Goodbye, bon vent!
Preparem doncs les pancartes,
que a can Fanga falta gent.
Catalunya independent!

Lo Gaiter del Calders

index - tornar a Home 
 

Romanço del que ha passat

I
Esteu atents germans meus / un romanço os vull cantar.
Es l’historia del qui nega / el que tenia que dar.
Primer promet l’esperança / a tot qui el vulgui escoltar.
De que sigui el poble en marxa / i amb el seu vot: sobirà.
Passaren les eleccions, / mireu per on: va guanyar.

II
Va anar a votar l’Estatut / el Principat Català.
Allavoses son romanços / tot allò que es va parlar.
Que el poble ha estat massa prest / a sentir-se sobirà.
Ara venen les rebaixes / i mes d’un se i va embrutar.
O rebaixaren amb aixa / i el varen deixar mig pla.
Botiflers teixint paraules: / constitucionalitzat.

III
Ai Carai! faixa i rebaixa! / mireu per on si serà.
Que vengueren de ponent: / encara s’ha d’esmolar!
Un jupetí de mocions / que ens varen emocionar.
Alguns jutges menjant fetges / i ho eren de mal triar!.
Aprovares les mocions / per fer-nos esbraonar.

IV
Embolcallaren ses guapes / per quant poguessin manar.
Tatxaren les emblemàtiques / les que mes cal esfondrà.
De la llengua, bajanades! / poden parlar castellà.
Però la raó primera / raó del que vol manar
Es sempre dir: Viva Espanya / Y el Catalán a callar.

V
Visca els Bous, la pandereta / Visca el poder castellà
Que arrambla tots els diners / de qui no es pot defensar
Com veiem tot o manega / qui ales guerres va guanyar
Monopoli i violència / per fer sang del català.

Pep Verro. Eivissa pepc@telefonica.net

index - tornar a Home 
 
GLOSES DEL 10 DE JULIOL SOBRE LES 7 DE LA TARDA

M’agradaria estar amb valtros.
Però Les Illes son lluny.
Millor diré al que no falto:
Al dir. Visca! I alçar es puny.

Avui que s’ha publicat
L’esmena a l’autonomia.
Fent la contra al que a triat
El poble en sobirania.

També han sortit al carrer.
Tanta gent i amb tanta força.
Que no se que escriure i fer.
Per tant diré del que posa.

Diu que la Constitució
No reconeix cap mesura
Que puguem ser una nació
Ni en català ni en pintura.

No es que els hi sàpiga mal.
Ni que esperin cap resposta.
No dic Estat Federal!
Això d’ara es el seu sostre.

El diró no mos sap mal.
o juro per la Grua Sopes!,
Per que em d’ anar per Madrid
si no es la capital d’Europa.

Sent el meu cor sobre l’illa
Que es casa vostra al present.
Si no mos volen iguals:
Dons serem independents!!!!!!!!!!!

Pep Verro. Eivissa pepc@telefonica.net

index - tornar a Home 
 

Ahir ens vam manifestar
tots ben junts com un sol home,
i si algú s’ho pren a broma
que s’ho faci ben mirar.

Adéu Constitucional,
això ja és aigua passada.
La gent està molt cansada
del vergonyant Tribunal.

Ara és l’hora d’actuar,
ja ho ha fet la veu del poble.
I si hi ha un polític noble
que no dubti en parlar clar.

Ja no tenim més paciència,
Catalunya ha sentenciat:
l’Estatut és el passat,
ara en cal la independència!

Joaquim Brustenga Etxauri. Santa Eulàlia de Ronçana quim@brustenga.com

index - tornar a Home 
 
Sí, Bustenga,Via fora!
que n'estem fins als collons
de la Constitució borda
i tantes limitacions.

Ens han deixat clar com l'aigua
que ens tenen per uns esclaus.
Només així ens accepten:
que siguem essent babaus.

Ara cal que tothom vegi
que ens porten ben enganyats.
S'han acabat les promeses
reclamem les LLIBERTATS!

