|
CARREGAT DE ROMANÇOS |
|
LA DAMA DE REUS
Allí a la vila de Reus tota la gent ne fugí si no una noble dama que en té pres lo seu marit. La dama plora i més plora i sospira dia i nit. Set anys ha que l'en té pres i altres set que no l'ha vist. Se'n va a trobar el Capitel·lo que li torni el seu marit. -"Déu lo guard lo Capitel·lo, si vol treure el meu marit?" -"Sí, per cert, la noble dama, si ve amb mi a dormir una nit." -"Calli, calli el Capitel·lo que ho diré al meu marit." Ella se'n gira i se'n torna va a contar-ho al seu marit; de tan lluny com la va veure: -"Noble dama, què t'ha dit?" -"M'ha dit que sí te'n trauria si hi volgués dormir una nit." -"Fes-ho, fes-ho, noble dama, fes-ho per amor de mi. Que quan jo de presó surti se'n recordarà de mi. Posa't lo vestit de seda o sinó lo de setí. I si aquests no t'agraden posa-te'n un d'or fi." Al entrar-se'n en el quarto noble dama fa un sospir. -"Què en sospira, noble dama, què en sospira aquesta nit? Sospira la noble dama los amors del seu marit?" -"Sí, per cert, lo Capitel·lo, los amors del meu marit." -"No s'espanti, noble dama, ja el veurà demà al matí. Abans no serà de dia tindrà lo marit aquí." Fins a ne la matinada la dama no pot dormir. Noble dama és matinera, a les quatre del matí, quant és a la punta d'alba noble dama en finestra ix. Ja en veu les forques plantades, veu penjat lo seu marit. -"Calli, calli, el Capitel·lo, ja es recordarà de mi. N'ha llevat la honra meva, n'ha penjat lo meu marit." -"No t'espantis, noble dama, no te'n faltarà marit: Tres fills ne tinc a la guerra, triaràs lo més bonic; i si aquests no t'agraden, jo seré lo teu marit. Tinc la dona al llit malalta, que no es 'caba de morir; i si ella no es moria jo l'ajudaré a morir." -"Calli, calli, el Capitel·lo, lo mateix faria amb mi. Deixeu-la viure, Capitel·lo, deixeu-la viure per mi." Ella se'n gira i se'n torna, de volant se'n va a vestir; quan de volant s'és vestida a n'el rei se'n va a servir. Un dia venint de missa Capitel·lo veu venir. -"Hola, hola, Capitel·lo, t'has de recordar de mi. Atureu-vos, Capitel·lo, que ara és hora de morir." -"Tinga pietat la dama, tinga pietat de mi." -"La pietat que teníeu al penjar lo meu marit." Ja li'n dóna punyalada la primera el va ferir. La segona cau en terra, la tercera va morir. -"Déu te perdó, Capitel·lo, a tu i a n'el meu marit |
