|
Currículum |
||
|
1963 Cofundador de l’Equip Telstar 33 que es dedica a la confecció i publicació de cançoners (Yukaidí, Uel·l-é, Folk-song, Primera Ronda de cançons, Espirituals Negres...). N’és el director musical. 1966 Cofundador del segell discogràfic Als Quatre Vents. N’és el director musical fins el 1974. 1967-1968 Cofundador del Grup de Folk de Barcelona en el qual participa fins a la seva desaparició. 1969-1974 Cofundador del grup Els Sapastres. Actuacions a tots el Països Catalans, França i Suïssa. 1975 Canta en solitari. 1975 Cofundador del Seminari de Recerca de Cançó Tradicio-nal amb el qual fa diferents treballs de camp (Beget, Sant Martí de Sobremunt...) 1976-1978 Fa un duet amb en Rafel Sala. Actuacions arreu del Països Catalans i Alemanya. 1976-1978 Cofundador de la revista Gralla que té com objectiu la recuperació dels instruments tradicionals catalans i el seu repertori. Confecciona un mètode de gralla encara vigent actualment. 1978-1979 Cofundador de la Cobla Cotó Fluix que es dedica a recuperar balls vuitcentistes amb la sonoritat de la cobla. 1979 El duet esdevé trio amb la incorporació de Francesc Alpiste. 1980 Cofundador de l’Orquestrina Galana que es dedica a crear un tipus de ball autòcton sense manllevar clixés anglosaxons. 1982 Publica el Mètode de Gralla a partir dels fascícles que havien anat apareixent, uns anys abans, en la revista Gralla. 1986 Es dedica, sol, a cantar romanços antics i a confeccionar-ne de nous. D’ençà d’aleshores porta fets més de 200 romanços d’encàrrec. 1988 Cofundador del Tradicionàrius, el Cicle de Música Popular i Tradicional més important dels darrers temps i que encara continua ben viu en l’actualitat. 1991 Participa en la programació de Ressons: Els Dijous al Regina 1992 Rep el Premi Nacional per la Música Tradicional i Popular concedit per la Generalitat de Catalunya. Cofundador de l’Orquestra Simfònica de la Canya, el conjunt instrumental de música tradicional més nombrós que hi ha hagut mai a la història: més de 35 músics. Fa la lletra de la Suite de la Pobla de Segur que l’Orquestra enregistra en el seu primer, i darrer, disc. Participa en la trobada de romancers de tot l’Estat Espanyol a Saragossa. 1993 Rep el Premi Altaveu, atorgat per l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, juntament amb Oriol Martorell i Enric Gispert, entre altres. 1994 Treu el disc "Eròtica Monàstica", traducció del llatí de les cançons amoroses de Ripoll (Carmina Rivipullensia) del segle XII. Exposa la ponència "La música en la festa. Tradició i modernitat" al I Congrés de Música a Catalunya. 1995 Publica el cançoner "Bàsic de Cançons" per fomentar que la gent canti. 1996 Comença la seva col·laboració en el programa radiofònic El Pont de les Formigues de Catalunya Ràdio i que lidera Jordi Margarit, amb una cançó cada dissabte i cada diumenge. Moltes de les cançons les escriu expressament pel programa. Aquesta col·laboració encara continua en l’actualitat i porta fetes més d’un centenar de cançons noves. Treu el disc "La raó al desig". 1997
Estrena
l’espectacle "Els contes de les mil i
una nits", amb diferents narracions extretes
de la més exquisida tradició oral de
l’orient. . Celebra els seus trenta anys llargs de cançó amb l’espectacle "Trenta anys i un dia" dins la programació de l’Altaveu 97 a Sant Boi. Una vintena de convidats pugen a l’escenari per reviure, en directe, les cançons que han estat referents per a moltíssima gent. Repeteix el concert a l’Artesà de Gràcia (CAT). 1999 Publica els disc “Les cançons del Pont de les Formigues” recopilatori de les millors cançons composades expressament pel programa homònim de Catalunya Ràdio. 2000
Passa, amb Jordi Margarit i d’altres professionals
radfiofònics, a RAC 1 on el programa pren el nom de
“La Primera Pedra”. Publica el cançoner-disc “Cançons de
Taverna”. |
|