En Cebes
index - tornar a Home 
 
Quanta gent per l’Estatut!
Ara estam a mig setembre.
I segueix tot ben fotut.
I la culpa es dels de sempre.

Be¡, aido i ara ¡, que i farem?
Indignats, plens de paraules.
Pot ser cal que ens afanyem
Si em de dinar a parar taula.

Des de fora el Principat,
En el meu cas a les Illes.
Sembla el seny enrevessat
De rauxa sense cotilla.

Somic equanimitat .
I que tot fos i estes bé.
Dins de l’Estel Català.
Veig massa pal de paller.

Record que en la Transició.
Per treballar en gust i gana.
Va sorgir una “Assemblea”
Per parlar a la catalana.

Per aquest temps ara,allò,
Esta tan lluny com la lluna.
No es la mateixa opressió.
Més cal parlar tots a una.

Perdoneu-me l’expressió.
D’aquets versots plens d’angoixa
Si no entra’m tots en raó.
La feina sortirà coixa.
I tots desitgem que no

Pep Verro. Eivissa
index - tornar a Home 
 

De La Ràpita a Sant Jaume
D'Amposta a El Perelló
Es canten i es cantaran
Les cançons de Josep Bo

Histories ben explicades
D'aquesta terra esvelta
Banyada per el riu Ebre
Acaronada pel Delta

Un gran music i poeta
Jo diria, historiador
Descobreixes si escoltes
Les cançons de Josep Bo

La cançó mes coneguda
Parla de quan " xulava ",
Pel Baix Ebre i el Montsià
Lo Carrilet de La Cava

Ara n'ha sortit un llibre
Amb un disc de companyó
Perquè quedin ja per sempre
Les cançons de Josep Bo

Joan Usart - http://joanusart.blogspot.com
Manlleu usart.joan@gmail.com
index - tornar a Home 
 
Si voleu sentir sardanes
O cançó tradicional
Per emissores de radio
Que són d'abast nacional

Haureu de llevar.vos d'ora
I una cosa us vull dir
Que sigui cap de setmana
I a les sis del dematí

Joan Usart - http://joanusart.blogspot.com
Manlleu  usart.joan@gmail.com
index - tornar a Home 
 
Per això em perdo l'Arnella
quan surt amb en Margarit.
Jo aquella hora, oh maravella!
dormo calentet al llit.

Lo Gaiter del Calders
index - tornar a Home 
 
Diumenge, Plaça Major
S'ha organitzat a Vic
Això que en diuen LipDub
I es veu que serà bonic

Molta gent serem allà
Farem gresca i cantarem
Demanant independència
Catalans Som i Serem.

Tant se val si tens edat
Ets molt jove , gras o prim
Es igual llarg o baixe't
Noi o noia, xica o nin

Recordeu aquell refrany
Com mes serem, mes riurem
I que som una nació
A tot el mon demostrem

Joan Usart - http://joanusart.blogspot.com
Manlleu  usart.joan@gmail.com
index - tornar a Home 
 

Joan Usart, cal reconèixer
que el vostre Lipdup de Vic
va ser un rècord d'assistència
i que va quedar bonic.

El tema bé s'ho valia,
i pel que veig deixa clar
què pensem la gent de base
del vell poble català.

No estem per l'autonomia
ni perquè ens marquin el pas
els que no accepen com som
i que no ens volen fer cas.

Hem crescut, som seny i rauxa.
"Via fora els adormits!
Som la Katalana Tribu
amb l'albada als caps dels dits!"

Lo Gaiter del Calders
index - tornar a Home 
 

Valga’m Déu, els del PP
com ensenyen el llautó!

Que si els toros hem de veure
molt més per televisió,
que si el castellà es pot perdre,
que si la Constitució…

Aquests sí que tenen clar
quina és la seva nació,
quina és la seva cultura
i la seva selecció.

Encegats no volen veure
que no tenen la raó,
que tenim un altra llengua,
que som una altra nació,

amorrada per les armes
de Felip cinquè, el borbó,
però que avui com mai somia
la seva alliberació.

