|
CARREGAT DE ROMANÇOS |
|
ROMANÇO D'EN VINAIXA
Granollers té amb en Vinaixa un personatge incordiant, hi ha qui l'ha menyspreat sempre, hi ha qui el segueix admirant. Mil vuit-cents vuitanta-sis, Ermengol Vinaixa i Gaig neix, de Francesc i Polònia, a Esplugues de Llobregat.
D'Esplugues va a Barcelona i el xicot es fa grandet i deixant l'adolescència ja és un home dret i fet. Lliberal, jove i romàntic, cinc anys visqué a París; cresqué el seu sentit bohemi, amarat tot ell d'encís.
Torna i viu a Canovelles i després a Granollers amb sa mare, "que com ella en el món no n'hi ha cap més". Publiquen els seus dibuixos l'Esquella de la Torratxa, Cigronet i Pulgarcito i la Campana de Gràcia.
I dalt d'una bicicleta, relíquia de temps passats, amb una càmara antiga va fent fotos pels mercats. Canovelles, Santa Eulàlia, Cardedeu, Llinars, Lliçà, Samalús, Marata i Caldes bé que el deuen recordar.
I si algú ha oblidat les fotos o el fotògraf, no ho dubtem: recorda la bicicleta del temps de matussalem. Al darrera roda grossa i molt petita al davant, tot i estar atrotinada, és "de la marca de l'ham".
Pinta, dibuixa i retrata, es guanya la vida com cal; i ell, que és bohemi i romàntic, es fa del partit lliberal. Granollers té amb en Vinaixa un personatge incordiant, hi ha qui l'ha menyspreat sempre, hi ha qui el segueix admirant.
Però, senyors, vingué la guerra: morts, ferits, molt d'enrenou, però el pitjor per a en Vinaixa començà l'any trenta-nou. Va passar una temporada a un camp de concentració i a punt de deixar-hi els ossos, després vingué la presó.
Al sortir de la Model va trobar el pis ben buit, ni fotos, ni bicicleta, ni el seu arxiu de dibuix. I la mare ja enterrada: gana fred i soledat. Se li va tancant el cercle i ell és dins, acorralat.
S'ha acabat el tirar fotos, s'ha acabat 'nar pels mercats, ell i el seu món són uns nàufrags, no minven les tempestats. Qui li publica els dibuixos, va trobant-los antiquats: ja tens el pobre Vinaixa sense feina i buit el plat.
Ara, quan més dibuixava portes, ponts i finestrals, recorrent en solitari Granollers i els seus verals. Sense cap mena de feina enlloc s'està gaire bé; per treure l'ànsia i l'angúnia es llença a vagar pels carrers.
De primer ven els dibuixos a les seves amistats, i estableix l'itinerari que, metòdic, sempre fa: Carbó, López. Ramoneda, Puchades i l'Arimany, la Fonda Europa i en Sitges i el mateix Xim de l'hostal.
Per "la divina pesseta" fa de model per pintors, per dibuixos a la ploma, per fotògrafs i escultors. I arriba la davallada: d'abstemi i vegetarià a ser un home a la deriva hi ha un sol pas, però ell el fa.
A canvi dels seus dibuixos demana un xic de menjar; en lloc de pa, vi li donen "perquè pugui oblidar". I en Vinaixa que era un home sempre tan independent, esdevé un pidolaire i un got de vi el fa content.
Pels bojos fan manicomis i pels malalts hospitals, fàbriques per la gent sana, pels creients fan catedrals. Però per tots els incompresos, artistes d'un món que és nou, com que a tot arreu fan nosa els hi fan taüts i prou.
En Vinaixa sols volia simplement viure el present; el futur no conta gaire, bon bohemi incontinent. "Divines, divines cuixes que t'aguanten" deia ell, quan passava una xicota que li semblava un joiell.
Mig sarcàstic mig flegmàtic, sincer, jovial, fantasiós, preferia que el prenguessin per boig abans que seriós. Esperpèntic de figura, llarg i prim i escardalenc, paper i llapis sempre a sobre i l'abric estiu i hivern.
Quan ja està a les acaballes va a l'asil de Granollers, dos anys de sentir-se útil ajudant sempre als demés. Mil nou-cents cinquanta-quatre, al Novembre, dia sis, fruit d'una tuberculosi en Vinaixa va morir.
El dia que l'enterraren, un dia gris i plujós, el seguí la comitiva de dos persones, sols dos. Un és pintor i l'altre músic, cap i cua són del dol; gràcies Garrell, gràcies Ruera per no haver-lo deixat sol.
Ai, vila de Granollers, qui t'haurà tapat els ulls, que ignores els que són lliures i als mesquins prou bé els aculls. Granollers té amb en Vinaixa un personatge incordiant, hi ha qui l'ha menyspreat sempre, hi ha qui el segueix admirant.
|