Ja n’hi ha prou de demagògia
i de manipulació.
Del que ells diuen democràcia
jo en dic colonització.

Lo Gaiter del Calders
index - tornar a Home 
 
Benvolgut Joan Isard.
Per raó de la distancia.
No vaig poder visitar.
El Libdub que en tanta gracia.

Vos mos vareu enunciar.
Graciïs a l’intensa màgia.
D’aquest bruixot d’Internet.
L’hi trobat amb elegància.

Pitjar el botó : dit i fet.
Felicitar en quatre lletres.
A la Universitat de Vic.
Pel regal d’aquestes festes.

A tots qui ens agrada un xic
L’expressió de l’alegria.
I el nou llenguatge,que dic:
Hem d’emprar-lo, dia a dia,

O ens anirem fent petits.
La nova tecnologia.
I el seu “diu que” bit a bit.
El català es fantasia,

Industria, investigació.
+KNOW i bonhomia.
Ara som a s’espigo.
I a tots vos desig bon dia.

Pep Verro. Eivissa
index - tornar a Home 
 
De nou ben volgut Usard
Tenc que donar-te la mà.
Ara estic al·lucinat.
Ja que em vaig equivocar.

I es que el Lipdub visionat.
No era a la plaça de Vic.
Si no a la Universitat.
I ara encara mes fort dic:

Visca el poble en Llibertat¡.
Des de els avis als infants.
Mirem tots al Principat .
Dels Països Catalans.

Pep Verro. Eivissa
index - tornar a Home 
 
El Lipdub, amic Usart,
m'ha emocionat tant que et dic
que si no fos massa car
m'empedronaria a Vic

Jaume Arnella
index - tornar a Home 
 
Diumenge vaig ser a Manresa
-des de Logronyo, corrents-
hi vaig 'nar a cantar amb el Belda
i vam sortir molt contents.

El públic tot ho aplaudia
però potser va aplaudir més
una auca franca i valenta
del gram Gaiter del Calders.

Bon gaiter, branda la gaita,
no et deturis ni un moment:
Catalunya et necessita
i tots nosaltres. Amen.

Jaume Arnella
index - tornar a Home 
 
Doncs aquí va una corranda
que vaig escriure jo ahir,
i si l'he fet amb sextetes
és perquè així em va sortir,
tot i que el que més domino
és l'art breu del rodolí.

Ja ha vingut a Barcelona
el famós papa Benet.
Si a un cap d'estat li pertoca
poder fer el seu paperet,
no us estranyi que el sant pare
vulgui ser la gran vedet.

Quan he vist el papamòbil
pels carrers de la ciutat
he pensat que bé aniria
que també sa Santedat
posés al dia l'Església
amb tanta velocitat.

No he seguit la cerimònia
perquè no dono per més.
He vist moltes paperines,
cap casat i molts solters,
i unes dones que fregaven.
I si invertim els papers?

Crec que ha estat un espectacle,
i tot gràcies a la gent,
una festa ben galdosa,
un bon entreteniment,
tant pels gais i lesbianes
com pels que diuen amén.

Lo Gaiter del Calders
index - tornar a Home 
 
Lo Gaiter ja veig com xales
Fen auques i redoli’ns
I ens informes, que a les males.
Feren de germans, cosins.

Que aquest país dividit.
pel broll de sang de l’espasa.
El volem ben reeixit.
per trobar-nos tots a casa.

Per fer-lo bo, ben sabreu.
No em d’oblidar-nos qui som.
I el Tractat del Pirineu.
Ens explica aquell mal son.

Ets, Lo Gaiter dels Calders,
Periodista de tot temps.
En tècniques del sabre fer.
Historia amb els teus invents.

En hora bona i per mols d’anys.

Pep Verro
index - tornar a Home 
 
T'accepto la cantarella.
Pep Verro,però anem al gra.
Som a casa del'Arnella
i l'hem de fer treballar,

que enmig de tanta barreja
ell ha de ser el corifeu,
i a vegades romanceja
i no li sentim la veu.

D'aquest magnífic romanço,
que segueixo puntual
i on d'escriure-hi no me'n canso,
jo només sóc un puntual.

Lo Gaiter del Calders
index - tornar a Home 
 
L’arnella canta i jo el sento.
El diumenge el de mati.
(Dire mes cert”el despenjo”)
Un poc mes tard, que i dir.

També segueixo el romanço
On vaig començar la troba.
I de llegir-lo no en canso.
I els meus versots son la prova.

Un xic amunt hi ha alguns mots.
On l’Arnella et felicità .
Per l’auca que aplaudim tots .
Sols en vull sumar a la dita.

Si es per una qüestió d’ordre
Que m’acceptes de passada
El versots fets amb el cor
Descuses et son donades
Amb bona fe pel GRIOT

GRIOT
index - tornar a Home 
 
He vist, Griot, que en la teva
recent comunicació
no vas deixar escrit l'e-mail
ni tampoc la població.

Aleshores em pregunto,
amb recança i amb espant:
¿No serà un de la secreta
que potser ens està espiant?

Però no escrius pas com un poli
que fas versos força bé
i et podem dir de la colla
si és que lloes el Gaiter.

Griot, sisplau, treu de dubtes
aquest humil corifeu
i quan escriguis nous versos
desvela'ns el teu correu.

Jaume Arnella
index - tornar a Home 
 
Ara si que es complicada.
La qüestió com ha de ser.
Record haver-la penjada.
Sense els cinc versos darrers.

I tot per escriure al trot!.
Sense fer-ne copia escrita.
Son meus aquestos versots.
Fins “vull sumar-me a la dita”.

No se si els haure enviat
Al romanço de l’Arnella.
Tots els que havia pensat.
Sense firma ni gonella.

Els cinc darrers no els record.
Encara que els firmaria.
Per que son de bon conhort.
El cap en fa xeremies.

Per altre banda: GRIOT.
Es un nom que ben m’agrada.
Ja que es com un trobador
De les terres africanes.

I ara tan sols xerro i xerro.
Que si els versots van units.
Son escrits per mi:en Pep Verro.
Una miqueta dormit.

Per poder dormir en la Gloria.
Que es estat d’ànima bona.
Preguem la Misericòrdia.
(que tampoc es una dona)

Pep Verro
index - tornar a Home 
 
Novament a Catalunya
tornem a tenir eleccions
i aquest cop, ves qui ho diria,
hi ha algunes innovacions.

Hi ha noves alternatives
que proposen net i clar
el camí que cal emprendre,
si ens volem alliberar.

Si voleu que Catalunya
sigui un dia independent,
doneu el vot a en Laporta
o als de Reagrupament.

I si sou gent conformista
que la cosa tant us fa
aneu votant els de sempre
i que us tornin a enredar.

Lo Gaiter del Calders
index - tornar a Home 
 
Estem ja en plena campanya
d’eleccions al Parlament,
segons totes les enquestes
ara el canvi és imminent.

Els polítics espanyols
han vingut a Catalunya
a l’ajut dels candidats,
doncs la victòria s’allunya.

Els filmets de propaganda
ens recorden que votar
pot provocar un orgasme
a qualsevol ciutadà.

També hi ha una candidata
escindida del PP
que embolica el seu cos nu
amb un rus de bany lleuger.

Aquell noi de La Garriga
enguany no s’ha despullat,
ho han fet els que l’acompanyen
per guanyar notorietat.

I per cridar l’atenció
no només dels militants,
un critica els andalusos
i una altra mata immigrants.

Per sort només ho fa en joc,
un joc desafortunat,
ofensiu i maliciós
que tothom ha criticat.

El noi de la bicicleta,
per poder seguir al govern
vol tornar a fer el tripartit
malgrat que amb ningú s’entén.

Així estan, amics, les coses
i està clar que desitgem,
algun dia poder veure
Catalunya independent.

Joaquim Brustenga Etxauri. Santa Eulàlia de Ronçana quim@brustenga.com
index - tornar a Home 
 
S’ha acabat la xarlotada
d’aquests dies d’eleccions.
No hi ha hagut el cara a cara
però sí moltes discussions.

No tot són flors i violes
segons el nou resultat,
ja que més d’un cap de colla
n’ha sortit ben escaldat.

L’Artur Mas, ja era hora!,
ha pogut sortir al balcó.
¿Seguirà amb el peix al cove
o tindrà més ambició?

Si de cas en Jan Laporta
ja tenim al Parlament
deixant clar que a Catalunya
hi ha qui vol ser independent.

Lo Gaiter del Calders
index - tornar a Home 
 
Reagrupament ha fet figa;
i em sap greu, vatua d'ell,
si no és pel Carretero
és pel la Rut Carandell.

Jaume Arnella
index - tornar a Home 
 
Que ha passat al Principat?
Que en set anys, just un moment.
L’esquerra se’ns a esfondrat
Com els naips en un castell.

El nostre país navega.
Pro al vent i amb aigües braves.
Per segar-nos les cadenes.
Avui l’estelada es blava.

Cal que en prenguem consciencia.
Quatre barres i un estel.
Volen dir independència.
Sempre que onegin al cel.

L’esquerra s’ho ha de rumiar.
(que l’ideal no es un clam).
I la dreta a governar.
Per dur el futur endavant.

Esquerra i dreta estelades.
Cadascú en el seu instant.
Son les decisions votades
Pels ciutadans catalans.

(Si ho mireu des de les Illes.
On la dreta es de ponent.
Tan sols veure l’estelada.
Vos faria ben contents.)


Pep Verro
index - tornar a Home 
 
Amb el Barça 5 a 0.
No diré que em millorat.
La nit d’angoixa i allero.
Que ens ha deixat esmussats.

Beró be, diria jo,
Amb el barça 5 a 0
Avui hi sopat millor
I està feliç el Pep Verro

Pep Verro
index - tornar a Home 
 
Una bona golejada
es va endur el Madrid ahir,
que es va fer un tip de patir
durant tota la jugada.

Els herois del Barcelona
com feren fa disset anys,
van causar-li força danys
jugant bé tota l’estona.

Els blaugrana van fer mal
amb el Pep a la banqueta,
que no li cal escopeta
per eliminar un rival.

Que s’ho facin ben mirar,
doncs no sempre el talonari
fa que sigui extraordinari
un equip per golejar.

S’ha de veure amb qui es confia
i actuar discretament,
preparant aquell jovent
que tenim a la Masia.

Apostar pels nois de casa
no per galàctics mundials,
que llueixen com fanals
però s’apaguen com la brasa.

Visca el Barça de Guardiola,
visca la maneta de gols,
sembla que siguin cinc sols
que hem posat a la cassola.

El Mourinho, tan valent,
que toqui la realitat,
doncs un poc d’humilitat
el farà ser més prudent.

Joaquim Brustenga Etxauri. Santa Eulàlia de Ronçana quim@brustenga.com
index - tornar a Home 
 
No es necessita ser rus.
Ni viure a Copacabana.
Per entendre aquest embús.
D’avions el cap de setmana.

Els controladors sols son
Fills de l’organització
Que els que en tenen l’epicentre
Defensen com a nació

La mamella que més brolla.
I els que mamen de debò.
Xucla’n dels fils que no amollen.
Ni per equivocació.

Per mes proves l’Estatut.
Concedeixen moltes coses.
Que fan números en brut.
Els importants no els amollen.

I ens diuen que tururut
En els fils de decisió
Que poden solcar un futur
Subirà i com a nació.

Si perden ser l’epicentre
De lleis, comunicació
O redistribució de rendes
Perden poder i molt pitjor

Deixen de ser els majorals.
De la finca i el tanco.
De l’arada i els puntals.
En les que omplin el serro .

Controladors, just iguals.
S’organitzen sa jornada.
I fan tot el que els i surt .
Amen, del cap de sa fava.

I el seu país una finca
De l’he que en son propietaris
De l’aire i tot el que brinca.
Per que els i surt dels ovaris.

A les illes per mes mots
Ens deixen incomunicats
Mala fi puguin fer tots !
Els hi de vora tancats !

Pep Verro
index - tornar a Home 
 
Que passa que ningú escriu?.
Desprès de les eleccions.
Ja no queda ningú viu.
Ànim i força, collons!

Que la feina es molt feixuga.
Arrancar d’independència.
Es rauxa i força batuda.
Amb empenta i coherència.

No esperar els resultats .
Com una cosa segura.
Em d’estar més animats.
Per la lluitar com ens augura.

La nació que tots volem.
Es per lluitar dia a dia.
Ara es l’hora segadors.
Via fora ! i fora i via !.

Les properes eleccions
Estarem mes preparats
Junts tots per fer ,companyons.
La suma dels ajuntats.

Unir el catalanisme.
Ajuntar el vot i el desig.
Que els mots son sols eufemismes.
I anar per feina es un crit.

Ajuntem-nos per sumar
Tots a les municipals
Qui te els vots a de manar
I del paller a de ser el pal.

Unitat per fer la pàtria
De l’anima en consistència
Cantem tots aquesta gaita
De l’inde..., independència.

Pep Verro
index - tornar a Home 
 
Bon Nadal, molts d’anys i bons.
Bones festes per tothom.
Per qui es queda a casa igual.
Que els que surtin a fer un tom.

Pep Verro
index - tornar a Home 
 
Permeteu-me que m’esbafi
i parli clar i català.
Tenim botiflers a casa
com el Partit Popular,
Ciutadans i companyia,
que no paren d’emprenyar.
La nostra llengua els fa nosa,
no la volen acceptar.
Si una llengua aquí s’imposa
aquesta és el castellà,
ja el Decret de Nova Planta
ens ho deixava ben clar.
“Por derecho de conquista”,
i els catalans a callar.
Si tal com som no els agrada
que vagin a fer la mà.

Ens han amargat la festa
de Nadal i del tió.
La sentència del Suprem
no ens ha donat la raó,
i ha fet cas de quatre ximples
que van contra la immersió
en la llengua de la terra,
perquè aporta cohesió,
perquè ens ajuda a ser un poble
amb la nova immigració,
i no volen que la llengua
sigui el pal d’una nació.
Davant tanta mesquinesa,
davant de tanta extorsió,
tenim una alternativa:
ser un nou estat, si senyor!

Lo Gaiter del Calders
index - tornar a Home 
 

A les festes de Nadal
s’ha de ser molt puntual
en felicitar a la gent.
Procureu doncs ser com cal
en data tan especial,
que un somriure bé s’ho val
per deixar tothom content.

Per això amics romancers
vull dir-vos uns mots sincers
que em bateguen dins el pit,
doncs em fa allunyar l’estrès
desitjar-li’s a vostès
i a l’Arnella més que més,
salut de cos i esperit.

Joaquim Brustenga Etxauri. Santa Eulàlia de Ronçana quim@brustenga.com
index - tornar a Home 
 

Ja s’acaba un any dolent
que deixa trista memòria
per alimentar la història
d’un poble que està calent.

No s’esborrarà el moment
en que tip de tanta escòria,
va sortir un dia de glòria
exigint ser independent.

Cal que tinguem molt present
més enllà de la cridòria,
que per redreçar la història
hem de ser un poble valent.

Joaquim Brustenga Etxauri. Santa Eulàlia de Ronçana quim@brustenga.com
index - tornar a Home 
 

¿Fins a quin punt Convergència
respondrà al poble valent?
¿Amb la tal Fernàndez Boza
no acabarem malament?

En Cebes. Seva (Osona)
index - tornar a Home 
 
Amic Cebes, quines traves!
El cognom no vol dir res.
¿Què potser t’estimes més
un Alejo Vidal-Quadras?

Per estimar Catalunya,
per defensar el seu honor,
per portar la Pàtria al cor
no cal que et diguis Espunya,
ni Ferrer, ni Llop ni Pla,
ni de cognom Mirambell,
que per deixar-t’hi la pell
només cal ser català.

Lluitem per la independència
i prescindim del llinatge.
No carreguem el bagatge
que s’ha trobat Convergència.

Joaquim Brustenga Etxauri. Santa Eulàlia de Ronçana quim@brustenga.com
index - tornar a Home 
 

Jo no em fico amb el cognom
de la senyora Fernàndez
sinó amb el que sap tothom,
els de Vic i d'altres bandes.

I crec que no n'hi per menys:
AMB LA FICADA DE POTA
EN LES CONSULTES D'ARENYS.
Que potser et fas l'idiota?

En Cebes. Seva (Osona)
index - tornar a Home 
 
Ai Déu meu, no busco pas
ni pretenc confrontacions,
i molt menys en aquest cas
en que ens cal ser companyons.

No home, no, no em faig l’idiota,
i sé que ho dius de bon rotllo,
malgrat que la paraulota
és de les que trenca el motllo.

Però no sóc dels de trencar
i vull que anem tots plegats,
per això t’estenc la mà
somiant amb les llibertats.

Joaquim Brustenga Etxauri. Santa Eulàlia de Ronçana quim@brustenga.com
index - tornar a Home 
 

Per parlar clar i català
ningú no s'ha d'enfadar.
T'accepto la deferència,
i que hi hagi convergència.

En Cebes. Seva (Osona)
index - tornar a Home 
 

Alguns diuen que no hi toca,
que caduqueja en Pujol,
i que es passa de la ratlla
parlant del país que vol.

Jo dic que desbarraria
i que faria el mussol,
si fes com fa la Camacho
i els que canten Cara al sol.

Lo Gaiter del Calders
index - tornar a Home 
 

Bona nit amics versaires.
Ara i torn per ser millor.
Que hi estat un temps al paire.
Sense escriure res de bo.

Crec que no l’encerta gaire.
qui criticar el que tenim.
Ve calabruix per la pàtria.
I el de casa es un ruixim.

I quan dic casa es ca vostra
ca nostre es vull i no puc
I a Valencia ni un mal sostre
Per si plou fer d’aixopluc.

Lluiteu germans, que podeu ¡.
I segons com podreu més.
Lluiteu per les vies amples.
Que ens uniran de treves.

Aquest eix mediterrani.
Com que Espanya ja ens enganya¡.
Cal ido que algú s’afanyi.
En donar-se bona manya.

Que a Castella ja somien.
En tenir-hi ports en sec.
I amb els xinesos fer via.
Per repartir pels indrets

Tota la mercaderia.
que els hi arribi per les vies
De Valencia i el seu port.
El lluitar per Catalunya
Necessita tot l’esforç

Pep Verro
index - tornar a Home 
 
Com que veig que ningú escriu.
Del que passa per aquí.
Vos faré unes quantes glosses.
Com el “paisa” Al-yabisí.

Poeta d’aquesta roca.
En regust “andalusí”.
Que embolicava la troca.
Amb un cert aire “sufí”:

Amb el vi d’aquestes roques.
En regust de farigola.
Tota incontinència es poca.
Per que s’enganxa a la gola.

Sense empelts de Tramuntana.
Com la ginebra a Menorca.
Fem un caldo amb gust i gana.
D’anfós i gallina xorca.

Som embriacs de tanta llum
I dels colors tantes flames.
Que adesiara es perfum.
L’alcohol que afluixa les cames.

He hi veig dos illes,dos roques.
D’ansa Dalt Vila a la Mola.
Que sols mirar-les no toca.
L’embruix de beure una sola.

Si les beus de matinada.
Amb el ventet de traves.
Es com l’ona acaronada:
Pesa menys quant l’omplis més.

No menys prenyeu a l’embriac.
D’aquest vi de randa i puny.
Que si el teses es manyac.
I si l’amolles va lluny.

Embriagós, vista cansada,
Mira al fons i buida el got.
Per trobar-se en l’estimada.
Val més un glop que un bon mot.

Adéu turons i molins.
Que la beguda endevina.
Aquets versots son com fills.
Del comerciant de savines.

Pep Verro. Eivissa
index - tornar a Home 
 
El Barça ja veu la Lliga
un any més al seu sarró;
fins i tot en Sandro gosa
de mostrar-se fanfarró.

Confiem que en Guardiola
segueixi encertat igual
i mantingui la patxoca
amb què sap tocar el timbal.


En Cebes. Seva (Osona)
index - tornar a Home 
 
Veure al Barça es cosa fina.
No imagino res millor.
Però el desig endevina.
que encara serà mes bo.

Dic Barça i en fa escarrufi.
Es com la Gloria Divina.
Quan juga veig el baló.
Com el nadó veu la sina.

Visca el Barça i el Guardiola.
O dic com si un clam al pit,
anés pujant per la gola,
per dir: que en sou ben parits!

Pep Verro. Eivissa
index - tornar a Home 
 
Ja arribat la Primavera.
i molts arbres són podats
tant o més que els pressupostos,
perquè estem ben atrapats.

A Educació la senyora
o senyoreta Rigau
ha fer córrer les tisores
i ha muntat un cert sarau.

Ens traurà la sisena hora
i com que no hi ha calés
reduirà les plantilles
i haurem de treballar més.

La Sanitat tampoc rutlla
i el conseller Boi Ruiz
per més que demani calma
té esverat tot el país.

Un país que fa tentines
i això si que pot ser greu.
A Manresa ja retallen:
treuen llits de Sant Andreu.

Han explotat tant el burro
que no es pot aguantar dret
i el nou pinso no ens arriba.
Madrit són del puny estret.

Tot això s’arreglaria
si tots tinguéssim més clar
que qui mana i qui governa
no és el poble català.

Mentrestant la majoria
que governa al Parlament
amb o sense retallades
diu a Espanya "Amén,Amén".

Cantem doncs les caramelles
com si aquí no passés res.
Que visqui la Primavera
Visca el Barça i TV3.

Lo Gaiter del Calders
index - tornar a Home 

 
Ara si que escampa brau.
El calabruix per arreu.
Que aviat retallaran.
Fins a les ungles dels peus.

A les Illes, per més conya,
Les gavines a l’estiu.
Tota la Sorra que fonyen.
La faran ports esportius.

No saps per on començar.
Tot sembla el mateix color.
De Salses a Guardamar.
De Fraga fins a Maó.

I la berruga feixuga.
Del racisme sa eixerit.
Dels carrers de Badalona.
Fins a les planes de Vic.

Ara companys ¡ no se que.
No tenc arguments ni feina.
Cal anar a treballar.
I el país ens darà l’eina.

Per que si no, ja em direu.

Pep Verro. Eivissa
index - tornar a Home 

 
Ara si que vull que sigui.
L’encanteri de les fones
On hi ha vides paral·leles.
Segons com girin les cordes

Alguns savis ens proposen.
El físic salt de la comba.
En un lloc menges lletugues.
i al mateix temps son cogombres.

Mara de Deu quin deliri !
Si un pogués manar la física.
I canviar tot el color.
Just ara, de la política.

On hi ha blau fos color roig.
havent-hi un nou tarannà.
I que fóssim un sol tros
Tot el poble català.

Que passeu un bon estiu.
Desfruiteu, per que el que ens ve.
Es un temps de molta angoixa.
De retalls i botiflers.

Pep Verro. Eivissa
index - tornar a Home 

 
Bona tarda amics i amigues
fa molt temps que no us dic res,
és que se m’ha girat feina
fa poc més o menys un mes.

Si més no us he anat seguint
per veure les novetats
que escrivíeu al Romanço
deixant-nos bocabadats.

Ara que ja ve l’agost
i comencen les vacances,
us animo a anar escrivint
i deixeu-vos de recanses.


Joaquim Brustenga Etxauri. Santa Eulàlia de Ronçana quim@brustenga.com
index - tornar a Home